Anar al contingut

Chiang Mai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chiang Mai

Chiang Mai, Chiengmai o Chiangma (Plantilla:Àudio-AFI Plantilla:Lang-th en thai septentrional: Plantilla:Script Plantilla:Àudio-AFI «ciutat nova») és la capital de la província homònima[1] i ciutat més gran i principal centre cultural del nort de Tailàndia, aixina com la segona més gran de Tailàndia.[2][3] Està situada a uns 700 quilómetros al nort de Bangkok, entre les montanyes més altes del país, i té una població d'1.2 millons (2023).[4] Chiang Mai s'ubica en la ribera del riu Ping, l'afluent més important del Chao Phraya.[5]

En els últims anys Chiang Mai s'ha convertit en una ciutat cada volta més moderna, encara que carix del llustre cosmopolita de Bangkok.[6] Conta en moltes atraccions, especialment de caràcter cultural i que inclouen 300 temples budistes,[7] per als millers de visitants estrangers que la visiten.[8] L'importància històrica de Chiang Mai va derivar de la seua important localisació estratègica en una antiga ruta comercial. Molt abans de l'afluència moderna de visitants estrangers, la ciutat va ser un important centre en la producció de artesania com paraigües, joyeria (particularment d'argent) o esculturas tallades en fusta.[9]

Mentres que la ciutat (Thesaban nakhon) de Chiang Mai (que data de 1983)[10][11] comprén oficialment la major part del districte de Mueang Chiang Mai, en una població de 127 400 habitants, l'urbanisació irregular estén la ciutat per varis districtes veïns configurant una àmplia àrea urbana.[12] L'àrea urbana de Chiang Mai (405 km²) té una població de casi 1 197 931 habitants, que representen més del 66 per cent de la província de Chiang Mai.[4][13][3][14]

La llengua predominant és el Kham Muang (també conegut com a tailandés septentrional o Lanna) en oposició al tailandés de Bangkok que s'utilisa en l'educació i en les comunicacions. L'antic alfabet Tua Muang és estudiat solament pels erudits i el tailandés septentrional s'escriu habitualment usant l'alfabet tailandés estàndart.[15]

Història

[editar | editar còdic]

El rei Mengrai va fundar la ciutat de Chiang Mai en 1296 i va succeir a Chiang Rai com a capital del regne de Lanna. Mengrai va construir un fos i un mur al voltant de la ciutat per a protegir-la contra les incursions des de Birmània. En el decliu del poder del regne de Lanna la ciutat va perdre importància i va ser ocupada a sovint pels birmans i pels thai del regne de Ayutthaya.

Com a resultat de les guerres birmanes, que varen terminar en la caiguda de Ayutthaya en abril de 1767, el territori de Chiang Mai es va convertir formalment en part de Siam en 1774, quan el rei tailandés Taksin li'l va arrebatar als birmans, pero la ciutat va quedar despoblada i els seus habitants la varen abandonar entre 1776 i 1791. Durant eixe periodo Lampang va funcionar com a capital de lo que quedava de Lanna.


Chiang Mai va emergir posteriorment com a centre cultural, comercial i productiu fins a adoptar el seu estatus actual en que li la considera la capital oficiosa del nort de Tailàndia, i la segona ciutat en importància del país, solament superada per Bangkok.[16]

El municipi modern data d'un districte sanitari (sukhaphiban) creat en 1915. El 29 de març de 1935 va passar a ser un municipi (thesaban nakhon).[17] Primer comprenia només 17.5 km², pero el 5 d'abril de 1983 es va ampliar a 40.2 km².[18]

En maig de 2006, Chiang Mai va ser la sèu de l'Iniciativa Chiang Mai, celebrada entre l'Associació de Nacions del Surest Asiàtic i els països de la "ASEAN+3" (China, Japó i Corea del Sur). Chiang Mai era una de les tres ciutats tailandeses que optaven a la candidatura de Tailàndia per a albergar l'Exposició Universal de 2020.[19] Ayutthaya va ser finalment elegida pel Parlament tailandés per a inscriure's en el concurs internacional.[20]

A principis de decembre de 2017, Chiang Mai va rebre el títul de Ciutat Creativa de la UNESCO. En 2015, Chiang Mai estava en la llista provisional per a l'inscripció en el Patrimoni Mundial de l'UNESCO. Chiang Mai va ser un dels dos destins turístics de Tailàndia en la llista de 2014 de TripAdvisor dels "25 millors destins del món", a on ocupa el número 24.[21]

Sobre el lloc el Rei Branca V va dir: "...Chiang Mai representa el principal diamant de la corona de Tailàndia, la corona no pot ser lluenta i bella sense el diamant (...)" 12 d'agost de 1883.

