Aguarunas

Aguarunas

El poble awajún (preferentment denominat aixina pels seus membres, encara que també utilisen el terme ii-nĩ-ia, que significa "un de nosatres"), és un poble indígena originari de la selva amazónica peruana, en estretes conexions en el poble Shuar. En una població de més de 50 000 persones, principalment distribuïdes en els departaments d'Amazones, Cajamarca, Loreto i San Martín, els awajún són un dels grups ètnics més numerosos de l'Amazonía peruana.

Denominació

Anteriorment se'ls denominava aguarunas, este nom prové del quechua i vol dir gent salvage, de awka (enemic, salvage) i runa (persona), nom que en époques passades també solia ser utilisat per a denominar tribus veïnes tals com el poble Yagua.

No obstant, en els últims anys el terme aguaruna ha segut desplaçat pel terme "awajún", denominació en la que preferixen ser identificades les comunitats d'este poble, com a forma de reivindicar la seua identitat cultural i la seua llengua. L'Estat peruà, oficialment va reconéixer la denominació awajún com a principal forma de referir-se a este poble tal i com consta en la Base de Senyes de Pobles Indígenes o Originaris (BDPI) del Ministeri de Cultura del Perú.

Territori

Els awajún es varen estendre per tota la conca del riu Cenepa, aledaño a la llínea de frontera entre el nort del Perú i el sur del Equador (la Cordillera del Còndor). Per esta ubicació varen ser afectats directament durant el conflicte armat entre Perú i Equador.^{cita requerida}

Característiques

Grup Llingüístic

Pertanyen al grup llingüístic shuar, que comprén també a la llengua dels wampis, els shuar pròpiament dits i els achuar.

Població

En el departament d'Amazones, els awajún són majoria entre els pobles originaris (un 90% aproximadament). El pas del temps ha determinat que, en gran mida, awajún i wampis s'unixquen i conformen un sol poble. Viuen en la província de Condorcanqui i formen un consell awajún en alcaldes en districtes com El Cenepa, Neva i Ric Santiago.

Sent per tradició migrants, un gran contingent awajún es va assentar en lo que hui és el vall de l'Alt Juny, en el departament de Sant Martín. No obstant, l'aïllament territorial en el que viuen és el principal problema que afronta este poble. El seu caràcter libertario^{cita requerida} els va obligar sempre a viure marginats de la civilisació occidental, cultivant, això si, una riquíssima vida espiritual^{cita requerida} incomprensible per a la majoria de peruans.^{cita requerida}

Manifestacions culturals

Els hòmens usen corones de plomas o tawas. Els més vells visten el itipac (trage) i la dòna el buchak. Tenen una rica tradició alfarera a càrrec de les dònes “la ceràmica tradicional awajún se centra en l'elaboració de vasijas, gorcs i tinajas, a partir de varis tipos de argila, cendres, resines, làtex, fulls i atres recursos naturals”. I afig que “l'aprenentage d'este art és part del dékamu (saber ancestral) de les dònes awajún, coneiximent que els permet transformar elements del bosc amazónico en fines peces de ceràmica. Les dònes múun (mestres) mantenen una tradició alfarera lligada a la seua cosmovisión"

Dòna Awajún

Cosmovisión awajún

Deus i deeses

En el seu món interior, creu en sis deus: Etsa, o el pare Sol, destructor d'un dimoni de la génesis del món, cridat Ajaim; Nugkui, o mare terra, que li dona el cultiu i l'argila per a la ceràmica; Tsugki, o mare del aigua o del riu, que viu en els rius; Ajútap, o pare guerrer, un ànima dels combatents antics que trasmigra contínuament; i Bikut, o gran filòsof awajún, un llegendari ser que es transforma en el toé, planta alucinógena que, mesclada en l'ayahuasca, els fa conectar-se en atres móns superiors.

Per al poble awajún, tots els sers humans tenen dos ànimes: la iwaji, que puja al cel, i la iwakni, que es queda en la terra com a chicotet dimoni. Per a ells, la selva està plena d'ànimes, d'hòmens transformats en arbreés o en animals. Curiosament, per a elles i ells, el Chullachaqui, conegut com temut diablillo en atres zones amazónicas, és una entitat protectora de l'ecologia, un amic de les plantes que només esglaya als depredadors de la naturalea.

Mística ceremonial

Els seus ceremoniales místics en toé i ayahuasca els permeten coloranades visions de la selva, puix guarden un respecte sagrat a la Mare Naturalea. El poble awajún manté un vel d'hermetisme sobre estes cerimònies, encara que en atres parts, com en el Perú, són més accessibles i, inclús, recreen actuacions turístiques.

La reducció de caps

Desconeixent-se casi tots els seus ritos i costums, sí es va fer célebre en el món la pràctica de "reduir caps". Efectivament, este procediment, cridat tzantza, feya que es momificase i conservara les caps dels enemics com a talismans guerrers.

Esta pràctica es realisava decapitant el cadàver i després extraent l'esquelet cefàlic i facial de la persona. A continuació es curtía la pell en herbes, taninos, chamizos i atres ingredients; se li introduïa arena calenta i li la planchaba. En l'interior d'eixa pell que, d'eixe modo, es reduïa de tamany, es colocava una pedra menuda, com a nou esquelet, i es conserva el cabell. Aixina, despuix d'coser en els seus ulls i boca, teñir i magistralment preservada, es conseguix una "cap reduït".

Instruments musicals

• Kitag També cridat Chak, és un violí fet de fusta de pal de bassa, en cordes de chambira.
• Pijun Instrument de vent, similar a flauta en sis forats, fet d'os de venado (japa).

Contaminació

La població awajún es troba en perill per la contaminació que sofrixen els seus territoris ancestrals a causa d'activitats extractivas com la mineria illegal per a l'extracció d'or en el riu Cenepa.

Líders comunals

• Alfonso Graña
• Santiago Manuin Valera
• Evaristo Nugkuag Ikanam
• Luzmila Bermeo, presidenta de la Asoc. d'artesanes

Diana Bazán Jempekit, presidenta de la Asoc. de Ceramistas Awajún San Ignacio.

Vore també

• Llei de la Selva en el Perú
• Etnografia del Perú

Bibliografia

• Adelaar, Willem F.H. en la colaboració de Pieter C. Muysken (2004). The languages of the Vages (especialment secc., 4.4 The Jivaroan languages), Cambridge: Cambridge University Press..
• Asangkay Sejekam, Nexar. (2006). Awajún. Ilustracions fonètiques de llengües amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International i Universitat Ricardo Palma. [2]
• Asangkay Sejekam, Nexar (2006). «La situació sociollingüística de la llengua awajún en 2006», Situacions sociollingüístiques de llengües amerindias, ed. Stephen A. Marlett edició, Llima: SIL International i Universitat Ricardo Palma [3].
• Asangkay Sejekam, Nexar i Edwardo Gómez Antuash. (2009). Diccionari awajún-castellà (versió preliminar). [4]
• Campbell, Lyle (1997). American Indian languages: the historical linguistics of Native America, Oxford: Oxford University Press.
• Corbera Mori, Ángel (1984). Bibliografia de la família llingüística jíbaro (1), Llima: Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada, Document de Treball 48, Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
• Solís Fonseca, Gustavo. (2003). Llengües en la amazonía peruana, Llima: edició per demanda..
• Yagkug, Abel; Isaac Pau Suikai, i Jaime Regan. (1998). Diccionari aguaruna-castellà, awajún chícham apáchnaujai. Lima: Centre Amazónico d'Antropologia i Aplicació Pràctica.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}
• Enquesta de Perú Ecològic