Anar al contingut

Atracció sexual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Atracció sexual


La atracció sexual és la qualitat de despertar interés cap a una persona sexuada, sobre la base del desig sexual i en relació estreta en l'orientació sexual de l'individu. A la seua volta, l'atractiu sexual és la capacitat d'atraure l'interés sexual o eròtic d'una atra persona, sent un factor en la selecció sexual. L'atracció pot ser a les qualitats físiques, a les traces d'una persona o a certes qualitats segons siga el context. L'atracció pot ser a l'estètica o els moviments d'una persona o la seua veu o olor, ademés d'atres factors. L'atracció es pot realçar en els adorns, la roba, el perfum o l'estil d'una persona. Pot estar influenciat per factors genètics, sicològics o culturals individuals, o atres qualitats més amorfas. L'atracció sexual també és una resposta a una atra persona que depén d'una combinació de la persona que posseïx les traces i segons els criteris de la persona que se sent atreta. Recentment un estudi coordinat per Jim Pfaus, professor de neurociencia i psicologia de l'Universitat Concòrdia (Canadà) i en el que han participat especialistes de l'Universitat de Siracusa (EE. UU.), Universitat de #Virginia Occidental (EE. UU.) i de l'Hospital universitari de Ginebra (Suïssa) i publicat en el Journal of Sexual Medicine[1] han descobert que en el sistema límbico, incloent el hipocamp i l'amígdala, és dir, situat en l'arquicorteza, és a on es localisa tan poderós procés fisio-sicològic.[2]

Encara que s'han intentat establir criteris objectius d'atractiu sexual i medir-ho com una de vàries formes corporals d'actius de capital, l'atractiu sexual d'una persona és en major grau, una mida subjectiva que depén de la percepció, l'interés d'una atra persona i orientació sexual.

L'atracció sexual humana

[editar | editar còdic]

Atracció física-sexual es referix al procés de generació d'actituts positives cap a una persona, favorida perque tal persona posseïx o mostra determinades característiques físiques i sexuals desijables. És una atracció basada fonamentalment en l'interés que el seu aspecte físic genera en l'atra persona i en el desig sexual que sol ser natural durant el enamoramiento i les primeres fases del procés amorós (llevat persones asexuals). Si be la necessitat d'afiliació és la que nos du a establir relacions interpersonals, el desig sexual (originat de la necessitat de tindre relacions sexuals) és la que permet l'aparició de l'atracció sexual. En un primer lloc, es tracta d'impulsos sexuals indiscriminats que nos espenten a buscar parella sexual, que es transformen, posteriorment, en atracció sexual selectiva per individus concrets.

L'atracció sexual i enamoramiento

[editar | editar còdic]

L'atracció física i sexual per una persona va a generar unes expectatives sobre la possible ocurrència d'events que produïxen plaure i gratificació (Careño, 1991). En este moment s'unixen l'excitació produïda pels desijos sexuals i la produïda per les expectatives socials depreses i s'enfoquen cap a una mateixa persona, apareixent l'estat que cridem d'enamoramiento. Este estat pot vore's potenciat si existix una reciprocitat d'atracció i una disponibilitat mútua. És la primera etapa de les relacions amoroses en la nostra cultura (Seduquere, 2010).

L'atracció sexual i l'amor

[editar | editar còdic]

L'atracció sexual no sempre implica l'existència de l'atracció romàntica entre les persones, ya que són dos atraccions no necessàriament simultànees.[3] Una persona sexual arromántica sentiria l'atracció sexual pero no la romàntica.

L'atracció sexual té eixa vehemència d'estar en l'atra persona sexualment. L'amor en este camp sol nàixer despuix d'un llarc periodo d'este procés de l'atracció sexual.

Estímuls que poden generar atracció sexual

[editar | editar còdic]

Els estímuls que produïxen atracció se centren principalment en

  1. Característiques que, be de forma natural o be per costums socioculturals, diferencien a un i un atre sexe.
  2. Signes de salut i joventut i rebuig els signes de malaltia i vellea.
  3. Qualitats externes (per eixemple, la forma de vestir).

Feromones

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Feromona.

Les feromonas són substàncies químiques secretadas pels sers vius, en la finalitat de provocar comportaments específics en atres individus de la mateixa espècie. Són un mig de transmissió de senyals que poden ser tant volàtils com no volàtils.