  • Alfabet Tua Muang
    Alfabet Tua Muang
  • Riu Ping
    Riu Ping
  • Muralla de Chiang Mai
    Muralla de Chiang Mai

Geografia

[editar | editar còdic]

Clima

[editar | editar còdic]

Chiang Mai té un clima tropical de sabana (Köppen Aw), atemperat per la baixa latitut i moderada elevació, en un temps entre càlit i calorós durant tot l'any, encara que les condicions nocturnes durant l'estació seca poden ser fresques i molt més baixes que les màximes diürnes. La temperatura màxima registrada va ser de 42.4 °C (108.3 °F) en maig de 2005.[22] Els efectes de la fredor i de la calor són immediats, pero els efectes de la fredor duren més que els de la calor i contribuïxen a un major risc de mortalitat relacionada en la fredor entre els vells de més de 85 anys.[23]

Govern i política

[editar | editar còdic]

L'administració del municipi de Chiang Mai és responsable d'un àrea que comprén aproximadament 40.216 quilómetros quadrats i consta de 4 districtes municipals, 14 subdistritos, 94 comunitats municipals i 89.656 llars.[24]

Segons la Llei Municipal B.E. 2496 (1953, revisada en 2003), les funcions del municipi comprenen moltes àrees que inclouen el suministrament d'aigua potable, l'eliminació de residus i aigües residuals, el control de les malalties contagioses, la formació i educació pública, els hospitals públics i l'electricitat, etc.[25]

L'alcalde, o màxim responsable de l'eixecutiu, és elegit directament pels votants del municipi. L'alcalde té un mandat de quatre anys i està assistit per un màxim de quatre tinents d'alcalde nomenats directament per l'alcalde. Aixina, l'alcalde podrà nomenar adjunts, secretaris i assessors, inclós el propi alcalde, en total no més de 10. L'actual alcalde és Tussanai Burabupakorn, des de juny de 2018.[25]

El Consell Municipal és l'orgue llegislatiu del municipi. Té la facultat de dictar ordenances per mig de lleis que no contradiguen les lleis del país. El consell municipal s'aplica a totes les persones que viuen en l'àrea municipal. El Consell Municipal de la ciutat de Chiang Mai està compost per 24 membres elegits de 4 districtes municipals, cada u dels quals té un mandat de 4 anys.[25]

Llocs religiosos

[editar | editar còdic]

En Chiang Mai es localisen més de 300 temples budistes (denominats Wat en tailandés) i constituïxen una de les senyes d'identitat de la ciutat.[5] Entre els més destacats figuren:

  • Wat Phrathat Doi Suthep:[26] és el temple més famós de la zona, alçat en un tossal al noroest de la ciutat. Este temple data de 1383. Es conta que els seus constructors varen elegir l'emplaçament colocant una relíquia de Buda Gautama en la part atrassera d'un elefant i deixant a l'elefant vagar fins que va aplegar a un lloc en a on va fer sonar la trompa i circundó abans de gitar-se. Açò va ser considerat com un signe de que era un lloc propici per a construir el temple. La localisació del santuari permet tindre vistes magnífiques sobre la ciutat en un dia clar.
  • Wat Chiang Man:[27] el temple més antic de Chiang Mai. El rei Mengrai va viure ahí mentres supervisava la construcció de la ciutat. Conté dos imàgens molt importants i venerades de Buda: el Phra Sila (Buda de marbre) i el Phra Satang Man (Buda de cristal).
  • Wat Phra Singh:[28] localisat dins de les muralles de la ciutat, data de 1345 i oferix un eixemple de l'estil de l'arquitectura tailandesa norteño clàssica. Conté el Phra Singh Buda, image molt venerada, traslladada allí fa molts anys des de Chiang Rai.
  • Wat Chedi Luang:[29] temple en gran estupa, fundat en 1401, i dominat per un gran chedi a l'estil de Lanna que es va començar a construir el mateix any pero la construcció del qual va dur anys terminar. Un terremot datat en el XVI va danyar el chedi.
  • Wat Ched Yot:[30] localisat en les rodalies de la ciutat este temple, construït en 1455, va ser sèu en 1977 del Concilie Budiste Mundial.
  • Wiang Kum Kam:[31] assentament d'una antiga ciutat utilisada pel rei Mengrai dèu anys abans de fundar de Chiang Mai. El lloc situat al sur de l'actual ciutat, té una gran cantitat de ruïnes de temples.
  • Wat Phrat Doi Suthep :[32] Tant el temple com tot el complex del parc Nacional Doi Suthep són visita obligada.
  • Wat U-Mong:[33] és un wat en una cova del bosc, en els tossals a l'oest de la ciutat, prop de l'universitat de Chiang Mai. Wat U-Mong es coneix per la seua grotesca estàtua de formigó de el "Buda dejunant", aixina com pels centenars de proverbis budistes en anglés i tailandés gravats sobre els arbres.
  • Wat Suan Dok:[34] traduït com "el camp del temple de les flors" es tracta d'un temple de el XIV situat just a l'oest de l'antiga muralla de la ciutat. Va ser construït pel rei de Lanna per a un venerat monge que va aplegar des de Sukhothai per al Vassa o "retir de l'estació de pluges". Este temple té vàries característiques úniques. Una és el gran ubosot del temple ("passadiç de l'ordenació"). És inusual, no solament pel seu tamany, sino també perque està obert als costats en lloc de tancat. En segon lloc, hi ha una gran cantitat de chedis que contenen les cendres dels governants de Chiang Mai. El temple és també sèu de l'universitat budista de Mahachulalongkorn Rajavidyalaya.


Festivals

[editar | editar còdic]

A lo llarc de l'any Chiang Mai és sèu de molts festivals d'importància en el país. Els més reseñables inclouen:

  • Loi Kratong (conegut localment com Yi Peng):[35] Es porta a terme en una nit de lluna plena en novembre. Millers de persones posen a surar sobre els canals de la ciutat caixes (krathong) adornades en flors i vés-les per a rendir cult a la deesa de l'aigua. Farols (khom fai) en forma de globos en aire calent, d'estil Lanna, es llancen a l'aire. Es creu servix per a ajudar als habitants locals a lliurar-se de corruixes i ademés es prenen per a adornar cases i carrers.
  • Songkran:[36] Es porta a terme a mitan d'abril per a celebrar l'Any Nou tailandés tradicional. Chiang Mai ha aplegat a ser un dels llocs més populars a visitar durant esta festa. Una varietat d'activitats religioses i recreatives tenen lloc cada any, junt en desfilades i el concurs de bellea "Senyoreta Songkran".
  • Festival de la Flor:[37] dura tres dies durant la primera fi de semana de febrer. Este acontenyiment ocorre durant el periodo en que les flors templades i tropicals de Chiang Mai estan en la plena floració. Les festivitats inclouen les gomes florals, les desfilades, els balls tradicionals i una competència de bellea.


Universitats

[editar | editar còdic]

Chiang Mai alberga, ademés de numerosos instituts tecnològics i pedagògics, vàries universitats. l'Universitat de Chiang Mai[38] va ser la primera del seu tipo estatal establida fòra de Bangkok. Posteriorment es varen incorporar a l'oferta acadèmica l'Universitat Rajabhat Chiang Mai,[39] l'Universitat Rajamangala de Tecnologia,[40] l'Universitat de Payap[41] i l'Universitat de Maejo.[42]


Turisme

[editar | editar còdic]

Chiang Mai és una important ciutat del nort de Tailàndia i rep gran cantitat de turistes a l'any. L'Aeroport Internacional de Chiang Mai (CNX) rep vols internacionals de tot lo món. La ciutat també està ben conectada en el restant del país en vols nacionals, busos i trens, aixina com el seu popular tren nocturn que unix Bangkok i Chiang Mai.[43]

En la regió de Chiang Mai abunda la naturalea, els temples i les grans urbs,[44] lo que permet realisar un ampli palmito d'activitats:

  • Etnoturismo entre la tribus de montañeses: travessies per les montanyes i boscs locals, a peu o en elefant, per a visitar a les tribus natives, com els Akha, Hmong, Karen o Lisu.
  • Parc natural de l'Elefant: a aproximadament 60 km al nort de la ciutat és un fals santuari d'elefants. Este lloc va ser el pioner del major engany als turistes i per a continuar en l'explotació dels elefants. Per eixe motiu FAADA ho ha retirat del seu llistat de Santuaris Ètics.[45]
  • Doi Inthanon:[46] es tracta de la montanya més alta de Tailàndia ubicada en l'àrea de parc nacional.
  • Atres activitats a l'aire lliure: montanyisme, passejada en elefant o deports nàutics en embarcacions típiques.
  • Compres: en Chiang Mai s'organisa cada nit un bazar gran i famós per la venda de artesania, posats de menjar galliponter i mercaderies molt diverses. També hi ha numeroses tendes modernes.
  • Massage tailandés: els carrers secundaris i les avingudes principals de Chiang Mai oferixen una varietat de massages dels peus i la cara aixina com cursos de massage tailandés.
  • Museus locals: inclouen el d'Art de la Ciutat, el Centre Cultural, el Museu de les Tribus Montañesas i el Museu Nacional de Chiang Mai.
  • Cuina tailandesa.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Brash, Celest (8 de giner de 2019). Tailàndia 8_5. Província de Chiang Mai (en és), Grupo Planeta. ISBN 9788408203766.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 16 d'abril de 2019 (en és).
  3. ↑ 3,0 3,1 «Chiang Mai, Thailand Metro Area Population 1950-2022». www.macrotrends.net. Consultat el 2022-03-17.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Department of Provincial Administration (DOPA), Departament d'Administració Provincial (DOPA), Senyes de població per a 2022».
  5. ↑ 5,0 5,1 «Nómades - Chiang Mai, tesor del budisme tailandés - 27/05/18» (en és). RTVE.és. Consultat el 16 d'abril de 2019.
  6. ↑ «10 experiències tailandeses» (en és). EL PAÍS. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  7. ↑ María Redó. «Chiang Mai, la ciutat dels trescents temples i mil secrets - Turisme de Tailàndia» (en és-es). Consultat el 17 d'abril de 2019.
  8. ↑ Carolina Valdehita. «Este és el nou paraís tailandés per a eixos viagers que duen l'oficina a costeres» (en és). El Món (Espanya). Consultat el 16 d'abril de 2019.
  9. ↑ Rhoden, T. F. (2011-10). Chiang Mai and Northern Thailand (Other Plaus Travel Guide) (en en), Other Plaus Publishing. ISBN 9781935850038.
  10. ↑ «"พระราชบัญญัติ จัดตั้งเทศบาลนครเชียงใหม่ พุทธศักราช ๒๔๗๘" [Real Decret que establix el municipi de la ciutat de Chiang Mai, era budista 2478 (1935)]» (en th)). Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2011. Consultat el 17 de març de 2022.
  11. ↑ «"พระราชกฤษฎีกา เปลี่ยนแปลงเขตเทศบาลนครเชียงใหม่ จังหวัดเชียงใหม่ พ.ศ. ๒๕๒๖" [Real Decrete Ampliació del municipi de la ciutat de Chiang Mai, província de Chiang Mai, B.E.2526 1983]» (en th). Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2021. Consultat el 17 de març de 2022.
  12. ↑ «สำนักบริหารการทะเบียน - Departament d'Administració Provincial». bora.dopa.go.th. Consultat el 2022-03-17.
  13. ↑ Stein, Larry (31 de juliol de 2015). Bangkok and Chiang Mai On a Rope (en en), eBookIt.com. ISBN 9781456624651.
  14. ↑ «Chiang Mai Provincial Administrative Organization, Royal Gazette (21 de maig del 2013). "Ministerial Regulations that shall be incorporated into the Chiang Mai unified city pla"» (en th).
  15. ↑ «RIP Kham Mueang: the slow death of a language» (en en-us). Chiang Mai Citylife. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  16. ↑ «Chiang Mai - Turisme de Tailàndia» (en és-es). Consultat el 17 d'abril de 2019.
  17. ↑ Royal Decree Establishing Chiang Mai city municipality, Buddhist Era 2478 (1935)
  18. ↑ [Royal Decree Enlargement of Chiang Mai city municipality, Chiang Mai province, B.E.2526 (1983)]
  19. ↑ «Thailand Convention & Exhibition Bureau (TCEB) : Exhibition Now Newsletter Issue 4». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2011. Consultat el 2021-09-20.
