Llibertat de panches

La llibertat de panches va ser un principi jurídic que es va implantar en el XIX en els països abolicionistes de l'esclavitut, consistent en otorgar la llibertat als fills naixcuts d'esclaves. Fins a l'aplicació d'este precepte, el fill naixcut d'una esclava passava a formar part del patrimoni del senyor de la seua mare. Una volta terminada l'esclavitut el principi va caure en desús per causa de la seua pròpia naturalea temporal.

La seua implantació en Hispanoamèrica

Archiu:Manuel de Salas. CAPS 1

Manuel de Sales

Chile va ser el país pioner en Amèrica Llatina en esta matèria, es va implantar a solicitut de Manuel de Sales el 15 d'octubre de 1811. Incloïa també la prohibició d'ingrés de nous esclaus en el país. L'esclavitut va ser definitivament abolida en 1823, en el mateix promotor.

En Argentina, es va decretar el 31 de giner de 1813 per l'Assamblea de l'Any XIII. Els esclaus accedirien a la llibertat quan contragueren matrimoni, o a l'edat de 20 anys (varons) o 16 (dònes); i se'ls otorgarien instruments de treball. L'abolició de l'esclavitut recent es va declarar en l'artícul 15 de la Constitució de la Confederació Argentina de 1853, pero en la província de Buenos Aires (que en eixe temps incloïa a l'actual Ciutat Autònoma de Buenos Aires) no va ser sino fins a 1861 que es va instrumentar, quan va subscriure a la reforma de la Constitució promulgada en Santa Fe per la Convenció Provincial un any abans.

En el territori de l'actual Colòmbia, la llibertat de panches es va promulgar inicialment en l'Estat Lliure de Antioquia, per mig de proyecte presentat al dictador Juan del Corral pels diputats Antonio Arboleda i Arrachea, José Miguel Del Carrer, José Félix de Restrepo, Pedro Arrubla i José Antonio Benítez en 1814, i aprovat en eixe mateix any en el nom de llibertat de parts, pero no seria sino fins al 30 d'agost de 1821 en que la Constitució de Cúcuta conseguiria establir la llibertat dels naixcuts d'esclaves quan alcançaren els 18 anys quan estos mateixos suministraren un pagament per la seua criança i despeses relacionades, per a lo que prevea un impost sobre les herències que s'aplicaria a proporcionar-los mijos de subsistència.

En Perú, el protector del Perú, José de Sant Martín, va establir la llibertat de panches per als naixcuts despuix de la declaració d'independència (28 de juliol de 1821).

Uruguay es va independisar d'Argentina en 1825 i va continuar en eixa política, que venia de 1813, fins que en 1842 va abolir definitivament l'esclavitut. Paraguay en eixe mateix any, 1842, solament declarava la llibertat de panches, per a abolir l'esclavitut en 1869.

En Espanya, en efectes sobretot para Cuba i Puerto Rico, puix l'esclavitut estava abolida en la metròpoli des de 1837, es va promulgar el 4 de juliol de 1870. Va ser coneguda com Llei Moret pel Ministre Don Segismundo Moret, encara que entre els seus promotors varen destacar Román Baldorioty de Castro, Luis Padial, Juliol Vizcarrondo i José Pascasio Escoriaza). També va comportar la llibertat dels esclaus que per qualsevol causa foren propietat de l'Estat o estigueren baix la seua protecció a títul d'emancipats. Igualment la de tots els esclaus majors de 60 anys (sense indemnisació) i els que hagueren format part de l'eixèrcit o d'alguna manera auxiliat a les tropes durant les sublevació independentistes de 1868. Els propietaris d'estos serien indemnisats del seu valor. Els propietaris dels naixcuts entre el 17 de setembre de 1868 (data de La Gloriosa) i la publicació de la llei devien ser compensats en 125 pessetes en concepte d'adquisició, excepto si havien recolzat l'insurrecció, en el cas de la qual no serien compensats. Els libertos quedaven fins a l'edat de 18 anys baix la tutela dels amos de les seues mares, per mig d'una institució denominada Patronat, que els obligava a mantindre'ls i ensenyar-los un ofici, podent-se beneficiar del seu treball sense retribució alguna. A partir dels 18 rebria la mitat del salari propi del seu ofici, reservant-se l'atra mitat en forma de peculio, que hauria de ser-li entregada en complir els 22, en que quedaria completament lliure. També s'accedia a la llibertat per matrimoni (dònes des dels 14 anys i varons des dels 18). El patronat era transmisible, i podia perdre-se per abusos (castics o prostitució). Va escomençar a implantar-se dos anys despuix. L'esclavitut va ser suprimida per a Puerto Rico (pero no per a Cuba) en 1873, i definitivament abolida, sense excepcions, en 1886.

Brasil va ser una de les últimes nacions americanes en abolir l'esclavitut en 1888. El 28 de setembre de 1871 s'havia promulgat la Lei do Ventre Livre que només va representar un tímit alvanç. Finalment el 13 de maig de 1888 va ser decretada la Llei Áurea per Isabel I de Bragança sancionant la lliberació absoluta de tots els esclaus.