Anar al contingut

Ouro Preto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Conjunto arquitetônico e urbanístico de Ouro Preto.JPG
Ouro Preto

Ouro Preto (en espanyol, Or Negre) és un municipi brasileño del estat de Mines Gerais, en la Regió Surest del país. Està ubicat a una altitut de 1179 metros. La seua població estimada per al 2018 era de 74.000 habitants. Es tracta d'una de les ciutats més importants de l'història del Brasil, albergant varis dels monuments més rellevants del 'Cicle de l'Or', ademés d'haver segut la capital de Mines Gerais fins a l'inauguració de Belo Horizonte en 1897. Va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'Unesco.

Història

[editar | editar còdic]

Assentament

[editar | editar còdic]

A partir de el XVI, exploradors lusità-tupíes provinents de São Paulo, els cridats bandeirantes, varen escomençar a recórrer la regió de l'actual estat de Mines Gerais en busca de pedres precioses, or i esclaus indígenes. En eixe procés, diezmaron moltes nacions indígenes de la regió.[1] En el final de el XVII, finalment va ser descobert or en aquella regió, aumentant encara més el fluix d'aventurers en la regió. Mentrestant, els descobriments d'or en rieres varen continuar en el sertão, alçant noms com Antônio Dias d'Oliveira, Bartolomeu Bo de Siqueira, Carlos Pedroso dona Silveira i de persones que venien de Baïa i Pernambuco, encenent ambicions en l'exterior, les expedicions buscaven o en el Riu Dones Velhas (principalment els paulistes, que havien acompanyat la bandera de Fernão Dias Pais Leme i de Don Rodrigo de Castelo Branco), o el Tripuí, a on ya s'havia trobat el famós "Or Negre", fitat pel montícul brumoso del pico Itacolomi, que varen començar a vore a penes creuant Itatiaia.[1]

Guiats pels picos que s'empinaven en els tossals d'Ouro Branco, Itatiaia, Ouro Preto, Itacolomi, Cachoeira, Casa Branca, Ribeirão do Carmo, etc, entre uns atres, els exploradors seguien junts o per separat. Segons José Rebele Perdigão, secretari del governador Artur de Sá i Menezes, en 1695 i 1696, hauria segut descobert, una riera aurífero, que després va rebre el nom de Gualacho do Sul, pero que els paulistes de la bandera de García de Almeida i Cunha, Miguel García, no es varen negar dividir el depòsit en els seus companyers de Taubaté, els qui després de separar-se, es varen adinsar i varen descobrir la riera Ouro Preto. De les rieres i cerros de Ouro Preto, encara hui cridats Passadez, Bom Sucesso, Ouro Fi i Ouro Bo, varen ser descoberts per Antônio Dias, de Taubaté, el pare Jõao de Faria Filho i Tomás Lopes de Camargo, primer de Bartolomeu Bo de Siqueira, que va descobrir Itaverava.[1]

El llogaret va ser fundat en 1711 per l'unió de varis pobles, en la denominació de "Vila Rica".[2] Inicialment "Vila Rica de Albuquerque" i despuix "Vila Rica de Nossa Senhora do Pilar de Ouro Preto".[3]


Ouro Preto va ser creat el 24 de juny de 1698 per la bandeira d'Antonio Dias i el Pare Faria. L'elevació de Ouro Preto a la categoria de ciutat es va produir el 8 de juliol de 1711, per mig de la fusió de varis assentaments fundats per bandeirantes, convertint-se en la sèu del comtat en el nom de "Vila Rica". Inicialment, Vila Rica de Albuquerque i posteriorment Vila Rica de Nossa Senhora do Pilar de Ouro Preto. En eixe any es varen crear les tres primeres localitats de Mines Gerais: el 8 d'abril, Ribeirão do Carmo, actual Mariana; el 8 de juliol, Vila Rica, actual Ouro Preto; i el 17 de juliol, Nossa Senhora dona Conceição de Sabarabussu, actual Sabará.[4]

Activitat mineral

[editar | editar còdic]
Archiu:Mapa de rendimento do ouro nas Reais Casas de Fundição em Minas Gerais, entre julho e setembro de 1767..tif
Document del rendiment de l'extracció d'or de les Reals Fundició de Mines Gerais, entre juliol i setembre de 1767. [Archiu Nacional del Brasil].

