Anar al contingut

Planta protocarnívora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mucílac en les puntes de les bràcteas i flor inmadura de Passiflora foetida, una planta protocarnívora.

Una planta protocarnívora (també cridada paracarnívora, subcarnívora o carnívora llímit), segons algunes definicions, atrapa i mata insectes o uns atres animals, pero carix de la capacitat de digerir-los directament o absorbir nutrients de la seua presa com una planta carnívora. Les seues adaptacions morfològiques, com tricomas pegajosos o trampes de caiguda són paraleles a les estructures trampa de les plantes carnívores confirmades.

Alguns autors preferixen el terme "protocarnívoras" perque això implica que estes plantes estan en el camí evolutiu cap a les verdaderes carnívores, mentres uns atres s'oponen al terme per la mateixa raó. El mateix problema sorgix en "subcarnívoras." Donald Schnell, autor del llibre Plantes Carnívores dels Estats Units i Canadà, preferix el terme "paracarnívoras" com a definició menys rígida de carnívores que pot incloure a moltes de les possibles plantes carnívores.[1]

La classificació entre carnívores i protocarnívoras és confús per la carència d'una definició botànica estricta de lo que és una carnívora i l'ambigüitat de la lliteratura acadèmica sobre el tema. Existixen molts eixemples de plantes protocarnívoras, algunes de les quals s'inclouen en les classificacions de verdaderes plantes carnívores segons preferències històriques. Investigacions adicionals sobre les adaptacions carnívores d'eixes plantes podrien revelar que algunes plantes protocarnívoras s'acosten més a una definició rígida de planta carnívora.

Observacions històriques

Erro al crear miniatura:
Charles Darwin va postular que la Erica tetralix podria ser carnívora

Observacions històriques del síndrome carnívor en algunes espècies de plantes, varen ser restringides als eixemples més obvis de carnívores, com els mecanismes de trampa actius de Drosera i Dionaea, encara que els autors a sovint especulen sobre atres espècies que poden no ser tan òbviament carnívores.

En una de les seues primeres publicacions sobre plantes carnívores, Charles Darwin va sugerir moltes plantes que han desenrollat glàndules adhesives, com Erica tetralix, Mirabilis longifolia, Pelargonium zonale, Primula sinesis i Saxifraga umbrosa, podrien de fet ser carnívores, pero s'han realisat poques investigacions sobre elles. El mateix Darwin solament va mencionar eixes espècies de forma casual, sense investigar més.[2]

Francis Lloyd, en la seua obra de 1942 The Carnivorous Plants va sumar a la curta, encara que creixent llista d'espècies, la seua pròpia en possibles carnívores, encara que estes espècies i el seu potencial solament es mencionaven en l'introducció.[3] Posteriorment, durant una revisió bibliogràfica en 1981, Paul Simons redescubrió els artículs d'una publicació italiana de principis de el XX que identificava vàries espècies pegajosas adicionals que digerien insectes capturats. Simons es va sorprendre al vore que eixos artículs no se citaven en les seccions bibliogràfiques de molts llibres i artículs moderns sobre plantes carnívores, sugerint que l'investigació acadèmica va tractar el llibre de Lloyd de 1942 com a font autorisada i exhaustiva en les investigacions sobre el síndrome carnívor anteriors a 1942.[4]

Definició de carnívora

El debat sobre quins criteris deu reunir una planta per a ser considerada com a carnívora, ha generat que es proponguen dos definicions: una en requisits estrictes i l'atra menys restrictiva.

Darlingtonia californica no produïx les seues pròpies enzimes digestives.

La definició estricta requerix que una planta tinga adaptacions morfològiques que atraguen a l'assut per mig de l'aroma o senyals visuals, la capture, la retinga (per eixemple, les escates cerosas de Brocchinia reducta o els pèls cap a avall de Heliamphora que impedixen la fugida), digerixca l'assut mort per mig d'enzimes produïdes per la planta i absorbixca els productes de la digestió usant estructures especialisades. La presència de comensals també es troba com una poderosa evidència de la llarga història evolutiva de les carnívores.[5] Segons esta definició, moltes del gènero Heliamphora[6] i Darlingtonia californica[7] no s'inclourien en la llista de carnívores perque es basen en bactèrias simbiòtiques i atres organismes per a produir enzimes proteolíticas.

