Anar al contingut

Endling

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
"Benjamin" va ser un Endling, l'últim tilacino (Tigre de Tasmania) conegut, fotografiat en el Zoològic Hobart en 1933.

Un endling és un individu que és l'últim de la seua espècie, o subespècie. Una volta que el endling mor, l'espècie s'extinguix. El terme va ser falcat en 1996 en una carta publicada per la revista científica Nature.[1] Atres noms alternatius presentats per a l'últim individu d'este tipo inclouen: ender ('finalizador'), terminarch ('terminarca'). La paraula «relicto» pugues ademés ser usada pero usualment referix a un grup que és l'últim de l'espècie. [2]

Orige i us del terme

[editar | editar còdic]

En el número de Nature del 4 d'abril de 1996 es va publicar una carta de Robert M. Webster i Bruce Ericksonen, en la qual proponien que una nova paraula, endling, fòra adoptada per a denotar a l'última persona de la seua linaje.[1][3] El 23 de maig, Qüestions de la naturalea va publicar vàries contra-sugerències, incloent ender ('terminador'), terminarch ('terminarca') i relict ('relicto').[4]

La paraula endling es va aplicar per primera volta a l'últim individu d'una espècie en 2001, quan va aparéixer en els murs del museu nacional d'Austràlia, en Tangled Destinies, una exhibició de Matt Kirchman i Scott Guerin sobre la relació entre els pobles australians i la seua terra. En l'exhibició, la definició, tal com va aparéixer en Nature, va ser pintada en grans lletres sobre el mur damunt de dos espècimen de l'extint tigre de Tasmania:[3] “Endling (n.) L'últim supervivent d'una espècie d'animal o planta” una descripció pintada d'esta exhibició oferia una definició similar, ometent referència a les plantes: "Un endling és el nom donat a un animal que és l'últim d'esta espècie."[5][6]

En "El vol de el emu: cent anys d'ornitologia australiana 1901-2001, l'autor Libby Robin afirma que "l'últim individu d'una espècie" és "al que els científics es referixen com un Endling".[7]


En 2011, la paraula va ser usada en el Earth Island Journal (diari de l'illa terra) en un ensaig per Eric Freedman titulat "L'Extinció és per a sempre: una qüestió per a l'últim supervivent conegut" Freedman va definir endling com "L'últim supervivent conegut de la seua espècie."[8]

Resposta

[editar | editar còdic]

En el sentit d'un endling, l'autora Helen Lewis descriu la noció d'un endling com a commovedora, i la paraula «maravellosament Tolkienesca». [9]

En "Cort des de l'història", l'autor Eric Freedman descriu Endling com "una paraula en finalitat." Ell opina, "és profunt fins a l'os i escalofriant saber la data exacta en que una espècie va desaparéixer de la Terra. És inclús més horrible vore el lloc a on açò va passar i saber que ningú va saber o li importava en el moment qué havia succeït i per qué."


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Webster, Robert M. i Erickson, Bruce«The last word?».380(386)doi:10.1038/380386c0.
  2. Jørgensen, Dolly. «Naming and claiming the last». Consultat el 26 de giner de 2014.
  3. 3,0 3,1 Jørgensen, Dolly(2007).«Endling, the power of the last in an extinction-prone world».14(1)
    119-138.
  4. Elaine Andrews. “The last word”. Nature 381 (272). doi:10.1038/381272d0.
  5. «Tangled Destinies». National Museum of Austràlia (2002). Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2015. Consultat el 27 de giner de 2014.
  6. Smith, Mike (2001). «The Endling exhibition, Tangled Destinies gallery, National Museum of Austràlia, Canberra, 2001». National Museum of Austràlia. Consultat el 27 de giner de 2014.
  7. Robin, Libby (2002). The flight of the emu: a hundred years of Australian ornithology 1901-2001, Melbourne University Press, p. 260. ISBN 978-0522849875.
  8. Freedman, Eric (2011). «Extinction is Forever: A Quest for the Last Known Survivors». Earth Island Journal. Consultat el 27 de giner de 2014.
  9. Lewis, Helen. «Sense of an endling». The New Statesman. Consultat el 30 de giner de 2014.