Anar al contingut

Santiago el Major

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Santiago el Major
Per a atres usos d'este terme vore Santiago el Major (desambiguació).
Vore també: Santiago Matamoros

Plantilla:Ficha de persona Santiago de Zebedeo, també conegut com Santiago el Major (en grec antic: Ἰάκωβος, Ἰákobos), va ser, segons diversos texts neotestamentarios (Evangelis sinópticos, Fets dels Apòstols), un dels apòstols més destacats de Jesús de Nazaret. És conegut en la tradició cristiana com Santiago el Major per a distinguir-ho d'un atre membre del grup dels dotze, Santiago el Menor. Naixcut provablement en Betsaida (Galea), va ser fill de Zebedeo i Salomé, i germà de Juan. Santiago de Zebedeo pertanyia al cridat «círcul de dilectos» de Jesús que va estar en ell en ocasions especials: en la resurrecció de la filla de Jairo, en la transfiguración i en l'hort de Getsemaní, a on Jesús es va retirar a orar en agonia davant la perspectiva de la seua passió i mort. També va ser testic privilegiat de les aparicions de Jesús resucitat i de la peixca miraculosa en la mar de Tiberíades. Segons ellibre dels Fets dels Apòstols, Pentecostés va trobar a Santiago en espera orante, sempre com un dels màxims referents de la primera comunitat cristiana, junt en Simón Pedro i Juan. Va morir a mans d'Herodes Agripa I en Jerusalem en l'any 44 despuix de Crist. És el patró d'Espanya.[1][2]

Història de vida

[editar | editar còdic]

Senyes de la Bíblia

[editar | editar còdic]

Era fill de Zebedeo (cf. Mt 4:21) i tenia un germà cridat Juan, que seria aixina mateix discípul de Jesús (cf. ibid). Provablement la seua mare Salomé també seguia a Jesús (cf. Mt 20:20). El seu mestre Jesús els va posar el sobrenom de «Boanerges» (Mc 3:17), que, segons el mateix evangeliste afirma, volia dir «fills del tro» pel seu caràcter impetuoso; l'episodi narrat per Lucas, en que Santiago i el seu germà Juan desigen invocar a Deu per a que consuma a fòc una ciutat de samaritanos (Lc 9:54), fa honor a este nom. Santiago va ser un dels primers que varen rebre la crida de Jesús, quan estava peixcant en ellac de Genesaret junt al seu germà (Mc 1:19). Més tart serà cridat a formar part del més restringit grup dels Dotze (cf. Mt 10:3). Junt en el seu germà Juan i en Simón Pedro, té un tracte privilegiat en Jesús: és testic presencial de la resurrecció de la filla de Jairo (Mc 5:21-43), de la transfiguración de Jesús (Lc 9) i de l'oració en l'Hort de les Oliveres (Mc 14:33). Igualment va formar part del grup restringit de discípuls que varen ser testics de l'últim signe realisat per Jesús ya resucitat: la seua aparició a la vora del llac de Tiberíades i la peixca miraculosa (Jn 21:1-8). Els Fets dels Apòstols registra la seua presència en el Cenáculo en espera orante de la vinguda de l'Esperit Sant (Hch 1:13). Santiago és condenat a mort i decapitat per orde del rei de Judea Herodes Agripa I (Hch 12:2). Per esta senya es pot datar la mort de Santiago entre els anys 41 i 44, puix varen anar els anys en que Agripa I va ser rei de Judea.

Senyes de la tradició medieval

[editar | editar còdic]

Segons una tradició medieval, despuix del Pentecostés (cap a 33 d. C.), quan els apòstols són enviats a la predicació, Santiago hauria creuat la mar Mediterràneu i desembarcat per a predicar el Evangeli en la Hispania (actuals Espanya i Portugal). Segons uns relats, el seu prédica hauria començat en la Gallaecia, a la que hauria aplegat despuix de passar les Columnes d'Hércules. Segons l'escritor gadità Fra Gerónimo de la Concepció, Santiago va ser qui va consagrar el temple d'Hércules a sant Pedro (en el illot de Sancti Petri). Va seguir vorejant la Bètica i la deshabitada costa de Portugal; atres tradicions afirmen la seua arribada a Tarraco i el seu viage per la vall del Ebre, fins a entroncar en la via romana que recorria les estribaciones de la cordillera cantàbrica i terminava en l'actual La Corunya. Una tercera versió postula la seua arribada a Carthago Nova (actual Cartagena, pel barri de Santa Lucía), d'a on partiria cap al nort, fundant la tradició del camí que du el seu nom. Esta tradició fa de Santiago el sant patró protector d'Espanya. En qualsevol cas, la tradició de la evangelización per l'Apòstol Santiago indica que este va fer alguns discípuls, i sèt d'ells varen ser els que varen continuar la tasca evangelizadora una volta que Santiago va retornar a Jerusalem. Per a això varen ser a Roma i varen ser ordenats bisbes per Sant Pedro. Són els sèt Varons apostólicos. La tradició dels Varons Apostólicos els situa junt a Santiago en Saragossa quan la Verge María es va aparéixer en un pilar. D'acort a la tradició cristiana, cap a l'any 40, el 2 de giner, María (mare de Jesús), es va aparéixer a Santiago el Major en Caesaraugusta. María va aplegar a Saragossa «en carn mortal» —molt abans de la seua assunció—, i com a testimoni de la seua visita hauria deixat una columna de jaspi coneguda popularment com «el Pilar». Es conta que Santiago i els sèt primers convertits de la ciutat varen edificar una primitiva capella d'atobó en la vora de l'Ebre. Tradicionalment, s'ha afirmat que els restants trobats en Santiago de Compostela a principis del IX corresponien a l'apòstol Santiago, pero la falta d'un anàlisis directe de dits restants permet supondre que poden ser els restants del bisbe Prisciliano, o d'una atra persona important del periodo romà.[3] No obstant, el papa León XIII, va reafirmar en 1884, en forma de Bula Papal, la pertinença dels restants a l'apòstol, despuix de manar analisar els restants conservats dins de la tomba.

Martiri de Santiago, per Alberto Durero.