  20. ↑ «Ayutthaya chosen as Thailand's bid city for World Expo 2020 - Yahoo!». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2011. Consultat el 2021-09-20.
  21. ↑ «Best Destinations in the World - Travelers' Choice Awards - Tripadvisor» (en en). www.tripadvisor.com. Consultat el 2021-09-20.
  22. ↑ «Weather in CHIANG MAI May 2005, Thailand, map | 2011-1977 Daily Weather Climate Data Statistics». www.geodata.us. Consultat el 2021-09-20.
  23. ↑ Environmental Health.11
    36.ISSN 1476-069X.doi:10.1186/1476-069X-11-36.Consultat el 2021-09-20.
  24. ↑ «www.bora.dopa.go.th - สำนักบริหารการทะเบียน». www.bora.dopa.go.th. Consultat el 2021-09-20.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «เทศบาลนครเชียงใหม่». www.cmcity.go.th. Consultat el 2021-09-20.
  26. ↑ «Doi Suthep, visita obligada en Chiang Mai (Tailàndia)» (en és). Els apunts del viager. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  27. ↑ «Wat Chiang Man, el temple més antic de Chiang Mai» (en és). En Mochila - Informació per a un viage de mochilero o per lliure. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  28. ↑ «Wat Phra Singh, un Temple Real en el cor de Chiang Mai» (en és). En Mochila - Informació per a un viage de mochilero o per lliure. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  29. ↑ «Temple Wat Chedi Luang de Chiang mai» (en és). Portal de Tailàndia. Consultat el 13 de juny de 2024.
  30. ↑ «Li Wat Jed Yod (ou Wat Ched Yot)» (en fr-fr). Chiang Mai Thaïlande - Découvrez la ville de Chiang Mai. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  31. ↑ Rober i Leti. «Wiang Kum Kam, la capital perduda en Chiang Mai» (en és). Mochileando pel Món. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  32. ↑ Carlos i Cris. «¿Qué vore en Chiang Mai?» (en és). Travel the World. Consultat el 20 d'abril de 2020.
  33. ↑ «Visita el Wat Umong - Coneix els temples de Chiang Mai» (en és). Mochileros en Tailàndia. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  34. ↑ «Wat Suan Dok, visita al temple del jardí de les flors» (en és). En Mochila - Informació per a un viage de mochilero o per lliure. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  35. ↑ «Loy Krathong o el Festival de les Llanternes de Chiang Mai» (en és). Mochileros en Tailàndia. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  36. ↑ «Top Things to Do During Songkran in Chiang Mai, Thailand». Culture Trip. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  37. ↑ «Festival de les flors de Chiang Mai - Que fer en Chiang Mai» (en és). Mochileros en Tailàndia. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  38. ↑ «มหาวิทยาลัยเชียงใหม่: Chiang Mai University, THAILAND». www.cmu.ac.th. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  39. ↑ «Chiang Mai Rajabhat University» (en en). Chiang Mai Rajabhat University. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  40. ↑ «Rajamangala University of Technology Thanyaburi» (en th). Consultat el 17 d'abril de 2019.
  41. ↑ «Payap University's International College».
  42. ↑ «Maejo University».
  43. ↑ Viagers Actius. «Viage en tren nocturn de Bangkok a Chiang Mai 2023» (en és). Consultat el 20 de juny de 2023.
  44. ↑ «Informació especialisada sobre viages a Tailàndia». Consultat el 6 de novembre de 2019.
  45. ↑ «Tailàndia» (en és). turisme-responsable.com. Consultat el 24 d'abril de 2023.
  46. ↑ «Doi inthanon en Chiang mai» (en és). Portal de Tailàndia. Consultat el 13 de juny de 2024.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brash, Celest (2019). Tailàndia 8_5. Província de Chiang Mai, Grupo Planeta. ISBN 9788408203766.
  • Rhoden, T. J. (2011). Chiang Mai and Northern Thailand (Other Plaus Travel Guide) (en en), Other Plaus Publishing. ISBN 9781935850038.
  • Stein, Larry (2015). Bangkok and Chiang Mai On a Rope (en en), eBookIt.com. ISBN 9781456624651.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chiang_Mai&oldid=799464»