Palestina en temps de Jesús

Jesús de Nazaret o Jesucristo (esquerra), realisa un dels milacres que li atribuïx la Bíblia, La curació del cego. Pintura realisada per el Greco, 1567-1570.

'___protected_title_1___' és un tema d'estudi de l'arqueologia bíblica molt relacionat en l'investigació del Jesús històric. El seu objectiu és reconstruir l'ambient en el que va nàixer el cristianisme i descriure els costats polítics, culturals i socials d'eixa época que faciliten la seua intelección.

Les primeres comunitats cristianes varen viure en este món judeu-romà, o simplement pagà. El coneiximent de dit context social permet captar la novetat de Jesús, de les seues opcions i compromisos; el caràcter inevitablement hiriente^{cita requerida} de la seua denúncia profètica, l'alcanç del seu anunci: «s'ha complit el determini, ya aplega el regnat de Deu, Esmenen-se i tinguen fe en esta bona notícia» (Marcos 1, 15).

Quan es varen escriure els evangelios canònics havien transcorregut per lo manco de 35 a 60 anys des de la mort de Jesús. L'ambient cultural que els evangelios es varen escriure té un univers conceptual i simbòlic,Plantilla:Quin i modos d'expressióPlantilla:Quin molt diferentsPlantilla:Quant al dels nostres dies.Plantilla:Quí

Jesús estava en contra de les «immoralitat, robos, homicidis, adulteri, codícies, perversidades, fraus, desenfré» (Marcos 7,20-23) que existien Pero en eixos temps, els qui imponien càrregues més pesades al poble, desatenent-ho i tirant-ho a la pobrea, impotència i desesperança eren els caps religiosos-polítics del seu poble que, segons Jesús, en lloc de ser pastors eren «lladres i bandits assalariats». Jesús va escoltar les clamor dels marginats per la religió i societat del seu poble, i va optar per ells encara a costa de la seua vida.

Divisió del territori

l'Antic Testament distinguix la regió del Jordán (Mateo 3, 5) de la regió «a l'atre costat del Jordán» (Mateo 4, 15; Mateo 19, 1), situada en la ribera dreta (oriental) del riu, habitada per no israelitas, si judeus, i que actualment correspon a l'estat de Jordània. Varis episodis de l'Antic Testament s'ambienten a la vora del riu Jordán. El més important és el relat del batisme de Jesús de mans de Juan el Batiste, narrat explícitament pels tres evangelios sinópticos (Mateo 3, 13-17; Marcos 1, 9-11; Lucas 3, 21-22) i tangencialment pel evangelio de Juan (Juan 1, 29-34).

Jesús de Nazaret va nàixer en Belén, en la regió de Judea. Des de l'any 64 a. C., esta regió formava part del imperi romà. Històricament ha rebut diferents noms: Judea, Canaán, Terra Santa, etcétera (encara que cada u d'ells aludix a realitats geogràfiques difusas i no estrictament coincidentes). L'Imperi romà va canviar el nom de Judea a Palestina o Província Síria Palestina en l'any 135, despuix d'esclafar la rebelió de Bar Kojba; la qual cosa per a certs historiadors va ser un intent de borrar la memòria judeua de la regió, encara que s'ha qüestionat esta interpretació.

La regió és travessada de nort a sur per un sistema montanyós d'escassa elevació. El riu Jordán discorre paralel per l'alvertent oriental, en una llongitut de 118 km en llínea recta des de la seua unió en l'últim afluent fins a la mar Morta, pero en un recorregut real de 320 km ya que descendix en forma zigzagueante, conformant meandres que li donen des de l'altura l'apariència de serp. La seua presència determina l'existència d'una fèrtil planura que contrasta en el restant del territori.

Jordán significa «el que baixa», perque passa d'una altura de 520 m s. n. m. en el seu naiximent a una de 392 metros baix el nivell de la mar quan desemboca en el mar Morta.

Estava dividida en quatre províncies:

• Galilea
• Samaria
• Judea
• Perea

Galilea

Maurycy Gottlieb, Crist predicant en la Sinagoga de Cafarnaúm, oli, 1878-79. Museu Nacional de Polònia, Varsòvia.