La tradició que situa a Santiago el Major anara de Jerusalem, poc abans del seu martiri, l'arrepleguen diversos apócrifos neotestamentarios (Ellibre de la Dormición de María, etc.), tots ells anteriors a el "descobriment" de la Tomba de l'Apòstol. Segons estos relats, quan María veu prop la seua mort, rep la visita de Jesucristo resucitat. Ella li demana estar rodejada pels apòstols en el dia de la seua mort, pero tots ells estan dispersos pel món. Jesucristo li concedix el seu desig i permet que siga la mateixa María, per mig d'aparició miraculosa, qui avise als seus discípuls. L'aparició de María a Santiago s'hauria produït sobre un pilar en Caesaraugusta (actual Saragossa), columna que se seguix venerant en la basílica de La nostra Senyora del Pilar, en la capital aragonesa. Santiago hauria fet tot el viage de regrés des de la península ibèrica fins a Jerusalem per a trobar a María, mare de Jesús de Nazaret (ya que ella seguia vixca allí, en la capital de Judea) abans de la seua dormición, trobant la mort davant Herodes Agripa en el martiri. La tradició es tanca en que dos dels seus discípuls, Atanasio i Teodoro, haurien dut el seu cos (conservat d'alguna manera) per la mar Mediterrànea en una mítica embarcació de pedra i haurien costejat l'Atlàntic novament fins a Galícia, a on ho haurien enterrat justament en Iria Flavia, a on el bisbe Teodomiro ho va trobar en el IX.

La tomba de l'Apòstol

[editar | editar còdic]
Altar Major en l'image de Santiago Pelegrí en la Catedral de Santiago de Compostela, baix el que es troba la tomba de l'Apòstol.

Al voltant de l'any 813, o 820 segons atres fonts, en temps del rei d'Astúries Alfonso II el Cast, el ermitaño Pelayo[4] li va dir al bisbe Teodomiro, d'Iria Flavia (Espanya), que hi havia vist unes llums lluint sobre un mont deshabitat. En el mateix varen trobar una tomba, provablement d'orige romà, a on es trobava un cos decapitat en el cap baix el braç. El rei va ordenar construir una iglésia damunt del cementeri, orige de la Catedral de Santiago de Compostela, epítet que prové de campus stellae: «camp de les estreles», per les llums que varen aparéixer sobre el cementeri, o be de compositum tellus, és dir: «Terreny ben dispost».[5]

En el més de maig de 1589, Francis Drake va amenaçar Compostela despuix de desembarcar en La Corunya. L'Arquebisbe, Juan de Sanclemente, va acordar en el Cabildo de la Catedral ocultar quant d'important hi havia en ella. Per això, els restants varen ser depositats en una taibola dins de l'àbsit de la capella major, darrere de l'altar. Tals restants varen ser trobats a trenta metros de profunditat respecte del sol en les excavacions realisades en la Catedral en 1878 i 1879 per Antonio López Ferreiro. La configuració actual de la cripta baix l'altar procedix de les excavacions realisades a finals del XIX. Els restants varen ser depositats en una urna d'argent realisat en 1886 pels orfebres Rei Martínez, dins d'un cofre de fusta forrat en vellut roig i en tres compartiment, per a Santiago, Atanasio i Teodoro. En tals excavacions, es va poder trobar, entre els restants d'un mausoleu romà, una inscripció sepulcral en grec, Athanasios martyr i els restants de tres persones distintes: dos d'edat mijana i una en l'últim terç de vida, lo que va dur a identificar-els en els tradicionals Santiago i els seus discípuls Atanasio i Teodoro. No obstant, el papa León XIII va nomenar una Congregació extraordinària per a l'estudi d'estos restants. Els documents enviats a Roma, no obstant, no li varen satisfer, enviant a monsenyor Agostino Caprara, promotor de la Fe en el procés, a Santiago per a que examinara sobre el terreny els restants i prenguera declaració a els qui varen intervindre. Caprara, no obstant, va manar analisar primer el presunt restant de Santiago venerat en Pistoya, tasca que va estar a càrrec del Doctor Chiapelli, qui va dictaminar que es tractava d'una apófisis mastoidea dreta en restants de sanc coagulada, peça que hauria segut separada a conseqüència d'una decapitació. El 8 de juny de 1884 aplega a Santiago, i en l'examen es constata que un dels tres cràneus carix d'apófisis mastoidea dreta. La resolució de la Congregació va ser publicada el 25 de juliol del mateix any, festivitat de Santiago. León XIII va publicar l'1 de novembre del mateix any la Bula Deus Omnipotens, a on feya un repàs a l'història del Santuari i cridava a mamprendre nous pelegrinages a Santiago. No obstant, quedava per constatar la datació cronològica dels restants, lo que va dur a mitan del XX a veus crítiques. Aixina, Claudio Sánchez Albornoz:

... pese a tots els esforços de la erudición d'ahir i d'hui, no és possible, no obstant, alegar en favor de la presència de Santiago en Espanya i del seu trasllat a ella, una sola notícia remota, clara i autorisada. Un silenci de més de sis sigles rodeja la conjetural i inverosímil arribada de l'apòstol a Occident, i d'un a huit sigles la no menys conjetural i inverosímil traslatio. Solament en el sigle VI va sorgir entre la cristiandad occidentala llegenda de la predicació de Santiago en Espanya; pero ella no va aplegar a la Península fins a fins del sigle VII.
C. Sánchez Albornoz: "En les albors del cult jacobeo", en Compostellanum 16 (1971) pp. 37-71.

Per una part, s'ha documentat arqueológicamente l'existència prèvia d'una necròpolis dolménica i després d'un cementeri utilisat en época romana i sueva. Estos descobriments proven que Compostela era una necròpolis precristiana, pero no resolen la qüestió respecte a la tomba de Santiago, els restants de la qual podrien pertànyer be al mateix apòstol (el tràfic de relíquies començava a desenrollar-se en eixe periodo), be a qualsevol un atre màrtir cristià. Inclús s'ha propost que es tracta dels restants de Prisciliano. En 1955 es va trobar, en les proximitats de la tomba, la coberta sepulcral de Teodomiro, lo que confirma que va voler enterrar-se en elloc de la seua pròpia troballa. En 1988, dos acadèmics de la Real Acadèmia de l'Història, el filec Isidoro Millán González-Pardo i l'arqueòlec Antonio Blanco Freijeiro, afirmen haver trobat l'inscripció martyr i una referència a Atanasio en una pedra datada a finals del I o principis del II, la qual cosa, sostenen, confirma indirectament la presència en elloc dels restants de l'Apòstol.[6]

