Anar al contingut

Baori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Baori
Erro al crear miniatura:
Un baori en Trikuteshwara, en Karnataka.

Un baori, baoli o baodi (Plantilla:Lang-hi; es traduïx a voltes com 'cisterna escalonada'), en l'Índia, és un manantial o pou en el que es pot accedir a l'aigua per mig d'una série de grades o escals. Poden estar coberts i protegits i encara que la seua construcció era òbviament utilitària, a sovint varen incorporar significatius embellecimientos arquitectònics. Varen ser comuns en l'oest de l'Índia, estenent-se en Pakistan i atres regions àrides del sur d'Àsia.

En 2014, un d'ells, el Rani-ki-Vav ('El pou escalonat de la reina') en Patan, Guyarat, va ser inclós en la llista del Patrimoni de la Humanitat (n.º ref. 922).[1]

Noms

Hi ha distints noms, a voltes locals, per a designar estes cisternes escalonats. En les regions de parla hindi, són vocables basats en baudi (com bawdi, bawri, baoli, bavadi, bavdi). En llengües gujarati i marwari, es diuen vav o vaav (Plantilla:Lang-gu). Atres noms usats són , bawdi (en rayastani, बावड़ी}}), baoli (Plantilla:Lang-hi) i barav (Plantilla:Lang-mr).

Descripció

Erro al crear miniatura:
Vista d'un baori en Fatehpur, Shekhawati.
Erro al crear miniatura:
Chand Baori, en la localitat d'Abhaneri prop de Bandikui, Rajastán
Erro al crear miniatura:
Birkha Bawari , vista d'un baori en Jodhpur.

Totes les formes de baoris són eixemples dels molts tipos de cisternes i sistemes de rec que es varen desenrollar en l'Índia per a evitar les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua. Una diferència bàsica entre els baoris, per un costat, i les cisternes i pous de l'atre, era que els escalons facilitaven que totes les persones alcançaren l'aigua durant el periodo de sequia, i que pogueren participar en el manteniment i gestió del pou. Podien tindre vàries plantes disponent d'un animal que girara la roda (rehat) que elevara l'aigua del pou a la primera o segona plantes.

En alguns tipos d'edificació semblats (johara, pous), es varen construir rampes per a permetre que el ganado aplegara a l'aigua.cita requerida

Els constructors varen excavar profundes trincheres en la terra seguint les aigües subterrànees fiables durant tot l'any. Varen alinear els murs d'estes trincheres en blocs de pedra, sense morter, i varen dispondre escals que descendien fins a l'aigua.[2] La majoria dels baoris que sobreviuen també varen servir inicialment a un propòsit d'oci, ademés del suministrament d'aigua, degut a que la base del pou proporciona consol de la calor del dia, i millor si el pou estava cobert. Els baoris també varen servir com a llocs de reunions socials i de cerimònies religioses, per lo general, associats més en les dònes, que eren les que arreplegaven l'aigua i resaven i oferien els regals a la deesa de la salut per a les seues bendicions.[2] Este us de recree va dur a la seua ornamentació i a dispondre detalls tan elaborats com els d'els temples hindús, lo que els va assegurar en el futur la seua supervivència com a monuments. Es varen amprar en el seu disseny proporciones en relació en el cos humà, com es feya en moltes atres edificacions en l'arquitectura índia .[3]

Els baoris consten en general de dos parts: un buit vertical, pel que s'extrau l'aigua, i les afores inclinades, sempre per baix del nivell del terreny, en passera, cambres i escalons que donen accés al pou. Les galeries i cambres que rodegen als pous estaven a sovint tallades profusamente, en elaborats detalls.[4]

Molts baoris varen demostrar ser estructures resistents ben construïdes, ya que alguns varen soportar forts terremots.[2]

Vore també

Notes

  1. ↑ Vore l'entrada «Rani-ki-Vav (the Queen’s Stepwell) at Patan, Gujarat», disponible en llínea en el lloc oficial de l'Unesco: [1]. Consultat el 21 d'agost de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Shekhawat, Abhilash. «Stepwells of Gujarat». Índia's Invitation. Consultat el 30 de març de 2012.
  3. ↑ Livingston, Morna (2002). Steps to Water: The Ancient Stepwells of Índia, New York: Princeton Architectural. ISBN 1-56898-324-7.
  4. ↑ Davies, Philip (1989). The Penguin guide to the monuments of Índia, London: Viking. ISBN 0-14-008425-8.

Referències

L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega les següents referències: