L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural

La Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural va ser una institució científica espanyola fundada en 1752, durant el regnat de Fernando VI, pel marí i científic ilustrat Antonio de Ulloa. Va ser també el precedent institucional del Real Gabinet d'Història Natural, fundat per Carlos III en 1771, perque va heretar part de les seues coleccions; i centre precursor de l'actual Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC).[1]

Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural

Història

 
Antonio de Ulloa (1716-1795) fundador de la Real Casa de la Geografia

L'inici de la Real Casa de la Geografia

Antonio de Ulloa va rebre l'encàrrec del llavors Secretari de Facenda, Guerra, Marina i Índies i antic oficial de Intendencia Marina Zenón de Somodevilla i Bengoechea (I Marqués de la Ensenar) de crear una institució científica, en caràcter interdisciplinar, centrada en la Geografia i en l'Història Natural. Esta institució va contar en el respal d'atres ciències afins com la Geologia o la Química.

Ulloa era un experimentat marí i un científic de reconegut prestigi: havia format part d'una expedició científica hispà-francesa (1735-1746) organisada per l'Acadèmia de Ciències de França i constituïda també per Charles Marie de la Condamine i el naturaliste Antoine-Laurent de Jussieu. L'objectiu d'esta expedició era medir l'arc del meridià del Equador terrestre per a conéixer la verdadera forma de la Terra i les seues dimensions exactes. Durant esta expedició geodèsica l'extensió de terra que els seus integrants varen explorar, varen cartografiar i fortificaron va comprendre tota la costa del Pacífic, des de Panamà fins al archipèlec de Chiloé.[2] En esta expedició també va participar el científic i marí espanyol Jorge Juan.

Al seu regrés a Europa en agost de 1745, Ulloa i Jorge Juan varen embarcar en navío distints (Délivrance i Lys, respectivament) per a assegurar que un dels duplicats de les notes i càlculs realisats durant l'expedició aplegara al seu destí. Jorge Juan va aplegar sense cap contratemps a Brest (França) i d'ahí a París, pero el barco en el que viajava Ulloa va ser capturat pel buc Sunderland de la Marina Real britànica i els seus ocupants traslladats a Portsmouth com a presoners de guerra.[3] Ulloa va ser confinat i se li va expropiar tota la documentació científica que duya de la seua expedició per a ser enviada a la Royal Society. Sorpresos en la recopilació de senyes científiques de Ulloa en les Américas que arreplegaven els papers expropiats al marí ilustrat espanyol[4] va ser autorisat a viajar a Londres en abril de 1746. Allí li varen tornar la documentació confiscada i va ser rebut en la prestigiosa societat científica en honors.[5]


Ya en Espanya, a mitan de 1746, Ulloa va ser ascendit pel Rei Fernando VI de tinent a capità de fragata.[3] En decembre de 1746 va ser nomenat membre de la Royal Society, com a reconeiximent al seu treball i els seus descobriments.[4]

Sis anys despuix d'esta proea, va presentar el seu proyecte de fundació d'una institució científica que li havien encarregat davant el govern del rei Fernando VI. Va ser acceptat sense tardança i sense escassea de mijos. Tenia com a objectiu acadèmic fonamental l'investigació, pero també atres objectius docents i d'orde pràctic; com la creació d'un mapa d'Espanya, la formació de cartógrafos, un pla de prospecció de minerals per a la seua posterior explotació i la creació d'un centre de formació d'especialistes, d'un laboratori siderometalúrgico i d'un Gabinet d'Història Natural. Ademés, també va ser almagasén de productes d'ultramar com el tabac, la quina, el cacao o la vainilla exportats d'Amèrica per a abastir a Palau i als reals llocs.[6]