Està situada al nort, en la seua part montanyosa estan les ciutats de Naím, i Caná, entre elles es troba Nazaret que dista de Jerusalem uns 140 km; i està a la vora d'un precipici pel que varen tractar de tirar a Jesús els seus propis paisans. En Nazaret vivien María i José i allí es crie Jesús, segons l'Evangelio de Juan:

¿De Nazaret pot eixir alguna cosa bo?

Evangelio de Juan 1,46

La part més plana de Galilea, se situava al voltant del llac o mar de Tiberíades, també cridada mar de Galilea o llac de Genesaret. Té 21 km de llarc i 12 d'ample, està situat a 210 m baix el nivell del mar.

Encara que les seues aigües són riques en peixos, també són perilloses per les brusques tempestats que en ell s'alcen. En les rets dels peixcadors entrabar peixos bons i uns atres que eren considerats mals (no comestibles), ya que els peixos sense escamas o sense aletes, que s'assemblaven a les serps, com les anguiles i també els mariscs els quedaven prohibits per respecte a la llei mosaica.

Jesús freqüenta les vores del llac perque en ella es desenrolla la vida, en ella s'acumula la població, per eixemple: Cafarnaúm, d'a on són Pedro i Andrés.

Per la planura de Genesaret, a on va començar la vida pública de Jesús, passaven pel camí caravanes de Damasc a la Cesarea del llitoral, per això hi havia en Carfanaúm una guarnició militar. Açò nos dona l'idea d'una zona pluricultural i multiétnica.

El Mont Tabor, que és presentat en tota la Bíblia com una montanya sagrada, domina la planura situada al suroest del llac, el relat de la transfiguraació se situa en ell. Este mont té aproximadament 588 metros d'altura.

Les cases dels llauradors de la zona eren chicotetes i moltes voltes d'una única peça, en Galilea predominava el latifundi. Les terres solien ser del rei, dels seus familiars, o dels rics comerciants.

Als habitants de Galilea se'ls cridava galileos. Encara sent judeus, vivien com en una illa rodejada de pobles pagans. Com era una via comercial, existia constant trànsit de caravanes i, per conseqüència, es produïa una major mescla de ètnia i cultures. Els galileos, pel contacte en atres pobles estaven més oberts a atres cultures i modos de ser, per això eren d'un esperit religiós menys observante i escrupulós que els judeus de Judea. Estos, més minuciosos i legalistas, consideraven a la zona semi pagana i des de temps passats la cridaven "Galilea dels pagans". Possiblement per això els lletrats (fariseos i escrigues) despreciaven a Jesús i els seus discípuls.

¿És que també tu eres de Galilea? Estudia i voràs que de Galilea no sorgix cap profeta.

Evangelio de Juan 7,52

Els galileos eren en el seu major partix llauradors i peixcadors, d'ahí que la major part de les paràboles de Jesús tinguen com a marc la vida peixquera o agrícola. Tenien fama de rudos i incults, pero lleals i sincers.

Samaria

Monte Garizim a on els samaritanos tenien el seu propi temple. Ells negaven l'importància religiosa del temple de Jerusalem.

És una província que està situada entre Galilea al nort i Judea al sur, estava habitada per una població que no era "purament" judeua en els seus orígens. Des de l'any 721 a. C. (invasió asiria), s'havien instalat allí emigrants d'orige assiri, potser junt en atres israelitas, de tal forma que les diferents ètnia i creències s'havien mesclat, donant orige a un poble multiétnico. Per això per als judeus, els samaritanos eren un poble impuro ya que la seua sanc estava contaminada per la d'atres pobles estrangers.

No obstant els samaritanos, creïen ser els verdaders descendents dels fills d'Israel, i varen ser els qui varen preservar l'escritura hebrea arcaica. En el sigle III abans de Crist, el Rabí Hisda (membre del Sanedrín) explicava que els "pobles ordinaris" als que va ser entregada l'escritura hebrea arcaica eren, de fet, els samaritanos. Ells es consideraven fidels a la Llei, verdaders israelitas, per això la samaritana parla de "el nostre pare Jacob".

