Batalla de Clavijo
.jpg){kind=link}
La batalla de Clavijo és una batalla del periodo de la Reconquista,[1] dirigida pel rei Ramiro I d'Astúries i capitaneada pel general Sancho Fernández de Tejada contra les tropes de l'emir Abderramán II. S'hauria produït en el denominat Camp de la Matança, en les rodalies de Clavijo, La Rioja (Espanya), datada el 23 de maig de l'any 844.[2] Les seues característiques mítiques (l'intervenció miraculosa de l'apòstol Santiago), la seua condició de justificació del Vot de Santiago i la revisió que des de el XVIII va supondre la crítica historiográfica de Juan Francisco Masdeu el han fet ser considerada en l'actualitat una batalla llegendària, l'inclusió de la qual en les cròniques es deuria a l'arquebisbe Rodrigo Jiménez de Rada i que inclouria, mesclant-los i mitificándolos, senyes d'atres batalles de diferents moments i localisacions,[3] encara que és, a grans traces, la mitificación de la segona batalla d'Albelda.[4]No obstant, la batalla va ser celebrada com un element de conformació de l'història nacional espanyola.[5]
Per la Crònica Najerense es coneixen les campanyes de Ramiro contra els àraps, mentres que les cròniques d'Abderramán II parlen de campanyes mores en Àlaba, pero unes i unes atres coincidixen en les fortes lluites en l'àrea rioixana. Més concretament, les fonts asturleonesas conten que Ordoño I, el fill de Ramiro I, va cercar la ciutat d'Albelda i va establir la seua base en el mont Laturce, és dir, el mateix lloc a on la llegenda situa la batalla de Clavijo. I les troballes arqueològiques no deixen lloc a dubtes: en Albelda es va combatre, i molt,Plantilla:Cn encara que notícia de la suposta batalla de Clavijo, supostament ya famosa, no va aparéixer en cap font fins a sigles despuix de la seua suposta data. També és la referència històrica que Enrique IV i posteriorment el restant de monarques han amprat per a la creació i confirmació de privilegis a l'Antic i Ilustre Solar de Tejada, únic señorío que s'ha mantingut des de llavors fins a l'actualitat.
Descripció
[editar | editar còdic]La batalla tindria el seu orige en la negativa de Ramiro I d'Astúries a seguir pagant tributs als emirés àraps, en especial incidència en el tribute de les cent donzelles. Per això les tropes cristianas de Ramiro, capitaneadas per Sancho de Tejada, anirien en busca dels musulmanés, en Abderramán II al mando, pero en aplegar a Nájera i Albelda es vorien rodejats per un numerós eixèrcit àrap format per tropes de la península i per levas que provindrien de la zona que es correspon actualment en Marroc, tenint els cristians que refugiar-se en el castell de Clavijo en el Mont Laturce.
Les cròniquesPlantilla:Quins conten que Ramiro I va tindre un somi en el que apareixia l'apòstol Santiago, assegurant la seua presència en la batalla, seguida de la victòria. Al sendemà, el 23 de maig de 844, els eixèrcits de Ramiro I, animats per la presència de l'Apòstol guerrer montat en un corcel blanc es varen enfrontar a l'eixèrcit musulmà. Sancho, els seus tretze fills, 12 cavallers galicianos i els hòmens de Ramiro obtenen una victòria enorme que llibera als Cristians de pagar el ignominioso tribut de les cent donzelles “cinquanta nobles per a tractar casament en elles i les atres cinquanta per a mancebas”.[6]
Despuix de la victòria, en honor a l'Apòstol Ramiro ordena alçar l'Iglésia del Beneït Santiago i otorga a Sancho certs privilegis ademés del llinage de Tejada en recort de la branca d'un teixixc que va utilisar com a arma quan es va trencar la seua llança en el combat i que blandía valientement arengando a les seues tropes en un últim esforç.
Vot de Santiago
[editar | editar còdic]
El dia 25 de maig en la ciutat de Calahorra (l'any no s'especifica) Ramiro haurà dictat el vot de Santiago, comprometent a tots els cristians de la Península a peregrinar a Santiago de Compostela portant ofrenes com a agraïment a l'Apòstol pel seu també suposta intervenció i imponent un impost obligatori a l'Iglésia.
En este succés, l'Apòstol es va convertir en símbol del combat contra l'islam, i se li va reconéixer des de llavors com Santiago Matamoros.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Germán Bleiberg(1968–69).Revista d'Occident.
- ↑ Martínez Díez (2005). El Comtat de Castella (711-1038): el història front a la llegenda, Valladolit, pp. 143. ISBN 84-9718-276-6. «Referint-se a la batalla d'Albelda, el historiador Martínez Dèu diu 'Esta seria l'única, autèntica i històrica batalla d'Albelda, la que va donar lloc més vesprada a la llegendària batalla de Clavijo en aparició de l'apòstol Santiago i atres episodis.»
- ↑ Batalla de Clavijo
- Archivat el 16 de febrer de 2020 archivat en Wayback Machine. en Enciclopèdia Lliure Universal en Espanyol. Cita com a fonts Juan Francisco Masdeu.-Història Crítica d'Espanya; Valladares Seminario Erudito; Don Francisco Rodríguez de Ledesma Diploma de Ramiro I, Madrit, 1805; i Memòria de l'Acadèmia de l'Història, Tom 4.º.
- ↑ J.J. Sayas Abengochea i L.A. García Moreno, 1981, Història d'Espanya dirigida per Manuel Tuñón de Lara II. Romanismo i Germanisme: el despertar dels pobles hispànics. Llabor, Madrit.
- ↑ «1121 Aniversari de la batalla de Clavijo any 1965». Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2014. Consultat el 16 de novembre de 2009.
- ↑ Batalla de Clavijo: Santiago Apòstol es transforma en matamoros i peregrí.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Clavijo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.