Whisky
El whisky[1] (del gaèlic escocés: uisge-beatha), whiskey (de l'irlandés: uisce beatha o fuisce), wiski[2] o güisqui[3] és una beguda alcohòlica i espirituosa obtinguda per la destilació del most obtingut de la malta fermentada a partir de cereals com ordi, blat, centeno i dacsa, i el seu posterior añejament en barrils de fusta, tradicionalment de roure blanc. Esta beguda alcohòlica es comercialisa en un contingut alcohòlic d'entre 40 % i 62 % de volum. El terme whisky o whiskey deriva del gaèlic escocés uisge beatha i del gaèlic irlandés uisce beathadh, que significa «aigua de vida» (per eixemple, l'aquavit escandinau compartix la mateixa etimologia, passant pel llatí aqua vitæ).[4][5]
El primer escrit sobre el whisky data de 1405 en Irlanda,[6]a on era destilat pels monges. També va ser mencionat en Escòcia en 1496.[7]No obstant, es creïa que el whisky ya existia des de feya varis centenars d'anys, pero quàn i on va ser destilat per primera volta és desconegut i, per la poca documentació existent, l'orige de la beguda és incert.
En Irlanda del Nort, en el comtat de Antrim i al nort del riu Bush, es troba un poblat cridat Bushmills, en el qual es troba la destilería més antiga del món, «The Old Bushmills Distillery». En 1608 el rei Jacobo I va otorgar a Sir Thomas Phillips la primera llicència per a destilar «aqua vitae» en l'història.
Història
És possible que la destilació l'hagen practicat els babilonios en Mesopotamia en l'II mileni a. C., per a produir perfums.[8]
Hi ha certea de que la destilació era coneguda pels grecs d'Aleixandria en el I,[9] pero no era usada per a produir alcohol. Esta tecnologia va ser traspassada pels àraps als llatins durant l'Edat Mija, i els primers registres en llatí són de començos del XII.[9][10]
De totes formes, la cultura celta sabia cóm destilar ordi i centeno, i el brebaje obtingut era considerat un regal dels seus deus que revivia als morts i calfava durant el cru hivern. En realitat, en gaèlic, a el whisky li'l crida «Uisge Beatha» o «aigua de vida». Un escrit de 1494 (encara que el whisky és molt més antic que això) descriu cóm va ser destilat en Escòcia quan el flare John Cor va obtindre aproximadament 6 fanegas de malta, lo que equival a 1500 botelles. Inicialment es va distribuir a la població com una medicina i, de fet, el «aigua de vida» es va reservar per al rei Jacobo IV quan va ser a Inverness en setembre de 1506; per una atra part, els primers registres d'una destilería daten de 1690 quan es va mencionar a la destilería Ferintoch de Forbes de Culloden.
En els XVII i XVIII el whisky barat s'usava per a preservar els cossos destinats a la dissecció. El Parlament i l'Iglésia volien controlar els hàbits dels bebedores i debido a ello en 1579 es va promulgar una llei que va tractar d'erradicar la beguda durant els dumenges, pero en 1780 s'i ncrementaron els imposts sobre el vi, per lo que la popularitat i la demanda de el whisky va aumentar. Durant 1786 i 1788 imposts adicionals es varen carregar al preu de el whisky escocés i, en això, el negoci dels contrabandistas va continuar i la seua astúcia era enorme: per eixemple, Mark Eunson, membre de l'Iglésia Presbiteriana en les illes de Orkney (Orcadas), ho guardava en el púlpit. Finalment en 1823 el parlament va aprovar una llei per mig de la qual es varen donar llicències a totes les destilerías. Les destilerías llegítimes varen aumentar i cap a 1860 el comerç ilegal es va reduir a un nivell insignificant i molts contrabandistas varen retornar als seus treballs ordinaris.
A mitan del XIX els escocesos varen començar a mesclar el seu whisky de malta en whisky de gra més llauger i barat. Va ser Andrew Usher i Cía. qui en 1850 va produir el primer whisky de mescla; mentres que el whisky americà va ser fundat en la tecnologia i el saber dels primers colon escocesos i hui en dia hi ha destilerías al voltant del planeta.
Procés d'elaboració
El procés de destilació s'inicia en la mescla d'aigua en malta. El líquit carregat de sucres de la malta, cridat most, es deixa fermentar, despuix és destilat i finalment añejado per a lo manco tres anys. El most inicial obtingut és similar al d'una cervesa térbola, al que se li crida wort. Al mateix se li afigen els rent, que faran possible la fermentació, convertint gran part dels sucres del gra de malta en alcohol. Este most es passa a cubas a on es deixarà fermentar tres dies a 33°. D'ahí es passa a la destilació. El wash (wort fermentat) es destila dos voltes, en alambiques pot still i spirit still. De la primera destilació en pot still obtindrem un cridat low wine de 25-30° d'alcohol, i en destilar-se per segona volta, obtindrem un whisky de 60°-70° d'alcohol.
