Geocora
Geocora és un terme utilisat per a la divisió i classificació del espai geogràfic (paisage) en funció del seu component escalar i que respon a criteris funcionals de caràcter físic (geomorfològic, biogeográfico, etcétera) o humà (demogràfic, urbà o rural, econòmic, etcétera). Definix una unitat bàsica de paisage, que a la seua volta pot dividir-se o agrupar-se en unitats inferiors (microgeocora i nanogeocora) o superiors (megageocora, macrogeocora i mesogeo cora).[1]
S'han propost atres térmens similars per a indicar nivells espacials d'anàlisis geogràfic, com el conjunt de sis conceptes compost per: zona (de disposició zonal, és dir, anar seguint els paralels, vinculada al clima per la determinació deguda a la distinta distribució primària d'energia solar segons la latitut), domini (també climàtica, en funció del relleu i la distribució de masses oceàniques i continentals -continentalitat-), regió natural, geosistema, geofacies i geotopo.[2] Per la seua banda el "Land System", de criteris geomorfològics, propon els térmens Land regió (macrorelieve, escala 1:250.000, que permet diferenciar cordilleres), Land system (mesorrelieve, escala 1:100.000 a 1:50.000, per a una conca hidrogràfica), land facet (per a formes de modelació i la seua génesis, d'escala 1:50.000 a 1:10.000, per a un terrat aluvial), i Land site (per a les formacions superficials i l'us, escala d'1:10.000 a 1:2.000).[3] També s'ha propost una classificació en quatre nivells: ambients, subambientes, sistemes i unitats.[4]

Pot comparar-se en conceptes que impliquen divisions de caràcter similar que realisen atres ciències, com la biologia (ecosistema, ecozona, regió biogeográfica, biòtop, -també s'ha utilisat el concepte de biogeocora-[5]), la geopolítica, etc.
Vore també
Notes
- ↑ Bolòs et alii. (1992), citat per Emma Pérez-Chacón i uns atres: Informació, identificació, caracterisació i catalogació dels paisages de la Macaronesia. També en M. de Birles i Capdevila Problematica actual dels estudis de paisage integrat i en Pascual Riesco Chueca, José Gómez Zotano i Damián Álvarez Sala (2008): Regió, comarca, lloc: escales de referència en la metodologia del paisage
- ↑ Bertrand (1968 i 1969), citat per Pérez Chacón, op. cit.
- ↑ CSIRO australià (Christian i Stewart, 1968), citat per Pérez Chacón, op. cit.
- ↑ "Cartografia del potencial del mig natural" (en Díaz de Terán, 1985), citat per Pérez Chacón, op. cit.
- ↑ Estructures i tendència evolutiva de la Biogeocora de la Sabana Arbolada chiricana (1991).
Bibliografia
- BERTRAND, G. i BERTRAND, C. (2002) : Unix Géographie traversière. L'environnement à travers territoires et temporalités. Ed. Arguments, 311 p., Paris.
- BOLOS, M., BOVET, M.T., ESTRUCH, X., PENA, R., RIBAS, J. i SOLER, J. (1992): Manual de Ciència del Paisage, Ed. Masson, 273 p., Barcelona.
- CHRISTIAN, C.S. i STEWART, G.A. (1964): Methodology of integrated survey. Proc. Unesco conf. on principles and methods of integrated aerial surveys of natural resources for potencial development, 146 p., Toulouse, France.
- CHRISTIAN, C.S. i STEWART, G.A. (1968): Methodology of integrated survey, Aerial Surveys and Integrated studies, proc. of the Toulouse conf, Unesco, 1: 233-280.
- DÍAZ DE TERÁN, J.R. (1985): Estudi geològic-ambiental de la franja costera Junquera-Castro Urdiales (Cantàbria) i establiment de bases per a la seua ordenació territorial, Facultat de Geologia, Universitat d'Oviedo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geocora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.