L'or de Mines Gerais va escomençar a aplegar al Regne de Portugal a finals de el XVII. En 1697, l'embaixador francés Rouillé va mencionar l'arribada d'or "peruà" en una confusió. No va ser una distribució fàcil ni equitativa entre els senyors feudals, perque, en ocasions, es varen trobar torrentades molt riques en materials a lo llarc d'un curs d'aigua estret i, per lo tant, la riquea mineral no estava ben repartida. Per llei de l'época, el senyor de la terra i el subsol era l'administrador, pero no podia treballar la terra i l'entregava en accions a treballadors per a obtindre part de la producció, lo que constituïa el "pagament d'arrendament" adeutat al terratinent. La porció del latifundiste va ser el vint per cent (el quint) del total l'història del qual és l'història de Mines, segons el seu historiador Diogo de Vasconcelos. Per a la recolecció, en cada districte hi havia un Cap de Guàrdia en un secretari, tesorer i oficials. “Només es considerava pertinent llaurar a una distància de mija llegua d'algun llaurat ya conegut, per lo que els ambiciosos s'alluntaven d'ells per a afegir els seus descobriments en els seus propis privilegis, multiplicant els escrits (manifests) i els seus explotadores, sense garantia de vida i propietat, tenint que atrincherar-se en el lloc de treball, construint albercs o aprofitant les boques de les mines, contribuint a l'expansió dels llogarets ”.[5]

Al campament de Ouro Preto i al campament de Antônio Dias, en Caquende, Bom Sucesso, Passa-Dez, Serra i Taquaral, varen aplegar artesans de diverses professions, construint capelles, vivendes i ferramentes. En tots els llocs, es va registrar i va remoure l'arena de les rieres i la terra de les montanyes, es varen construir carpes prop de les terres auríferas, campaments en São Paulo, començant a poblar l'interior de la terra que hui és Mines Gerais. Després, els pobles es varen organisar entorn a capelles temporals, fins a la "gran hambruna".[5]

Antonil va dir en 1710: "La insaciable sigau d'or va encorajar a molts a deixar les seues terres i prendre camins accidentats com els de Mines Gerais, a on és difícil donar-se conte de la cantitat de persones que hi ha actualment. Cada any, en les flotes, apleguen a instalar-se altes cantitats de portuguesos i estrangers a Mines". I més alvance: “Les constants invasions de portuguesos de la costa venceran als paulistes que havien descobert els lavaderos auríferos. Terminarà en boscs batuts, montanyes volteadas cap a dalt, rius desviats de caixers, tots enfollits per la set d'or".[5]


Hòmens, famílies, esclaus i instruments de mineria descendien de les serres que aïllaven a Mines, travessaven boscs i rius embravecidos despuix de lluitar en ocasions contra els indígenes expulsats de la costa. Els flares varen fugir dels convents, els terratinents varen abandonar les plantacions, buscant les terres del centre com a locos, una visió fugitiva de la riquea acumulada sense lluita ni treball. En 1720 va ser elegida com a capital de la nova Capitania de Mines Gerais. La ciutat rep el nom de "Ouro Preto" per una característica del mineral que es troba ací en eixe moment: l'or es va enfosquir per una capa d'òxit de ferro , lo que li va donar un to obscur.[6]

XIX

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 7 - Villa Rica de Ouro Preto.jpg
Vila Rica de Ouro Preto (XIX).

En 1823, despuix de l'Independència de Brasil, Vila Rica va rebre el títul de Ciutat Imperial, concedit per Pedro I de Brasil, convertint-se oficialment en la capital de la llavors Província de Mines Gerais, passant a ser cridada com a Ciutat Imperial de Ouro Preto. En 1839 va ser fundada l'Escola de Farmàcia sent la primera de la seua classe en Amèrica del Sur. El 12 d'octubre de 1876, a petició de Pedro II de Brasil, Claude Henri Gorceix va fundar l'Escola de Mines en Ouro Preto. Esta va ser la primera escola d'estudis mineralógicos, geològics i metalúrgics de Brasil sent hui una de les principals institucions d'ingenieria del país.[1]

Segons Oliveira[7] (2006), des de que l'assentament va tindre lloc en les zones mineres de la regió de Ouro Preto, a finals de el XVII i principis de el XVIII, la ciutat ha tingut vàries imàgens. D'un lloc que "rezumaba conflictes", en paraules del Comte de Assumar, governador de la Capitania de Mines en el XVIII, al d'una capital que va obstaculisar la modernisació de l'estat en els inicis de la República. L'inici de l'ocupació de l'espai urbà de Ouro Preto va ocórrer en la formació de campaments miners aïllats (Ouro Podre, Taquaral, Antônio Dias, Pilar).[1]

L'inici de l'ocupació del territori urbà de Ouro Preto es va produir en la formació de campaments miners aïllats (Ouro Podre, Taquarai, Antonio Dias, Pilar). La consolidació urbana i la presència efectiva de la Corona portuguesa que solament va ocórrer a mitan de el XVIII en la construcció del Palau dels Governadors (actual Escola de Mines) per l'ingenier militar José Fernandes Alpoim i dels carrers que conecten els campaments referits.[1]


No obstant, en 1897, el trasllat de la capital a Belo Horizonte va provocar una emigració de la ciutat (al voltant del 45 % de la població) i va terminar inhibint el creiximent urbà de la ciutat en les décades següents, fet que va contribuir a la preservació del centre històric de Ouro Preto. En eixe moment, la ciutat era vista per l'èlit minera com un símbol de retart i la construcció d'Belo Horizonte va representar l'ideal republicà de modernisació. També va haver partidaris de conservar la capitalitat de Ouro Preto. Estos plans proposts es varen programar per a revitalisar la ciutat i destacar la seua importància històrica en la configuració de Mines i Brasil. En la proclamació de la república brasilera en 1889, la ciutat vella de Ouro Preto va passar a ser vista com un obstàcul per al desenroll del nou estat de Mines Gerais. Sent aixina varen decidir traslladar la capital de l'estat a una ciutat planificada, l'actual ciutat d'Belo Horizonte, que va ser inaugurada en 1897.[8]

Sigles XX i XXI

[editar | editar còdic]
Archiu:Ouro Preto, Minas Gerais circa 1903.jpg
Vista de la ciutat, c. 1903

Les iglésies barroques en certes influències neoclàssiques i les cases colonials solament varen tornar a ser notades de forma positiva pel moviment moderniste, en la década de 1920. En eixe moment, les obres d'Aleijadinho i Mestre Ataíde varen passar a ser vistes com a manifestacions d'una cultura genuinamente brasilera. La pròpia preservació de la ciutat fa part del proyecte de construcció de nacionalitat brasilera, sent el primer lloc del país a ser considerat com a monument nacional.[9]

En 2005, va ser alterat el lema inscrit en la bandera de la ciutat. Segons els moviments negres, el lema anterior, PROETIOSVM TAMEM NIGRVM (traduït del llatí, "Preciós, Encara que Negre") tenia una connotació raciste. D'esta forma, el nou lema en la bandera de la ciutat va passar a ser PROETIOSVM AVRVM NIGRVM ("Preciós Or Negre").[10]

En la década de 2010, una gran preocupació era conservar el patrimoni, tenint en vista el gran número de turistes (de 15 mil a 25 mil per més) i carros (32,7 mil en 2016, més que el doble del número de carros en 2006), i les activitats mineres en la regió. A pesar del proyecte Programa de Aceleração do Crescimento, que va designar recursos per a ciutats històriques, l'iglésia del Senyor Bon Jesus de Matosinhos va ser tancada en 2014 per a remodelació i permaneixia aixina dos anys despuix. El tràfic també té el problema dels carrers angosts, que quan s'omplin de carros molesten als peatons a l'hora de creuar el carrer.[11]


