Heterocronía

En biologia del desenroll, la heterocronía comprén a tots aquells canvis en el ritme dels processos ontogenéticos que donen lloc a transformacions de la forma i tamany dels organismes. En este procés es distinguixen dos components fonamentals: (I) el començ i el terme del procés; i (II) el ritme al que este es produïx. El terme heterocronía és relatiu: un procés de desenroll en una espècie només pot ser descrit com heterocrónico en relació en el mateix procés en una atra espècie (considerada com l'estat basal o ancestral) que opera en diferents temps de començ i fi, i/o a diferents ritmes.

Història de l'heterocronía

Vore també: Història de l'evo-devo

El terme heterocronía va ser falcat per Ernst Haeckel per a referir-se a una de les excepcions de la recapitulació. El primer desenroll sistemàtic de la teoria de l'heterocronía es deu a Gavin de Beer (1930, 1940, 1951, 1958), que a la seua volta va estar molt influït pel descobriment de Richard Goldschmidt de que els gens podien afectar les taxes dels processos de desenroll i fisiològics (Goldschmidt, 1918, 1938). Si els gens controlaven tals taxes i si el desenroll està vinculat a l'evolució, llavors l'heterocronía podia ser un mecanisme evolutiu important. En 1977 Stephen Jay Gould va recuperar la teoria de Beer en el seu model del rellonge. Dos anys més vesprada, en un artícul publicat junt a Pere Alberch, David B. Wake i Oster, es va conseguir la formalisació matemàtica de dit model conceptual en la següent equació diferencial:

i = f(i/ α , β, κ, S₀)

A on α indica l'instant en el que comença el creiximent, β el del fi del creiximent i la diferenciació, κ la taxa de creiximent i S₀ el tamany inicial a l'edat α.

Resultats fenotípicos de l'heterocronía

Erro al crear miniatura:

Un eixemple clàssic de neotenia entre els vertebrats ho trobem en l'ajolote, espècie aquàtica de salamandra que conserva en la seua fase adulta les traces que en atres espècies de salamandra apareixen en la fase de larva.

L'heterocronía és el mecanisme pel que s'obtenen distints resultats fenotípicos:

• Neotenia
• Pedomorfosis
• Gerontomorfosis