Punt calent (biodiversitat)
Un punt calent de biodiversitat, punt crític de biodiversitat o hotspot (anglicisme utilisat en freqüència en idioma espanyol) és una regió biogeográfica a on hi ha una especial concentració de biodiversitat amenaçada per l'activitat humana. En 2023 existixen 36 punts crítics de biodiversitat reconeguts que alberguen al voltant de 2 mil millons de persones. Per a calificar com a tal, deuen complir en dos criteris estrictes:[1]
- Contindre a lo manco 1500 espècies de plantes vasculars que no es troben en cap atre lloc de la Terra (espècies endèmiques).
- Haver perdut a lo manco 70 per cent de la seua vegetació nativa primària.
Concepte
[editar | editar còdic]El terme va ser falcat per Norman Myers en l'any 1988[2] i 1990[3] i lloc en rellevància o reintroducido en l'any 2000.[4] Des de llavors les cites als artículs de Myers i els seus colaboradors aixina com l'aparició del mateix terme hotspot en artículs científics s'ha multiplicat exponencialmentcita requerida.
En l'artícul original de Myers, est identificava dèu hotspots associats a boscs tropicals i els definia com a zones d'elevada biodiversitat caracterisades per nivells excepcionals d'endemismes i perdudes importants de l'àrea de l'hàbitat en qüestió.[5]
L'organisació conservacionista Conservation International comunament abreviat com CI, va prendre el concepte de hotspot com a llínea de treball institucional en 1989. En 1996 va realisar un replanteig del terme i va establir característiques quantitatives en la seua definició per a ajudar a identificar els hotspots. Per a determinar una regió com hotspot esta deu complir dos criteris estrictes: primer, deu contindre a lo manco 1500 espècies endèmiques de plantes vasculars (lo que supon menys d'un 0,5 % del total de plantes vasculars identificades en la Terra); segon, deu haver sofrit una pèrdua de superfície d'hàbitat d'a lo manco un 70% de la seua superfície original.[6]
Distribució
[editar | editar còdic]
El CI fa una revisió periòdica d'estos hotspots. En 2023 senyala 36 hotspots que són els següents:
Amèrica
- 1 – Vages tropicals
- 2 – Mesoamérica
- 3 – Antilles o Illes del Carib
- 4 – Bosc atlàntic
- 5 – Va chocar biogeográfico
- 6 – El Tancat
- 7 – Bosc valdiviano
- 8 – Província florística de Califòrnia
- 26 – Boscs madrenses de pi-encino
- 36 – Planura costera del Golf
Àfrica, Europa i Orient Mig
- 9 – Madagascar
- 11 – Boscs guineanos d'Àfrica occidental
- 12 – Regió floral de la Veta
- 13 – Karoo suculent
- 10 – Selva costera oriental africana
- 14 – Conca del Mediterràneu i Macaronesia
- 15 – Caucas
- 28 – Oriente afromontano
- 29 – Banya d'Àfrica
- 30 – Iran-Anatolia
Àsia i Oceania
- 16 – Sondalandia i Illes Nicobar
- 17 – Wallacea
- 18 – Filipines
- 19 – Indo-burma
- 20 – Montanyes del suroest de China
- 21 – Ghats occidentals i Sri Lanka
- 22 – Suroest d'Austràlia
- 23 – Nueva Caledonia
- 24 – Nova Zelanda
- 25 – Polinèsia i Micronesia
- 26 – Montanyes d'Àsia central
- 32 – Himalaya
- 33 – Japó
- 34 – Illes Melanesias Orientals
- 35 – Boscs templats d'Austràlia oriental
En estos punts viuen un total de 150.000 espècies de plantes (50 % del total mundial) i 22.022 vertebrats terrestres (77 %).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Critical Ecosystem Partnership Fund (CEPF). Consultat el 2 de juliol de 2023.
- ↑ Myers, N. The Environmentalist 8 187-208 (1988)
- ↑ Myers, N. The Environmentalist 10 243-256 (1990)
- ↑ Russell A. Mittermeier, Norman Myers and Cristina Goettsch Mittermeier, Hotspots: Earth's Biologically Richest and Most Endangered Terrestrial Ecoregions, Conservation International, 2000 ISBN 978-968-6397-58-1
- ↑ Myers N. 1988. Threatened biotas: “Hot espots” in tropical forests. The Environmentalist 8:1–2
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Conservation Internacional. Consultat el 2 de juliol de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto caliente (biodiversidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.