Llímits de Atterberg

Archiu:Graficauscs.png

Taula de classificació de materials en funció dels llímits de Atterberg.

Els llímits de Atterberg, llímits de plasticidad o llímits de consistència, s'utilisen per a caracterisar el comportament dels sols fins, encara que el seu comportament varia a lo llarc del temps. El nom d'estos és pel científic suec Albert Mauritz Atterberg (1846-1916).

Els llímits es basen en el concepte de que en un sol de gra fi solament poden existir quatre estats de consistència segons la seua humitat. Aixina, un sol es troba en estat sòlit quan està sec. En agregar-se-li aigua poc a poc, va passant successivament als estats de semisólido, plàstic i, finalment, líquit. Els continguts d'humitat en els punts de transició d'un estat a l'un atre són els denominats llímits de Atterberg.

Els ensajos es realisen en el laboratori i medixen la cohesió del terreny i el seu contingut d'humitat, per a això es formen menuts cilindres de gruixa en el sol. Seguint estos procediments es definixen tres llímits:

1. Llímit líquit: quan el sol passa d'un estat plàstic a un estat líquit. Per a la determinació d'este llímit s'utilisa la copa de Casagrande.
2. Llímit plàstic: quan el sol passa d'un estat semisólido a un estat plàstic.
3. Llímit de retracció o contracció: quan el sol passa d'un estat semisólido a un estat sòlit i es contrau en perdre humitat.

Relacionats en estos llímits, es definixen els següents índexs:

• Índex de plasticidad: I_p o IP = w_l - w_p
• Índex de fluïdea: I_f = Pendent de la curva de fluïdea
• Índex de tenacitat: I_t = I_p/I_f
• Índex de liquidea (IL o I_L), també coneguda com a relació humitat-plasticidad (B):

IL = (W_n - W_p) / (W_l-W_p) (Wn = humitat natural)

Llímit líquit

Archiu:Atterberg limits 02. CAPS 3

Cullera de Casagrande durant la realisació de l'ensaig d'una mostra de sol.

Esta propietat es medix en laboratori per mig d'un procediment normalisat en que una mescla de sol i aigua, capaç de ser molejada, es deposita en la cullera de Casagrande, copa de Casagrande o cazuela de Casagrande i es colpeja consecutivament contra la base de la màquina, fent girar la manivela, fins que la regata que prèviament s'ha fet en la mostra es tanque en una llongitut de 12,7 mm (1/2"). Si el número de colps per a que es tanque la regata és 25, la humitat del sol (raó pese d'aigua/pese de sol sec) correspon al llímit líquit.

Per a calcular-ho, es deuen realisar a lo manco dos ensajos, ajustant el contingut d'aigua de la mostra de forma aproximada, de manera que la regata es tanque en un número de colps entre 15 i 25 en un cas, i entre 25 i 35 en un atre. La humitat corresponent s'obté interpolando linealmente el valor de la humitat corresponent a 25 colps entre els dos valors prèviament obtinguts.

Una atra forma d'obtindre el llímit líquit és amprant el penetrómetro de con anglés, construït en acer inoxidable en una llongitut de 35 mm, un àngul d'àpiç de 30° en una massa de 80 g incloent el seu eix. Està montat sobre un soport que li permet esgolar i mantindre's en posició vertical, medint el seu moviment per mig d'una carátula. L'ensaig consistix en colocar la punta del con tocant la superfície del sol contingut en una càpsula, es llibera de la seua subjecció oprimint un pulsador i cau pel seu propi pes, deixant-ho penetrar en la massa de sol durant 5 segons; despuix de lo que es fixa i es pren la llectura en el medidor. El llímit líquit del sol es definix com el contingut d'aigua quan la penetració del con és de 20 mm.

Llímit plàstic

Per a medir la plasticidad de les argila s'han desenrollat varis criteris dels quals es menciona el desenrollat per Atterberg, el qual va dir en primer lloc que la plasticidad no és una propietat permanent de les argila, sino circunstancial i dependent del seu contingut d'aigua. Una argila molt seca pot tindre la consistència d'una rajola, en plasticidad nula, i eixa mateixa, en gran contingut d'aigua, pot presentar les propietats d'un fanc semilíquido o, inclusivament, les d'una suspensió líquida. Entre abdós extrems, existix un interval del contingut d'aigua en que l'argila es comporta plásticamente.

Es definix el llímit plàstic com la humitat més baixa en la que poden formar-se en un sol cilindres de 3 mm de diàmetro, rodant dit sol entre els dits de la mà i una superfície plana, fins que els cilindres presenten clavills.