Per últim apleguem al añejado. Cada tipo de whisky utilisa un tipo diferent de fusta en el barril, que poden ser nous o usats prèviament, cremats o no, i atres variants. En el cas dels whiskies de malta, els barrils han de ser de roure i que anteriorment hagen contingut vins de Jerez o Bourbon. L'edat varia depenent de la denominació, destilería i propòsit. La fusta del barril aporta aroma, taníns i sabor, com en el cas dels vins.
Classificació
Els diferents tipos de whisky es caracterisen principalment pels anys que han permaneixcut en el barril o si este abans havia contingut va vindre de Porto, jerez o bourbon, pero sobretot solen categorizarse segons la seua composició de la següent manera:
- Whisky de malta: elaborat principalment d'ordi malteada,[11] és tradicionalment destilat en alambiques de coure en forma de ceba. Depenent de l'orige de la malta, estos a la seua volta es denominen:
- Single Malt: és un whisky elaborat exclusivament en ordi malteada en una única destilería. Normalment el nom de el whisky coincidix en el nom de la destilería i, a no ser que estiga descrit com single cask, es tracta d'una mescla de diferents barrils que garantisen l'homogeneïtat del producte. Quan un whisky és molt popular a voltes es comercialisa una versió sense diluir i, per tant, en més graduació alcohòlica que es denomina Cask strength (lliteralment força de barrica).
- Vatted malt: és una mescla de whiskies de diferents destilerías pero solament de malta. Si un whisky és etiquetat solament com «malt» és casi segur que serà un vatted malt. A voltes també se li coneix com pure malt quan una mateixa empresa utilisa whisky de diferents destilerías de la seua propietat per a soportar la demanda d'un producte baix el mateix nom.
- Whisky de gra: fet a partir d'ordi sense maltear, dacsa i un atre tipo de cereals, sent també possible el malteado. Se sol destilar en alambique de destilació contínua o columnes de destilació (Coffey stills).
- Blended whisky o whisky mesclat: és una mescla dels dos anteriors. En la prolifera
ción de les columnes de destilació, alguns comerciants en Escòcia varen començar a mesclar la seua whisky de malta més jove i forta en whiskies suaus de gra (normalment de dacsa) per a obtindre un producte de calitat acceptable a un preu més assequible. En el temps, alguns d'estos comerciants varen conseguir establir els seus productes en el mercat aumentant la calitat per a oferir productes que pogueren competir en els whiskies de malta.
Els whiskies no maduren en la botella, solament en el barril, per lo que l'edat d'un whisky és el temps entre destilació i embotellament. Açò reflectix l'interacció entre el barril i el whisky, canviant la seua composició química i el seu sabor. Els whiskies que han estat molts anys en botella solen tindre més valor, encara que no són més vells ni necessàriament millors que un whisky recentment madurat en barrica per un temps similar. Per a l'elaboració de whiskies prémium s'utilisen algunes de les barricas més úniques que existixen i que són seleccionades a mà, elegides per la seua gran calitat, caràcter i sabor i que donen lloc a whiskies únics.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. La ortografía de las expresiones procedentes de otras lenguas: grafías ajenas al sistema ortográfico tradicional del español.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Whiskey - Etymology, Origin & Meaning» (en en-us). etymonline. Consultat el 2025-08-06.
- ↑ «Whiskey or Whisky? The Water of Life Etymology» (en en-us). Silverback Distillery. Consultat el 2025-08-06.
- ↑ «Who invented whisky - the Scots or the Irish?». Consultat el 2008-04-16.
- ↑ «History of Scotch Whisky». Consultat el 2008-04-16.
- ↑ Martin Levey (1956). Babylonian Chemistry: A Study of Arabic and Second Millennium B.C. Perfumery, Osiris 12, p. 376-389.
- ↑ 9,0 9,1 Forbes, Robert James (1970). A short history of the art of distilltion: from the beginnings up to the death of Cellier Blumenthal, BRILL. ISBN 978-90-04-00617-1. Consultat el 29 de junio de 2010.
- ↑ Russell, Inge (2003). Whisky: technology, production and marketing, Academic Press, p. 14. ISBN 978-0-12-669202-0.
- ↑ Wiśniewska, Paulina; Dymerski, Tomasz; Wardencki, Waldemar; Namieśnik, Jacek(2015-08-30).«Chemical composition analysis and authentication of whisky: Chemical composition analysis and authentication of whisky».Journal of the Science of Food and Agriculture.95(11): 2159–2166.doi:10.1002/jsfa.6960.Consultat el 2022-06-02.(en en)
