Expedició Malaspina (2010-2011)

La Expedició Malaspina (2010-2011), nomenada aixina en homenage a l'expedició del marí italià Alejandro Malaspina, va anar un proyecte d'investigació interdisciplinar els objectius principals de la qual varen ser evaluar l'impacte del canvi global en l'oceà i explorar el seu biodiversitat. Entre decembre de 2010 i juliol de 2011, més de 400 investigadors (250 espanyols)Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut de 19 institucions espanyoles, en colaboració en 16 estrangeres, i al voltant de 100 marins de l'Armada i personal civil, a bordo dels bucs d'investigació oceanogràfica Hespérides i Sarmiento de Gamboa, varen portar a terme una expedició que va donar el regrés al món i que va aünar investigació científica en formació de jóvens investigadors i foment de les ciències marines i la cultura científica en la societat.

El proyecte va pertànyer al Programa Consolider–Ingeni 2010Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya i va estar liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en participació destacada de l'Armada Espanyola. Va rebre el seu nom de l'oficial de l'Armada, d'orige italià, Alejandro Malaspina, qui va dirigir entre 1789 i 1794 la denominada Expedició Malaspina, considerada la primera expedició científica de navegació espanyola, i del decés de la qual es varen complir 200 anys el 9 d'abril de 2009.

Objectius

1. Evaluar l'impacte del canvi global en l'oceà

El canvi global aludix a l'impacte de l'activitat humana sobre el funcionament de la biosfera. Engloba activitats que, encara que eixercides localment, tenen efectes sobre el sistema Terra en el seu conjunt. L'oceà eixercita un paper central en la regulació climàtica del planeta, i és el major sumidero de CO₂ i d'atres substàncies derivades de l'activitat humana. El proyecte va establir la Colecció Malaspina 2010, en senyes i mostres ambientals i biològiques a disposició de la comunitat científica per a evaluar, en el futur, els impactes de canvis de magnitut global. Per eixemple, quan noves tecnologies permeten quantificar contaminants, que hui no és possible medir.

2. Promoure l'exploració de la biodiversitat en l'oceà profunt

Els oceans en més de 3000 metros de profunditat constituïxen la mitat de la superfície del planeta i, per tant, el major ecosistema de la Terra. Aixina i tot, seguixen sent en gran mida desconeguts per llimitacions tecnològiques que s'han superat solament recentment. A sovint s'afirma que coneixem més de la Lluna o de Mart que dels oceans del nostre propi planeta. El desenroll de noves tècniques genómicas permet ara explorar la diversitat de la vida en l'oceà obscur i evaluar el seu paper en el metabolisme global de l'oceà. L'exploració de la biodiversitat de les profunditats marines podria, ademés, deparar descobriments en aplicacions en biotecnología.

3. Analisar les repercussions de l'Expedició Malaspina original

El proyecte també es va propondre evaluar, a partir de fonts autòctones, l'impacte sociopolític de l'expedició de Malaspina en els territoris explorats, aixina com analisar la biohistoriografía d'Alejandro Malaspina, en émfasis en els treballs que varen seguir a l'expedició.

4. Impulsar les ciències marines en Espanya i fomentar el coneiximent en la societat

Espanya ha eixercitat un paper important en l'exploració dels recursos del planeta i hui és un referent en l'investigació oceanogràfica internacional. El proyecte va pretendre estimular plataformes de cooperació dins de la comunitat d'investigadors marins en Espanya i acostar la ciència i l'investigació sobre el canvi global a la ciutadania per mig d'accions de difusió com a exposicions, cicles de conferències, etc.

5. Formar i atraure a jóvens investigadors a les ciències marines

El proyecte va representar una oportunitat singular per a impulsar la formació de jóvens investigadors en ciències marines. Quatre programes de postgrau es varen coordinar per a oferir un mòdul de formació, que va incloure el Programa de Doctorat Expedició Malaspina Fundació BBVA–CSIC, finançat per estes institucions. El mòdul va culminar en l'us del Sarmiento de Gamboa com a buc escola en l'etapa de l'expedició Miami–Las Palmas.

Blocs d'investigació

L'expedició es va organisar en 11 blocs d'investigació:

Blocs temàtics

Oceanografia física: canvis en les propietats físiques de l'oceà.
Biogeoquímica de l'oceà: carbono, nutrients i gasos traça.
Deposición atmosfèrica i contaminants orgànics.
Òptica, fitoplàncton, producció i metabolisme.
Biodiversitat microbiològica i funció ecològica.
Distribució i paper del zooplancton en l'oceà global.
L'expedició Malaspina. Ciència i política dellà les mars.

Blocs horisontals

Coordinació.
Ciència i societat.
Formació.
Integració.

Recorregut de l'expedició

L'Expedició Malaspina es va portar a terme a lo llarc de 2010 i 2011 en dos bucs d'investigació oceanogràfica. El Hespérides, operat per l'Armada Espanyola, va realisar la circumnavegació; i el Sarmiento de Gamboa, operat pel CSIC, va treballar en paralel entre Las Palmas i Sant Dumenge (República Dominicana) i de tornada a Las Palmas. A la seua tornada va estajar una «universitat flotant» destinada a la formació en oceanografia per a estudiants de màster.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut