Anar al contingut

Larves

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Larves
Per a atres usos d'este terme vore Larves (desambiguació).
Larva d'el "camarón" Malacostraca
Larva de Polychaeta, un Anèlit
Taperots: larves d'amfibis anurs
Oruga o larva de la palometa Aglais urticae
Oruga (larva) de Papilio xuthus, en Japó.

Les larves són les fases jovenils dels animals en desenroll indirecte (en metamorfosis) i que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferent de l'adult.[1] L'adjectiu que es fa derivar de larva és larvario. En la llengua comuna les larves reben freqüentment noms distints als adults; eixe és elloc que ocupen paraules com oruga (palometes), cresa (mosques), o taperot (granotes i sapos)

Les larves diferixen sempre molt significativament dels adults, en aspectes com a tamany, forma externa, i inclús anatomia interna i fisiologia (desenroll de les seues funcions). Les diferències entre larves i adults poden incloure també diferències ecològiques, tant sobre hàbitat com sobre els recursos que consumixen o utilisen.[2]

Consideracions generals

És habitual que les larves ocupen un caseta ecològica i residixquen en un hàbitat diferent al dels adults. Per eixemple, els adults de parots, mosquits o granotas passen la seua vida adulta en el mig aéreu o terrestre, no obstant les seues larves són aquàtiques. En estos casos és normal que les larves presenten brànquias mentres que els adults tinguen sistemes aéreus d'intercanvi de gasos, com els pulmons en els amfibis o el sistema traqueal en els insectes. La cresa de la moscarda s'alimenta de cadàvers,[3] mentres que l'adult busca flors de les que pren el néctar; açò és lo que justifica que plantes com el llaure hediondo jagant o l'estapelia, siguen capaces de conseguir els seus servicis com polinisadors. En el "lleó de formigues" (un neuròpter) la larva és depredadora, mentres l'adult busca aliments vegetals. Molts invertebrats marinos bentònics produïxen larves planctòniques que són arrastrades per les corrents i aixina poden colonisar substrats nous. En qualsevol animal, el desenroll de les gònadas és la principal diferència entre un individu jovenil i un adult, pero l'evolució trenca a voltes la sincronisació entre els desenrolls dels diversos sistemes orgànics (heterocronía), alvançant-se la madurea sexual. El cas més notable és el que s'observa en molts amfibis caudados, com el conegut ajolote, a on els individus neoténicos alcancen la madurea reproductiva sense metamorfosearse.

Insectes

Artícul principal → Larva (insectes).

En els insectes en metamorfosis completa (holometabolisme) existixen varis estadis de desenroll: ou, larva, bua i imago (adult) netament diferenciats. No continuen creixent despuix de la metamorfosis (no muden); en els insectes holometábolos, les larves alcancen un tamany major que els adults, invertint-se la diferència de massa en l'esforç fisiològic que acompanya a la transformació.[4]

En atres casos les diferències són discretes com ocorre en els insectes hemimetábolos, a on només falten les ales i el desenroll dels genitals en els estadis jovenils, als que es diu llavors nimfes, no larves. La transformació en adult, cridada metamorfosis, requerix una reorganisació intensa de l'anatomia externa i interna, de manera que per a portar a terme la mateixa deuen freqüentment digerir-se teixits, en apoptosis, i formar-se òrguens nous. La metamorfosis es produïx durant una fase de repòs, cridada bua (o crisálida en el cas de les palometes). Per a entrar en eixa fase la larva pot buscar refugi o elaborar-ho, com fan les palometes de la seda.

Tipos de larves d'insectes

Les larves del escarabat Hércules (Dynastes hercules) es troben entre les més grans de qualsevol espècie d'insecte.
Larva campodeiforme de Micromus sp.