Estudis arqueològics mostren que en l'actual santuari Compostela va existir, des del I, un chicotet (no més d'una hectàrea) assentament hispanorromano junt al com va haver un cementeri, algunes de les làpides de les quals han segut trobades i llegides. Entre elles es troba la d'una família, cridada Modesta.[7] Una d'elles, en marbre, va ser trobada en l'antiga cripta i correspon a una dama del II, cridada Atia Modesta.[8]

Un estudi desenrollat per Enrique Alarcón,[9][10] professor de Filosofia de la Universitat de Navarra, publicat el 24 de juny de 2011, en l'àmbit de la clausura de la «Càtedra Camine de Santiago», ampliat en un estudi de 2013[11] i reeditat en un volum en colaboració en Piotr Roszak,[12] es basa en un estudi epigràfic sobre reproduccions fotogràfiques de les inscripcions mencionades, per no tindre accés als originals. El catedràtic, els estudis del qual no han segut publicats en revistes d'arqueologia, considera que evidencien un cult funerari particular a Santiago, a lo manco ya en el II, en la cripta, part d'un complex funerari de la dama romana Atia Modesta a qui Alarcón considera cristiana i no pagana com atres estudiosos.[13][14]

Ademés, afirma haver trobat l'inscripció Ya'akov (Santiago, en hebreu), en simbologia pròpia de l'estètica sepulcral judeocristiana del I., anàlogues a les trobades en els osaris de Dominus Flevit. Afig que una de les inscripcions conté referències a la festa judeua de Shavu'ot en representació de pans rituals i indica que estos pans varen deixar d'usar-se entorn al 70 en motiu de la destrucció del Temple de Jerusalem pels romans, lo que possibilitaria ubicar cronològicament la tomba.[5][15]

Relíquies

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Relíquia de ferradures del cavall de Santiago de la batalla de les Navas de Tolosa.
Erro al crear miniatura:
Relicario de Santiago en la Catedral de Pistoya.

El Monasteri de Canyes posseïx una relíquia que, se supon, conté les ferradures del cavall de Santiago, que arreplegaria Diego López II d'Haro en la batalla de les Navas de Tolosa i entregaria a la seua filla Urraca Díaz d'Haro, quarta abad del monasteri. La Catedral de Pistoya posseïx una apófisis mastoidea dreta atribuïda a Santiago, la qual va ser conseguida per Sant Atón de Pistoya de l'arquebisbe de Santiago de Compostela, Diego Gelmírez.[16]

Altar d'argent de Santiago en la Catedral de Pistoya.

Santiago contra l'islam

[editar | editar còdic]

En el XII es redacta en Santiago de Compostela el cridat Privilegi dels Vots, que atribuïx al rei Ramiro I una victòria front als moros en Clavijo en 844, victòria obtinguda gràcies a una aparició de Santiago. Agraït, el rei hauria fet el vot de que tots els habitants pagaren a l'Apòstol, o siga al seu santuari, una cantitat anual. Segons este mateix document, la victòria en Clavijo va posar fi a l'entrega anual als enemics d'un vergonyós tribut de cent vérgens cristianes. La primera representació de Santiago a cavall, de principis del XIII en la catedral compostelana, mostra les donzelles agenollades davant el cavall de Santiago. El mills Christi medieval, image poc freqüent, es convertix a partir de la segona mitat del XV i a lo llarc del XVI en Santiago Matamoros, defensor del catolicisme front a tots els seus enemics: els turcs, els herejes i els pagans, els cossos dels quals o caps roden entre les pates del seu cavall.

El Camí de Santiago

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Image de Santiago Matamoros en Carrión dels Comtes (Palència) Espanya.
Artícul principal → Camine de Santiago.

El descobriment de la tomba de l'Apòstol va supondre per al rei d'Astúries una série de beneficis: l'aglutinació dels seus territoris com un sol regne, baix l'especial protecció de l'Apòstol, i la cristianización de l'antiga "Via del Finisterre", ruta seguida tradicionalment per molts pobles de religió cèltica, fins al pretés fi del món. De fet, els pelegrinages gals cap al noroest d'Espanya s'han provat arqueológicamente, i es pot afirmar que els celtes - en el primer mileni abans de nostra era - recorrien tota Europa per a anar a estos llocs, a on celebraven els seus matrimonis i atres ritos. Este camí precristiano es convertix aixina en el Camí de Santiago o Ruta jacobea, i Compostela en el tercer núcleu de pelegrinage medieval, despuix de Roma i Jerusalem. En l'any 1122, el papa Calixto II va instituir i va proclamar que en avant tingueren la consideració i privilegis d'Any Sant Jacobeo tots els anys en els que la festa llitúrgica de Santiago, el 25 de juliol, coincidira en el dia dumenge.

Festes en el seu honor

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tríptic de Santiago (S. XVI), Parròquia Matriu de l'Apòstol Santiago en Els Realejos (Santa Creu de Tenerife) Espanya
Erro al crear miniatura:
Catedral d'Orense, Espanya

Com a Patró d'Espanya que és, Santiago el Major (més conegut com Santiago Apòstol) també ho és de numerosos pobles i ciutats que el dia 25 de juliol celebren en el seu honor festes religioses. Santiago de Compostela (La Corunya) és la ciutat que majors festes organisa en el seu honor. La catedral de la ciutat acull eixos dies la major afluència de peregrins de l'any. Coincidint en el patronazgo d'Espanya, Santiago el Major és patró aixina mateix del Arma de Cavalleria del Eixèrcit de Terra. La frase final de l'himne d'esta arma és una de les més conegudes d'Espanya en la reconquista:

Igualment, és el patró de la comunitat autònoma espanyola de Galícia, celebrant-se la seua festivitat el Dia Nacional de Galícia,[17] cada 25 de juliol en la ciutat de Santiago de Compostela (La Corunya). Ademés de Santiago de Compostela (La Corunya) atres pobles espanyols repartits per tot el territori nacional tenen celebracions en honor a Santiago Apòstol. Processons, misses i pregàries junt a verbenes, concerts o activitats infantils es realisen, per eixemple, en la localitat d'Albaladejo (Ciutat Real), Navas d'Or (Segòvia), Moratón (Zamora) o Santiago d'Aravalle (Àvila). També és patró en la ciutat de Moncada (Valéncia) i en numerosos pobles de la Serra de Guadarrama, com Collado Villba (Madrit), Colmenarejo (Madrit) o Santa María de Robledo (Segòvia). En Ermua (Viscaya) és també patró: l'iglésia parroquial de Santiago Apòstol data de 1600; és un bell edifici renaixentiste. És del tipo d'iglésia d'una nau de tres trams en capelles laterals altes entre els estribos. Enfront de la nau hi ha, ademés, una capella major ochavada més estreta. Està coberta per volta de crucería i posseïx un cor i dos capelles barroques. L'encàrrec de finalisació de les obres que l'arquebisbe Andrés d'Orbe i Larreátegui va realisar a Sebastián de Lecuona, ho va completar el seu cunyat Joseph de Zuaznabar. El mobiliari reflectix l'intervenció de la rica moradura. Destaca el retaule major, l'orgue i la capella privada de l'arquebisbe i la seua tomba. El retaule està fet en fusta de nogal, d'estil barroc, en columnes salomòniques als costats. En els seus hornacinas hi ha una série d'escultures policromades. El retaule està sense policromar, entre el que destaca Santiago cavalcant sobre els moros en la batalla de Clavijo. L'orgue és del mateix tipo que el retaule, monumental i sense policromía. Hi ha atres chicotets retaules de fusta dorada en estil protorrococó i rococó. En les illes Canàries, Santiago és patró de la ciutat de Santa Creu de Tenerife, capital de l'illa de Tenerife, aixina com del municipi de Santiago del Teide (Santa Creu de Tenerife). Igualment, la Vila d'Els Realejos (Santa Creu de Tenerife), al nort de Tenerife, va ser posada baix la protecció de l'Apòstol des de que el 25 de juliol de 1496 es va donar per conclosa, en estes terres de l'antic Menceyato de Taoro, la fase bèlica de la conquista de Tenerife, erigint-se, eixe mateix dia, el temple de la Parròquia Matriu de l'Apòstol Santiago, en l'interior del qual es conserva part d'un antic retaule a pinzell que arreplegava la vida de l'Apòstol, i del que hui es conserven tres taules que conformen el famós Tríptic de Santiago, obra eixida del pinzell del destacat obrador europeu del Mestre de Delft. En l'illa de Gran Canària, Santiago és el patró del municipi de Gáldar (les Palmas), en a on es troba la iglésia del mateix nom, que és la primera sèu jacobea fora del territori peninsular i que conta en les gràcies jubilares per a celebrar l'Any Sant Jacobeo en els mateixos privilegis que la catedral de Santiago de Compostela. Conta en la seua pròpia ruta pelegrina oficial que unix Santiago de Tunte en Santiago de Gáldar (les Palmas).

Significat teològic

[editar | editar còdic]

"La tradició sempre ha vinculat la primera evangelización de la península ibèrica a la predicació de l'apòstol Santiago el Major. Este víncul revist una importància teològica considerable, perque expressa la consciència de l'Iglésia local d'estar en continuïtat en la missió apostólica naixcuda en Pentecostés."[18]

Amèrica

[editar | editar còdic]
Image en el centre de la bandera de la Província de Santiago del Estero en Argentina. Simbolisa la fusió de les raïls incaicas, representades en el sol, i hispanes, representades en l'espasa encarnada de Santiago Apòstol.[19]

Argentina

Santiago Apòstol és el patró de la província de Santiago del Estero, de la província de Mendoza i la seua capital, a on la seua festa és feriado provincial i es realisen importants festejos en el seu honor. En esta ciutat cuyana se li considera ademés protector contra els moviments sísmics que es manifesten freqüentment en la regió. En la província de Bota, és patró dels municipis de Camp Quijano i d'Illa de Canyes.

Bolívia

Es venera a Santiago el Major o Tata Santiago en el poble de Bou Bou, en la província de Charcas, departament de Potosí.

Brasil

En la ciutat de São Tiago (Mines Gerais), la devoció al sant existix des del XVIII. En este chicotet poble hi ha una tradició interessant. El 25 de juliol, despuix de les misses i una processó, els fidels reben l'imposició del capell, que permaneix durant tot l'any en el cap de la bicentenaria image tallada en estil barroc. També és en esta ciutat a on termina la ruta devocional "Caminhos de São Tiago", una adaptació de Mines Gerais inspirada en la ruta de Compostela. La ruta comença en el districte de Santa Rita d'Ouro Preto i passa per vàries ciutats en la regió de Rio dones Mortes.

Chile

L'Apòstol Santiago és el patró de la ciutat capital, Santiago de Chile, fundada com Santiago de la Nova Extremadura en 1541, i compartix en la Verge del Carmen el patronazgo del país. Els escuts d'armes de la ciutat de Santiago, del Arzobispado de Santiago i de vàries comunes de la Regió Metropolitana duen en el seu contorn huit closques d'or en fondo blau, representant les lletres del nom de l'Apòstol. Aixina mateix, és venerat en atres poblats i localitats rurals de la zona nort i sur del país, a on la seua festa, el 25 de juliol, és celebrada en gran solemnitat. La comunitat d'immigrants espanyols de Galícia celebra la seua festa patronal en danses i actes artístics en l'Estadi Espanyol.

Colòmbia

L'apòstol Santiago el Major és sant patró de la ciutat de Tunja, capital del departament de Boyacá. La catedral d'esta ciutat està consagrada a la seua advocación. El municipi de Santiago de Tolú, departament de Sucre, té com a sant patró a Santiago el Major, celebrant cada any les novenes i festes en el seu honor. La capital del departament del Valle del Cauca es diu Santiago de Cali, en honor de Santiago de Compostela, i la seua data de fundació és el 25 de juliol de 1536. La ciutat de Rionegro (Antioquia), fundada el 6 de decembre de 1542, rep en 1786 el títul de ciutat pel rei Carlos III, nomenant-la Ciutat de Santiago d'Arma de Rionegro, i trasllada a ella una antiga pintura de l'Apòstol en la batalla de Clavijo, que hui es conserva en el museu de la catedral de Sant Nicolás. Santiago és un dels sants patrons de Rionegro, i en el seu honor la catedral és decorada en closques de vieira en les casetes del seu altar major.