Ells tenien el seu propi temple sobre el mont Garizim (Jn 4,20). Entre els judeus i samaritanos s'havia desenrollat un odi mutu, ya que en el 107 abans de Crist, el judeu Juan Hircano es va apoderar de Siquén, capital de Samaria, i va destruir el temple de Garizim. Herodes el Gran ho va restaurar en l'any 30 abans de Crist i es va casar en una samaritana. En l'any 6 despuix de Crist, els samaritanos varen profanar greument el temple de Jerusalem tirant en ell de nit ossos humans, precisament en el dia de Pasqua. Des de llavors es va crear una hostilitat implacable.

El Evangelio de Juan fa eco d'això en (Jn 4,9). Que un judeu calificara a un atre de "samaritano" era una greu injúria, per això a Jesús ho insulten els dirigents judeus dient-li: ¿No tenim raó en dir que eres un samaritano i que estàs endemoniado?. En Lc. 10,37, l'escriga evita pronunciar la paraula «samaritano».

Judea

És la regió més meridional, alta i seca, configurada per montanyes que formen un massiç tancat i accidentat. Al sur i a l'est hi ha grans zones desérticas. Es produïx blat encara que en poques cantitats, pero sí prou olives, raïms, dátiles, figues i llegums. Casi tot el ganado que produïxen és sacrificat en el Temple i els seus habitants en general són pobres, que s'alimentaven en peix fumat i salat, pero en poca carn.

La capital, Jerusalem, és la ciutat santa dels judeus. Està situada a 750 m s. n. m. i el Mont de les Oliveres a 818 m s. n. m. La ciutat està mal situada per al tràfic i comerç. L'importància d'esta ciutat és més be religiosa: allí està el temple judeu, únic en el món, al que tots deuen peregrinar, centre de formació religiosa i sèu de l'autoritat suprema. La vida en Judea gira al voltant de Jerusalem i el seu Temple.

En Judea estan varis pobles d'importància en la vida de Jesús:

Betania, que és un poble chicotet en la falda del Mont de les Oliveres, a uns tres quilómetros de Jerusalem.

Belén, llogaret a uns 8 km de Jerusalem, cridada "Ciutat de David" perque en ella va rebre l'unció el rei David. Segons les profecies i els evangelios va ser el lloc de naiximent de Jesús, el Mesías.

Emaús, llogaret situat a uns 12 km de Jerusalem.

Jericó, situada en un oasis molt fèrtil a uns 250 metros baix el nivell del mar. Esta es comunica en Jerusalem, a través del desert de Judá, per una ruta accidentada i perillosa, propicia al bandidaje.

Context històric

En l'any 40 a. C., la regió estava amenaçada pels parts de Mesopotamia. Per a remediar la situació, els romans varen confiar el govern a un rei client cridat Herodes. Herodes va regnar fins a l'any 4 a. C.

Govern

Crist dut i presentat davant el procurador Poncio Pilato. Oli de Mihály Munkácsy (1881). Déri Museum, Debrecen.

En els territoris menuts conquistats pels eixèrcits romans, l'emperador Augusto, en l'any 29 abans de Crist, nomenava a un prefecto o governador com el seu representant per a dirigir-ho tot. Des dels anys 6 al 41 el prefecto de Judea va ser cridat procurador.

El procurador romà de Judea té el suprem poder militar, encara que depén del Llegat romà de Síria. És també l'agent de finances de l'emperador romà, arreplega la totalitat dels imposts que els judeus tenen que pagar al fisc imperial romà. Baixe les seues órdens estan els recaptadors d'imposts, respalats pels seus soldats. La justícia ordinària l'eixercix el Sanedrín, pero el procurador romà es reserva l'eixecució de la pena de mort.

