Anar al contingut

Betsaida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Betsaida (cor).
Ruïnes de Betsaida

Betsaida, Bethsaida o Betseda (del hebreu/arameo: בית צידה, lit. 'casa de la caça' o 'de la peixca') és el nom d'una ciutat de la Palestina romana mencionada per Flavio Josefo i en el Nou Testament.

Història

[editar | editar còdic]

Les fonts històriques no nos diuen quàn es va fundar Betsaida, encara que el croniste judeorromano Flavio Josefo dona la notícia de que Herodes Filipo la va elevar a la categoria de Ciutat i li va donar el nom de Julias (en grec, Ἰουλία), en honor a la filla d'Augusto.[1]

En la Bíblia cristiana, l'Evangelio de Juan afirma que tres dels discípuls de Jesús eren de Betsaida: Simón Pedro, el seu germà Andrés i Felipe (Plantilla:Bíblia). Segons escrits posteriors, de principis de el V (Juan Crisóstomo i Jerónimo), també Santiago, fill de Zebedeo, i el seu germà Juan haurien naixcut en aquella ciutat.

La ciutat de Betsaida apareix vàries voltes en els evangelios sinópticos: cap a ella s'embarquen els discípuls despuix de la multiplicació dels pans (Plantilla:Bíblia), en les seues afores cura Jesús a un cego (Plantilla:Bíblia), prop d'ella Jesús busca un lloc solitari per a descansar en els seus discípuls (Plantilla:Bíblia), i en aquella mateixa ocasió alimenta a una multitut multiplicant uns pocs pans i peixos (Plantilla:Bíblia). Per una atra part, Betsaida, juntament en Cafarnaún i Corazín, és l'objecte d'un amarc reproche per part de Jesús per no haver acceptat el seu mensage: «¡Ai de tu, Corazín! ¡Ai de tu, Betsaida! Perque si en Tir i en Sidón s'havien fet els milacres que han segut fets en vosatres, temps ha que s'hagueren arrepenedit en cilicio i en cendra» (Plantilla:Bíblia; cf. Plantilla:Bíblia).

Els peregrins bizantins visitaven la ciutat de Betsaida, a on havien naixcut els apòstols "Pedro, Andrés, Felipe i els fills de Zebedeo".[2] En el VIII, Willibaldo referix que allí va trobar una Iglésia en el lloc a on havia estat la casa d'aquells.[3]

Arqueologia: Et-Tell

[editar | editar còdic]

Els estudiosos ho identifiquen generalment en la capital del regne de Guesur, i alguns ho identifiquen també en Betsaida.[4]

Edat de Bronze i d'Edat de Ferro

[editar | editar còdic]
La porta de l'Edat de Ferro
Santuari junt a la porta de l'Edat de Ferro

Les excavacions indiquen que el lloc arqueològic va ser habitat des de l'Edat de Bronze, pero que la ciutat va recobrar importància a partir del s. X a. C., ya en el periodo bíblic. Els experts solen identificar-l'en la capital del regne de Guesur, un regne aliat d'Israel.[5]


Les troballes arqueològiques més imponents, sobretot les portes de la ciutat en l'estrat V, s'han datat en el s. VIII a. C., i per lo tant ya en una época posterior al regne de Guesur. No obstant, en 2016 els arqueòlecs varen declarar estar prop de localisar la porta de la ciutat del s. X a. C.[5] L'assentament de et-Tell site sembla haver segut la ciutat més gran i forta a l'est del Jordán durant l'Edat de Ferro II (1000-800 a. C.).[6]

En juliol de 2018 un grup de vint arqueòlecs, dirigits per Rami Arav, varen descobrir una estructura que varen identificar com a porta de la ciutat. De manera provisional, varen identificar el lloc en la ciutat bíblica de Zer, un nom que es va usar durant el periodo del primer temple.[7]

Periodos helenístico i romà

[editar | editar còdic]

Et-Tell tenia una població molt menor durant els sigles entorn a era cristiana.[8] Les excavacions arqueològiques han revelat material de peixca, inclús alguns pesos de cuiro usats per a les rets, aixina com agulles de coser per a reparar rets. Estes troballes indicant que l'economia de la ciutat es basava en gran part en la peixca. Dos monedes d'argent datades en l'any 143 a. C. varen ser trobades en el lloc, aixina com algunes monedes de bronze de temps d'Alejandro Janeo (103-76 a. C.), aixina com una moneda de temps d'Herodes Filipo, que era el Tetrarca de la regió durant les primeres décades del s. I. (4 a. C. - 34 d. C.).[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Flavio Josefo. Antiguetats dels Judeus, p. 18.2.1.
  2. Teodosio (530). Geyer (ed.). De situ terrae sanctae, p. 138.
  3. Anònim (723). Tobler (ed.). Itinerarium Sancti Willibaldi, p. 1, 261.
  4. Philippe Bohstrom (20 July 2016). "Mighty Fortifications Found by Archaeologists Show Kingdom of Geshur More Powerful Than Thought". Haaretz. Retrieved 20 July 2016
  5. 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 2 de juliol de 2022.
  6. Na'amen, Nadav. “The Kingdom of Geshur in History and Memory”. Scandinavian Journal of the Old Testament 26 (1). doi:10.1080/09018328.2012.704198.
  7. Zieve, Tamara. «Archaeologists Uncover Gate to Biblical City of Zer».
  8. Philippe Bohstrom. Mighty Fortifications Found by Archaeologists Show Kingdom of Geshur More Powerful Than Thought.
  9. Aryeh Kindler, "The Coins of the Tetrarch Philip and Bethsaida", Cathedra 53, September 1989, pp. 26-24 (Hebrew)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Douglas, J. D. Nou Diccionari Bíblic Certea. Barcelona, Buenos Aires, La Pau, Quito: Edicions Certea, 2000.
  • Freund, Richard A. (1995). “The Search for the Bethsaida in Rabbinic Literature” (en). Bethsaida: A City by the North Shore of the Siga of Galilee 1. Kirksville, Mo.: Thomas Jefferson University Press.
  • Klein, S. (1915). “Hebräische Ortsnamen bei Josephus” (de). Monatsschrift für die Geschichte und Wissenschaft dones Judenthums 59 (7/9): 167–168.
  • Kuhn, Heinz-Wolfgang (2015). Bethsaida – Julias (et-Tell), the First Twenty-Five Years of Excavation (1987–2011), Vandenhoech & Ruprecht. ISBN 978-3-525-54025-1.


Referències

[editar | editar còdic]