Anar al contingut

Zoea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zoea
Erro al crear miniatura:
Larva zoea

Zoea és la quarta larva en el desenroll d'alguns crustacis i la segona més important darrere de la larva nauplio, es caracterisa per l'absència de pleópodos i capacitat natatoria gràcies als exopodios en apèndixs toràcics. És un estadi molt important per als crustacis, ya que funciona com una estratègia d'alimentació i de dispersió. Est és un estadi molt susceptible a canvis en l'ambient com salinitat, temperatura i pH, per lo que es veu afectat greument per forces exteriors com el canvi climàtic.

Les zoeas són utilisades en estudis científics com a indicadors o com un método d'estudi per a comprendre les poblacions de diferents crustacis. Este tipo de larva apareix a partir dels Eucarida.[1]

Desenrolle

[editar | editar còdic]

Els crustacis seguixen dos patrons de desenroll principals: Aquell indirecte en a on el desenroll embrionari dins del ou termina en una larva que eclosiona i el directe en el qual el desenroll embrionari termina en un organisme jovenil. El primer cas, del que és procedent la larva zoea ocorre en el grup dels decápodos.[2] A l'estadi de la larva zoea li precedix la larva Nauplio, la qual pot formar-se tant pre-eclosió ( en grups de chicotet tamany com Anostraca i Conchostraca), com posteclosió. Existixen Malacostracos que no conten en larva Zoea, per lo que es pot considerar un estadi intermig dependent de l'evolució dels diferents grups de crustacis. En passar d'estadi Nauplio a larva Zoea, es desenrollen exopodios toràcics, sense pleópodos funcionals, ademés de posseir un conjunt complet de segments corporals propis dels estats postlarvales en si. La diferència en els organismes adults residix en la forma dels apèndixs i del seu plat telsonico.[3]

L'estadi Zoea es dividix en prezoea, zoea I, i zoea II. Estes són similars en quant compartixen la presència dels seus caràcters funcionals, pero diferixen el tamany dels mateixos. En l'etapa prezoea es poden observar les espines com a dígits grassos chicotets, i una closca ovalada d'aproximadament 800 µm de llongitut. Per un atre costat, en la zoea I les espines s'allarguen tant en el rostre com en la secció posterolateral, i es poden evidenciar les antenulas birrameas. En la zoea II es comencen a desenrollar ulls en pedúnculs curts, ademés de chicotets brots que es convertiran en els pereipodios. La closca de la zoea I i II apleguen a medir 2,6 i 2 mm respectivament.[4] Les imàgens mostra la divergència  entre la zoea I i zoea II en la larva i distints apèndixs tals com l'abdomen, les antenulas; el primer i tercer maxilipedo; i la maxilula.[5] L'estadi de larva zoea té una duració de 4 a 5 dies i l'arribada a l'estat postlarval pren un temps total de 23 dies des de l'eclosió.[6]  


Erro al crear miniatura:
Relacions evolutives de Malacostraca sobre la seua ontogènia

Factors que afecten l'eclosió

[editar | editar còdic]

Salinitat

[editar | editar còdic]

Per a que una larva zoea puga eclosionar és necessari que l'ambient complixca en algunes característiques d'acort a certs rancs de temperatura i de salinitat de l'aigua. Per eixemple, en el cas del carranc blau (Callinectes Sapidus Rathbun), la salinitat de l'aigua determina qué tant temps es demora un ou en eclosionar, si esta es troba baixa de 10 a 21 ‰, el temps que es demoren en eclosionar és de 9 a 10 dies. Per un atre costat, si la salinitat està entre 23 i 32 ‰, el temps de gestació serà d'11 a 14 dies. No obstant, el ranc de salinitat en el que es presenten els millors resultats de supervivència per a les larves és entre 23 i 30 ‰.[7]  

cal resaltar que a salinitat molt altes (33 ‰) o molt baixes (9 ‰), molt poques larves poden eclosionar, solament algunes eclosionan i tenen una alta mortalitat.[7]  

També existix una relació entre la salinitat a la que eclosiona una larva i l'estadi en la que esta ix, ya que si es eclosiona entre 23 a 30 ‰ no ixen en estat de prezoea. Ademés, les que eclosionan a una salinitat menor al ranc mencionat anteriorment, duren més temps com prezoea.[7]    

Temperatura

[editar | editar còdic]

