Sondalandia

Regió de la Sonda actual i prehistòrica en contraposició.

Sondalandia o Regió de la Sonda és un àrea geogràfica del Surest asiàtic conformada principalment per les illes majors de la Sonda (llevat Célebes), Bali i la península de Malaca, les quals formaven una gran península durant l'Edat de gèl.

És un concepte tant geològic-històric com biogeográfico. Geològicament té una correspondència en la placa de la Sonda, per lo que inclou també el Sur d'Indochina i les Filipines, llimitant al surest en la llínea de Wallace, ya que estes regions formaven un àrea contínua peninsular durant el Pleistoceno. En canvi biogeográficament, se li considera una ecozona.

Geologia

La major part del Surest d'Àsia es troba assentada en la placa de la Sonda, produint-se una continuïtat natural geogràfica entre Indochina, les illes majors de la Sonda i en menor grau en les illes Filipines; de tal manera que la regió es troba conectada per la plataforma de la Sonda, que en la seua major extensió no té més de 50 m de profunditat. Esta continuïtat es veu interrompuda l'Est per la fosar de Wallace.

Durant el Pleistoceno, fa més de 10 000 anys, la major part de la regió ara sumergida, eren planures en terrenys inundables, rius, deltes i tahuampas (zones fangosas en vegetació). Anàlisis del polen del subsol marí han revelat tot un ecosistema molt diferent de l'actual.

Una volta produïda la gran inundació, Sondalandia es va separar en les grans illes i moltes espècies es varen vore aïllades. Tal és el cas dels peixos barbudos (Polydactylus) d'aigua dolça, que actualment es troben en rius de Sumatra i en el riu Kapuas de Borneo.

Prehistòria

Les primeres migracions humanes a través de la Sonda i Sahul; 60 a 50 000 anys (última glaciació)

El primer humà que va poblar la regió va ser l'home de Java (Homo erectus) en temps remots, provablement fa casi 1,8 millons d'anys, habitant el surest asiàtic fins a temps relativament recents, fa uns 60 000 anys, per lo que és provable que existira alguna interacció entre H. sapiens i H. erectus. S'especula que el Homo floresiensis haja segut l'últim descendent del H. erectus, deixant Sondalandia i aplegant per mar a la propenca illa de Flores, a on es va extinguir fa uns 50 000 anys.

El Homo sapiens va colonisar la regió fa uns de 60 000 anys. En una cultura més alvançada, va conseguir en poc temps lo que no va poder H. erectus en més d'un milló d'anys: navegar unint les múltiples illes de l'est d'Indonèsia, provablement en chicotetes basses i realisant la primera colonisació humana del continent Sahul fa uns 50 000 anys (segons l'evidència genètica). És aixina que estos pobladors són els ancestros dels actuals aborigen australians, papúes, melanesios i igualment dels grups ètnics relictos cridats negritos.

En terminar l'última glaciació fa uns 10 000 anys, es varen inundar els passos terrestres i es va produir un gran aïllament de les poblacions aborigen. Pobles austronesios provinents de Taiwan varen aplegar fa uns 4000 anys i es varen convertir en la població predominant de la regió. La regió ha segut abordada també en la lliteratura contemporànea de divulgació històric-cultural sobre l'ascens posglacial del nivell de la mar, la prehistòria sumergida del surest asiàtic, el megalitismo de Java, Sumba i Sulawesi, i les tradicions rituals vinculades al paisage insular.