Anar al contingut

Perth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Perth
Per a atres usos d'este terme vore Perth (desambiguació).
Quadro de George Pitt Morison, de 1929, per al Centenari de la fundació de la ciutat: La fundació de Perth en 1829.

Perth (pronunciació en anglés: /ˈpɜːθ/ (🔊 escoltar)) és una ciutat de l'oest d'Austràlia, capital de l'estat d'Austràlia Occidental. Té 2 125 114 habitants,[1] lo que la convertix en la quarta ciutat més poblada d'Austràlia i la major de l'estat, ya que en ella residixen casi tres quartos de la població total del mateix. Es troba en l'estuari del riu Swan. La seua denominació procedix de la ciutat de Perth, en Escòcia. El àrea metropolitana es troba entre el oceà Índic i una baixa escarpadura costera coneguda com Montes Darling i comprén a més de 300 localitats com Fremantle, Bayswater, Canning, Stirling, Gosnells, Nedlands, Peppermint Grove, Claremont, Victoria Park, Armadale, Two Rocks i Yanchep. La ciutat més propenca a Perth en una població de més d'un milló de persones és Adelaida, a 2104 quilómetros de distància, lo que convertix a Perth en la ciutat en més d'un milló d'habitants que es troba més aïllada del món. És un actiu port, destinat especialment a l'exportació del or, níquel, ferro i alumini explotats en Austràlia Occidental.

Història

A jujar pels restants arqueològics trobats, la presència humana en la zona en la que actualment s'assenta la ciutat de Perth es remonta a lo manco a fa 40 000 anys.[2]

La població aborigen australiana de la zona es va reduir dràsticament despuix de l'arribada dels primers colonizadores procedents del Regne de Gran Bretanya, en raó de malties, de la persecució directa o de la difusió entre ells del alcoholisme. Les exploracions en la zona efectuades per britànics, francesos i neerlandesos varen començar a principis del XVIII, encara que el primer albirament documentat en Europa de la regió va ser fet pel capità neerlandés Willem de Vlamingh i la seua tripulació el 10 de giner de 1697. En 1827, James Stirling va aplegar a la zona i va fundar un chicotet assentament que seria posteriorment pres per Charles Fremantle. En 1829 es va crear la colónia que donaria lloc a esta ciutat, sent esta la data que es considera com la de la fundació de la ciutat. La regna Victoria va concedir la categoria de ciutat a Perth en 1856. El major desenroll econòmic va començar despuix del descobriment de diversos jaciments d'or en Kalgoorlie i a partir de la finalisació de les obres del ferrocarril transcontinental en 1917.

Geografia

Perth és una de les àrees metropolitanes més aïllades de la terra. La ciutat més propenca en més d'un milló d'habitants és Adelaida, que es troba a 2104 km de distància. Perth està geogràficament més prop de Timor Oriental i Jakarta (Indonèsia), que de Sídney, Melbourne o Brisbane. Perth és el punt antípoda de les illes Bermudes.cita requerida

Districte financer

El districte financer de Perth està delimitat pel riu Swan al sur i a l'est, en el Kings Park en l'extrem occidental, mentres que la reserva del ferrocarril forma una frontera nort. Un proyecte finançat en fondos federals i estatals cridat Perth City Link implica l'afonament d'un tram de la llínea ferroviària, ademés de l'afonament d'una terminal superficial existent d'autobusos, aixina com el desenroll junt al riu, coneguda com Elizabeth Quay. Saint Georges Terrace és el carrer més important de la zona, en 1,3 millons de m² d'espai d'oficines en el districte financer.[3] Hi ha Street i Murray Street tenen la majoria de les instalacions comercials i d'entreteniment. L'edifici més alt de la ciutat és el Central Park, que és el sèptim edifici més alt d'Austràlia.[4] El districte financer ha segut recentment el centre d'un auge de la mineria induïda, en varis proyectes comercials i residencials degut per la terminació, incloent un edifici d'oficines de 244 m (801 ft) per a la companyia minera australiana-britànica BHP Billiton.