El Servici Geològic de Brasil va constatar en un estudi fet en 2016 que hi ha 313 àrees de risc geològic en la ciutat. En un estudi fet en 2021, va ser constatat que 882 domicilis i 3006 residents estan en risc.[12] Vàries cases varen colapsar per les pluges.[13]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Itacolomi a partir da Igreja de caps block 32 Francisco de Assis, Ouro Preto.jpg
Pico de Itacolomi, localisat en Mariana, part del parc Estadual de Itacolomi, vist a partir de Ouro Preto

D'acort a la divisió regional vigent des de 2017, instituïda per el IBGE (Institut Brasiler de Geografia i Estadística),[14] el municipi pertany a les Regions Geogràfiques Intermiges d'Belo Horizonte i Immediata de Santa Bàrbara-Ouro Preto.[15] Fins a llavors, en la vigència de les divisions en mesorregiones i microrregiones, cap a part de la microrregión de Ouro Preto, que a la seua volta estava inclosa en la mesorregión metropolitana d'Belo Horizonte.[16]

Relleu

[editar | editar còdic]

El relleu local varia molt, des de Amarantina 700 m, fins a més de 1800 m en el districte Antonio Pereira ,l'altitut mija és d'1.116 m.s.n.m, sent el seu barri més alt el de Sant Sebastià, i si pique més elevat es troba localisat en la Serra do Caraça, en el districte d'Antonio Pereira.[17]

Clima

[editar | editar còdic]

El clima predominant és templat subhúmedo (Cwb, d'acort en la Classificació climàtica de Köppen-Geiger), característic de regions montanyoses, en pluges durant els mesos d'octubre a abril.[18] Segons senyes de l'Institut Nacional de Meteorologia (INMET), referents al periodo de 1913 a 1990, la menor temperatura en el municipi va ser de 0 °C el 15 de juny de 1925, i la major va alcançar 33,9 °C el 28 d'octubre de 1980. La major acumulació de precipitació en 24 hores va ser de 161 mm l'1 de febrer de 1979.[19] En el Diário Oficial de l'Unió del 10 de juny de 1893 consta un relat de caiguda de neu en Ouro Preto el 19 de juny de 1843.[20][21]

Economia

[editar | editar còdic]

Ecoturismo

[editar | editar còdic]

A pesar de tindre la major part de l'intens fluix turístic enfocat en l'arquitectura i l'importància històrica, el municipi posseïx un ric i variat ecosistema en el seu entorn, en cascades, senderes centenàries i un gran àrea de bosc natiu, protegit pels Parcs Estaduales. El més recent se situa prop del districte de São Bartolomeu.[22]

U punt de ecoturismo freqüentat tant per turistes com per residents és el "Horto dos Contos". Fundat en 1799, el parc va ser el segon jardí botànic creat en Brasil, en un àrea de 32 hectàrees d'extensió, oferint 2,5 quilómetros de sendera en ple centre històric.[23]

En el municipi està localisada també l'Estació Ecològica Estadual Tripuí, una unitat de conservació mantinguda per l'Institut Estadual de Boscs de Mines Gerais.[24]

Tecnologia

[editar | editar còdic]

L'economia de la ciutat és fortament impactada per la mineria i pel turisme. No obstant, en els últims anys, Ouro Preto es va convertir en un centre universitari i un espai que alberga empreses de tecnologia, com Usemobile, Gerencianet, Stilingue, Next Tecnologia i Binarymind. L'influència de les empreses d'esta àrea va dur a la prefectura de la ciutat a instituir una llei en una série de mides i accions per a estimular àrees d'innovació i tecnologia.[25]

Sudivisiones

[editar | editar còdic]

La Prefectura de Ouro Preto mai va delimitar oficialment els barris de la ciutat, reconeixent com a subdivisions oficials solament els 13 districtes. No obstant, solament en el districte sede, existixen locals que per qüestions culturals són cridats barris.[26]

Educació

[editar | editar còdic]

