Assut del Vajont
L'assut del Vajont és una represa, hui en desús, ubicada en la província de Pordenone, regió del Friuli-Venècia Julia, Itàlia. Va ser construïda l'any 1961 baix el Mont Toc a 100 quilómetros al nort de Venècia. Era una de les preses més altes del món, en 262 metros d'altura, 27 metros de gruixa en la base i 3,4 metros en el cim.
Es creïa que es coneixia totalment la geologia del coll, inclosos les antigues esmonyides, i que era suficientment estable. No obstant, es varen percebre canvis en la roca durant el procés d'omplit de l'assut i va haver una esmonyida de certa importància d'uns 700 000 m³ de roques el 4 de novembre de 1960. Dit esmonyida es va produir també en l'ala que mira cap al nort (ala d'umbría del Mont Toc, de 1921 m sobre el nivell de la mar, és dir, en el mateix lloc a on va tindre lloc la catàstrofe posterior en 1963. Ademés, en l'investigació i juïns posteriors al desastre de 1963 es va demostrar que es varen ocultar algunes senyes i informació important en la finalitat de seguir avant en el proyecte original.
Com a resposta el nivell de l'aigua darrere de l'assut va ser cuidadosadament reduït i el depòsit va permetre reblir-ho llentament baix un monitorizado control; els càlculs varen mostrar que un fallo catastròfic era improvable i que l'ala de la vall podia ser estabilisada en el pas del temps d'eixe modo. Aixina, el depòsit va ser omplit i buidat tres voltes.
Desastre
- Artícul principal → Desastre de l'assut del Vajont.
El dia 9 d'octubre de 1963 el tercer reblit del depòsit va generar un efecte inesperat en l'ala de la montanya quan sense previ avís un jagantesc esmonyida d'uns 260 millons de metros cúbics de bosc, terra i roca varen caure en el llac de l'assut a uns 110 km per hora. Com a conseqüència del brusc desplaçament de terres, 50 millons de metros cúbics d'aigua varen rebosar per damunt dels llímits de l'assut generant una ona de 250 metros d'altura.
L'ona en forma de megatsunami es va precipitar per la vall que hi havia front a l'assut destruint tot al seu pas, incloent el poble propenc de Longarone i les chicotetes viles de Pirago, Rivalta, Villanova i Faè. Com a resultat varen morir unes 1450 persones. Atres pobles més lluntans també es varen vore afectats, entre ells Erto, Casso i Codissago, prop de Castellavazzo. En total unes 2000 persones (algunes fonts indiquen que varen ser 1909) varen fallir.
Pese al tamany de l'esmonyida de terres, l'estructura de l'assut va permanéixer intacta i pràcticament no va sofrir cap desperfecte, tan sol va caldre desescombrar la part superior per a eliminar els restants de terra i fanc acumulats. A dia d'hui l'assut permaneix en peu, pero està abandonada i no produïx energia hidroelèctrica. El llac que hi havia despuix de l'assut va quedar farcidura de terres i es va buidar d'aigua.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presa del Vajont» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.