Geologia i relleu

Perth es troba junt al riu Swan, que rep el seu nom pels cisnes negres (black swans en anglés) per Willem de Vlamingh, capità d'una expedició neerlandesa i nombrador de l'illa de Rottnest d'Austràlia Occidental.[5] Este riu ha segut tradicionalment conegut per l'habitants locals com Derbal Yerrigan.[6] En 1697 una expedició neerlandesa capitaneada per Willem de Vlamingh va aplegar a l'estuari del riu buscant aigua dolça, el segon al mando de l'expedició, Gerritt Collaert, va batejar al riu pels cisnes negres que ho habitaven.[7] El centre de la ciutat i la majoria dels suburbis estan situats en la planura costera de Swan, entre els monts Darling i el oceà Índic. Els sols d'esta zona són prou infértiles. L'àrea metropolitana s'estén des de Yanchep al nort, fins a Rockingham al sur, hi ha una distància de 90 km per carretera. Des de la costa a l'oest, fins a Mundaring a l'est, la distància és d'uns 50 km per carretera. L'àrea metropolitana de Perth té una superfície de més de 5386.4 km².[8]

Image satelital de Perth.

Gran part de Perth va ser construïda originalment en una série de chapulls d'aigua dolça que van d'Herdsman Lake en l'oest a través de Claisebrook Cove en l'est. S'ha estimat que fins a un 80 % de Perth va ser construït en els chapulls recuperats.[9]

Els barris costers s'han beneficiat de la localisació costera de la ciutat i de les netes plages. A l'est la ciutat està rodejada per una baixa escarpa cridada Darling Scarp («Escarpa Darling») o Darling Ranges («Montes Darling»). Generalment la ciutat es troba sobre un terreny pla o ondulat, principalment per gran cantitat de terra arenenca i el profunt llit de roca. L'abundància d'arena ha fet que els australians occidentals reben el nom de sandgropers (sand és arena en anglés) per part dels habitants del restant del país. El àrea metropolitana de Perth conta en dos conques fluvials o sistema de drenage principals; el primer d'ells format pel riu Swan i el Canning. El segon pel riu Serpentine i el Murray, que descarreguen en la ensenar de Peel en Mandurah.

Panorama urbà de Perth, vist des de Mill Point.

Panorama urbà de Perth, vist des de Mill Point.

Clima

El clima de Perth és un eixemple clàssic d'un clima mediterràneu moderat (classificació climàtica de Köppen), encara que rep molta pluja estacional. Els estius són calents i secs en general, duren des de fins de decembre a fins de març, en febrer sent en general el més més calent de l'any.[10][11]

Erro al crear miniatura:
Posada de sol prop de Perth.

En estiu es produïxen plujas esporàdica en precipitacions en forma de tormentas de curta duració i en molt rares ocasions en possibilitat de ciclons tropicals que pot aportar pluges importants. La temperatura més elevada jamai registrada en Perth va ser de 46,2 °C, el 23 de febrer de 1991.[12][13]

En la majoria de les vesprades d'estiu una oraget marina cridada «Fremantle Doctor», bufa des del suroest, aliviant els vents calents del noreste. Les temperatures solen caure per baix de 30 °C poques hores despuix de l'arribada del vent.[14]Perth és una ciutat particularment calorosa per a un clima mediterràneu, en una mija d'11 hores de sol al dia, lo que equival a al voltant de 3200 hores de sol a l'any.[15]

Els hiverns són relativament frescs i prou humits, en moltes pluges. La temperatura més freda registrada va ser -0,7 °C, el 17 de juny de 2006. Encara que la majoria de les precipitacions es produïx en hivern, els dies més humits.[16]

El patró de pluges ha canviat en Perth i el suroest d'Austràlia Occidental des de mediats de 1970. S'ha observat una reducció significativa en les precipitació hivernals, en un major número de precipitacions extremes en els mesos d'estiu,[17] aixina com tormentes de moviment llent, el 8 de febrer de 1992 es varen registrar 120,6 milímetros de pluja, la més alta registrada,[12][18] una tormenta severa el 22 de març de 2010 va reunir 40,2 milímetros i va causar importants danys en l'àrea metropolitana.[19]

Demografia

Àrea metropolitana de Perth
Població per any
1850 1400
1861 3507
1871 5007
1881 5044
1891 8447
1901 27 553
1911 106 792
1921 154 873
1933 207 440
1947 272 528
1961 420 133
1971 641 800
1981 809 036
1991 1 142 646
2001 1 325 392
2006 1 507 900