Les germandats estudiantils fan part de la tradició estudiantil. Moltes d'elles instalades en edificis pertanyents a l'Universitat Federal de Ouro Preto (sent eixes les Germandats Federals de Ouro Preto), absorbixen una part significativa dels estudiants, en Ouro Preto i Mariana. Són administrades pels propis estudiants, que definixen les regles d'admissió en elles. A lo llarc de més d'un sigle, les germandats desenvolvieron una cultura pròpia, i manté llaços estrets en exalumnos. Eixe llaç és molt fort entre les germandats federals, tradicionalment en les festes de les germandats (12 d'octubre, aniversari de l'Escola de Mines de Ouro Preto i el 21 d'abril, Tiradentes i aniversari de les Germandats del Campus), els exalumnos estan presents en una forma de recordar i reviure els recorts de l'universitat. La Refop,[27] (Repúbliques -germandats en Brasil- Federals de Ouro Preto), és composta per 67 germandats, sent una mixta, 51 masculines i 15 femenines, els novells, (coneguts com bixos) passen per un periodo de proves, conegut com "batalla", abans d'ingressar definitivament en la germandat; Eixe periodo dura en promig sis mesos i els veterans apliquen vàries novatadas, com rapar-los el cabell.[28]

El municipi també conta en un campus de l'Institut Federal de Mines Gerais, que oferix calificació tècnica en les modalitats integrades a l'ensenyança mija i posterior, ademés de contar en cursos d'ensenyança superior.[29]

Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

La ciutat de Ouro Preto va ser reconeguda com a patrimoni cultural per el IPHAN, en 1938 i declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1980 tenint en conte els criteris (i) i (iii), convertint-la en la primera ciutat brasilera en este títul.   

Fent referència al primer criteri, es pot dir que gràcies al patró urbà irregular de la ciutat, aixina com la calitat estètica de l'arquitectura i l'art, esta ciutat representa una obra d'art del geni creador humà. D'igual manera, es poden destacar varis monuments religiosos i administratius com el Palácio dos Governadores i l'antiga Casa de Câmara i Cadeia. Ademés descollen les iglésies barroques, que resalten per contindre or en el seu interior, la seua grandea i la seua elegància, entre les que es distinguixen les pintures del sostre de Manuel dona Costa Athaide i l'iglésia de São Francisco de Assis, dissenyada per Antônio Francisco Lisboa (Aleijadinho), el més gran artiste colonial de Brasil.[30]


Per una atra part, l'absència de convents o monasteris formals va dur a la construcció d'iglésies i capelles plenes d'esplendor i calitat donant lloc a que aparega la mescla de les influències artístiques europees i brasileres que s'aprecien en l'arquitectura. Açò genera un nou estil únic denominat Barroc Mineiro Mestizo caracterisat pel toc clàssic que es genera, un tractament més curvilíneo pero especialment, per una major elegància en estil Rococó. Aixina mateix, la substitució del marbre per matèria primera local com la pedra sabó, agrega originalitat a l'estil, aportant aixina, un testimoni únic o a lo manco excepcional sobre una tradició cultural o una civilisació viva o desapareguda.[31]

Patrimoni històric i cultural

[editar | editar còdic]

La ciutat va passar a ser coneguda com un "museu a l'aire lliure", conservant un gran núcleu de cases colonials essencialment intactes, prestigioses en tot Brasil i inclús en l'estranger, tant que la Ciutat Històrica va ser declarada per la UNESCO com a Patrimoni Mundial, quan l'organisació va destacar l'autenticitat, integritat i originalitat del seu panorama urbà, calificat com a obra de geni humà, la seua importància històrica com a sèu de la Inconfidência i pol cultural floreciente, i el relleu dels seus principals monuments religiosos, a on varen treballar mestres d'importància superior com Aleijadinho i Ataíde, que varen deixar obres que es presenten com els primers signes de genuïna brasilera.

