Corrent de Cromwell
La corrent de Cromwell (també cridada Corrent subsuperficial equatorial) és una contracorrent subsuperficial que fluïx cap a l'est que s'estén a tot lo llarc del equador en l'oceà Pacífic i està situada entre 100 i 300 metros de profunditat, freqüentment per baix de la corrent Equatorial del Sur i entre les latitut 2°N i 2°S aproximadament.[1]
Té 400 quilómetros d'ample i fluïx cap a l'est. S'oculta a 100 metros de profunditat en l'oceà Pacífic en l'equador i és relativament estretix en profunditat en comparació a atres corrents oceàniques en tindre només una profunditat de 100 peus (30,40 metros). Té mil voltes el volum del riu Mississipi i la seua llongitut és de 13 000 km. Mentres les corrents en la superfície del Pacífic fluïxen cap a l'oest, esta ho fa en contra direcció; el punt de canvi de sentit està a al voltant de 40 metros per baix de la superfície, i la corrent aplega fins a al voltant de 400 metros. El cabal total és d'al voltant de 30 000 000 metros cúbics per segon. La velocitat més alta és 1,5 m/s (és al voltant del doble de ràpit que la corrent superficial que va a l'oest)
La corrent de Cromwell va ser descoberta en l'any 1952[2][3] per Townsend Cromwell, un investigador del Laboratori de Honolulu. Estava investigant la deriva en la regió equatorial de l'oceà Pacífic. En 1951 investigadors a bordo del buc d'investigació de el U. S. Fish and Wildlife Service estaven entretenint-se en un lloc de peixca en palangre. Es varen donar conte de que l'aparelle de peixca que estaven prou per baix de la superfície es movia cap a l'est. Açò era alguna cosa inusual, degut a que les corrents en superfície de l'oceà Pacífic fluïxen cap a l'oest en l'equador. A l'any següent, Townsend Cromwell va liderar una partida d'investigació per a observar cóm les corrents de l'oceà variaven en funció de la profunditat. Varen descobrir una corrent que fluïa ràpidament cap a l'est en les capes profundes de la superfície. Cromwell va morir en 1958 quan el seu avió es va estrelar en ruta cap a una expedició oceanogràfica.
El fenomen d'El Chiquet supon que en el Pacífic ocorre lo contrari que en situacions normals. L'aigua superficial és bufada cap a l'oest pels vents preponderants i les aigües profundes es veuen obligades a aflorar per a reemplaçar-les. De tant en tant, l'aigua superficial es transporta en sentit contrari creuant l'oceà, duent aigües càlides a les costes orientals del Pacífic. En els anys en els que no es produïx El Chiquet, la corrent de Cromwell es veu obligada a eixir la superfície pels volcans prop de les illes Galápagos, en lo que es diu surgencia. No obstant, en els anys del Chiquet la corrent no sorgix d'esta manera. Les aigües al voltant de les illes estan per lo tant considerablement més calentes durant El Chiquet que en el restant dels anys.
La corrent de Cromwell és rica tant en oxigen com en nutrients. Un gran número de peixos es concentren en ella. La surgencia prop de les Galápagos proporciona aliment al pingüí de les Galápagos i als seus animals. La surgencia, no obstant, és un fenomen esporàdic; no apareix de manera regular aixina que el suministrament de menjar és irregular. Els pingüins tenen vàries adaptacions per a enfrontar-se a açò, incloent versatilitat en els hàbits d'alimentació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Matthieu Roy-Barman & Catherine Jeandel 2016, "Marine Geochemistry: Ocean Circulation, Carbon Cycle and Climate Change." 1.6.6 The Equatorial Circulation. 1° ed. Oxford UP, UK
- ↑ Cromwell, Townsend (1953). "Circulation in a meridional plane in the central equatorial Pacific." Journal of Marine Research 12 196-213.
- ↑ Cromwell, T., Montgomery, R. B., and Stroup, E. D. (1954). "Equatorial undercurrent in the Pacific Ocean revealed by new methods." Science 119 (3097) 648-649.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente de Cromwell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.