Nauplio
La larva nauplio (també cridada nauplius) és la primera larva característica dels crustacis. Posseïx forma piriforme (aproximadament, de "pera") i presenta només tres parells d'apèndixs cefàlics: anténulas, antenes i mandíbules, en els que res. El primer sempre és unirrámeo, els atres, en general, birrámeos, i podent presentar en la base enditos. Un ocelo mijà, o ull nauplius, i un llaure que oculta la boca, completen la seua descripció anatòmica.[1][2]
Este tipo de larva pot desenrollar-se dins de l'ou o ser de vida lliure. Quan és de vida lliure, pugues o no alimentar-se, sent habitual que passe este estat reabsorbiendo substàncies de reserva (sense alimentació activa); de fet, en molts casos no té desenrollat encara el tubo digestiu ni oberta la boca a l'exterior.
En ser la larva d'un crustaci, per a créixer necessiten mudar (ecdisis). A mida que van mudant i desenrollant-se van incorporant segments entre les mandíbules i la regió final del cos, el tèlson. A estos estats se'ls sol denominar metanauplius, o també es poden nomenar assignant números romans darrere del terme nauplius, com per eixemple, nauplius I, nauplius IV, etc.
Els nauplios, de la mateixa manera que atres larves de chicotet tamany, s'utilisen en acuicultura (piscifactoría), sent a la seua volta objecte de cultiu (en els cridats cultius auxiliars); s'utilisen en l'alimentació de peixos en la fase alevín, donat el seu alt valor en proteïnes, i en la d'atres espècies d'interés comercial. Una característica important d'esta font d'aliment és que en trobar-se generalment en un mig salino, existix menor possibilitat d'inclusió parasitaria.
Parts del cos
En el cos d'un nauplius es distinguix:
- La cap
- El tèlson
- Els tres parells d'apèndixs, que en l'adult es convertiran en anténulas, antenes, i mandíbules.
El tórax i abdomen no s'han desenrollat encara.
Atres estadis de desenroll dels crustacis
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nauplio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.