Perth és la quarta ciutat més poblada d'Austràlia, superant a Adelaida a principis de la década de 1980. En el cens de 2006, es varen contar uns 1 445 079 residents en l'àrea estadística de Perth. Cap a 2011 hi havia aproximadament 1,83 millons de residents en el àrea metropolitana.[20]

Grups ètnics

Poblacions significantes naixcudes
en l'exterior[21]
País de naiximent Població
(2006)
Regne Unit 168 483
Nova Zelanda 33 751
Malàsia 28 939
Itàlia 18 701
Suràfrica 18 683
Índia 14 007
Singapur 11 199
Vietnam 10 081
Irlanda 7706
República Popular China 7681
Alemània 7617
Països Baixos 7570
Indonèsia 7392
Estats Units 5524

La població de Perth és majoritàriament d'ascendència europea. La ciutat va ser fundada pels britànics i irlandesos i les illes britàniques varen seguir sent casi l'única font d'immigrants fins a mediats del XX. En 1971 els residents d'orige britànic constituïen el 31 % de la població total de Perth. En 2006, els grups d'ascendència majoritàries les àrees metropolitanes de Perth varen ser: anglesos (534 555 o 28,6 %), australianos (479 174 o 25,6 %), irlandesos (115 384, 6,2 %), escocesos (113 846 o 6,1 %), italianos (84 331 o 4,5 %) i chinencs (53 390 o el 2,9 %). Hi havia 26 700 aborigen australians en la ciutat.[22]

La població de Perth és notable per l'alta proporció de residents naixcuts en el Regne Unit. En el cens de 2006, es varen contar 142 424 residents naixcuts en Anglaterra,[23] per poc darrere de Sídney (145 261),[24] a pesar de que Perth tenia solament el 35 % de la població total de Sídney. Segons el cens de 2001, 23,5 % dels residents en el districte de Joondalup de la ciutat varen nàixer en el Regne Unit, seguits de prop per Rockingham en el sur en 19,8 %. La proporció d'orige britànic en el àrea metropolitana de Perth en el seu conjunt en 2001 va ser 12,4 %, o 164 488 persones. Açò és significativament més alt que la proporció nacional, que és del 5,5 %. La composició ètnica de Perth va canviar en la segona mitat del XX, quan un número significatiu d'immigrants europeus continentals varen aplegar a la ciutat. Abans d'açò, la població de Perth havia segut casi totalment de composició ètnica anglocelta. Com Fremantle va ser la primera terra en Austràlia per a molts bucs d'emigrants procedents d'Europa en els anys 1950 i 1960, Perth va començar a experimentar una afluència diversa que va incloure neerlandesos, alemans, croates, serbis, polacs, checs, russos, macedonios i molts uns atres. Perth també té una chicoteta comunitat judeua, en la seua majoria formada per asquenazíés, sumant un total de 5082 individus en 2006,[21] els qui han emigrat principalment d'Europa de l'Est i, més recentment, de Suràfrica. Molts dels immigrants (32 544 o 2,5 % en 2001) són procedents de Nova Zelanda, pel fet de que els neozelandesos, a diferència d'atres estrangers, estan compresos dins dels visats de categoria especial, que els permeten viure i treballar en Austràlia en molt poques restriccions. Perth té també importants comunitats d'immigrants d'atres parts d'Europa; els italianos són el tercer grup més gran d'immigrants, ya que la seua sifra ascendix a 20 611 (l'1,6 %) en 2001. Una atra ona més recent d'arribades inclou minories europees de l'Àfrica meridional (destacant-se Suràfrica i en menor mida Namíbia i Zimbabue). La població d'orige surafricà, en la seua majoria bóer i d'orige britànic) va superar als naixcuts en Itàlia per a convertir-se en el quart grup d'orige més gran despuix de 2001. En 2006, hi havia 18 825 surafricans en Perth, que representen l'1,3 % de les persones de la ciutat.[23]Durant els anys 1980 i 1990, l'immigració surafricana va ser tan forta que es va terminar associant la frase "empacando per a Perth" en aquells surafricans que decidixen emigrar a l'estranger, a voltes sense importar el destí.[25] La ciutat ha segut descrita com «la capital dels surafricans en l'exili».[26] La raó de que Perth siga tan popular entre els surafricans blancs ha segut a sovint l'ubicació (és la ciutat australiana de més importància més propenca a Àfrica que atres grans ciutats del país), la gran cantitat d'expansió i en l'espai, i el clima llaugerament més calorós en comparació a atres grans ciutats d'Austràlia, ya que Perth té un clima mediterràneu com l'àrea al voltant de Ciutat de la Veta, Suràfrica. Un dels senadors de l'estat, Andrew Murray, va emigrar de Zimbabue en 1989. Des de finals de la década de 1970, el surest d'Àsia s'ha convertit en una font cada volta més important d'immigrants, en les comunitats de Vietnam, Malàsia, Indonèsia, Tailàndia, Singapur, Hong Kong, China continental, i la Índia ya ben establides. Hi havia 53 390 persones d'orige chinenc en Perth en l'any 2006, constituint esta el 2,9 % de la població de la ciutat.[27]