La sèu elegida, en règim de lloguer per 19.000 reals a l'any, va anar un edifici de tres plantes, situat en la carrer de la Magdalena, cantó en la carrer Lavapiés, en el centre de Madrit. Les persones seleccionades per a la gestió d'esta nova institució eren professionals espanyols i estrangers entre els que es trobaven: dos guàrdia-marines (José Solano i Pot i Salvador Medina), un expert en mines i història natural (Juan Pedro Saura), un administrador i assistent de Ulloa (Eugenio de Reigosa), un assistent de l'administrador i tesorer del Gabinet (Jerónimo de la Pont), un químic francés encarregat de l'anàlisis dels minerals (Agustín de la Planche), dos experts alemans en siderúrgia (Andrés i Juan Keterlin) i un irlandés geógrafo, prospector miner i naturaliste (William Bowles). Per a la custòdia de l'institució es va contar en l'ajuda d'un porter, dos soldats i una veta.[6]

Per mig d'una carta circular enviada pel Marqués de la Ensenar en juny de 1752 es varen solicitar eixemplars de minerals, d'història natural i de "curiositats" a tots els territoris de la Corona. Ulloa va aportar instruments científics comprats per ell mateixa en Londres i París. També es varen comprar instruments de distints materials (coure, ferro, vidre, fanc) per als experiments químics i metalúrgics; llibres científics i mobiliari. En una habitació separada es va proyectar un Estudi/Gabinet d'Antiguetats.[6]

L'ocàs del proyecte

 
Marqués de la Ensenar (1702-1781) impulsor de la creació de la Real Casa de la Geografia

Dos anys més vesprada, en 1754, l'impulsor del proyecte, el Marqués de la Ensenar, és arrestat en la seua casa de Madrit per orde del rei, baix l'acusació d'alta traïció a la Corona per ocultació d'órdens de guerra. El Marqués va preparar en secret, en La Habana (Cuba), una flota per a assaltar les possessions angleses de Campeche i Belize en cas que es desnugara una guerra contra Anglaterra. Este fet estava en contra del desig del monarca de que Espanya permaneixquera neutral en el conflicte internacional franc-anglés que es lliurava en eixa época. El Marqués de la Ensenar era francófilo i va despertar els recels de la cort i la pèrdua de la confiança de la llavors reina, Bàrbara de Bragança, lo que va propiciar la seua caiguda en desgràcia. El castic per la seua acció va ser el desterro a províncies (no a l'estranger) i el confisc de les seues possessions.


La Casa de la Geografia va perdre al seu major valedor, lo que significava també perdre el respal de la Cort. Poc despuix, en 1755, Antonio de Ulloa va dimitir de tots els càrrecs que li havien encomanat i es va traslladar a Huancavélica (Perú), a on va ser nomenat governador.[6]

Eugenio de Reigosa, administrador i assistent de Ulloa, es va quedar al front de l'institució, que va iniciar immediatament el seu decliu: primer en el replec de la colecció en 1756 a un sol pis principal dels tres que ocupava, perque els atres varen ser reclamats per les autoritats per a donar-los un atre us. Despuix, en 1757, en l'acomiadament dels científics estrangers contractats, llevat William Bowles, que va continuar com a director científic de la Real Casa. Per últim, de 1757 a 1773, en la dispersió de la colecció en ser destinades a atres institucions, entre unes atres:

  • Tots els instruments i mobles varen ser destinats a l'escola de Cavallers Cadets d'Artilleria en l'Alcázar de Segòvia en 1763.
  • Totes les "curiositats" del Gabinet d'Història Natural de la Real Casa varen passar al Gabinet d'Història Natural del Príncip d'Astúries (futur rei Carlos IV) en 1766, que s'estava constituint en eixe moment.
  • Vintihuit armaris varen ser destinats al recent fundat Real Gabinet d'Història Natural de Pedro Franco Dávila, en 1773, per mig d'una real orde de Carlos III de 7 d'abril.[6]

Estos i atres trasllats de la colecció de la Real Casa de la Geografia a atres institucions estan descrits en el "Informe sobre l'establiment d'un Estudi i Gabinet d'Història Natural des de que en 1752 el Capità de Navio D. Antonio de Ulloa ho proponguera", la còpia del qual es conserva en l'Archiu Històric de el MNCN.[7] Este mateix informe, atribuït al fill de l'administrador de la Real Casa Francisco de Reigosa -qui va substituir en el càrrec al seu pare quan va fallir en 1763- també informava d'atres vicissituts per les que va passar esta institució.