Dins d'Insectes, només Endopterygotes mostren metamorfosis completa, incloent una etapa larval distinta.[5][6]Vàries classificacions han segut sugerides per molts entomólogos,[7][8] i la següent classificació es basa en la classificació d'Antonio Berlese en 1913. Existixen quatre tipos principals de larves endopterigotas:[9][10]

  1. Larves ápodas: no tenen pates i estan poc esclerotizades. Basat en esclerotisació. Tots els Apocrita són ápodos. Es reconeixen tres formes ápodas.
  2. Larves de protópodo - les larves tenen moltes formes diferents i a sovint distintes de la forma normal d'un insecte. Naixen d'ous que contenen molt poca ull. Per eixemple, larves de primer instar d'himenòpters paràsits.
  3. Larves polípodas - també conegudes com a larves eruciformes, estes larves tenen pates abdominals, ademés de les pates toràciques habituals. Estan poc esclerotizades i són relativament inactives. Viuen en estret contacte en el seu aliment. El millor eixemple són les orugas de lepidòpters.
  1. Larves oligópodas - tenen la càpsula cefàlica ben desenrollada i les peces bucals són similars a les de l'adult, pero sense ulls composts. Tenen sis pates. No tenen pates abdominals. Es poden observar dos tipos:
    • Campodeiformes - cos ben esclerotizado, aplanado esquena-ventralmente. Normalment depredadors de pates llargues en aparat bucal prognato. (crisopas, tricópteros, mosques de maig i alguns coleòpters).
    • Escarabeiformes: tórax i abdomen plans, poc esclerotizados. Generalment de pates curtes i formes excavadores inactives. (Scarabaeoidea i atres coleòpters).

Larves del regne animal

Larves de mosquits del gènero Culex. Com es pot vore en la foto, les larves formen grups compactes en aigües estancades. Un canvi en el comportament alimentici d'estos mosquits permet explicar l'aument de la prevalença del virus d'el Nilo Occidental en Amèrica del Nort.
Larva parasítica de Eurytoma gigantea en agalla de (Solidago sp.)
Larva de mosca Syrphidae alimentant-se de pulgones.
Larva Grup
Acántor Acantocéfalos
Actinotroca Foronídeos
Actínula Hidrozoos
Amocetes Lampreas
Anfiblástula Poríferos
Auricularia Holoturoideos
Bipinnaria Asteroideos
Braquiolaria Asteroideos
Celoblástula Poríferos
Cercaria Trematodos
Cidípida Ctenóforos
Cifonauta Briozoos
Cipris Cirrípedos
Coracidio Cestodos
Dauer Nematodos
Dipléurula Equinoderms
Diporpa Monogéneos
Doliolaria Crinoideos
Doliolaria Holoturoideos
Equinoderoide Nematomorfos
Equinoplúteus Equinoideos
Estomoblástula Poríferos
Estrongiloide Nematodos
Gloquidio Bivalvats
Oncosfera o Hexacanta Cestodos
Infusoriforme dicemidos
Larva de Desor Heteronemertinos
Larva de Göte Turbelarios
Larva de Müller Turbelarios
Metacercaria Trematodos
Microfilaria Nematodos
Miracidio Trematodos
Mitraria Poliquetos
Nauplio Crustacis
Ofioplúteus Ofiuroideos
Oncomiracidio Monogéneos
Oruga Insectes
Pandora Ciclióforos
Parenquímula Poríferos
Pedivelígera Bivalvats
Pericalimna Escafópodos
Pillidium Nemertinos
Plánula Cnidarios
Plerocercoide Cestodos
Plúteus Equinoideos
Plúteus Ofiuroideos
Pseudotrocófora Poliplacóforos
Rabditoide Nematodos
Redia Trematodos
Taperot Amfibis
Tornaria Enteropneusta
Trocófora Trocozoos