La definició més oberta diferix principalment en incloure plantes que no produïxquen les seues pròpies enzimes digestives, sino que es basen en rets alimentícies internes o microbis per a digerir els seus assuts, com Darlingtonia i algunes espècies de Heliamphora. Tant la definició estricta com la menys restrictiva, requerix adaptacions o assignació de recursos que resulten en una atracció activa, captura, i/o digestió de l'assut. Abdós requerixen l'absorció dels nutrients digerits. La definició més àmplia estipula que la planta deu rebre algun benefici del síndrome carnívor. És dir, la planta deu reflectir un increment en la seua salut, pels nutrients obtinguts per estes adaptacions; com l'aument de la taxa de creiximent, les possibilitats de supervivència, una major producció de polen o de llavors.[8]

Vore també

Notes

  1. ↑ Schnell, 2002
  2. ↑ Darwin, 1875
  3. ↑ Lloyd, 1942
  4. ↑ Simons, 1981
  5. ↑ Els cinc criteris rígits del síndrome carnívor proposts per Juniper et al. (1989) i Albert et al. (1992).
  6. ↑ Estudis sobre la Heliamphora varen determinar que algunes espècies com H. nutans, H. heterodoxa, H. minor, i H. ionasi no produïxen les seues pròpies enzimes digestives (Jaffe et al., 1992).
  7. ↑ Hepburn et al. (1927) està referenciado en Ellison i Farnsworth (2005) com a font autorisada en l'aparent falta d'enzimes proteolíticas de la Darlingtonia. Ellison i Farnsworth (2005) també noten que la Darlingtonia en realitat fa us de "una ret alimentícia de bactèries, protozous, àcars i larves de mosques" per a descompondre els assuts capturats (Naeem, 1988; Nielsen, 1990).
  8. ↑ Els requeriments de les "dos parts" varen ser establits per Givnish et al. (1984).