Uns anys més vesprada, en 1792, en un ofici emés per Palau, firmat pel Comte d'Aranda el 21 de juliol i dirigit al Vicedirector del Gabinet de Dávila, s'ordenava en nom del Rei "que es coloquen en la sala de lo duplicat els efectes depositats en l'almagasén de la Real Casa de la Geografia que S. M. té en la que està colocada darrere de Sant Martín de Madrit i en que es troben les oficines del Real Hostage de Tall".[8] Este ofici, conservat també en l'Archiu Històric de el MNCN, posava a disposició del Real Gabinet d'Història Natural tot lo que es trobava en els almagasens de la Corona, procedent de la Real Casa de la Geografia, lo que va supondre la dissolució definitiva de la mateixa.

El llegat de la Real Casa de la Geografia

 
Platina del Chocó (Colòmbia) duta d'Amèrica pel seu descobridor Antonio de Ulloa i depositada en la Real Casa de la Geografia, ara exposta en la Colecció de Minerals de el MNCN

El primer Real Gabinet d'Història Natural d'Espanya havia fracassat per la pèrdua del favor real, l'abandó primerenc del seu fundador i el desinterés de les autoritats. La Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural va tindre una vida efímera de poc més de dos décades, en la que no va deure passar de ser un almagasén d'instruments científics, coleccions minerals i atres objectes naturals.[9] Sembla que no va aplegar a funcionar com a Gabinet d'Història Natural ni particular, ni públicament.[10]

Encara que no va aplegar a obrir-se al públic, els científics que varen vindre de l'estranger varen desenrollar les seues investigacions en els mijos econòmics (tots ells varen cobrar un salari de la Facenda pública) i tècnics de la Real Casa, destacant les aportacions de William Bowles: que va reconstruir les mines de azogue d'Almadén, va experimentar en el metal descobert per Ulloa en Amèrica (la platina) i va viajar per Andalusia, Extremadura i Valéncia (acompanyat per un espanyol de la Real Casa, Juan Pedro de Saura) per a recopilar roques i minerals per a la colecció de l'institució en la que treballava. Bowles va publicar en Madrit, en l'Imprenta Real, les seues troballes en un llibre de viages titulat Introducció a l'història natural i a la geografia física d'Espanya, que va meréixer els elogis dels seus coetáneos i va ser traduït al francés i a l'italià.


L'atra gran aportació de la Real Casa de la Geografia va ser proporcionar una bona porció d'eixemplars de les seues coleccions (especialment minerals), de llibres tècnics de la seua biblioteca i d'algun instrument científic de Ulloa (per eixemple, péndolas) al nou Real Gabinet d'Història Natural de Dávila,[6] que tindria una trayectòria més llarga (1771-1815) i exitosa que el seu antecessor. El MNCN ha heretat i conservat eixe llegat de la Real Casa de la Geografia, com a eixemple d'això està la platina que va dur Antonio de Ulloa d'Amèrica i que data de 1754; formant part encara hui dia de la seua colecció de minerals.[11]