Iglésies de Ouro Preto

[editar | editar còdic]
Archiu:Fachada da Igreja de São Francisco de Assis (Ouro Preto) 03.jpg
Iglésia de Sant Francisco en Ouro Preto (2005)

Les seues iglésies s'han tornat particularment famoses pel seu art religiós i arquitectura barroca, moltes d'elles ricament decorades i d'importància artística i històrica, per eixemple:

  • Nossa Senhora do Carmo (Nostra Senyora del Mont Carmelo) - just al costat de la plaça Tiradentes, al costat del Museu Inconfidência.
  • São Francisco de Assis (Sant Francisco d'Assís)
  • Nossa Senhora dona Conceição (Inmaculada Concepció)
  • Capela do Pare Faria ole ona (Capella del Pare Faria)
  • Nossa Senhora dones Mercês (Nostra Senyora de la Misericòrdia)
  • Nossa Senhora do Pilar (Nostra Senyora del Pilar)
  • Nossa Senhora do Rosário (Nostra Senyora del Rosario)
Museus de Ouro Preto
[editar | editar còdic]

La ciutat conta en institucions que alberguen coleccions variades com:

  • Museu de Reduccions
  • Museu del Té
  • Museu de Ciència i Tècnica de l'Escola de Mines
  • Museu de la Música, Museu Casa dos Contos
  • Museu Ludo, Museu del Oratorio
  • Museu Casa Guignard
  • Museu Pharmacia
  • Museu d'Art Sacre del Pilar
  • Museu Obert Cidade Viva i Museu Aleijadinho
  • Museu de l'Or, a on es troben vàries pedres precioses.
Casa dona Òpera
[editar | editar còdic]

Ouro Preto alberga el teatre  més antic d'Amèrica Llatina, el Teatre Municipal de Ouro Preto. Despuix de ser restaurada, en 2007 la Casa dona Òpera (nom original) va ser reoberta al públic.[32] L'Òpera va ser construïda pel contractiste portugués João de Souza Lisboa, en el respal del Comte de Valadares, governador de la Capitania, i del seu secretari, el poeta Cláudio Manuel dona Costa. Situada prop de la Igreja do Carmo, en un terreny escarpado, va ser inaugurada el 6 de juny de 1770, en celebració del natalici del Rei Dom José I.

Estació Ferroviària de Ouro Preto
[editar | editar còdic]

L'Estació de Ferrocarril de Ouro Preto va ser construïda en estil barroc colonial i inaugurada en 1888, com a part del llavors Ramal Ouro Preto (després Ramal Posa't Nova) del Ferrocarril Dom Pedro II i en l'objectiu de conectar la ciutat (després capital de la província minera) fins a Riu de Janeiro, a on s'ubicava la Cort Imperial. És un dels edificis històrics més importants de la ciutat.


L'activitat ferroviària va ser suspesa en 1996 i reactivada en 2006, despuix d'una important reforma, que va incloure la recuperació del seu llit ferroviari. Actualment, l'estació servix com a terminal per al turístic Trem dona Val, operat per l'empresa minera Val, que establix la conexió entre Ouro Preto i la veïna ciutat de Mariana i travessa bells paisages de la regió entre montanyes, montanyes i cascades. Els trens ixen de l'estació els dimecres, dijous, divendres, dissabtes i dumenges o festius durant la semana.[33]

Mines
[editar | editar còdic]

Vàries antigues mines d'or de la ciutat oferixen recorreguts turístics. Una de les més conegudes és la Mina do Chic Rei, prop del santuari de Nossa Senhora dona Conceição. Una atra mina famosa és el passage Mina dona. A principis de el XIX, Portugal va otorgar al Regne Unit l'us exclusiu d'esta mina durant 100 anys per a pagar els deutes sobirans de Portugal. Esta és la mina més gran del món oberta al públic. El municipi conté aproximadament el 10% de les 31.270 hectàrees (77.300 acres) del parc nacional Serra do Gandarela , creat en 2014.

Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]

Una part important del patrimoni immaterial de Ouro Preto són les llegendes, que representen la cultura oral que s'ha anat transmetent de generació en generació. Aixina mateix, cal tindre en conte que dites no solament aludixen a lo fictici, sino que moltes voltes també tenen darrere un fonament històric . Alguns eixemples són La llegenda de la Mare Dorada que parla sobre una entitat protectora de la naturalea o Chic Rei que narra l'història d'un rei africà que va ser dut a Brasil com a esclau i va conseguir comprar la seua llibertat i la del seu fill. Esta última destaca perque d'ella es deriva una festivitat a principis del més de giner ompli de fe, música, ball i alegria que es diu El Regnat de Nossa Senhora do Rosário i Santa Efigênia.[34][35]

Per un atre costat, la Semana Santa en la ciutat es considera com la major celebració tradicional de la fe catòlica. En esta época es destaca la realisació de processons fonamentalment la de Resurrecció (event catòlic més gran de la regió), que es porta a terme el Dumenge de Pasqua  i s'invita el dia anterior a la comunitat a participar en la confecció d'estores devocionales en el que l'Ajuntament distribuïx aserrín de colors a lo llarc de la ruta.[36]

També El Carnestoltes galliponter de Ouro Preto atrau a mils de persones cada any. Es toca música de banda tradicional en tota la ciutat i moltes persones es disfrassen durant les vacacions. Hi ha dos tipos principals de desfilades galliponteres en la ciutat: el de les escoles de samba i el dels blocos . El carnestoltes sol tindre lloc en febrer o març, segons el moment de la Quaresma . Comença el dissabte immediatament abans de la Quaresma i termina el dia abans del Dimecres de Cendra .Les festes galliponteres també se celebren en localitats veïnes com Mariana .

Punt d'interés arquitectònic, el Gran Hotel Ouro Preto té l'arquitectura d'Oscar Niemeyer.

Activitat cultural en Ouro Preto
[editar | editar còdic]

