Geografia rural
Geografia rural és l'estudi geogràfic del paisage rural: els assentaments rurals, les activitats i modos de vida desenrollats en el mig rural.
Canvi global
[editar | editar còdic]La tecnologia, o millor encara, el desenroll tecnològic, ha originat una transformació tan important, tant en les ciutats com en el mig rural, com per a considerar que ya no podem parlar dels conceptes que tenen que vore en esta branca de la geografia de la mateixa manera que fa unes quatre o cinc décades. Açò es deu a que des de mediats de el XX, en moltes zones geogràfiques considerades de baixa densitat de població, hi ha servicis fins a fa no molt temps es consideraven plenament urbanes. Per una atra part, les ciutats actuals tendixen a invadir l'espai abans clarament rural, per mig de la construcció de residències, la dedicació a l'agricultura a temps parcial, etc., creant-se aixina, una zona intermija de difícil delimitació. A pesar d'això, es pot encara descriure una geografia rural, com un espai a on predominen bàsicament les activitats humanes relacionades principalment en el sector primari de la economia (Geografia agrària).
Zones rurals
[editar | editar còdic]Zones d'activitats agropecuarias
[editar | editar còdic]La presència ineludible d'activitats agropecuarias és lo més característic dins del món rural, sent estes activitats les que definixen i donen caràcter a la gran majoria dels distints espais rurals del món i als seus respectius paisages.
Per i per al seu caràcter, i la seua dedicació a la agricultura, els espais rurals sofrixen una série de condicionants geogràfics; ya que no tots els climes, ni tots els sols són aptes per a qualsevol tipo, ni tècnica, de cultiu. Ademés, tenen uns condicionamientos demogràfics; ya que tendix a l'equilibri entre la població i els recursos. Esta ponderació favorix la modificació de les tècniques de cultius, en cas d'superpoblación o subpoblación. En les situacions més greus es pot passar d'una agricultura intensiva a una agricultura extensiva: intensificar l'us del sol, roturar territori de bosc i, inclús, es reorganisarà l'estructura social; o s'assumirà una nova tecnologia de cultiu. En l'actualitat del mig rural es demanden servicis, per lo que trobem en el camp persones que no viuen de l'agricultura ni la ganaderia. El mig rural també ha de sometre's a certs condicionamientos jurídics que afecten a l'estructura de la propietat i a les formes d'explotació. Per últim, el món rural sofrix els avatars econòmics i polítics, sobretot en els països a on l'agricultura està subvencionada.
L'agricultura actual ha tractat de superar els condicionamientos climàtics cultivant les espècies baix plàstic: en hivernàcul.
El cultiu d'una determinada espècie durant anys en un mateix lloc termina per agotar els mineralés dels que s'alimenta la planta. Per a evitar açò es deixa descansar la terra, sense cultivar, durant a lo manco un any. A esta tècnica se li crida guaret. No obstant, hi ha varis tipos de guaret: el curt, en les terres sobre les que es torna a cultivar en un o dos anys, ans que es recupere el bosc; i el llarc en el que es permet la recuperació total del bosc.
Les tècniques de regadiu han canviat molt. La tècnica tradicional és el regadiu per inundació en el que es fan unes regates entre les plantes, es desvia part de la corrent del riu o pou i s'inunda tota la superfície. Este sistema és poc eficaç, ya que s'ampra molta més aigua de la necessària. Modernamente s'ha amprat el rec per aspersión, que si es fa en hores nocturnes necessita molta menys aigua. El rec per aspersión consistix en un mecanisme que escampa l'aigua per tota la superfície com si foren gotes de pluja. La tècnica de rec més eficaç és el gota a gota. Consistix en canalisar l'aigua en menuts tubos fins al peu de cada planta i deixar caure una gota cada cert temps, fins a completar les necessitats de cada planta. Es controla per ordenador i se sol practicar en els cultius d'hivernàcul.
En moltes ocasions, és la estructura de la propietat de la terra i l'estructura agrària, lo que definix els paisages rurals. La propietat pot ser colectiva i d'aprofitament comú: en bens propis, comuns, etc., pero també pot haver gran propietat i menuda propietat. En Espanya, la gran propietat té el seu orige en la Reconquista: durant l'Edat Mija. Esta gran propietat ha pogut evolucionar fins a la menuda propietat, si el sistema d'herència favorix la partició, o si es va vendre a els qui treballaven les explotacions. Pel contrari, la menuda propietat pot evolucionar cap a la gran propietat, si el sistema hereditari favorix el mayorazgo, per eixemple, o si el preu del sol és baix i hi ha un capitaliste rural que compra les terres contigües.
Pero una cosa és el tamany de la propietat i una atra el de les explotacions. Una explotació és l'unitat tècnic-econòmica de la que s'obté els productes agraris. Estes explotacions, segons les tècniques d'aprofitament, poden ser un latifundi, si són grans o un minifundi, si són menudes. No té perqué coincidir gran propietat en latifundi, ni menuda propietat en minifundi: la gran propietat pot estar dividida fins al minifundi i la menuda concentrada, per arrendament, fins al latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques i socials. Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries, be siguen tècniques o ben polítiques.
Al mateix temps, els condicionamientos tècnics han supost un aument progressiu de la productivitat de la terra, en lo que el tamany de l'explotació s'ha relativizado. Esta tendència ha alcançat el seu màxim grau en la revolució verda, o l'aplicació de tots els alvanços tècnics que pot oferir la ciència moderna, en l'agricultura.