Tipos d'atracció sexual

[editar | editar còdic]

Els criteris de l'atracció sexual poden ser classificats dins dels paràmetros de la alosexualidad (atracció sexual normativa) i la asexualidad (absència total o parcial d'atracció sexual); sent la demisexualidad (atracció sexual només si prèviament s'experimenta una conexió emocional profunda) i la grisexualidad (espectre intermig entre la asexualidad i la alosexualidad) categories derivades de la asexualidad. Una atra variant relacionada en la asexualidad és el arromanticismo, definit com l'absència total o parcial d'atracció romàntica. En la comunitat LGBT, existixen estereotips sexuals que estan estretament relacionats en l'atracció sexual i en l'expressió de gènero. Entre estos cal destacar a les cridades lesbianes butch (masculines) o a les lesbianes femme (femenines), aixina com a les comunitats d'orsos (hòmens madurs de cos fornido i en abundant pelussa facial i corporal), twinks (hòmens lampiños que a penes han superat la majoria d'edat) o leathers (persones atretes per l'us d'objectes de color negre i artículs de cuiro), entre moltes atres variants.

Asexualidad

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Asexualidad.



La asexualidad és la falta parcial o total d'algun tipo d'orientació sexual, per lo que a sovint no es cataloga baix els paràmetros d'orientació sexual.[4] No obstant, organisacions com Asexual Visibility and Education Network busquen el reconeiximent de la asexualidad com una orientació sexual que es catalogue baix els paràmetros sicològic-socials de la heterosexualidad, la homosexualitat i la bisexualitat. Dins de la conducta asexual, l'individu manifesta poca o cap atracció sexual cap a qualsevol individu de qualsevol identitat de gènero o sexe,[5] pero açò no eximix a les persones asexuals d'experimentar atracció emocional, afectiva o romàntica cap a atres persones.[6] La asexualidad no deu confondre's en el celibat o l'abstinència, que són només la supressió de les relacions sexuals per motius religiosos o personals, no involucrant la supressió del desig sexual. La asexualidad definix a aquelles persones que tenen una atracció sexual normativa com alosexuales.[7] Al mateix temps, la asexualidad té variables, sent les principals la demisexualidad i la grisexualidad.

Demisexualidad

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Demisexualidad.



La demisexualidad és una variant de la asexualidad en la que la persona no experimenta atracció sexual si no ha format prèviament una conexió emocional profunda en una parella potencial.[8][9] Abans d'això, el demisexual es comporta com un asexual i inclús pot aplegar identificar-se com a tal. La Demisexual Resource Center afirma que els demisexuales «es consideren part de la comunitat asexual, ya que, en la seua major part, no experimenten atracció sexual».[10] La demisexualidad pot ser de #fixació heterosexuals i homosexuals que es desenrollen en una atracció sexual secundària cap a persones en les que s'han establit estrets vínculs amorosos, mentres que com a atracció sexual primària es manifesta una aparent orientació asexual. Normalment, les relacions comencen per l'etapa primària (atracció física) i en alguns casos s'aplega a la secundària (sentiments profunts d'amor, carinyo, llealtat i compromís), sent molt comú que sense un interés físic aplegue a cultivar-se la relació de parella. En atres casos es decidix no passar d'ahí (relacions molt esporàdiques o únicament sexuals, etc). En la demisexualidad ocorre al contrari; per a alcançar l'etapa primària cal alcançar abans la secundària.[11]

Grisexualidad

[editar | editar còdic]
Bandera de la grisexualidad.


La grisexualidad és un espectre intermig entre la asexualidad (absència d'atracció sexual) i la alosexualidad (presència d'atracció sexual),[12] un grau d'atracció sexual intermija en el que la persona només pot experimentar atracció sexual en contades ocasions específiques:[13][9] ya siga rara volta, només baix circumstàncies molt concretes o be d'una intensitat tan baixa que pot ser ignorable.[8] Encara que es pot considerar un tipo d'atracció sexual concret, realment és una variant de la asexualidad, entesa com la falta total d'algun tipo d'orientació sexual, be de forma permanent o variable. Les persones asexuals poden tindre qualsevol orientació romàntica,[9] pese a presentar una atracció sexual molt dèbil, ya que consideren que les identitats sexuals i romàntiques no necessàriament estan vinculades.[14][15][16] En el món anglosaxó, els individus grisexuales són referits com «gray-A» o «gray ace».[17][18]

L'atracció sexual i les dimensions sensorials

[editar | editar còdic]

L'atracció sexual humana i animal tenen en comú l'instint biològic, els sentiments, emocions i pensaments que involucren un significat important en l'atracció. Depén molt de la percepció dels sentits, l'idea pròpia de lo que una persona considere sexualment atractiu i els comportaments de l'individu.

Una primera trobada exitosa entre abdós sexes dependrà en gran mida de la percepció de cada sentit. Si es demostra la compatibilitat entre abdós individus es conseguirà aplegar a l'acte sexual, determinant per a la conservació de l'espècie. Gran part de l'atracció sexual humana és dirigida pel atractiu físic. Açò involucra els sentits, sobretot, en el començ:

  • Vista. La percepció visual aplega a la retina i el nervi òptic trasllada esta informació a la corfa cerebral. Una volta allí es decodifica l'informació i es produïx l'interrogant: ¿és atractiu(a) o no? La majoria de les dònes, per lo general, concentra la seua vista en el rostre, esquena, braços, mans i peus d'un home; per una atra part, els hòmens es fixen més en el rostre, sens, caderes, atrasser i cames d'una dòna (en especial les cuixes).