Costa Rica

Santiago Apòstol és el patró de la ciutat de Cartago, capital de la Província de Nova Cartago i Costa Rica dins de l'Imperi Espanyol, i actualment capital de la província del mateix nom. En esta ciutat es troben les ruïnes de Santiago Apòstol, antiga iglésia dedicada al sant destruïda en el Terremot de Santa Mónica en 1910. Ademés se celebra en esta data l'anexió del partit de Nicoya a Costa Rica, lo que va resultar una data molt convenient per a efectes de celebració religiosa i al mateix temps política. També en Costa Rica es troben tres temples construïts per a devoció a l'apòstol Santiago. El primer s'ubica en la província de Cartago, el segon en la ciutat de Puriscal (cantón quart de Sant Josep Capital) i el tercer en Riu Segon de la província d'Alajuela (Nové districte del cantón d'Alajuela). Com a anècdota curiosa es pot resaltar que les dos primeres estructures es troben actualment en ruïnes, per diversos terremots. El temple de Riu Segon també va ser destruït per un terremot en els anys 1990 i reconstruït per la comunitat.

Cuba

En este país està la ciutat de Santiago de Cuba, capital de la província homònima. Va ser fundada el 25 de juliol de 1515, i es va eixercitar com la capital de l'illa per algun temps. Aixina mateix, està la ciutat de Santiago de Compostela de les Vegas, fundada en l'any 1683.

Equador

El sant és el patró oficial de Guayaquil, capital de la província del Guayas, ya que en honor a est va ser nomenada Santiago de Guayaquil. Les seues festes se celebren el 25 de juliol. cal recalcar que, ya que la fundació de dita ciutat era un misteri, se celebrava oficialment en la data del seu patró. La celebració al sant va estar per molts anys empañada i opacada, pero ara ha clarificat el misteri de la seua fundació. Les festes del Sant Patró han cobrat un auge enorme en grans banderes albicelestes adornant els balcons de la ciutat. Molts consideren que les festes guayaquileñas comencen el 25 de juliol i terminen el 15 d'agost, data oficial de la seua fundació. Per a celebrar l'any sant Xacobeo 2021, el 10 de maig de 2019 es va procedir en Guayaquil al descobriment d'una estàtua en bronze de Santiago Apòstol, creada per Nixon Còrdova. El monument resalta l'iconografia de Santiago pelegrí, l'importància del Camí de Santiago i les relacions entre Equador i Espanya, a on mils d'equatorians han emigrat des de finals dels noranta. L'estàtua va ser ubicada en la Plaça Espanya, sobre el Cerro de Santa Ana, orige primitiu de la ciutat.[20]

També se celebren festes en honor a Santiago l'Apòstol. Una de les més significatives és la celebrada en un cantón de la província del Azuay cridat Santiago de Gualaceo. Ací, com en un sinnúmero de parts al voltant del món, es realisen misses, processons, velaciones i oracions. En este lloc conten en dos imàgens del Patró Santiago (aixina cridat pels lugareño), que són visitades per propis i estranys en el més de juliol. Esta celebració és coneguda a nivell nacional i reunix a mils de persones que en devoció acodixen a visitar al Patró Santiago.

Estats Units

Puerto Rico

En el estat de Puerto Rico, la ciutat de Santiago de Fajardo, a l'est de l'illa, i els municipis de Guánica i Santa Isabel, abdós al sur, celebren festivitats en honor de Santiago Apòstol com a patró. Totes les celebracions ocorren cada 25 de juliol i en festivitats varis dies previs i posteriors a la data. El municipi d'Aibonito celebrava les seues festes patronals en honor de Santiago el Major. Tal acervo religiós hispànic, que va perdurar fins a ya entrats els anys del XXI, s'evidencia per la palesa closca de vieira que figura en el cantón dret inferior de l'escut municipal. Al noreste de l'illa, en el municipi de Loíza, se celebren les Festes Tradicionals de Santiago Apòstol. Estes, que es remonten a el XVII, provoquen en l'actualitat la concurrència de gents procedents inclús de l'estranger. Les festes se celebren cada 25 de juliol i generalment hi ha celebracions varis dies abans i despuix d'esta data. L'escut d'armes d'este municipi ostenta, com a única figura, la de Santiago Matamoros. Les seues cridaneres i peculiars processons fan succeir en el transcurs dels dies festius tres imàgens de l'apòstol; cada una corresponent-se en els grups d'hòmens, dònes i chiquets que de modo individualment la porten. D'ahí que allí li invoquen popularment com Santiago "el dels hòmens", "el de les dònes", o "el dels chiquets". Santiago Apòstol és ademés patró de la diòcesis de Fajardo-Humacao. Diòcesis que va establir el com Camí de Santiago de l'Enclusa com a experiència de fe inspirada en la de Compostela (Galícia, Espanya) i semblant a esta. Descrit com una de pelegrinage, té com a punts de partida els municipis de Loíza i Humacao i aplega al seu destí i punt final en el santuari de Santiago Apòstol, localisat en el municipi de Luquillo.

Texas

En el estat de Texas existix lo que va anar el port dels Braços de Santiago, lo que és la boca del canal de navegació del port de Brownsville hui en dia. Abans, este port natural d'aigua profunda va ser el port de Matamoros, Mèxic, i una important base naval de Mèxic. Està ubicat en el punt sur de la illa del Pare, Texas, uns 12 km al nort del riu Bravo (Riu Gran). Va ser nomenat en els temps de la conquista de Mèxic, pero ningú sap quí li va posar el nom.

Guatemala

És patró de la arquidiócesis i de la ciutat d'Antiga Guatemala, actualment capital del departament de Sacatepéquez. El nom original d'esta ciutat és Santiago dels Cavallers de Guatemala, celebrant-se la seua fira en la semana corresponent al 25 de juliol de cada any. L'escut d'armes de la Ciutat de Guatemala inclou a l'Apòstol Santiago.

Hondures

La ciutat de Yoro, capital del departament del mateix nom, té com a sant patró a Santiago Apòstol, en la seua festa el 25 de juliol de cada any, i està estajat en la catedral de la ciutat. L'image de Santiago Apòstol que es venera en esta ciutat va ser trobada en un municipi d'este departament cridat Jocón, a on varen decidir passejar-ho en processó per tot el departament de Yoro per a recaptar fondos per a construir-li una iglésia. Pero en aplegar a Yoro i dur-ho a la catedral, va ser impossible traure-ho, puix es va tornar pesat i més gran. Llavors varen decidir deixar-ho com a patró de la ciutat. Esta ciutat és beneïda per això. De la mateixa manera que en Lepaterique, en el departament de Francisco Morazán, la festivitat de la seua fira patronal se celebra en honor a l'Apòstol Santiago de Lepaterique, qui va ser dut des d'Espanya en temps passats, omplint de curiositat a tot el municipi, que està ple de llegendes i mits. En la seua commemoració, l'Institut de Lepaterique du per nom Institut Governamental Polivalent Santiago. El 25 de cada més de juliol també en un atre lloc d'Hondures se celebra a l'Apòstol Santiago en el municipi de Santiago de Puringla, en el departament de la Pau.

