Endling
Un endling és un individu que és l'últim de la seua espècie, o subespècie. Una volta que el endling mor, l'espècie s'extinguix. El terme va ser falcat en 1996 en una carta publicada per la revista científica Nature.[1] Atres noms alternatius presentats per a l'últim individu d'este tipo inclouen: ender ('finalizador'), terminarch ('terminarca'). La paraula «relicto» pugues ademés ser usada pero usualment referix a un grup que és l'últim de l'espècie. [2]
Orige i us del terme
[editar | editar còdic]En el número de Nature del 4 d'abril de 1996 es va publicar una carta de Robert M. Webster i Bruce Ericksonen, en la qual proponien que una nova paraula, endling, fòra adoptada per a denotar a l'última persona de la seua linaje.[1][3] El 23 de maig, Qüestions de la naturalea va publicar vàries contra-sugerències, incloent ender ('terminador'), terminarch ('terminarca') i relict ('relicto').[4]
La paraula endling es va aplicar per primera volta a l'últim individu d'una espècie en 2001, quan va aparéixer en els murs del museu nacional d'Austràlia, en Tangled Destinies, una exhibició de Matt Kirchman i Scott Guerin sobre la relació entre els pobles australians i la seua terra. En l'exhibició, la definició, tal com va aparéixer en Nature, va ser pintada en grans lletres sobre el mur damunt de dos espècimen de l'extint tigre de Tasmania:[3] “Endling (n.) L'últim supervivent d'una espècie d'animal o planta” una descripció pintada d'esta exhibició oferia una definició similar, ometent referència a les plantes: "Un endling és el nom donat a un animal que és l'últim d'esta espècie."[5][6]
En "El vol de el emu: cent anys d'ornitologia australiana 1901-2001, l'autor Libby Robin afirma que "l'últim individu d'una espècie" és "al que els científics es referixen com un Endling".[7]
En 2011, la paraula va ser usada en el Earth Island Journal (diari de l'illa terra) en un ensaig per Eric Freedman titulat "L'Extinció és per a sempre: una qüestió per a l'últim supervivent conegut" Freedman va definir endling com "L'últim supervivent conegut de la seua espècie."[8]
Resposta
[editar | editar còdic]En el sentit d'un endling, l'autora Helen Lewis descriu la noció d'un endling com a commovedora, i la paraula «maravellosament Tolkienesca». [9]
En "Cort des de l'història", l'autor Eric Freedman descriu Endling com "una paraula en finalitat." Ell opina, "és profunt fins a l'os i escalofriant saber la data exacta en que una espècie va desaparéixer de la Terra. És inclús més horrible vore el lloc a on açò va passar i saber que ningú va saber o li importava en el moment qué havia succeït i per qué."
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Webster, Robert M. i Erickson, Bruce«The last word?».380(386)doi:10.1038/380386c0.
- ↑ Jørgensen, Dolly. «Naming and claiming the last». Consultat el 26 de giner de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Jørgensen, Dolly(2007).«Endling, the power of the last in an extinction-prone world».14(1)
- 119-138.
- ↑ Elaine Andrews. “The last word”. Nature 381 (272). doi:.
- ↑ «Tangled Destinies». National Museum of Austràlia (2002). Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2015. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ Smith, Mike (2001). «The Endling exhibition, Tangled Destinies gallery, National Museum of Austràlia, Canberra, 2001». National Museum of Austràlia. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ Robin, Libby (2002). The flight of the emu: a hundred years of Australian ornithology 1901-2001, Melbourne University Press, p. 260. ISBN 978-0522849875.
- ↑ Freedman, Eric (2011). «Extinction is Forever: A Quest for the Last Known Survivors». Earth Island Journal. Consultat el 27 de giner de 2014.
- ↑ Lewis, Helen. «Sense of an endling». The New Statesman. Consultat el 30 de giner de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Endling» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.