Catastre

Un mapa catastral de la vila de Pielnia, 1852, Imperi austríac.

El catastre, catastre immobiliari o catastre territorial (derivat de la veu grega κατάστιχον, ‘registre’) és un registre administratiu dependent del Estat en el que es descriuen els bens immobles rústics, urbans i de característiques especials. Entre les característiques del catastre es troba que és un registre estadístic per a determinar l'extensió geogràfica i riquea d'alguna demarcació, i que en matèria hacendaria és un respal per a determinar el cobro de les imposicions de l'estat, segons lo manifestat en els registres. El catastre assigna als bens immobles un identificador únic i obligatori per a cada u d'estos denominat "referència catastral", "clau catastral", "identificador immobiliari" entre alguns atres térmens equivalents en cada país.

Antecedents

Catastre

En l'Antiga Roma, el rei Servio Tuli va instaurar el Census Romà, en el propòsit principal impondre el Tributum soli (Tribut a la Propietat), que bàsicament era la contribució al regne que pagaven "per cap" els nobles i terratinents segons el patrimoni immobiliari que posseïen.

S'entenia, i s'entén encara, per catastre el registre dels bens immobles (ubicació, dimensions, us i valoració) i els seus propietaris, que s'utilisa per a establir el monte de la contribució que s'impon sobre els bens immobles segons la seua producció, la seua renda o el seu valor, i drets com servitut i hipotecas.

Es guarden registres de l'us d'este tipo de registres en Babilonia i Grècia a on s'utilisava com a base impositiva, també en Egipte a on aparte de la funció impositiva li l'utilisava com a reserva de senyes de les dimensions i ubicacions de les parceles per al replantege de les mateixes després de les cíclicas riuades del Nilo.

Un atre eixemple de catastre és el Domesday Book, creat per Guillermo I d'Anglaterra, "El conquistador", utilisat per a conéixer els recursos del seu regne.

El llibre Becerro de les Behetrías de Castella és el catastre espanyol més antic conegut, fidel reflex de l'organisació territorial castellana i que devia servir de base a una futura reforma.

En Europa és a on els catastres són més precisos i perfectes, eixemple d'això són els de França i Holanda (organisat el primer per Napoleón Bonaparte), Alemània, Regne Unit, i per supost Espanya, que ho implanta despuix de la Guerra de Successió Espanyola en els territoris afins a l'archiduc: Catalunya i els regnes d'Aragó, Valéncia i Mallorca, aixina com en Amèrica durant l'época colonial. En 1749 es va iniciar el que possiblement és el més important eixemple de l'época preestadística en tot lo món: el Catastre d'Ensenar, que incloïa cens de població i molts atres senyes.

Conceptualización

Definició

No existix una única definició del catastre; la definició que més s'aproxima és: “El Catastre és un inventari de la totalitat dels bens immobles d'un país o regió d'este, permanent i metódicamente actualisat per mig de cartografiat dels llímits de les parceles i de les senyes associades a esta en tots els seus àmbits.”

Podem establir alguns elements essencials:

• És un inventari o registre públic; al servici no solament de les distintes Administracions sino del ciutadà i de la societat en general. Permet la consulta i certificació de les senyes.
• Global, de tots els bens immobles d'un determinat àmbit territorial.
• Actualisat. El Catastre té com a objecte material el ben immoble, la realitat física.

• Conté informació relativa a eixos bens immobles: senyes gràfiques (cartografia parcelaria i croquis catastral) i alfanumèrics (físics, econòmics i jurídics).

Soport de múltiples aplicacions fiscals i econòmiques. És un sistema d'informació del territori ràpit, fàcil i eficaç.

Finalitat

El concepte actual de catastre es basa en tres finalitat que li donen sustente, les quals són:

1. Donar una base per al planejament urbà i rural.
2. Calcular el monte de les contribucions com l'impost immobiliari.
3. Guardar la seguritat jurídica del dret de propietat a través de l'aprovació i archiu de les mensuras, que són la base de les escritures de translació i domini.

Seccions

El catastre està dividit en tres seccions:

1. Catastre Fiscal: Fixa per mig del avalúo fiscal el valor dels bens a fi d'impondre-li una contribució proporcional.
2. Catastre Jurídic: El qual contempla la relació entre el propietari o subjecte actiu i la propietat o objecte i la comunitat o subjecte passiu.
3. Catastre Geomètric: Encarregat de la medició, subdivisió, representació i ubicació del ben.

Métodos

L'incorporació en el Catastre dels bens i de les alteracions de les seues característiques, és obligatòria i es realisa per algun dels següents métodos:

• declaracions, comunicacions i solicituts
• subsanación de discrepàncies
• inspecció catastral; poden ser ben actuacions de comprovació i investigació de fets, actes, negocis i demés circumstàncies relatives als immobles susceptibles d'originar una incorporació o modificació en el Catastre, be d'informació, de valoració i d'informe i assessorament.

Llevat prova en contrari i sense perjuí del registre de la propietat, els pronunciaments jurídics de la qual prevalen, les senyes contingudes en el Catastre Immobiliari es presumixen certs.

Valoració

Els actes resultants d'estos procediments d'incorporació deuen ser motivats.

La formació i manteniment del Catastre, aixina com la difusió de l'informació catastral, és de competència exclusiva de l'Estat. Estes funcions, que comprenen, entre unes atres, la valoració, l'inspecció i l'elaboració i gestió de la cartografia catastral, s'eixerciran per la Direcció general del Catastre, directament o a través de les distintes fòrmules de colaboració que s'establixquen en les diferents Administracions, entitats i corporacions públiques, llevat la coordinació de valors i la d'aprovació de les ponències de valors que deuen ser eixercides en tot cas per la Direcció general del Catastre.

Vore també

• Registre de la propietat
• Finca registral
• Cabreig
• Catastre Multifinalitario

Bibliografia

• Colín Sánchez, G.: Procediment Registral de la Propietat. Editorial Porrúa. 3.ª Edició. Mèxic, 1985