Residix en Cesarea, pero en les festes acodix a Jerusalem i viu en la ciutadella militar cridada Torre Antonia, edificada en l'àngul nordest del Temple, a on habitualment residix la guarnició romana (una cohorte) de Jerusalem. Era un lloc estratègic des d'a on era fàcil controlar a la multitut que acodia al Temple.

Des dels anys 6 al 41 el procurador romà va nomenar en huit ocasions al sum sacerdot.

Pilato va ser procurador romà des del 26 al 35. Agripa I, descriu a Pilato com inflexible, de caràcter arbitrari i desapiadat, i li acusa de venalitat, robos, ultrages, amenaces, d'acumular eixecucions sense previ juí, de crueltat salvage i incessant. Procurador fret i hostil als judeus, poc comprensiu en les seues tradicions religioses va provocar una resistència no violenta quan en engany va introduir en Jerusalem, ciutat sagrada dels judeus, estandarts en l'image de l'emperador. Va exigir als judeus que li entregaren diners del tesor del Temple per a construir un aqüeducte que resolguera el problema de l'aigua en Jerusalem.

De nou els judeus es varen alçar, pero Pilato, en ajuda dels seus soldats, disfrassats i mesclats en la multitut, va poder reprimir la gresca, aporreando i matant a molts, i ultimar l'obra. Lucas 13:1 sembla aludir a este fet dient que Pilato havia mesclat la sanc d'uns galileos en les víctimes que oferien.

L'any 35 despuix de Crist va matar a uns samaritanos reunits en el mont Garizín. Davant les queixes de judeus i samaritanos el Llegat de Síria, Vitelio, ho envia en l'any 36 a Roma per a que done conte dels seus abusos davant l'emperador. Possiblement mor en l'any 37 suïcidant-se.

Tortura a Jesús

Flagelación de Jesús de Nazaret. Pintura realisada per l'artiste William-Adolphe Bouguereau (1825-1905), cridada The Flagellation of Our Lord Jesus Christ (1880).

Els soldats de les guarnicions romanes en Palestina no eren romans, per supost, tampoc judeus. Eren siris i grecs que vivien en Palestina i que avorrien als judeus. Els últims tres reis judeus independents, els reis asmoneos, varen sometre i esclavizaron a les ciutats síries i gregues propenques a les seues fronteres.

El rei Alejandro Janeo, que també era Sum Sacerdot, va regnar en Judea del 103 al 76 a. C., durant el seu regnat va entrar en agut conflicte en els fariseos. El poble seguia les directrius dels fariseos i odiava al rei. Com els fariseos es varen aliar en els siris, adversaris del rei, este es va venjar sangrientament dels siris. Josefo fa el següent relat d'un d'eixos excessos de venjança: Celebrat un convit en un lloc no visible junt en els seus concubinas, va ordenar crucificar a uns huitcents d'ells, va degollar als seus fills i a les seues dònes davant els seus ulls, mentres encara estaven en vida, imponent-los en venjança dels agravis rebuts eixe castic, superior a lo que pot resistir un home.

Des de llavors eixes ciutats i els seus habitants temen a un regne judeu poderós. I els judeus encorajaven sempre l'esperança de tornar als bon dia de llibertat, benestar i esplendor, com en els temps del rei David.

Per això els soldats siris i grecs de Pilato no poden menys d'odiar als que pretenien ser reis o mesías. «¿Tu eres rei dels judeus?», va preguntar Pilato. I els soldats senten com el procurador contesta als que li demanen l'indult de costum «¿Volen que els solte al rei dels judeus?» (Mc.15,1-2.9). Per això es ensañan en Jesús, després de ser condenat i assotat, estos es burlaven dient-li «¡Salut, rei dels judeus!».

Segons el historiador judeu Flavio Josefo, habitants de Cesarea i de Sebaste devinguts en soldats de les cohortes, varen manifestar obertament el seu odi als reis judeus en ocasió de la mort del rei Agripa I. En efecte, en l'any 44 varen celebrar públicament en Cesarea la mort de Agripa i varen arrastrar a un bordell les imàgens de les filles del rei.

Vore també

• Jesús de Nazaret
• Mishná
• Ieshu