Referències

  • Adam, J.H. (1997). Prey spectra of Bornean Nepenthes species (Nepenthaceae) in relation to their habitat. Pertanika Journal of Tropical Agricultural Science 20(2/3): 121–134.
  • Albert, V.A., Williams, S.E., and Chase, M.W. (1992). Carnivorous plants: Phylogeny and structural evolution. Science, 257: 1491–1495.
  • Barber, J.T. (1978). Capsella bursa-pastoris seeds: Llaure they "carnivorous"? Carnivorous Plant Newsletter, 7: 39–42.
  • Beal, W.J. (1875). Carnivorous plants. Journal of the American Association for the Advancement of Science, 1875B: 251–253.
  • Benzing, D.H., Henderson, K., Kessel, B., and Sulak, J.A. (1976). The absorptive capacities of bromeliad trichomes. American Journal of Botany, 63: 1009–1014.
  • Christy, M. (1923). The common teazel as a carnivorous plant. Journal of Botany, 61: 33–45.
  • Clarke, C.M. (1997). Nepenthes of Borneo. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu.
  • Clarke, C.M. (2001). Nepenthes of Sumatra and Peninsular Malaysia. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu, pp. 59–60.
  • Clarke, C.M., U. Bauer, C.C. Llig, A.A. Tuen, K. Rembold, and J.A. Moren. 2009. Tree shrew lavatories: a novell nitrogen sequestration strategy in a tropical pitcher plant. Biology Letters, 5(5): 632–635. doi:10.1098/rsbl.2009.0311
  • Darnowski, D.W., Carroll, D.M., Płachno, B., Kabanoff, E., and Cinnamon, E. (2006). Evidence of protocarnivory in triggerplants (Stylidium spp.; Stylidiaceae). Plant Biology, 8(6): 805–812.
  • Darwin, Charles. (1875). Insectivorous Plants. J. Murray, London.
  • Ellison, A.M. and Farnsworth, E.J. (2005). The cost of carnivory for Darlingtonia californica (Sarraceniaceae): Evidence from relationships among leaf traits. American Journal of Botany, 92(7): 1085–1093.
  • Fahn, A. and Werker, E. (1972). Anatomical mechanisms of seed dispersal. in Kozlowski, T.T. (ed.), Seed Biology, Academic Press.
  • Frank, J.H. and O'Pixara, G.F. (1984). The bromeliad Catopsis berteroniana traps terrestrial arthropods but harbors Wyeomyia larvae (Diptera: Culicidae). Florida Entomologist, 67: 418–424.
  • Fountain, H. 2009. A Plant That Thrives When Used as a Toilet. The New York Claves, June 15, 2009.
  • Givnish, T.J., Burkhardt, E.L., Happel, R.E., and Weintraub, J.D. (1984). Carnivory in the bromeliad Brocchinia reducta, with a cost/benefit model for the general restriction of carnivorous plants to sunny, moist, nutrient-poor habitats. American Naturalist, 124: 479–497.
  • Hartmeyer, S. (1998). Carnivory in Byblis revisited II: The phenomenon of symbiosis on insect trapping plants. Carnivorous Plant Newsletter, 27(4): 110–113. Available online: HTML
  • Hepburn, J.S., Saint John, E.Q., and Jones, E.M. (1927). The biochemistry of the American pitcher plants. Transactions of the Wagner Free Institute of Science of Philadelphia, 11: 1–95.
  • Jaffe, K., Michelangeli, F., Gonzalez, J.M., Mires, B., and Ruiz, M.C. (1992). Carnivory in Pitcher Plants of the Genus Heliamphora (Sarraceniaceae). New Phytologist, 122(4): 733–744. (First page available online: JSTOR PDF of first page and HTML text of abstract)
  • Jolivet, Pierre. (1998). The Interrelation Between Insects and Plants, CRC Press.
  • Juniper, B.E., Robbins, R.J., and Joel, D.M. (1989). The Carnivorous Plants. London: Academic Press. ISBN 0-12-392170-8
  • Lloyd, F.E. The Carnivorous Plants. New York: The Ronald Press Company.
  • Mameli, E. (1916). Ricerche anatomiche, fisiologiche i biologiche sulla Martynia lutea Lindl. Atti del'Universita vaig donar Pavia (Série 2) 16: 137–188.
  • Meyers-Rice, B.A. (1999). Testing the appetites of Ibicella lutea and Drosophyllum. Carnivorous Plant Newsletter, 28: 40–43. Available online: HTML
  • Naeem, S. (1988). Resource heterogeneity fosters coexistence of a mite and a midge in pitcher plants. Ecological Monographs, 58: 215–227.
  • Nielsen, D.W. (1990). Arthropod communities associated with Darlingtonia californica. Annals of the Entomological Society of America, 83: 189–200.
  • Rachmilevitz, T. and Joel, D.M. (1976). Ultra structure of the calyx glands of Plumbago capensis Thumb. in relation to the process of secretion. Israel Journal of Botany, 25:159–168.
  • Radhamani, T.R., Sudarshana, L., and Krishnan, R. (1995). Defence and carnivory: Dual role of bracts in Passiflora foetida. Journal of Biosciences, 20(5): 657–664. Available online: PDF.
  • Richards, J.H. (2001). Bladder function in Utricularia purpurea (Lentibulariaceae): Is carnivory important? American Journal of Botany, 88(1): 170–176.
  • Schlauer, J. (1997). "New" data relating to the evolution and phylogeny of some carnivorous plant families. Carnivorous Plant Newsletter 26(2): 34–38 (available online).
  • Schnell, D.E. (2002). Carnivorous Plants of the United States and Canada, second edition. Timber Press. ISBN 0-88192-540-3
  • Simons, Paul. (1981). How exclusive llaure carnivorous plants? Carnivorous Plants Newsletter, 10(3):65–68,79-80.
  • Spoomer, G.G. (1999). Evidence of protocarnivorous capabilities in Geranium viscosissimum and Potentilla arguta and other sticky plants. International Journal of Plant Sciences, 160(1): 98–101.
  • Wallace, J., McGhee, R., and Biology Class. (1999). Testing for carnivory in Ibicella lutea. Carnivorous Plant Newsletter, 28: 49–50.


de:Fleischfressende Pflanzen#Präkarnivorie


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Planta_protocarnívora&oldid=1394642»