La comunitat índia inclou un important número de parsis que inmigraren des de Bombay, ya que Perth és la ciutat australiana més propenca a l'Índia.

Panorama de la ciutat des de Kings Park.

Panorama de la ciutat des de Kings Park.

Economia

Per la seua població i el seu rol com a centre administratiu governamental i de negocis, Perth domina l'economia d'Austràlia Occidental, a pesar de les grans indústries mineres, petroleres i exportadores de productes agropecuaris ubicades en atres parts de l'estat.[28] La ciutat funciona com a capital de l'Estat, la seua base econòmica i el tamany de la seua població han creat oportunitats de desenroll per a moltes atres empreses orientades als mercats locals diversificados. L'economia ha canviat a favor de les indústries de servicis des de 1950. Encara que un dels principals conjunts de servicis que oferix estan relacionats en l'indústria dels recursos i en menor mida a l'agricultura, encara que la majoria de les poblacions no estan relacionats en estes, ya que les seues ocupacions estan orientades a proveir servicis a tercers.[29]

Com a resultat del relatiu aïllament geogràfic, la ciutat mai ha tingut les condicions necessàries per al desenroll d'importants indústries manufactureras distintes de les de servir a les necessitats immediates dels seus habitants, la mineria, la agricultura i algunes àrees especialisades en els últims temps com la construcció i manteniment naval. És senzillament més barat importar els bens necessaris fabricats a partir de qualsevol dels estats de l'est o en l'estranger. Eixe aïllament geogràfic fa també que Perth siga la ciutat més cara de tot el país. L'ocupació industrial va influir en la geografia econòmica de Perth. Despuix de la Segona Guerra Mundial la ciutat va experimentar una expansió suburbana ajudada pels alts nivells de propietat d'automòvils. La força laboral i les millores en el transport varen fer possible l'establiment d'empreses manufactureras a chicoteta escala en els suburbis. Moltes empreses es varen aprofitar del baix cost de la terra per a construir espaciosas plantes en zones suburbanes, a on l'estacionament, l'accés i la congestió del tràfic eren mínims.[28]

Polígons industrials com Kwinana, Welshpool i Kewdale varen ser afegits despuix de la guerra i varen contribuir al creiximent del sector manufacturero al sur del riu. La creació de la zona industrial de Kwinana va ser recolzada per la normalisació del gálibo ferroviari de càrrega este-oest que unix Perth en l'est d'Austràlia. Des de la década de 1950 l'indústria pesada ha dominat en la posició geogràfica, incloent una refineria de petròleu, una fàbrica de laminación d'acer en alt forn i refinación d'alumini, una central elèctrica i una refineria de níquel.[30]

Govern

El Council House (1963) és la sèu de la ciutat de Perth. Va ser dissenyat en estil modern per Jeffrey Howlett & Don Bailey.

