Femení
Femení o femenil[1] és un adjectiu que en espanyol s'utilisa en diferents significats, segons s'utilise per a definir una realitat biològica, sociològica o gramatical:
- En biologia, s'utilisa per a denominar al sexe femení, a la femella humana que posseïx un dels dos aparats reproductors especialisats que posseïxen els sers vius en sistemes de reproducció sexual. El sexe femení es definix per la producció d'un tipo de cèlules reproductives especialisades denominades òvuls o gamets femenins, que posseïxen la mitat de l'informació genètica necessària per a generar un nou ser. L'atra mitat deu ser produïda per un aparat reproductor diferent, que du el nom de sexe masculí, el mascle humà que produïx espermatozoides, o gamets masculins. Els sers vius sexuados es reproduïxen per mig de la fusió d'un òvul produït pel sexe femení i un espermatozoide produït pel sexe masculí, procés denominat fertilisació. El sexe femení es representa en el símbol ♀, que correspon al símbol de Venus.[2][3]
- En sociologia, s'utilisa per a denominar al gènero femení, assignat a les característiques considerades pròpies de les dònes que definixen els rols, pràctiques i estereotips relacionats en la condició de dòna i poden variar segons les distintes cultures. El gènero femení no està en la naturalea biològica de les dònes, és resultat de l'aprenentage social heretat i sol associar-se a característiques culturals com certes vestimentes, modos de lluir el cabell, el maquillage, la depilació, la forma de caminar i comportar-se, els modos de parlar, i els rols socials especialment assignats com la comprensió, l'afectivitat, l'emotivitat, la delicadea, la dolçor, la tolerància, la passivitat, la sumissió, el recato, entre unes atres.[4][5]
- En gramàtica es denomina gènero femení a un dels varis gèneros gramaticals (masculí, femení, neutre, ambigu, comú i epiceno) existents en alguns idiomes. Els substantius tenen flexió de número i de gènero, per eixemple: la ciutat o les ciutats, la masculinitat o les masculinitat. Els participis passats tenen flexió de número i de gènero quan es referixen a persones i animals, per eixemple, la palometa mullada o les palometes mullades, les venedores cansades o la venedora cansada. Els adjectius tenen flexió de número i de gènero, per eixemple, les belles ciutats o la ciutat bella. En el cas de noms de sers vius, no existix correlació necessària entre el gènero gramatical i el sexe, per eixemple, el sustantiu palometa és de gènero gramatical femení, aun cuando les palometes puguen ser femelles o mascles.[6] Els gèneros no necessàriament es corresponen entre els distints idiomes: per eixemple, mentres que "primavera" en espanyol té gènero femení, printemps, el seu equivalent en francés, té gènero masculí.[7]
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Cédric Guillot, Li signe femelle et ses symboles
- Archivat el 22 de agost de 2016 archivat en Wayback Machine., lloc digital 'Web codes caractères [1] archivat en Wayback Machine.'.
- ↑ «Origin of male, female symbols». Claves Daily.
- ↑ Hernández García, Yulíuva (2006). Sobre el gènero com a categoria analítica (en espanyol), Universitat Complutense de Madrit. OCLC 844338642.
- ↑ Gina Rippon (0000 uuuu). El gènero i els nostres cervells (en espanyol), Galàxia Gutenberg. OCLC 1252855507.
- ↑ «Gènero». Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ «Gènero». Francés Senzill.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Femenino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.