Mèxic

En elloc que fora un dels grans centres virreinals, se celebra en diverses parts. Una d'elles en el municipi d'Ayapango, en el estat de Mèxic, en l'antic convent de Santiago Apòstol i la parròquia que du el mateix nom. Esta festa se celebra en la representació de els dotze parells de França i el ball dels chinelos, i una processó pel poble. També se celebra en el poble de Santiago Tepopula, en el municipi de Tenango de l'Aire, estat de Mèxic, aixina com en el poble de Quechultenango, capçalera del municipi homònim, en el estat de Guerrero. En este lloc és representat en un ball anomenat les Cueras, a on, seguits d'una enorme processó, quatre dels danzantes duen en els seus muscles l'image en el seu honor. La festivitat comença el dia 23 de juliol, seguint aixina la celebració del ball del ocoxúchil el primer dumenge d'agost, a on tots els peregrins ballen al voltant de l'image de Santiago per a pagar les seues manes. En el poble de Santiago Tilapa, dins del municipi de Santiago Tianguistenco, Estat de Mèxic es realisa la tradicional dansa d'arrieros, la qual representa l'activitat portada a terme dins de les grans facendes des del virreinato fins a l'arribada del ferrocarril a Mèxic. Els dies 24 i 25 de juliol es presenten en la parròquia a dansar les arrieras, per a dos semanes despuix aproximadament presentar-se a dansar els arrieros en la festa de la Transfiguración de Jesús, el dumenge més propenc al 6 d'agost, a on a l'igual duen d'estandart al seu patró Santiago Apòstol. Els dies 22 i 23 de maig igual es realisen celebracions en el seu honor com crema de castells i els tradicionals toritos. Se li festeja en Jesús María, capçalera del municipi del mateix nom, en el estat d'Aguascalientes, en la Fira dels Chicahuals, la segona més important en l'estat, durant la segona quinzena de juliol. Santiago el Major és patró de la ciutat de Santiago de Querétaro, capital del municipi i del estat de Querétaro. Segons conta la llegenda, la ciutat va ser fundada el 25 de juliol de 1531 despuix d'una batalla entre natius cristianizados i els que no ho estaven, havent un eclipse en el transcurs de la batalla, en el quala figura de Santiago Matamoros es va aparéixer en el cel. En elloc a on va succeir este milacre s'alcen el temple i el convent de la Santa Creu. També se li honra en la ciutat de Sahuayo, en el estat de Michoacán, a on se li venera en els seus seguidors disfrassats en trages de tlahuals (guerrer vençut, en náhuatl) dansant pels carrers i lluitant en una representació simbòlica de la conquista espanyola. Un atre lloc a on se li venera és Santiago, capçalera del municipi del seu nom, ubicat en la Zona Metropolitana de Monterrey, en el estat de Nou León. Se li honra en Santiago d'Anaya, capçalera del municipi homònim, en el estat d'Hidalgo; de la mateixa manera que en Tecozautla, capçalera del municipi del mateix nom ubicat en el mateix estat. En esta última capçalera municipal es commemora la Fira de la Fruta en el seu honor. En algunes regions del sur del estat de Zacatecas, com Moyahua, Juchipila i Apozol, i part d'estat de Jalisco, com Tonalá, municipi ubicat en la Zona Metropolitana de Guadalajara, se li venera en la seua festa el dia 25 de juliol, en la tradició dels tastoanes que se celebra des dels temps posteriors a la conquista dels territoris de la Nova Galícia, regne del que va ser patró. Se li rendix honors en les ciutats de Compostela i Santiago Ixcuintla, en el estat de Nayarit. En el estat de Coahuila és patró de les ciutats de Saltillo (la capital de l'estat) i Monclova. És patró de la ciutat de Santiago Tuxtla, en el estat de Veracruz, a on s'ha festejat des de fa més de 130 anys en tradicions com la Dansa dels Negres, mojigangas, fandango i concursos de ball folórico. Aixina mateix, forma part de la cultura i tradició d'alguns municipis, com lo és en Ixhuatlán del Café, Coscomatepec i Chocaman, en la seua tradicional Dansa de Santiagos. En el estat de Durango, una de les localitats en major importància històrica-cultural és Mapimí, en la que el patró és Santiago Apòstol, el Major. El temple principal de dita localitat té eixa advocación, lloc fundat per l'orde de misionero iñiguistas. En la ciutat de Silao, en l'històric estat de Guanajuato, es venera a Santiago Apòstol i la parròquia del municipi du el seu nom. D'igual forma es troben els municipis de Santiago Maravatío, Valle de Santiago i el municipi de Tarandacuao, en el mateix estat. En la pròpia capital del país, la Ciutat de Mèxic, destaquen tres llocs que recorden a l'apòstol. Es tracta de Santiago Tlatelco, últim foc de resistència indígena durant la conquista de Tenochtitlán, en els voltants de la qual va ser alcançat el tlatoani Cuauhtémoc; el poble de Santiago Zapotitlán, en la alcaldia Tláhuac, a on en ple XXI es mesclen les costums rurals i urbanes; i el poble de Santiago Acahualtepec, en la alcaldia Iztapalapa, a on ha mantingut la seua tradició per més de 350 anys celebrant a Santiago Apòstol. En el estat de Sant Luis Potosí, Santiago de les Valls, lo que ara és conegut com a Ciutat Entanques, es troba una antiga iglésia franciscana restaurada. Va aplegar a ser la Custòdia de Tampico que controlava una gran extensió en la regió Huasteca. És un dels patrons de la província Franciscana dels Sants Francisco i Santiago en Mèxic, que és una de les províncies més importants dels franciscanos en tot lo món. Reglota els 400 flares que estan distribuïts al noreste i a l'occident de Mèxic, i en atres llocs com: Tívoli, Còrsega, Belize, Tlatelco i sur de Texas.

