Solitari George

Solitari George

Solitari George (del anglés, Lonesome George, també cridat en espanyol Solitari Jorge; Illa Pinta, c. 1910-Port Ayora, 24 de juny de 2012) va ser l'últim mascle i individu conegut de Chelonoidis abingdonii, una de les espècies de tortuga jaganta de les illes Galápagos.

George va ser trobat l'1 de decembre de 1971 en l'illa Pinta pel zoólogo hongarés de l'Universitat de Harvard, Joseph Vagvolgyi, en un context en el que el seu tàxon específic es creïa desaparegut. L'any següent es va reubicar en l'Estació Científica Charles Darwin, en l'illa Santa Creu, a on el Centre de Reproducció i Criança de la Direcció del parc nacional Galápagos es va encarregar del seu conte. Els esforços per a la seua conservació varen tindre un eco en la comunitat científica, nacional i internacional, i aixina li'l va considerar com el símbol dels esforços invertits per Equador i la comunitat científica internacional per conservar les espècies amenaçades.

En el propòsit d'assegurar la perpetuació dels seus gens a través del seu progenie, George va permanéixer tancat junt en dos femelles d'una espècie similar, Chelonoidis becki (tortuga jaganta del volcà Wolf). No obstant, a pesar dels molts programes de reproducció, no va poder obtindre descendència abans de la seua mort en 2012, lo que va marcar l'extinció definitiva de Chelonoidis abingdonii.

Ya que el Parc Nacional Galápagos i el governe equatorià varen designar al Museu Americà de Història Natura com a institució responsable del procés de taxidermia, varen traslladar els restants cap a Estats Units a on, despuix de la seua dissecció, els varen exhibir públicament fins a giner de 2017. Despuix, el seu cos va passar al centre de respal de George Dante, per a finalment retornar a Equador en febrer de 2017, a on permaneix en la Sala d'Exhibició del Solitari George del Circuit Fausto Llerena, en Port Ayora, Santa Creu.

Despuix de la seua mort, l'influència de la tortuga permaneix en la societat i la ciència. El seu genoma va despertar un notable interés en la comunitat científica, que ho estudia per a comprendre la longevitat de les tortugues, la seua resistència a malalties com el càncer i la seua capacitat de recuperació davant ferides greus. Per un atre costat, l'image de George és àmpliament reconeguda en les Illes Galápagos en mostrar-se com un símbol de ecoturisme i un emblema representatiu de l'extinció d'espècies en produccions culturals, al mateix temps que emfatisa l'importància de la conservació de la biodiversitat a nivell global.

En 2017, el Ministeri de Cultura i Patrimoni d'Equador va declarar el seu cos com Patrimoni cultural de la Nació.

Descobriment

En 1906, expedicionarios de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia varen visitar l'illa Pinta i varen capturar tres mascles de l'espècie Chelonoidis abingdonii; estos varen constituir els últims registres confirmats de l'espècie durant les sis décades següents, periodo despuix del qual es va dispondre el trasllat de totes les tortugues remanentes de l'illa en el marc d'un programa de conservació. Estes tres tortugues es troben actualment almagasenades en l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia: solament un dels espècimen està catalogat com una forma taxidermizada, un atre espècimen es descriu com a esquelet parcial en «miscelànea de postcráneo», i l'espècimen etiquetat com # es va incloure en el registre GenBank del Centre Nacional d'Informació Biotecnológica basat en anàlisis de ADN mitocondrial.

Espècimen mascle de Chelonoidis abingdonii. Coleccionat per W.H. Ochsner, 20 de setembre de 1906.

En un moment en que ya es creïa que l'espècie havia desaparegut, el Solitari George va ser descobert l'1 de decembre de 1971 pel zoólogo hongarés de l'Universitat de Harvard, Joseph Vagvolgyi i la seua esposa María, en una visita a l'illa. No obstant, Vagvolgyi no es percató de l'importància de la seua trobada en l'animal fins a semanes despuix, quan va parlar en el quelonólogo Peter Pritchard i va comprendre la transcendència de la troballa d'una presunta espècie extinta. En març de 1972, una expedició organisada per l'Estació Científica Charles Darwin del govern d'Equador es va encaminar cap a l'illa. Alertats pels rumors sobre la trobada de Vagvolgyi, els membres de l'expedició, varen mamprendre la busca de quelonios en l'illa. Dos dels tècnics varen trobar a George a l'ombra d'un arbre del que l'animal s'estava alimentant. Es va prendre la decisió de capturar al galápago i traslladar-ho a l'estació científica de Santa Creu, a on es contava en instalacions adequades per a la manutenció i reproducció en captiveri de les tortugues. El nom que se li va posar, «Solitari George», es va inspirar en l'actor George Gobel, ademés que descrivia molt ben la condició d'este animal com l'últim supervivent de la seua espècie.