Bibliografia

  • Calatayut Arinero, M.A. (1986) "Antecedents i creació del Real Gabinet d'Història Natural de Madrit" en Arbor, n.º 482, pp. 9-34.
  • Calatayut Arinero, M.A. (1987) Catàlec de documents del Real Gabinet d'Història Natural, 1752-1786. Consell Superior d'Investigacions Científiques, Museu Nacional de Ciències Naturals. ISBN: 978-84-00-06522-5.
  • Gomis Blanco, A. i Penya de Camús Sáez, S. (eds.) (2011) Fa 100 anys el Museu va estrenar sèu (1910-2010). Museu Nacional de Ciències Naturals. ISBN 978-84-615-1545-5.
  • Penya de Camús, S. (2016) "La Real casa de Geografia i Gabinet d'Història Natural. III centenari del naiximent de Ulloa" en Naturalment, nº 14, pp. 62-66.
  • Penya de Camús, S. (2017) "Don Antonio de Ulloa i la ciència espanyola: la Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural, precursors del Museu Nacional de Ciències Naturals" en Quadern monogràfic, n.º 74, 19-32 pp. Institut d'Història i Cultura Naval. Ministeri de Defensa.
  • Sánchez Almazán, J. (2011) "El primer Gabinet d'Història Natural: un intent fallanc en el carrer de la Magdalena" en Madrit Històric, volum 32, març/abril, p. 4.
  • Villena, M.; Almazán, J.S.; Muñoz, J. i Yagüe, F. (2009) El gabinet perdut. Pedro Franco Dávila i l'Història Natural del Sigle de les Llums. Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 978-84-00-08753-1.

Referències

  1. ↑ «La Real casa de Geografia i Gabinet d'Història Natural. III centenari del naiximent de Ulloa» (en és). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consultat el 2021-11-03.
  2. ↑ «Jorge Juan i Antonio de Ulloa» (en és). www.bne.es. Consultat el 2021-11-05.
  3. ↑ 3,0 3,1 «CVC. Jorge Juan i la ciència ilustrada. La medició del meridiano terrestre (1735-1748).» (en és). cvc.cervantes.és. Consultat el 2021-11-05.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Antonio de Ulloa, el marí que llegia a Newton» (en és). Quadern de Cultura Científica. Consultat el 2021-11-05.
  5. ↑ «Antonio de Ulloa».Ambienta.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Soraya Penya de Camús Sáez. Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) (ed.): «Don Antonio de Ulloa i la Ciència Espanyola».
  7. ↑ «[Còpia de l'informe sobre l'establiment d'un Estudi i Gabinet d'Història Natural des de que en 1752 el Capità de Navio D. Antonio de Ulloa ho proponguera. Primera casa en el carrer de la Magdalena, propietat de D. Josef Pando, cost, etc. Vinguda de D. Guillermo Bowles, D. Andrés Keterlin i el seu fill Juan, D. Agustín de la Planche per a l'apany del Gabinet, sòu.]» (en és). csic-primer.hosted.exlibrisgroup.com. Consultat el 2021-11-12.
  8. ↑ «Oficie del Comte d'Aranda al vicedirector del Real Gabinet per a que es coloquen en la sala de lo duplicat els efectes depositats en l'almagasén de la «Real Casa de la Geografia que S. M. té en la que està colocada detras de Sant Martín de Madrit i en que es troben les oficines del Real Hostage de Cort»». -, Comprén de Bolea i Ximénez de Urrea, Pedro Pablo, Clavijo i Fajardo, José, Reygosa, Francisco: Ofici del Comte d'Aranda al vicedirector del Real Gabinet per a que es coloquen en la sala de lo duplicat els efectes depositats en l'almagasén de la «Real Casa de la Geografia que S. M. té en la que està colocada detras de Sant Martín de Madrit i en que es troben les oficines del Real Hostage de Tall», -: - -.. Consultat el 2021-11-12.
  9. ↑ «El primer Gabinet d'Història Natural: un intent fallanc en el carrer de la Magdalena».
  10. ↑ «Antecedents i creació del Real Gabinet d'Història Natural de Madrit».Revista Arbor.nº 482
    9-34.ISSN 0210-1963.
  11. ↑ «“Les vitrines de l'exposició de minerals de el MNCN expliquen gran part de la conquista espanyola d'Amèrica”» (en és). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consultat el 2021-11-12.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Casa_de_la_Geografia_i_Gabinet_d%27Història_Natural&oldid=1298790»