Interaccions en activitats humanes

Entre les plagas d'insectes que afecten als cultius, les larves solen ser les que causen major dany, especialment les orugas de lepidòpters i les larves de corcons. Una larva entre els animals domèstics és la del cuc de seda, la oruga del cuc de seda de la morera, criada pel seu capoll, del com s'extrau la seda natural. En lloc d'intentar controlar la delicada fertilisació i desove de certs peixos, s'han realisat investigacions que demostren l'eficàcia de capturar i engordir postlarvas (o PCC, per les seues sigles en anglés: Post-Larval Capture and Culture, Captura i Cultiu de Postlarvas)[11] i criar-les en una font d'aliment més fàcil de produir.[12] [13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Capinera, John L., ed. (2008). Encyclopedia of Entomology. Dordrecht: Springer Netherlands. doi:10.1007/978-1-4020-6359-6. ISBN 978-1-4020-6242-1.
  2. ↑ Hall, B. K. & Wake, M. H., eds. (1999). The Origin and Evolution of Larval Forms. Sant Diego: Academic Press.
  3. ↑ Abans de l'aparició dels antibiòtics, era habitual usar larves d'insectes per a netejar ferides i evitar infeccions, per eixa alimentació de carn morta. Des de 2004, l'Agència Federal de Fàrmacs i Aliments (l'Administració d'Aliments i Medicaments FDA) d'Estats Units va aprovar l'us de les de larves com dispositiu mèdic, en el context de la creixent resistència humana als antibiòtics; cf. Carrie Arnold, «Medieval i modern», Investigació i Ciència, 443, agost de 2013, pág. 6.
  4. ↑ Minelli, A. (2009). The larva. In: Perspectives in Animal Phylogeny and Evolution. Oxford University Press. p. 160–170. google. com/books? id=jIASDAAAQBAJlink.
  5. ↑ «Divisió: Endopterygota - Societat d'Entomólogos Aficionats (AES)». www. amentsoc. org. Consultat el 2020-08-03.
  6. ↑ «Reconeixent els tipos de larves d'insectes». Universitat de Kentucky. Consultat el 28 d'abril de 2016.
  7. ↑ JOHNSON, NORMAN. TRIPLEHORN, CHARLES A. (2020). BORROR I DELONG'S INTRODUCCIÓ A l'ESTUDI DELS INSECTES., CENGAGE LEARNING CUSTOM P. OCLC 1163940863. ISBN 978-0-357-67127-6.
  8. ↑ (2008) Enciclopèdia d'Entomologia, Dordrecht: Springer Netherlands. doi:10.1007/978-1-4020-6359-6. ISBN 978-1-4020-6242-1.
  9. ↑ «archive. org/web/20160514042749/http://www. agriinfo. in/default. aspx? page=topic&superid=6&topicid=1552 Tipos de larves d'insectes». Agri info. Archivat des de l'original, el 14 de maig de 2016. Consultat el 2016-04-28.
  10. ↑ «archive. org/web/20170204080237/http://www. agriinfo. in/default. aspx? page=topic&superid=6&topicid=1552 Tipos de larves d'insectes» (en és-és). agriinfo. in (2017-03-23). Archivat des de l'original, el 2017-02-04. Consultat el 2021-11-22.
  11. ↑ (mai 2013) Guide d’accueil dones porteurs de projet en aquaculture (Guia per a promotors de proyectes d'acuicultura) (pdf) (en francés), pp. 23-24..
  12. ↑ (setembre 2003).«Aptitude à l’élevage dones post-larves de poissons coralliens (Capacitat per a criar postlarvas de peixos de sec de coral)».Ressources marines et commercialisation – Bulletin de la CPS.(11): 19-29.(en francés)
  13. ↑ (1997).«Élevage dones poissons récifaux à partir de post-larves collectées en milieu naturel».cycle d’ingéniorat Sciences et Technologies de l’eau.Institut dones sciences de l’ingénieur de Montpeller.(en francés)

Bibliografia

  • Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
  • Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principis integrals de zoologia, 13.ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-
  • Brusca, R. C. & Brusca, G. J. (2003). Invertebrates (2nd ed.). Sunderland, Mass. : Sinauer Associates. (anglés)
  • Leis, J. M. & Carson-Ewart, B. M., eds. (2000). The Larvae of Indo-Pacific Coastal Fishes. An Identification Guide to Marine Fish Larvae. Fauna Malesiana handbooks, vol. 2. Brill, Leiden. (anglés)
  • Shanks, A. L. (2001). An Identification Guide to the Larval Marine Invertebrates of the Pacific Northwest. Oregon State University Press, Corvallis. 256 pp. (anglés)
  • Smith, D. & Johnson, K. B. (1977). A Guide to Marine Coastal Plankton and Marine Invertebrate Larvae. Kendall/Hunt Plublishing Company. (anglés)
  • Stanwell-Smith, D., Hood, A. & Peck, L. S. (1997). A field guide to the pelagic invertebrates larvae of the maritime Antarctic. British Antarctic Survey, Cambridge. (anglés)

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Larves&oldid=1553031»