Perth, mentres que capital de l'Estat, alberga la sèu del Parlament d'Austràlia Occidental, aixina com del Govern d'Austràlia Occidental. En virtut de la nova llei de vot, d'un valor de les lleis d'escans en zones de la ciutat i el país serà aproximadament d'igual tamany de la població, lo que significa que 34 de l'Assamblea Llegislativa de 57 escans es basarà en Perth en la pròxima elecció estatal. Perth està representada per 11 escans en la Cambra de Representants Federal. L'àrea metropolitana es dividix en més de 30 òrguens de govern locals. La Cort Suprema d'Austràlia o Tribunal Superior d'Austràlia celebra regularment sessions en Perth, en operacions permanents del Tribunal Federal. El més alt tribunal d'Austràlia Occidental en virtut de la llei, el Tribunal Suprem, té la seua sèu en Perth, junt en el de Districte, el de Família i els tribunals de magistrats. El Pla de la Regió Metropolitana (MRS) és el pla de terres que comprén la regió metropolitana de Perth. Es tracta d'un gran pla d'urbanisme per a l'us de la terra en l'àrea metropolitana. El MRS ha estat en funcionament des de 1963 i proporciona la base jurídica per a la planificació en la regió metropolitana de Perth.

Educació

Perth és sèu de quatre universitats públiques i una privada. Respectivament, són la Universitat d'Austràlia Occidental, la Universitat de Murdoch, la Universitat John Curtin, la Universitat Edith Cowan i la Universitat de Notre Dona'm.

L'Universitat d'Austràlia Occidental està ubicada en Crawley.

L'Universitat d'Austràlia Occidental, fundada en 1911,[31] és una de les institucions més importants en investigació del continent. La monumental arquitectura neoclàssica de l'universitat, la majoria realisada en pedra calcàrea, és un dels punts turístics de la ciutat. La Universitat John Curtin és l'universitat més gran per població estudiantil d'oest d'Austràlia. Va ser coneguda des de la seua fundació en 1966 fins a 1986, com el Institut de Tecnologia d'Austràlia Occidental fins que es amalgamó en la Escola de Mines Australiana Occidental i el Institut Muresk. La Universitat de Murdoch va ser establida en la década de 1970 i és el campus geogràficament més gran d'Austràlia, en 2,27 km², lo necessari per a acomodar l'única escola de veterinària d'Austràlia Occidental. L'Universitat Edith Cowan va ser establida a principis de la década de 1990 a partir de l'existent Western Australian College of Advanced Education, la qual a la seua volta va ser formada en la década de 1970 a partir dels existents coleges de professors en Claremont, Churchlands, i Mount Lawley. Actualment incorpora la Western Australian Academy of Performing Arts. La Universitat de Notre Dona'm d'Austràlia va ser establida en l'any 1990. Va ser establida com una universitat catòlica en un campus principal en Frematle i un gran campus en Sídney. És l'única universitat de l'oest d'Austràlia en un campus en una atra ciutat australiana major. El seu campus en Fremantle està en el costat oest de Fremantle entre edificis històrics construïts en la década de 1980, donant-li a Notre Dona'm una atmòsfera d'universitat europea. Notre Dona'm està afiliada en la Universitat de Notre Dona'm en Indiana, EE. UU. És també partix de l'universitat més gran en Austràlia. Els instituts d'educació tècnica proveïxen entrenament vocacional, incloent cursos a nivell de diplomar. Estos instituts varen ser formats en la década de 1970 per a proveir cursos tècnics prèviament oferits per atres universitats.

Cultura

Erro al crear miniatura:
El WA Maritime Museum en Victoria Quay.

En Perth es poden trobar diversos llocs de cultura i recree; entre els més importants està el Art Gallery of Western Austràlia, Alexander Library, State Record Office i Perth Institute of Contemporary Art (PICA). En esta ciutat també se celebra cada any el Perth International Arts Festival, sent un important festival cultural en Austràlia des de 1953.

Parcs

Destaca el Kings Park, prop de la Universitat d'Austràlia Occidental considerat ademés del més gran de la ciutat, uns dels més extensos del món, en aproximadament 4,06 km². El cridat Perth Zoo, és un zoològic situat en el sur en important aportació en la biodiversitat global; entre els seus animals més exòtics es troba el numbat, el dibbler, el chuditch i la tortuga del Pantà Oest.

Vista del Hyde Park

Música i centres d'art

Perth conta en el West Australian Ballet i el West Australian Symphony Orchestra, la presència del qual és important entre els habitants de la ciutat. També en formació i oportunitat per a jóvens cal mencionar al Western Australian Youth Orchestras, el WA Youth Philharmonic Orchestra i el WA Youth Symphonic Band and Youth Chorale. Com a sala de concerts, l'organisació pública utilisa principalment el Black Swan State Theatre Company i el Perth Theatre Company. El districte de Northbridge és també un lloc important per a la producció musical en la ciutat en varis estudis i teatres, atres espais relatius són el Perth Convention Exhibition Centre (completat en 2005), His Majesty's Theatre, Burswood Dome, Subiaco Oval i Members Equity Stadium.