Per últim, en general podrem distinguir dos grans conjunts de paisages agraris:
- Els camps tancats (bocage) i
- Els camps oberts (openfield), que es troben en distintes parts del món, per distints motius.
En el món rural distinguim dos tipos de poblament: el concentrat i el dispers. El poblament concentrat en el agrupamiento de les vivendes del llogaret en un lloc en concret, deixant el restant per a que puga ser cultivat. El poblament dispers es caracterisa perque no existix un núcleu de vivendes sino que estan escampades per tot el territori, normalment prop de les explotacions de cada família.
Atres zones rurals
[editar | editar còdic]Actualment es definixen com a espais rurals: atres zones alluntades de la ciutat o de baixa densitat poblacional, com:
- Instalacions d'oci de grans dimensions: estacions d'esquí, camps de gòlf.
- Zones d'activitats extractivas: mineria, pedreres i silvicultura.
El conflicte rural
[editar | editar còdic]La producció agrícola en el món, en térmens generals, ha anat decreixent la seua producció en comparació a les sifres alcançades en anys anteriors, tant en les regions desenrollades com en les regions en desenroll, conseqüència produïda principalment per l'incidència de les condicions atmosfèriques catastròfiques i de gran magnitut, com lo són les sequies i les pluges torrencials, principals factors que deixen una chafada profunda en la producció agrícola impedint el seu normal desenroll, principalment en les regions en desenroll les quals varen anar notablement afectades com per eixemple la regió del Lluntà Oriente i el Pacífic, estes sifres podrien representar les més baixes de la producció agropecuaria des de 1972; no obstant no totes les regions varen ser igualment perjudicades, veem el cas de Vietnam que serà un dels països en una de les taxes de creiximent més altes pròximes o superiors al 5 % i el cas Àfrica Subsahariana a on la producció agrícola va tindre un creiximent recuperatorio a un ritme de 4,3 % gràcies a l'expansió de la producció en Nigèria o també el cas de Vietnam en Àsia.
Respecte a les economies en transició, també es registra un descens per la contracció provinent de l'antiga Comunitat d'Estats Independents (procedents de l'antiga Unió Soviètica), a on no s'estima un major creiximent per als pròxims anys llevat en Kazakhstan.
Àrees deficitàries de producció agropecuaria
[editar | editar còdic]Es troba la regió d'Àfrica Oriental (Somàlia, Etiopia, Sudan, etc.), les principals causes de la qual d'escassea alimentària són la falta de precipitacions que comporten a les sequies que varen afectar a la major part de la zona de pastoreig sumada als enfrontaments civils passats i actuals que han provocat el destorbament en la producció, mala distribució d'aliments i a la migració de mils de persones en busca d'estos generant greus crisis socials per la carència d'aprovisionament en que es troba la població.
En Àfrica Occidental, les zones afectades per sequies i inundacions en el Sahel varen ser les principals carents d'un aprovisionament alimentari adequat i per una atra part els enfrontaments civils de Llibèria i Sierra Leona fan a estos països continus dependents de l'assistència alimentària internacional.
En la regió dels grans llac africans (Burundi, Ruanda, R.D. Congo, Katanga), existixen carències en la producció d'aliments per les sequies i als persistents enfrontaments civils a on la població desplaçada no té accés a les seues terres duent-los a estats d'malnutrición i fent-les particularment vulnerables.
En l'Àfrica Austral, les époques prolongades de sequia i/o les grans inundacions varen provocar danys considerables en infraestructura i vivendes (Madagascar, Moçambic, etc.), deixant a decenes de mils de persones en urgent necessitat d'assistència alimentària d'emergència, mentres que en Angola els conflictes civils deixen a mils de refugiats carents d'alimentació.
En el Propenc Orient, l'escassea de insumos agrícoles, els desplaçaments forçosos de població (guerres internes o internacionals), les sequies i, sobretot, els problemes d'unes deficients polítiques agràries i les guerres casi permanents, són els principals causants dels dèficits en la producció agrícola i en l'alimentació,
En Àsia les catàstrofe naturals com els ciclons de l'Índia nort-oriental i grans inundacions que afecten anualment al surest del continent en les pluges monsòniques han provocat dificultats considerables a la producció agrícola. En atres països, la superpoblación i els règims polítics han donat orige a una greu diiisminución de la seguritat alimentària i de la producció agrícola.
En Amèrica Llatina, les males condicions atmosfèriques han provocat prolongades sequies en Amèrica central danyant les collites de frijoles i de cereals, mentres que en el Carib les destrosses causades pels huracans Lily, George i Match varen causar la pèrdua de totes les collites, innumerables vides i danys sérios en vivendes i infraestructura. Els malifets causats pel fenomen del chiquet també varen causar greus problemes a lo llarc de tota la regió.
En els països de l'antiga Unió Soviètica, els enfrontaments registrats en Chechènia, per eixemple, han provocat una situació crítica de l'agricultura en especial el sector vitivinícola i el sector de la ganaderia, no esperant-se tampoc bones condicions per a les collites de forraje i cereals d'hivern; per un atre costat les persones desplaçades es troben econòmicament vulnerables i necessiten en urgència assistència alimentària.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía rural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.