Nicaragua

En la ciutat de Jinotepe, capçalera del departament de Carazo, se celebra a Santiago Apòstol. La seua festivitat escomença el 29 de juny en l'eixida de la Demanda Major, un recorregut de Santiago per les comunitats rurals de la zona, que dura quinze dies, una espècie de Camí de Santiago com el d'Espanya, en l'única diferència de que és Santiago el que ix a buscar als peregrins. Els dies principals són el 24 i 25 de juliol. El 24 es dona el top dels sants a on la cultura, la tradició i la religiositat popular nicaragüense s'unixen per a demostrar el més gran i bell gest d'unió entre els pobles. Sant Sebastià, patró de Diriamba, i Sant Marcos, patró de la ciutat que du el seu mateix nom, es troben en Santiago, per a celebrar junts el dia 25 de juliola solemnitat de Santiago Apòstol. El dia 1 d'agost se celebra l'Octava de les festes. El dumenge posterior a l'Octava es realisa la despedida dels sants, culminant aixina les festes en honor a Santiago Apòstol. Estes són les festes en honor a Santiago Apòstol més importants de tota Nicaragua, a on es poden apreciar balls tradicionals com El Guegüense o Macho Rata, El Bou Huaco, Les Inditas, De les Hongareses, Els Diablitos, El Jagant, Moros i Cristians, El Vell i la Vella, La Vaquita i Els Chinegros, entre uns atres que omplin de molt colorit estes tradicionals festes, que tenen una duració de casi tres mesos. En la ciutat de Boaco, capital del departament homònim, és el seu sant patró Santiago Apòstol, celebrant-se en grandioses festes el 25 de juliol de cada any estajat en l'iglésia que du el seu mateix nom, a on descansen els restants del pare José Nieborowski, celebrant-se en gran fervor religiós.

Panamà

En este país s'assenta la segona ciutat fundada pels espanyols més antiga dellitoral pacífic, Natá dels Cavallers, en la qual es troba el patrimoni històric nacional, la Basílica de Santiago Apòstol, la qual guarda des del XVI com a patró a este apòstol de Jesucristo. El sant es va constituir en un baluart religiós des del primer moment en que va aplegar de Santiago de Compostela, en Espanya, ciutat que també té com a patró a Santiago Apòstol. En Natá dels Cavallers és molt visitat pels seus fidels des de que va aplegar en l'any de 1522. És venerat en la ciutat de Santiago de Veraguas, capital de la província de Veraguas, diòcesis de Veraguas, en la catedral de Santiago Apòstol, inaugurada com a diòcesis de la província des de 1963. Tots els 25 de juliol, la seua catedral és rodejada per fidels per a prendre part de la eucaristía i processó anual del seu Patró, activitat religiosa que obri pas a les celebracions populars caracterisades per cavalcates, presentacions folòriques i unes atres de caràcter regional.

Perú

En Lampa (Puno - Perú), cada 25 de juliol se celebren les festes en honor al seu Sant Patró Santiago Apòstol. Pobladors de la comunitat d'Unió Sutuca (Sutuca Anansaya i Sutuca Urinsaya) montant els seus cavalls i abillats de la mateixa manera que Santiago Apòstol denominats Kaperos acompanyen portant els seus Gavinets, Vares i Banderes. Músics de Pitu Bandes, secunden als Kaperos tocant melodies propis de l'ocasió.[21] En el que fora l'atre gran centre virreinal, Santiago Apòstol és patró de Santiago d'Ica, també de la ciutat de Pauza, província de Paucar del Sara Sara, departament d'Ayacucho; de Santiago de Chuco en el departament de la Llibertat; de la vila de Santiago de la Naixca (Naixca) en el departament d'Ica; i de la ciutat d'Abancay, capital del departament d'Apurímac (nomenada inicialment com Santiago d'Abancay). Se celebra la seua festa en la ciutat de Cabana, en el departament de Áncash. En el districte limeño de Santiago de Regata s'entrega una condecoració en el seu nom, l'Orde de Santiago Apòstol, a personages que influïxen de manera beneficiosa en la societat. Santiago El Major és també el patró del poble de Guzmango, en la província de Contumazá, departament de Cajamarca. En Lunahuaná, capital turística i cultural de la província de Cañete, departament de Lima, Santiago Apòstol té una gran festivitat patronal el 25 de juliol de tots els anys, a on participen les autoritats i el poble en molta algarabía, en vistoses comparses en la Plaça Major, en una gran Missa de Festa en l'iglésia colonial que du el seu nom, i que antecedix la processó del sant pels carrers principals. En el Cusco, se celebra al Patró Santiago. Participa des del XVI en la celebració del Corpus Christi, junt a atres notables imàgens com a Nostra Senyora de Belén o el patró Sant Sebastià. En l'Entrada de Corpus, Santiago baixa del seu temple cap a la basílica catedral del Cusco, a on aguardarà fins al dia central. Després de la festivitat, el Patró puja novament al temple. Eixirà una atra volta per a la seua festa patronal en el més de juliol, i finalment ingressarà a la seua casa en espera de les pròximes festes del Corpus. En el departament de la Llibertat, Santiago el major és patró de la ciutat de Santiago de Chuco, capital de la província homònima, la festa de la qual és celebrada en gran renom el 25 de juliol de tots els anys, en gran fervor i devoció, de molta fama en esta regió. Ademés, en el departament d'Ayacucho, Lucanas.

República Dominicana

És el sant patró de la ciutat de Santiago dels Cavallers, capital de la província de Santiago, ciutat fundada en 1495, sèu de la arquidiócesis de Santiago dels Cavallers, metropolitana de la província eclesiàstica homònima. El seu catedral està dedicada al sant.

Veneçola

Va ser (des de la seua fundació en 1567) el sant patró de la ciutat de Caracas (fundada en el nom de Santiago de León de Caracas) fins al 15 de juny de 2011, quan el papa Benedicto XVI, a petició del clero caraqueño, va decretar com a patrona de la ciutat a la Verge de Coromoto, que és també la patrona de Veneçola.

Onomàstica

[editar | editar còdic]
Vore també: Jacobo

El seu nom en hebreu és Jacob (יעקב), pero en el temps s'ha anat deformant en Jacobo, Iago, Yago, Sant Iago, Sant Yago, Santiago, Tiago o Thiago, Diego, Jaime, James, Jim, Jimmy, Jackes, Jacques, Jakob, Jakov, Giacomo, Jaume.