Ouro Preto també destaca per la seua activitat cultural. Cada any, alberga el Festival d'Hivern de Ouro Preto i Mariana - Fórum dones Arts. En 2010, el Festival va rendir homenage a Mestre Ataíde, pintor de gran influència en el barroc de Mines Gerais. Ouro Preto i Mariana varen rebre atractius com Roberta Sá, 14 Bis, Sá i Guarabyra, Gabriel, Pensador i Chic César. Activitats culturals com a teatre, música, manualitats, lliteratura, debats en taules redones i charrades sobre el mig ambient i el foment de la llectura per als chiquets també varen entrar en el calendari del Festival. Ouro Preto va ser elegit recentment com una de les Sèt Maravelles de Brasil, en una elecció organisada per la revista Cares i el banc HSBC.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Prefeitura Municipal de Ouro Preto». ouropreto.mg.gov.br. Consultat el 2022-12-09.
  2. ↑ «Prefeitura Municipal de Ouro Preto». ouropreto.mg.gov.br. Consultat el 2023-01-21.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 21 de giner de 2003.
  4. ↑ «Sobre Ouro Preto» (en pt-br). Guia Comercial de Ouro Preto MG. Consultat el 2025-08-18.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Prefeitura Municipal de Ouro Preto - História.». www.ouropreto.mg.gov.br. Consultat el 2020-11-19.
  6. ↑ «ouropreto.com.br :: Daus Gerais». www.ouropreto.com.br. Consultat el 2020-11-19.
  7. ↑ Biochemical and Biophysical Research Communications.66(4)
    1424–1431.ISSN 0006-291X.doi:10.1016/0006-291x(75)90518-5.Consultat el 2020-11-19.
  8. ↑ «História - Belo Horizonte - Mines Gerais - Anades Brasil» (en pt-br). idasbrasil.com.br. Consultat el 2023-04-16.
  9. ↑ OLIVEIRA, Alexandre Augusto de. O olhar de Luiz Fontana: documentação de Ouro Preto (1930-1960) – Fotografia i art públic: un estudi de cas.2006.Dissertació “Mestrage” Àrea de Concentració: Arts Visuals. Universidade Estadual Pauliste, Institut d'Arts.São Paulo.
  10. ↑ «Folha de S.Paulo - Novos tempos: Ouro Preto muda bandeira "raciste" - 19/11/2005». www1.folha.uol.com.br. Consultat el 2023-04-16.
  11. ↑ «[https://www.em.com.br/app/noticia/gerais/2016/07/24/interna_gerais,786830/beleza-i-descaso-convivem-em-ouro-preto-patrimoni-dona-humanidade.shtml Beleza i descaso convivem em Ouro Preto, Patrim�nio dona Humanidade]» (en pt-br). Estat de Mines. Consultat el 2023-04-16.
  12. ↑ Repositório Institucional de Geociências.Consultat el 20 d'abril de 2023.
  13. ↑ «Vexa fotos do interior i saiba mais sobre o casarão destruído após deslizamento em Ouro Preto» (en pt-br). G1. Consultat el 2023-04-20.
  14. ↑ «Divisõés Regionais do Brasil | IBGE». www.ibge.gov.br. Consultat el 2023-04-20.
  15. ↑ Consultat el 20 d'abril de 2023.
  16. ↑ Consultat el 20 d'abril de 2022.
  17. ↑ «Descobrint Ouro Preto, ciutat d'or, en Mines Gerais» (en és). itinari. Consultat el 2020-11-19.
  18. ↑ «Clima Ouro Preto: Temperatura, Tempo i Daus climatològics Ouro Preto - Climate-Data.org». pt.climate-data.org. Consultat el 2023-04-20.
  19. ↑ Consultat el 24 d'abril de 2023.
  20. ↑ «[2]». Consultat el 24 d'abril de 2023.
  21. ↑ Consultat el 24 d'abril de 2023.
  22. ↑ «Atraçõés turístiques em Mines Gerais - Anades Brasil» (en pt-br). idasbrasil.com.br. Consultat el 2023-05-05.
  23. ↑ «Parc Horto dos Contos, em Ouro Preto, està revitalisat» (en pt-br). Consultat el 2023-05-05.
  24. ↑ Consultat el 5 de maig de 2023.
  25. ↑ «Prefeitura lança Lei que estimula a criação d'empreses i traz benefícios para a economia dona cidade» (en pt). Prefeitura Municipal de Ouro Preto. Consultat el 2023-05-05.
  26. ↑ «Projeto Câmara Cine 2008 data mês de maio com gran públic - Câmara Municipal de Ouro Preto» (en pt-br). Consultat el 2023-05-06.
  27. ↑ «REFOP». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2011. Consultat el 2023-05-09.
  28. ↑ «Universidade Federal de Ouro Preto - UFOP» (en pt-br). ufop.br. Consultat el 2023-05-09.
  29. ↑ «Nossas unitats — Institut Federal de Educação, Ciência i Tecnologia de Mines Gerais IFMG». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2016. Consultat el 2023-06-02.
  30. ↑ «Ouro Preto: Un viage a la febra de l'or» (en és-co). Consultat el 2020-11-19.
  31. ↑ «OURO PRETO, la Vila Rica d'història i fe brasilera» (en és). Descobrixca Brasil Chile. Consultat el 2020-11-19.
  32. ↑ «Site Oficial de Turisme de Ouro Preto - Mines Gerais - Brasil» (en pt-br). ouropreto.org.br. Consultat el 2023-06-05.
  33. ↑ «Ouro Preto -- Estaçõés Ferroviárias do Estat de Mines Gerais». www.estacoesferroviarias.com.br. Consultat el 2023-06-05.
  34. ↑ «A lenda dona Mãi-do-ouro» (en pt-br). ACAM _ MG. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2019. Consultat el 2020-11-19.
  35. ↑ Turisme Ouro Preto.Consultat el 2020-11-19.
  36. ↑ «Semana Santa - Event com celebraçõés públiques suspenses» (en pt-br). turisme.ouropreto.mg.gov.br. Consultat el 2020-11-19.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

carnestoltes ouro preto el millor carnestoltes universitário de Brasil

Aplicatiu Ouro Preto App - Aplicatiu de la ciutat


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ouro_Preto&oldid=803587»