  • Oïment. Les ones sonores apleguen a l'oït i l'energia mecànica és transformada en energia bioeléctrica. Ací es produïx una vibració que aplega a la corfa cerebral i és decodificada relacionant sò en image, lo que crea una image acústica. El cervell compara l'informació en lo que es considera atractiu, si existixen coincidències es generarà atracció sexual.
  • Olfat. L'olfat és un sentit molt sensible i poderós. És l'únic que viaja directament a la corfa cerebral, per lo que és el sentit més ràpit de tots. Est determinarà, segons l'olor, considerar a algú agradable o repulsivo; un resultat positiu serà fonamental en el procés d'atracció.
  • Tacte. La pell alberga al sentit del tacte, el més extens de tots. Els ulls dels dits junt en els llavis constituïxen les àrees més sensibles i en més nervis perceptivos del cos. Una estratègia seria llavors estimular la pell de l'atre individu, en respecte i tendrea.
  • Gust. La llengua posseïx entre 5 i 12 mil papiles gustativas i pot distinguir cinc sabors: dolç, salat, agre, amarc i umami. Si en l'interacció en l'atre individu es presenten menjars en sabors agradables el cervell pot relacionar el moment i el sabor agradable en la persona; en conseqüència, es desenrolla l'atracció sexual.

Encara que els gusts i preferències sexuals de cada persona solen ser molt variats en relació en atres individus, una mescla de bones impressions als sentits pot generar un "dispar" d'atracció sexual.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Stephanie Cacioppo; Francesco Bianchi-Demicheli; Chris Frum; James G Pfaus; James W Lewis: «The common neural bases between sexual desire and love: a multilevel kernel density fMRI analysis.» The Journal of Sexual Medicine. Vol. 9. Issue 4. April 2012, pp. 1048-1054. Consultat: 21/06/2-012
  2. ↑ «Descobrixen la zona del cervell a on s'origina l'amor.» 21 juny 2012. La Vanguardia.] Consultat: 21/06/2012.
  3. ↑ University of North Carolina at Chapel Hill.. «Asexuality, Attraction, and Romantic Orientation» (en anglés). Consultat el 27 de febrer de 2016.
  4. ↑ Asexuality gets more attention, but is it a sexual orientation? (2005) [1] archivat en Wayback Machine. Artícul per Todd Melby en APositive.org
  5. ↑ Toward a conceptul understanding of asexuality [2] archivat en Wayback Machine. Artícul en anglés/francés en Refdoc.fr; consultat febrer 21, 2012
  6. ↑ Mary Ann Lamanna, Agnes Riedmann (2008). Marriages & Families: Making Choices in a Diverse Society (en anglés), Cengage Learning. ISBN 0495390925.
  7. ↑ Journal of Community & Applied Social Psychology.25(2)
    167-180.ISSN 1099-1298.doi:10.1002/casp.2203.
  8. ↑ 8,0 8,1 «No Sex, No Love: Exploring asexuality, aromanticism at Pitt» (en en). The Pitt News. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2015. Consultat el 4 de març de 2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Nadal, Kevin L.,. The SAGE encyclopedia of psychology and gender, 1st ed edició. OCLC 1058188939. ISBN 978-1-5063-5324-1.
  10. ↑ «What is Demisexuality?» (en en). Demisexuality Resource Center. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2016. Consultat el 15 de decembre de 2016.
  11. ↑ Demisexual Artícul en Asexulpedia; consultat febrer 21, 2012 http://news.urban360.com.mx/281895/saps-que-és-la-demisexualidad/ [3] archivat en Wayback Machine. 8 en Feb 6, 2016
  12. ↑ (4 de giner de 2015) Understanding Asexuality (en en), Rowman & Littlefield. ISBN 978-1-4422-0100-2.
  13. ↑ (2014) Asexualities: Feminist and Queer Perspectives, Routledge. ISBN 978-0-415-71442-6.
  14. ↑ «Young, Attractive, and Totally Not Into Having Sex».
  15. ↑ Mosbergen, Dominique (2013-06-19). «The Asexual Spectrum: Identities In The Ace Community (INFOGRAPHIC)». Huffington Post.
  16. ↑ «[4]». Consultat el 16 de decembre de 2016 (en en).
  17. ↑ «No Sex, No Love: Exploring asexuality, aromanticism at Pitt» (en en). The Pitt News. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2015. Consultat el 4 de març de 2015.
  18. ↑ «Young, Attractive, and Totally Not Into Having Sex» (en en). Wired. Consultat el 4 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

para més visita (en anglés)


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atracció_sexual&oldid=662825»