Punt d'inflexió (climatologia)
En climatologia, un punt d'inflexió és un llindar crític que, si es traspassa, du a canvis significatius, i a sovint irreversibles, en el sistema climàtic de la Terra.[1] Este tipo de comportament està present en distints elements del sistema planetari, tals com a ecosistemes, conyes de gèl, l'atmòsfera i en sistemes de circulació oceànica.[2][3]
Baixe l'escenari contemporàneu de calfament global, s'espera que l'aument de temperatures tinga una diversitat d'impactes a distintes escales espacials i temporals. Entre els impactes possibles es pronostica el traspàs de diversos punts d'inflexió. Mentres que a temperatures d'al voltant de 1 °C sobre nivells preindustriales, és plausible que alguns punts d'inflexió siguen traspassats, increments de temperatura d'entre 1.5 °C i 2 °C, en el ranc de l'acort de París, provablement conduirien al creuament de múltiples punts de no tornada.[2]
Els punts d'inflexió presenten usualment canvis abruptes en les propietats del sistema. Este comportament pot tindre excepcions, per eixemple, proyeccions sugerixen que si les temperatures aumenten entre 0.8 °C i 3 °C, la capa de gèl de Groenlàndia creuarà un punt d'inflexió de forma irreversible, pero el derretimiento total s'estima que ocorreria a lo llarc d'entre mil i dèu mil anys.[2] En l'escenari de que un punt d'inflexió siga traspassat, és possible que tinga impactes severs en les societats humanes.[4]
Impactes
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Els punts d'inflexió poden tindre conseqüències molt greus,[1] com exacerbar els actuals efectes perillosos del canvi climàtic o donar lloc a atres nous. Alguns possibles punts d'inflexió es produirien de forma abrupta, com les alteracions del monsó indi, en greus conseqüències per a la seguritat alimentària de centenars de millons de persones. Atres impactes es produirien provablement a més llarc determini, com el desgel de les conyes polars. La pujada de 10 metros del nivell de la mar provocada pel desgel combinat de Groenlàndia i l'Antàrtida Occidental obligaria a traslladar moltes ciutats terra adins. Un colapse de la circulació del bolque meridional de l'Atlàntic alteraria radicalment Europa i provocaria una pujada del nivell de la mar d'aproximadament 1 metro (3+1⁄2 peus) en l'Atlàntic Nort.[5] Estos impactes podrien produir-se simultàneament en el cas dels punts d'inflexió en cascada.[6] Un examen dels canvis bruscs dels últims 30.000 anys va demostrar que els punts d'inflexió poden provocar un ampli conjunt d'impactes en cascada en els sistemes climàtics, ecològics i socials. Per eixemple, el final abrupte del periodo humit africà es va produir en cascada, i la desertificación i els canvis de règim varen provocar la reculada de les societats pastorals en el nort d'Àfrica i un canvi de dinastia en Egipte.[7]
Eixemples
[editar | editar còdic]
Tim Lenton i atres autors han senyalat numerosos punts d'inflexió a lo llarc del món incloent:[8]
- Mort regresiva del bosc boreal[9]
- Mort regresiva del bosc del Amazones[10]
- Pèrdua del gèl marí en l'Àrtic i l'Antàrtic. Disminució de la profunditat de la banquisa de gèl en Groenlàndia i Antàrtida
- Ruptura dels processos monsònics en Índia i l'Àfrica Occidental
- Formació d'aigües profundes atlàntiques, prop del oceà Àrtic, que és un component del procés de circulació termohalina
- Pèrdua del permafrost, activant la pèrdua del metà de l'Àrtic i accelerant la coneguda com hipòtesis del fusil de clatratos[11]
- Mort dels corals tropicals[12]
- Colapse de les corrents marines en el mar de Labrador[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Nature.575(7784)
- 592–595.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Science.377(6611)
- eabn7950.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.abn7950.Consultat el 2023-01-26.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.105(6)
- 1786–1793.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.0705414105.Consultat el 2023-01-26.
- ↑ Nature.575(7784)
- 592–595.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.Consultat el 2023-01-26.
- ↑ Weather.76(10)
- 325–326.ISSN 0043-1656.doi:10.1002/wea.4058.Consultat el 2023-12-21.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.115(33)
- 8252–8259.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1810141115.Consultat el 2023-12-21.
- ↑ Nature Geoscience.14(8)
- 550–558.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/s41561-021-00790-5.Consultat el 2023-12-21.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.105(6)
- 1786–1793.doi:10.1073/pnas.0705414105.
- ↑ Nature.575(7784)
- 592–595.doi:10.1038/d41586-019-03595-0.Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ «seu-punt-de-no-tornada-articule-741446 L'Amazones s'aproxima al seu punt de “no tornada”» (en es). ELESPECTADOR.COM. Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ Ian Sample. «[1]», The Guardian. Consultat el 21 de setembre de 2009.
- ↑ 12,0 12,1 «[2]». Consultat el 12 de setembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de inflexión (climatología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.