Quan estàvem en Pinta, recort que un dels guàrdies del parc em va dir que havien trobat heces d'una tortuga l'any anterior, pero ningú hi havia vist tortugues vives en molts anys (Un informe va ser archivat en l'estació i en el parc per Joseph Vagvolgyi qui estava en Pinta estudiant els caragols en novembre de 1971, va informar que havia trobat una tortuga pero que no estava al tant de la seua importància). [...] Un dia estàvem a uns 300 metros d'altitut i observem que alguna cosa es movia a uns 60 a 70 metros de distància. Abdós pensem que era una cabra i apuntant en els nostres rifles nos acostem fins que vàrem vore que en realitat era una tortuga. La tortuga estava baix d'un arbre de pal sant i rodejada de grans roques que semblaven tancar l'àrea.

Manuel Cruz (1994, pp 16-17)

Senyal de direcció a l'estació d'investigació Charles Darwin (2011).

George va ser molt estretament relacionat en les tortugues de Sant Cristóbal i Espanyola, les illes més alluntades de l'illa de Pinta, i donada la distància es secuenció el ADN de les tres tortugues estajades en el Califòrnia xixanta anys abans, per a descartar que la tortuga s'haja mogut del seu hàbitat. Aixina, en observar les seqüències idèntiques a George, es va afirmar que la tortuga jaganta de l'illa Pinta no estava extinta. Es va reubicar a George en l'Estació Científica Charles Darwin, en l'illa Santa Creu, en 1972. La necessitat de recursos econòmics per a continuar en les investigacions va motivar al Fondo Mundial per a la Naturalea en Washington, Estats Units, a difondre la notícia de la seua presència. La revelació de l'existència d'esta tortuga jaganta de Pinta va generar un gran impacte, convertint a George en un símbol d'esperança tant per a les Illes Galápagos i el món. La notícia de la supervivència d'esta espècie única va atraure una considerable atenció, i ràpidament el quelonio es va tornar reconegut per aproximadament el 90 % dels visitants de l'archipèlec. La seua presència també va tindre un efecte significatiu en el turisme de l'illa, especialment com una atracció icònica i una figura emblemàtica de la conservació de la biodiversitat en Galápagos.

Context històric

Dibuix de l'espècie realisat per Charles Darwin (1980).

Des de l'arribada de Charles Darwin, en 1835, i en el restant del sigle XIX, els mariners i pirates varen utilisar les illes de l'oceà Pacífic com a parada per a repostar. Varen caçar un gran número de tortugues per a sostraure oli i es duyen centenars d'elles com a font de menjar per la seua capacitat de sobreviure fins a sis mesos sense menjar, lo que les feya una font duradora d'aliment. El capità del Beagle, Robert Fitzroy, va relatar que vàries tortugues més de Galápagos varen ser dutes a bordo despuix del segon viage de el HMS Beagle. El naturiste anglés va descriure el sabor del contingut d'una bufa de tortuga com «límpida».

Les cabres que varen introduir en l'illa Pinta deixaven als galápagos sense aliment, mermant considerablement la seua població. Despuix de l'establiment de l'Estació Científica Charles Darwin, en 1964, va començar l'estudi de poblacions de quelonios en l'archipèlec. En l'informació recopilada, es va treballar en dos fronts paralels:

1. Eliminar els animals introduïts en les seues àrees de vida.
2. Aumentar la taxa de reproducció i sobrevivencia en les poblacions en perill, a través de la reproducció i criança en captiveri.

Una de les metes propostes va ser recuperar les espècies que es troben afectades, i es va establir, en l'illa Santa Creu, el Centre de Reproducció i Criança de Tortugues Jagantes Gràcies als diferents proyectes de control i erradicació d'espècies invasoras, es va completar un prolongat esforç per a retirar a les cabres introduïdes en l'illa de George en 2003, a fin de que la vegetació de l'illa tornara a establir-se com era naturalment, regenerant l'ecosistema afectat.

Whatever happens to this single animal, let him always remind us that the fate of all living things on Earth is in human hands

Passe lo que passe en este animal, que sempre nos recorde que el destí de tots els sers vius de la Terra està en mans del home

Estació Científica Charles Darwin i Parc Nacional Galápagos.

Característiques

Dibuix de la closca de l'espècie, ilustrat per John Gerrard Keulemans (1896).

George, despuix del seu descobriment, tenia un pes que s'estimava entre 75 i 88 quilograms. Durant el seu estadía en l'illa Santa Creu, va pesar 88 kg, medint 102 centímetros de llongitut i mantenint-se en una dieta a pur de 500 grams de papaya cinc voltes a la semana, 50 grams de herba tres voltes a la semana i 100 grams dieta especial balancejada una volta a la semana. El quelonio exhibia una série de característiques distintives que ho diferencien d'atres espècies del gènero Chelonoidis, i que compartix en la seua espècie en sí:

• La closca es caracterisa per la seua primea i llaugerea, adoptant una forma de cúpula.
• Els seus escuts vertebrals són més amples que llarcs, a excepció del primer escut, que és angost i d'igual llongitut o inclús més llarc que ample.
• Cada costat de la closca conta en onze escuts marginals.
• El plastrón és cònic i de color negre tant en la part anterior com en la posterior, presentant una muesca anal.
• Els escuts angulars no descollen de la vora de la closca i el pont és estret, en un escut axilar i inguinal de l'igual tamany.

Ademés, es distinguia per tindre un cap menut, sense un hocico prominent, i una mandíbula superior bicúspide. El seu prefrontal era chicotet i dividit, en una escama frontal, i el coll era llarc en la quarta vèrtebra cervical biconvexa. Les extremitats anteriors presentaven una superfície coberta de escamas grans, solapadas i no solapadas. La seua coa era chicoteta i caria d'una escama terminal gran.

Vida i intents d'acoplament

Solitari George en el seu corral (2008).

Des de la seua troballa en 1971, el conte de George va estar a càrrec del Centre de Reproducció i Criança de la Direcció del parc nacional Galápagos en l'illa Santa Creu, i la seua dieta consistia en una varietat de cactus, arbustos, pastures i plantes de full ample.

En 1992 se li va construir un corral en zones d'anidación que va suscitar un notable interés turístic tant en el públic general com entre celebritats. En l'esperança de que George tinguera congèneres en la seua illa d'orige, es varen realisar busques sistemàtiques per a trobar individus per a que l'espècie persistira, inclús es va oferir als parcs zoològics una recompensa d'USD$ 10 000 per la confirmació d'una femella en illa Pinta.En 1976, el zoólogo Graig MacFarland, director de l'estació científica Charles Darwin, i el Fondo Mundial per a la Naturalea es mantenien indagant per possibles parelles a nivell internacional. El fracàs d'estos intents va fer que els investigadors s'inclinaren cap a la solució d'hibridació. Al principi del seu emparejamiento en l'illa Santa Creu, George no mostrava interés per les femelles, lo que va elevar les preocupacions dels especialistes en considerar la possibilitat de que anara fisiológicament incapaç de reproduir-se.

En 1983 l'estudiant suïssa graduada en zoologia, Sveva Grigioni, va conseguir demostrar que George era capaç d'una erecció en cobrir les seues mans en les secrecions genitals de tortugues femelles i acariciar-ho suaument. No obstant, mentres que la seua tècnica podia induir a eixemplars mascle a alcançar l'orgasme en pocs minuts, mai es va conseguir recolectar l'esperma de l'animal. Els seus ministracions semblaven despertar l'interés de George per les tortugues femella; i aixina, en el transcurs del temps, va aplegar a copular en les seues companyeres.

En 1992, femelles de les espècies Chelonoidis becki i Chelonoidis nigra, de l'illa Isabela, es varen unir a George en la creència que per la proximitat geogràfica foren filogenéticament més propenques a l'espècie de George. No obstant, a finals de la década de 1990, estudis genètics varen mostrar que el parentesc més propenc en C. abingdonii era de Chelonoidis nigra hoodensis i Chelonoidis nigra chathamensis, de les illes Espanyola i Sant Cristóbal, respectivament, a pesar de més de 300 km de distància. Esta troballa s'explica pel fet de que les dos subespecies de l'illa Isabela són en realitat el resultat d'una colonisació separada i diferent de l'archipèlec, mentres que les dos subespecies d'Espanyola i Sant Cristóbal (hoodensis i chathamensis) varen ser separades geogràficament per corrents marines. D'esta manera, l'animal hauria tingut major afinitat reproductiva en les femelles d'estes dos últimes subespecies.

