Passiflora foetida
Passiflora foetida, també coneguda com mburucuyá fétido, maracuyá selvat o parcha selvat, és una espècie de trepadora de frut comestible. És nativa de la partix nort d'Amèrica del Sur i les Antilles. En Cuba es diu pasionaria vejigosa.[1]
Esta planta és l'aliment de les larves de la palometa Acraea andromacha.
Descripció
[editar | editar còdic]Els tallos són fins, del tipo de la hedra i ramificats, coberts en pèls grocs pegajosos. Les fulls tenen de tres a cinc lòbuls i un cabellam viscós. Emeten una olor desagradable quan estan martafallades. Les florés són de color blanc pàlit o un color crema, d'uns 5 a 6 cm de diàmetro.
El frut és globoso, d'uns 2 a 3 cm, groguenc anaranjado passant a roig quan està madur, i té numeroses llavors negres encaixades en la polpa. Els pardals les dispersen en ingerir el frut. En Perú se li crida granadilla de culebra, bedoca o ñorbo hediondo.[1]
Les bràctees d'esta planta actuen com a trampes per a insectes, pero fins ara es desconeix si la planta digerix i assimila els nutrients dels insectes atrapats o si les utilisa simplement com a mecanisme defensiu per a protegir flors i frut. Este mecanisme continua sent discutit i investigat entre els entusiasta d'esta planta protocarnívora.
Tolera el terreny àrit, pero li favorix les àrees humides. Se sap que pot ser una espècie invasora en algunes zones.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Passiflora foetida va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 3: 330. 1828.[2]
Passiflora: nom genèric que adoptat per Linneo en 1753 i significa "flor de la passió" (del llatí passio = "passió" i flos = "flor"), va ser otorgat pels misionero jesuïtes en 1610, per la similitut d'algunes parts de la planta en símbols religiosos de la Passió de Crist, la tralla en el que va ser assotat = zarcillos, les tres taches = estils; estams i la corola radial = la corona d'espines.
foetida: epítet llatí que significa "en olor desagradable"[3]
- Sinonímia
- Passiflora ciliata Dryand.
- Dysosmia ciliata M.Roem.
- Dysosmia fluminensis M.Roem.
- Dysosmia foetida (L.) M.Roem.
- Dysosmia gossypifolia (Desv. ex Ham.) M.Roem.
- Dysosmia hastata (Bertol.) M.Roem.
- Dysosmia hibiscifolia (Lam.) M.Roem.
- Dysosmia nigelliflora (Hook.) M.Roem.
- Granadilla foetida (L.) Gaertn.
- Passiflora baraquiniana Lem.
- Passiflora ciliata Dryand.
- Passiflora nigelliflora Hook.
- Passiflora polyadena Vell.
- Passiflora variegata Mill.
- Passiflora vesicaria L.
- Tripsilina foetida (L.) Raf.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Passiflora foetida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Passiflora foetida». The Plant List. Consultat el 1 de giner de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Defence & Carnivory: dual role of bracts in Passiflora foetida [1] archivat en Wayback Machine. resum de J. Biosciences 20(5): 657-664, decembre de 1995
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Passiflora foetida.
Wikispecies té un artícul sobre Passiflora foetida.- Este artícul conté una traducció derivada de «Passiflora foetida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.