Erro al crear miniatura:
L'històric His Majesty's Theatre

L'escena artística de Perth està relativament aïllada del restant d'Austràlia, no obstant hi ha prou grups que han conseguit fama i prestigi, entre ells es troben John Butler Trio, Eskimo Joe, End of Fashion, Little Birdy, Jebediah, The Sleepy Jackson, The Panics, Tame Impala, Karnivool i Birds of Tòquio, la majoria en gran influència del roc. En matèria d'hip hop i R&B té rellevant presència Che'Nelle i Samantha Jade. L'important grup hard roc AC/DC i la banda de drum and bass Pendulum també varen ser formats en Perth.

Religió

En Perth predominen les iglésies catòlica i anglicana, en les últimes enquestes un 23 % de la població es considerava catòlica, per lo tant l'iglésia anglicana tenia més adeptes en un 28 % dels enquestats. Aproximadament 1 de cada 5 habitants de Perth no professa cap religió. Un total de 20 000 persones practicaven el islam i el budisme, els ortodoxos i protestants figuraven en atres 20 000, la proporcionalitat del bahaísmo era de 150 persones i finalment 20 000 dels enquestats professaven el hinduisme.

Deports

Els West Coast Eagles són un equip de fútbol australià que juga en la Australian Footballeague des de 1986, havent conseguit tres títuls. El Perth Glory FC és un equip de fútbol de la ciutat de Perth, fundat en 1996 i juga en la A-League. L'equip de rugby és el Western Force, que juga des de 2006 en el Super Rugby de l'hemisferi sur.


Transport

La ciutat dispon de dos aeroports. El aeroport de Perth servix a la ciutat per a vols regionals i internacionals, mentres que el aeroport de Jandakot és usat per a vols curts. Perth té una ret de 3 autopistes i nou autopistes metropolitanes. El transport públic metropolità de Perth inclou trens, busos i ferris, estos són operats per Transperth, enllacen en les zones rurals de Transwa. Hi ha 70 estacions de tren i 15 estacions de bus.

Persones destacades

Artícul principal → .


Ciutats hermanades

Perth té acorts d'agermanament en nou ciutats; ademés té una carta d'amistat mútua en Seocho City, Corea del Sur, des de l'1 d'octubre de 2008, i en Perth, Escòcia, des del 2006.[32]