La temperatura és molt important per a l'eclosió de les zoeas puix si no es troba en un ranc específic de 19 a 29 °C els ous no conseguixen eclosionar.[7]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Salinitat i Temperatura

[editar | editar còdic]

La supervivència de les larves zoea es pot relacionar en la salinitat a les que varen ser eclosionados els ous, ya que esta afectava el seu comportament. Larves que eclosionan a salinitat de 14 ‰ tenen una activitat molt baixa, a 18 ‰ activitat normal mentres que a 23 ‰ són supremament actives. En açò en ment la millor salinitat per a la supervivència de les larves es troba en un ranc de 18 a 29 ‰, qualsevol larva que es trobe per fòra d'este ranc tenen una activitat considerablement baixa i pert la seua sensibilitat davant la llum.[7]

La temperatura té un efecte semblat al de la salinitat en les zoeas, a temperatures molt baixes o molt altes l'activitat de les larves disminuïx i perden la seua gana. El ranc en el que les larves es comporten de forma natural i s'alimenten be es troba de 19 a 29 °C, pero el ranc en el que millor es desenrollaven i s'alimentaven de forma més activa és entre 19 i 23 °C.[7] Si les temperatures són menors a 10 °C o majors a 30 °C les larves tenen una mortalitat molt major.[8]

Encara que la salinitat i la temperatura individualment tenen un impacte significante en la supervivència de les larves zoea, quan es consideren estos dos factors al mateix temps es pot vore un efecte diferent en la seua supervivència. Segons un experiment que es va fer en Palaemonetes vulgaris[9] es va vore que les condicions que mostraven la major taxa de supervivència (73 %) consistien de temperatures de 20 °C i 20 ‰. Les salinitat molt baixes sempre tenen resultats negatius en la supervivència de les zoeas en taxes de mortalitat fins a de el 100 %, per un atre costat, temperatures altes de fins a 30 °C presenten diferents taxes de supervivència depenent de la salinitat en la qual s'acompanye.

El pH és un atre factor important per a la supervivència de les larves el qual pot vore's afectat fàcilment per efectes externs com el canvi climàtic. Les larves zoeas necessiten un pH d'aproximadament 8, ya que a pH menors baixa la seua activitat i incrementa la seua mortalitat en una taxa del 90 %, per esta raó es pot considerar que canvis del pH poden afectar de forma dràstica la supervivència de larves zoea.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brusca, R. C. i Brusca, G. J. (2003). Invertebrates (2nd ed.). Sunderland: Sinuauer Associates.
  2. Bliss, D. E. (1983). The Biology of Crustacea: Behavior and Ecology. New York : Academic press Inc.
  3. Jirikowski, G. J., Richter, S., & Wolff, C. (2013). Myogenesis of Malacostraca – the “egg-nauplius”. Frontiers in Zoology, 10-37.
  4. ruz, M. A. (2018). The larval development from prezoea to megalopa and juvenile stages of Allopetrolisthes punctatus (Guérin, 1835) (Decapoda, Anomura, Porcellanidae). Short Communication, 820-824.
  5. Gonazalez-Gordillo, J. I. (2001). The complete larval development of the spider crab, Macropodia parva (Crustacea, Decapoda, Majidae) from laboratory culture. Invertebrate Reproduction and Development.
  6. Scezlo, M. A. (1979). Desenroll larval i metamorfosis del carranc Cyrtograpsus altimanus Rathbun, 1914 (Brachyura, Grapsidae) en laboratori, en observacions sobre l'ecologia de l'espècie. Universitat Nacional de Mar de l'Argent.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Sandoz, M., & Rogers, R. (1944). The Effect of Environmental Factors on Hatching, Moulting, and Survival of Zoea Larvae of the Blue Crab Callinectes Sapidus Rathbun. Ecology, 25(2), 216-228. https://doi.org/10.2307/1930693
  8. 8,0 8,1 Ikhwanuddin, M., Hayimad, T., Ghazali, A., Halim, S., & Abdullah, S. (2016). M. Ikhwanuddin et al. / Songklanakarin J. Sci. Technol. 38 (1), 83-90, 2016. Songklanakarin Journal Of Science And Technology, 38(1), 83-90. https://doi.org/DOI : 10.14456/sjst-psu.2016.11
  9. Sandifer, P. (1972). Morphology and Ecology of Chesapeake Bay Decapod Crustacean Larvae (Doctor of Philosophy). University of Virginia.