Chelonoidis hoodensis
La tortuga jaganta de l'Espanyola (Chelonoidis hoodensis) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, endèmica d'una de les illes que componen l'archipèlec de les illes Galápagos, pertanyent a Equador. Integra el complex d'espècies denominat: Complex Chelonoidis nigra.
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica de la illa Espanyola, en l'archipèlec de les illes Galápagos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie integra, junt als atres tàxons, el complex Chelonoidis nigra el que inclou a totes les espècies de tortugues natives de les illes Galápagos. Anteriorment, este tàxon i els demés del complex, eren considerats subespecies de Chelonoidis nigra, pero nous estudis varen permetre separar-los com a espècies plenes.[1][2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]És una de les espècies més chicotetes de tortugues de les Galápagos. La seua closca és negra, en una vora anterior només débilmente en punta, angost anteriorment, sent posteriorment més ampli.
Hàbitat
[editar | editar còdic]L'illa Espanyola posseïx una superfície de 6000 ha, i una altitut màxima de 206 m s. n. m.; conté el 0.77 % de la superfície total de l'archipèlec. És, en uns 300 millons anys, la més antiga de les illes que formen l'archipèlec equatorià de les illes Galápagos, sent originada per alçament geològic i no per orige volcànic. La precipitació anual és de només 10 mm en anys molt secs i de 600 mm en anys molt plujosos. La temperatura mija anual és de 23.8 °C.
Vegetació
[editar | editar còdic]Els cactos del gènero Opuntia conten en l'archipèlec en 6 espècies i 14 subespecies, totes són endèmiques, sent components claus dels ecosistemes costers, àrits i de transició fins als 200 m s. n. m. Formen part important en la dieta de les tortugues terrestres jagantes.[4] En l'illa Espanyola són poc comuns els pegats de Opuntias adults, els que estan integrats per pocs individus, especialment de Opuntia megasperma var. orientalis, i Opuntia galapageia var. galapageia. La cobertura herbácea està integrada per Galactea striata, Galactea tenuiflora, Phaseolus mollis, Rhynchosia minima, entre unes atres. La cobertura arbòrea és dominada per Prosopis juliflora, a qui acompanya Cordia lutea.[5]
Densitat de tortugues
[editar | editar còdic]Es varen quantificar les #densitat de l'espècie en dos sectors del centre de l'illa; en «Les Tunas» la població va ser estimada en 91 tortugues, en una densitat de 0,65 tortugues/ha. En «El Caco» es va estimar una població de 103 animals, en una densitat de 0,74 tortugues/ha. La població total en abdós àrees, inclosos machos, femelles i jovenils, va anar de 407 individus, en una densitat d'1,27 tortugues/ha.[5]
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta de fruts selvats, gramíneas, i cactáceas.
Publicació original
[editar | editar còdic]- Van Denburgh, 1907: Expedition of the Califòrnia Academy of Sciences to the Galápagos Islands, 1905–1906. I. Preliminary descriptions of four new races of gigantic land tortoises from the Galápagos Islands. Proceedings of the Califòrnia Academy of Sciences, ser. 4, vol. 1, pp. 1 a 6.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de l'espècie aludix al nom en idioma anglés de l'illa a on l'espècie és endèmica: Hood.
Població supervivent
[editar | editar còdic]La cantitat d'eixemplars en que conta l'espècie és de 860 individus.
Conservació
[editar | editar còdic]Per a la IUCN és una espècie «En perill crític». Les illes Galápagos varen ser declarades parc nacional en 1959, protegint aixina el 97,5 % de la superfície terrestre de l'archipèlec. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ya existien al temps de la declaratoria, els que posseïxen 25 000 habitants.
Esta població va ser molt fortament explotada per balleneros en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, quedant casi extinta ya en l'any 1850. Només 13 adults (2 machos i 11 femelles) varen ser trobats en la década de 1970, els quals varen ser duts a l'estació científica Charles Darwin per a formar una colónia d'crío en captivitat, a els qui se'ls va unir un tercer mascle "Diego", que, casualment, va ser descobert en el zoològic de Sant Diego.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TFTSG, 2010. Turtles of the World, Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3) pág. 117
- ↑ Pritchard, P. C. H. 1979. Encyclopedia of turtles. T. F. H. Publ., Inc., Neptune, New Jersey. 895 pp.
- ↑ Caccone, A., J. P. Gibbs, V. Ketmaier, I. Suatoni, and J. R. Powell. 1999. Origin and evolutionary relationships of giant Galapagos tortoises. Proc. Nat. Acad. Sci. 96(23): 13223-13228.
- ↑ Hicks D.J. & Mauchamp A. 1996. Evolution and Conservation Biology of the Galápagos Opuntias (Cactaceae). Haseltonia. 4: 89-101.
- ↑ 5,0 5,1 CRUZ MÁRQUEZ, VARGAS, Hernán, SNELL, Howard et al. ¿Per qué tan poques Opuntia en l'Illa Espanyola-Galápagos?. Ecol. apl., ene./dic. 2003, vol.2, no.1, p.21-29. ISSN 1726-2216.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Chelonoidis hoodensis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chelonoidis hoodensis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Chelonoidis hoodensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.