Vore també

Referències

  1. ↑ «abs. gov. au/statistics/people/population/regional-population/latest-release 2020 Australian Bureau of Statistics estimated population» (en anglés).
  2. ↑ Sandra Bowdler. «archive. org/web/20080821123540/http://www. archaeology. arts. uwa. edu. au/staff/bowdler__research_interests/the_pleistocene_pacific The Pleistocene Pacific» (en anglés). University of Western Austràlia. Archivat des d'el archaeology. arts. uwa. edu. au/staff/bowdler__research_interests/the_pleistocene_pacific original, el 21 d'agost de 2008.
  3. ↑ «archive. org/web/20070219025910/http://www. emporis. com/en/wm/ci/? id=100506 Perth, commercial area information» (en anglés). Emporis. com. Archivat des d'el emporis. com/en/wm/ci/? id=100506 original, el 19 de febrer de 2007. Consultat el 26 de febrer de 2008.
  4. ↑ «archive. org/web/20070929225046/http://www. emporis. com/en/bu/sk/st/tp/co/? id=100012 World's tallest skyscrapers by country» (en anglés). Emporis. com. Archivat des d'el emporis. com/en/bu/sk/st/tp/co/? id=100012 original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 26 de febrer de 2008.
  5. ↑ «ccentre. wa. gov. au/index. cfm? event=heritageIconsJanuary 175th Anniversary of Western Austràlia – Heritage Icons: January – The Swan River» (en anglés). Department of the Premier and Cabinet (Western Austràlia). Consultat el 13 de novembre de 2008.
  6. ↑ «archive. org/web/20071129004233/http://www. dtf. wa. gov. au/cms/uploadedFiles/200607_02_Part10_Indigenous_Affairs.pdf Indigenous Affairs. Part 10 - Minister for Indigenous Affairs; Tourism; Culture and the Arts AFFAIRS» (en anglés) (pdf). Archivat des d'el dtf. wa. gov. au/cms/uploadedFiles/200607_02_Part10_Indigenous_Affairs.pdf original, el 29 de novembre de 2007. Consultat el 27 de novembre de 2007.
  7. ↑ «archive. org/web/20080107023128/http://www.175anniversary. wa. gov. au/index. cfm? fuseaction=heritage_icons. january Heritage Icons: January - The Swan River» (en anglés). Department of the Premier and Cabinet. Archivat des d'el wa. gov. au/index. cfm? fuseaction=heritage_icons. january original, el 7 de giner de 2008. Consultat el 27 de novembre de 2007.
  8. ↑ «abs. gov. au/AUSSTATS/subscriber. nsf/log? openagent&32180ds0004_2001-09. xls&3218.0&Data%20Cubes&AA7D3AF7B728C481CA2576F50011B0D8&0&2008-09&30.03.2010&Latest 3218.0 Population Estimates by Statistical District, 2001 to 2009» (en anglés) (xls). 3218.0 – Regional Population Growth, Austràlia, 2008–09. Australian Bureau of Statistics.
  9. ↑ Godfrey, N. (1989) The value of wetlands. Wetlands in crisis – what ca Local Government do?, pp. 4–12. Environmental Protection Agency, Western Austràlia.
  10. ↑ Tapper, Andrew; Tapper, {{{nom2}}} (1996). Gray, Kathleen (ed.). The weather and climate of Austràlia and New Zealand, First edició (en anglés), Melbourne, Austràlia: Oxford University Press, p. 300. ISBN 0-19-553393-3.
  11. ↑ Linacre, Edward (1997). google. com/? id=mkZa1KLHCAQC&lpg=PA379&pg=PA379#v=onepage&q= Climates and Weather Explained (en anglés), Londres: Routledge, p. 379. ISBN 0-415-12519-7.
  12. ↑ 12,0 12,1 «bom. gov. au/climate/current/annual/wa/archive/2008. perth. shtml Annual Climate Summary for Perth: Near average rainfall with warmer days for Perth in 2008» (en anglés). Bureau of Meteorology. Consultat el 5 d'agost de 2009.
  13. ↑ «bom. gov. au/climate/averages/tables/cw_009021_All. shtml Perth Airport climate statistics» (en anglés). Bureau of Meteorology. Consultat el 30 de juliol de 2009.
  14. ↑ «archive. org/web/20100206074350/http://www. bom. gov. au/weather/wa/sevwx/perth/heatwaves. shtml Heatwaves in Perth» (en anglés). Bureau of Meteorology. Archivat des d'el bom. gov. au/weather/wa/sevwx/perth/heatwaves. shtml original, el 6 de febrer de 2010. Consultat el 5 d'agost de 2009.
  15. ↑ «bom. gov. au/climate/averages/tables/cw_009021. shtml Pixen daily sunshine (hours)» (en anglés). Bureau of Meteorology. Consultat el 23 de març de 2012.
  16. ↑ «bom. gov. au/climate/averages/tables/cw_009172_All. shtml Jandakot Airport climate statistics» (en anglés). Bureau of Meteorology. Consultat el 30 de juliol de 2009.