Vore també

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Distints símbols del Camí de Santiago

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Péricard-Pixa, Denise (2004). Compostela i il cult vaig donar Sant Giacomo nel Medioevo (en italià), Bologna: Il Mulino. ISBN 9788815090928.
  2. Pérez d'Úrbel, Just (1977). Santiago i Compostela en l'història : (en amor i en veritat), Madrit: Institut "Salazar i Castro", (C. S. I. C.). ISBN 8400036883.
  3. http://haciasantiagojmfanjul. com/category/historia/la-controversia-sobre-la-tumba/ com/category/historia/la-controversia-sobre-la-tumba/ archivat en Wayback Machine. Controvèrsia sobre la tomba de Santiago
  4. Ermitaño Pelagius us. es/index. php/Pelayo_(ermita%C3%B1o)
  5. 5,0 5,1 Taranilla, Carlos (2020). «Introducció», Això no estava en el meu llibre del Camí de Santiago (en espanyol), Almuzara. ISBN 9788418578717.
  6. google. com/books? id=9M1b2jSTEG0C&pg=PA209 «Troballa en el mausoleu de l'Apòstol Santiago del títul sepulcral grec del seu discípul Sant Atanasio».Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història.186(2)
    209–220.Consultat el 17 d'abril de 2016.
  7. Suárez Otero, J. i Caamaño Gest, M. (2003) Santiago abans de Santiago, en: Portela Silva, I.(ed.) Història de la ciutat de Santiago de Compostela 23-48.
  8. Moralejo, S. Llaura d'Antealtares, En: Moralejo, S. i López Alsina, (eds.), Santiago, camí d'Europa cit., 252-253. F.
  9. «archive. org/web/20160505065411/http://www. camino. umk. pl/? p=32 Discovery of prof. Enrique Alarcón! Inscription in the Apostolic Tomb in Santiago | Camí de Santiago and Tomb of St. James: history and interpretation». www. camino. umk. pl. Archivat des d'el camino. umk. pl/? p=32 original, el 5 de maig de 2016. Consultat el 17 d'abril de 2016.
  10. «archive. org/web/20140107224946/http://infocatolica. com/? t=noticia&cod=9449 Enrique Alarcón descobrix el nom hebreu «Jacob» en el sepulcro de l'apòstol en Santiago de Compostela» (en és). InfoCatólica (2011-06-25). Archivat des d'el com/? t=noticia&cod=9449 original, el 7 de giner de 2014.
  11. Alarcón, I. (2013) umk. pl/bitstream/handle/item/4456/The%20Way%20of%20St.%20James%20-%20druk.pdf? sequence=1 The Historical Basis for the Way of Saint James umk. pl/bitstream/handle/item/4456/The%20Way%20of%20St.%20James%20-%20druk.pdf? sequence=1 archivat en Wayback Machine.. En. Z. Sztylc, D. Zagórski, A Radziminski, R. Biskup (eds.), Fundamenty średniowiecznej Europy 41-72.
  12. Alarcón (2017). Roszak, Piotr (ed.). The way of St. James: Renewing Insights, EUNSA - Edicions Universitat de Navarra.
  13. «archive. org/web/20250603145049/https://www. abc. es/espana/galicia/abci-enrique-alarcon-siglo-rendia-culto-funerario-apostol-santiago-201610021210_noticia. html? ref=https%3A%2F%2Fwww. abc. es%2Fespana%2Fgalicia%2Fabci-enrique-alarcon-siglo-rendia-culto-funerario-apostol-santiago-201610021210_noticia. html Enrique Alarcón: «En el sigle II ya es rendia un cult funerari a l'Apòstol en Santiago»». Archivat des d'el abc. es/espana/galicia/abci-enrique-alarcon-siglo-rendia-culto-funerario-apostol-santiago-201610021210_noticia. html? ref=https%3A%2F%2Fwww. abc. es%2Fespana%2Fgalicia%2Fabci-enrique-alarcon-siglo-rendia-culto-funerario-apostol-santiago-201610021210_noticia. html original, el 3 de juny de 2025. Consultat el 16 de decembre de 2021.
  14. Curchin, L. A.(2008) "Els topònims de la Galícia romana", en: “Quaderns d'Estudis Gallecs”55/121 117.
  15. «archive. org/web/20211216000054/https://www. farodevigo. es/sociedad/2011/06/25/haber-inscripciones-pasasen-inadvertidas-17744762. html "Pot haver atres inscripcions que passaren inadvertides"». Archivat des d'el farodevigo. es/sociedad/2011/06/25/haber-inscripciones-pasasen-inadvertidas-17744762. html original, el 16 de decembre de 2021. Consultat el 16 de decembre de 2021.
  16. «rah. es/biografias/3754-san-aton Real Acadèmia de l'Història | Història Hispànica» (en és). història-hispanica. rah. és. Consultat el 2026-04-24.
  17. Publicat en el xunta. es/diario-oficial D. O. G. xunta. es/diario-oficial archivat en Wayback Machine. l'1 de giner de 1979
  18. León XIV. «vatican. va/content/leo-xiv/es/speeches/2026/giugno/documents/20260606-spagna-autorita. html Trobe en les autoritats, en la societat civil i en el cos diplomàtic». Consultat el 25 de juliol de 2026.
  19. «archive. org/web/20200223111750/http://www. sde. gov. ar/simbolosprovincials/index. php Bandera Oficial de la Província». Lloc oficial de la Província de Santiago del Estero.. Archivat des d'el sde. gov. ar/simbolosprovincials/index. php original, el 23 de febrer de 2020. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  20. Publicat en Galícia Exterior espanaexterior. com/inaugurada-una-estatua-del-apostol-santiago-en-guayaquil-ecuador/ espanaexterior. com/inaugurada-una-estatua-del-apostol-santiago-en-guayaquil-ecuador/ archivat en Wayback Machine. el 24 de maig de 2019
  21. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Kendrick (1960). Saint James in Spain (en EN), Londres: Methuen. OCLC 2011096.
  • Márquez Villanueva (2004). Santiago: Trayectòria d'un mit, Barcelona: Bellaterra. ISBN 9788472902411.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Santiago el Major en Viquidites.

Referències

[editar | editar còdic]