Inicis de la reserva natural

Mapa topogràfic de l'illa Santa Creu.

En giner de 1995 es va portar a terme un conflicte entre peixcadors i el sector de conservació sobre els pepinos de mar, les protestes de la qual s'intensificaven en contra de les noves lleis de protecció d'espècies i control limítrof sobre la mar que es varen revelar com una amenaça econòmica per a estes persones, donat l'alt preu que es tenia que pagar per esta conservació. La discòrdia de la població insular front a la Fundació Ciutadania i Desenroll se centrava el rebuig als animals que simbolisen la conservació de la naturalea. En conseqüència, per a la fundació Darwin era necessari establir una image del seu treball en les Galápagos que poguera difondre's fàcilment, donant lloc a un màrqueting conservacionista. Les tortugues ocupaven una posició central en la disputa entre els conservacionista i els seus detractors. Els primers les erigien com a emblema per a sensibilisar a l'opinió pública internacional sobre l'imminent amenaça d'extinció de l'icònic reptil de les illes Galápagos, mentres que els segons arremetien contra la llabor de la Funció Ciutadania i Desenroll, a la que acusaven d'otorgar major rellevància a la protecció animal que al benestar humà.

Eixe mateix any, forces navals equatorianes varen intervindre i varen capturar el centre d'arreplega, lo que va motivar el trasllat preventiu de la célebre tortuga George. En el seu lloc, es va dispondre una tortuga femella com a enza per a desviar possibles atacs, els quals finalment no es varen concretar. No obstant, el conflicte va deixar un saldo tràgic: 81 tortugues jagantes varen ser sacrificades de manera violenta. És aixina que moviments naturalistes varen tindre que convéncer a l'Estat per a crear una reserva natural en les illes.

En març de 2011, es va traslladar a George com a precaució a una zona de terres altes despuix del terremot i el tsunami que va assotar la costa de Japó. En contrast, l'equip del laboratori de biologia marina de l'Estació d'Investigació Charles Darwin, ubicat en la llínea de costa, va sofrir greus danys, lo que va obligar a suspendre les seues activitats fins a la tongada de l'equip.

Evolució del programa de crío

Solitari George en el seu corral junt a atres tortugues femella (2005).

Durant l'any 2008 es va descobrir que una de les femelles que acompanyava a Solitari George des de 1993 havia posat un total de nou ous, dels quals solament tres eren fèrtils. Estos varen ser colocats en incubadores, dos d'ells en temperatura de 29.5 °C per a obtindre femelles i un a 28 °C per a obtindre un macho. No obstant, despuix de 130 dies d'incubació en el Laboratori Fabricio Valverde del Parc Nacional Galápagos, els huit ous varen ser oberts i analisats. Les proves varen confirmar l'absència d'embrions en tots ells, confirmant-se que no estaven fertilizados.

En 2009 va ocórrer una segona posada de cinc ous, els quals es varen considerar en condicions òptimes per al seu desenroll. Posteriorment, en octubre del mateix any, una atra de les femelles companyeres de George desovó sis ous adicionals. No obstant, tots varen resultar infértiles i es va descartar la possibilitat de descendència viable.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Solitari George.
• [[Archiu:{{#switch:Equador|20px|Vore el portal sobre Equador]] Portal:Equador. Contingut relacionat en Equador.
• Chelonoidis abingdonii
• Illes Galápagos
• Endling

Bibliografia

• Nicholls, Henry (2006). «Discovery», Lonesome George: The Life and Loves of a Conservation Icon (en en), Londres: Springer, pp. 1-17. ISBN 9781137097453.
• Cayot, Lindo (2017). El Història del Solitari George ¿Cap a on nos dirigim ara? (en és), Equador: Galapagos Conservancy, Direcció del Parc Nacional Galápagos, pp. 2-33.
• (2016) Cròniques de l'extinció: La vida i la mort de les espècies animals, Primera edició (en en), Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9786071646125.