  17. ↑ «archive. org/web/20090723011219/http://www. water. wa. gov. au/Tools/Water+Education+Tools/Resources/Downloads_GetFile. aspx? id=931 How extreme south-west rainfalls have changed» (en anglés) (PDF). Indian Ocean Climate Initiative. Archivat des d'el water. wa. gov. au/Tools/Water+Education+Tools/Resources/Downloads_GetFile. aspx? id=931 original, el 23 de juliol de 2009. Consultat el 5 d'agost de 2009.
  18. ↑ «archive. org/web/20100110095710/http://www. bom. gov. au/weather/wa/sevwx/perth/storms_warm. shtml Warm season storms» (en anglés). Bureau of Meteorology. Archivat des d'el bom. gov. au/weather/wa/sevwx/perth/storms_warm. shtml original, el 10 de giner de 2010. Consultat el 26 de març de 2010.
  19. ↑ «archive. org/web/20111203140417/http://au. news. yahoo. com/thewest/a/-/newshome/6967134/storm-brings-huge-damage-bill/ Storm brings huge damage bill» (en anglés). The West Australian. Archivat des d'el news. yahoo. com/thewest/a/-/newshome/6967134/storm-brings-huge-damage-bill/ original, el 3 de decembre de 2011. Consultat el 23 de març de 2010.
  20. ↑ «archive. org/web/20121017050401/http://www. abs. gov. au/ausstats/abs@. nsf/Latestproducts/3218.0Main%20Features92011? opendocument&tabname=Summary&prodno=3218.0&issue=2011&num=&view= 3218.0 – Regional Population Growth, Austràlia, 2011 – Western Austràlia» (en anglés). Bureau of Statistics. Archivat des d'el abs. gov. au/ausstats/abs@. nsf/Latestproducts/3218.0Main%20Features92011? opendocument&tabname=Summary&prodno=3218.0&issue=2011&num=&view= original, el 17 d'octubre de 2012. Consultat el 10 de març de 2013.
  21. ↑ 21,0 21,1 Plantilla:Census 2006 AUS
  22. ↑ «archive. org/web/20121029050022/http://aija. org. au/Aboriginal%20Benchbook%202nd%20Ed/Chapter%204.pdf Contents» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el org. au/Aboriginal%20Benchbook%202nd%20Ed/Chapter%204.pdf original, el 29 d'octubre de 2012. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  23. ↑ 23,0 23,1 Plantilla:Census 2006 AUS
  24. ↑ Plantilla:Census 2006 AUS
  25. ↑ library. uq. edu. au/eserv/UQ:11195/louw2.pdf Packing for Perth: The Growth of a Southern African Diaspora, Eric Louw, Gary Mersham, Asian and Pacific Migration Journal, Vol. 10, n.º 2, 2001 p.303
  26. ↑ «int. iol. co. za/? set_id=1&click_id=&art_id=vn20060306104143710C509596 Packing for Perth because of the poo!» (en anglés). Independent Online (South Africa). Cape Argus. Consultat el 14 d'agost de 2007.
  27. ↑ Plantilla:Census 2006 AUS
  28. ↑ 28,0 28,1 «archive. org/web/20090207233658/http://www. dpi. wa. gov. au/mediaFiles/dialogue_GPdp3.pdf Greater Perth Economy and Employment» (en anglés) (pdf). WA Department of Planning and Infrastructure. Archivat des d'el dpi. wa. gov. au/mediaFiles/dialogue_GPdp3.pdf original, el 7 de febrer de 2009. Consultat el 1 de giner de 2009.
  29. ↑ «archive. org/web/20081001203306/http://www. dtf. wa. gov. au/cms/uploadedFiles/structure_wa_economy_2005.pdf Structure of the WA Economy» (en anglés) (pdf). WA Department of Treasury and Finance. Archivat des d'el dtf. wa. gov. au/cms/uploadedFiles/structure_wa_economy_2005.pdf original, el 1 d'octubre de 2008. Consultat el 10 de setembre de 2008.
  30. ↑ «gov. au/AUSSTATS/abs@. nsf/productsbyCatalogue/632CDC28637CF57ECA256F1F0080EBCC? OpenDocument Australian Historical Population Statistics 2008» (en anglés). Australian Bureau of Statistics. Consultat el 1 de giner de 2009.
  31. ↑ «archive. org/web/20070208202255/http://www. uwa. edu. au/visitors/about/history Visitors - History of the University» (en anglés). The University of Western Austràlia. Archivat des d'el uwa. edu. au/visitors/about/history original, el 8 de febrer de 2007. Consultat el 14 d'abril de 2007. «The University of Western Austràlia has helped to shape the careers of more than 75000 graduates since it was established in 1911.»
  32. ↑ «archive. org/web/20121223102425/http://www. cityofperth. wa. gov. au/web/Council/Global-Affiliations/Sister-Cities/ Sister Cities» (en anglés). City of Perth. Archivat des d'el cityofperth. wa. gov. au/web/Council/Global-Affiliations/Sister-Cities/ original, el 23 de decembre de 2012. Consultat el 4 de decembre de 2012.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perth&oldid=1319307»