Anar al contingut

Masculinitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Statue of Heracles, holding a club and caressing a lion
Hércules, deu de la mitologia grega que representa la masculinitat.

La masculinitat[1][2] (també cridada hombría o virilitat en la seua accepció popular) és el conjunt de característiques socials,[3] culturals i biològiques comunament associat o atribuït als hòmens i chiquets, pero que també poden posseir les dònes.[4] Les ciències socials solen mencionar el terme en plural (masculinitat)[5] i distinguixen la masculinitat hegemònica, variable segons cada societat i época, de les masculinitat dissidents o alternatives, que se li contraponen. La falta d'algunes o totes les característiques atribuïdes a la masculinitat hegemònica comporta la estigmatisació i desvalorisació del varó, catalogant-ho habitualment de menys home» i «feminizado».[6][7]

Al respecte, Luciano Fabbri senyala que «la masculinitat no és un fet biològic, no depén dels genitals en els que hajam naixcut»[8] i que, en el seu lloc, «és un conjunt de significats, sempre canviants, que construïm a través de les nostres relacions en nosatres mateixos, en els atres i en el nostre món. La masculinitat no és estàtica ni atemporal, és històrica». Ademés, l'autor senyala que «la masculinitat no és una ni és única». És dir, les masculinitat dels hòmens depenen d'una gama de factors, com lo són la procedència cultural i l'estatus socioeconòmic.

Distintes corrents acadèmiques han senyalat que les masculinitat estan definides per conjunts d'atributs que inclouen els comportaments i rols associats en els hòmens, tant chiquets com a adults, definits social i biològicament,[9][10][11] a sovint distints de la definició del sexe anatòmic masculí.[12][13] En esta llínea de pensament acadèmic, des dels estudis de gènero, s'ha senyalat que la masculinitat és una construcció cultural de gènero que designa el rol dels varons en les societats.[14]

En les societats en les que els varons predominen sobre les dònes (patriarcals) i en els grups socials que consentixen eixa situació, la masculinitat sol associar-se en valors i característiques com el corage, l'independència, l'asertividad, la força de voluntat, l'ambició, l'iniciativa, la racionalitat, el control emocional, la força muscular, el desenroll intelectual,[15] el domini d'habilitats, l'estoïcisme, la seguritat i la pràctica de certs deports;[16][17][18][19][20][21][22] pero també el clim a la guerra i la violència, l'agressivitat, la competitivitat i la autorrepresión de l'afectivitat.[23][24]

Els varons solen ser educats i pressionats per a ajustar els seus comportaments a la masculinitat hegemònica, presentant-se resistència social a les formes de masculinitat alternativa. Per un atre costat, solen aparéixer reaccions d'hostilitat i repressió quan els atributs de la masculinitat hegemònica es manifesten en dònes — una forma de misogínia.[25]

Erving Goffman, analisant els mecanismes de l'estigma, va sostindre que, en Estats Units, per a no ser discriminat com a varó es necessitaven les següents qualitats: «jove, casat, pare de família, blanc, urbà, norteño, heterosexual, protestant, en educació superior, en una bona ocupació; en aspecte, pes i altura adequats; i en un recent triumfo en els deports»,[26] concloent que la masculinitat era un estereotip i, com a tal, una formulació ideal que pràcticament mai existix en la realitat i que resulta inalcançable per a la majoria dels hòmens.[27]

La concepció tradicional i hegemònica de masculinitat vincula i llegitima l'idea de que existix una relació natural entre el sexe masculí i la detenció social del poder, especialment en lo que referix a la posició relativa dels hòmens respecte de les dònes. Esta ideologia, coneguda popularment com masclisme,[28] ha condicionat als hòmens a desenrollar conductes caracterisades per la pren de riscs, l'absència de responsabilitat i l'eixercici de la violència.[29] Actualment, l'ideologia machista és rebujada oficialment per la majoria de les societats contemporànees; no obstant, encara existixen en la pràctica desigualtats i pressió per perpetuar-la.[30]

En algunes cultures i depenent de l'idioma, els conceptes i objectes inanimados es consideren masculins o, en el seu defecte, femenins.[31] Aixina mateix, en l'actualitat, s'estima a alguns dissenys i representacions d'objectes quotidians com a masculins o femenins des del punt de vista de vendes, disseny i mercadeo.[32]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Connell, Robert W.(1995).«La organización social de la masculinidad».Masculinidad/es: poder y crisis.ISIS-FLACSO Ediciones de las mujeres.(24): 31-48.Consultat el 24 de septiembre de 2018.
  3. ↑ https://www.gob.mx/conavim/articulos/que-es-la-masculinidad?idiom=es
  4. ↑ Boyera, Carla (9 de febrero de 2021). «Las mujeres masculinas: masculinidad y feminidad a revisión en el western de Nicholas Ray ‘Johnny Guitar’». El Diario.; Halberstam, Jack (2018). Female Masculinity, Duke Press.; Ganga, José (30 de septiembre de 2016). «La masculinidad ya no es solo cosa de hombres». El País.
  5. ↑ Connell, Raewyn (1995). Masculinities, Berkeley, CA: University of California Press..
  6. ↑ Vera Sánchez, Alejandro (16 de diciembre de 2019). «Frágil masculinidad». El País.
  7. ↑ List Reyes, Mauricio(2004).«Masculinidades diversas».Revista de Estudios de Género La Ventana.Universidad de Guadalajara.Guadalajara, México:(20): 101-117.
  8. ↑ (2021) Nuevo diccionario de estudios de género y feminismos, Primera edición edició, Editorial Biblos. ISBN 978-987-691-869-5. Consultat el 2023-06-16.
  9. ↑ Marianne van den Wijngaard (1997). Reinventing the sexes: the biomedical construction of femininity and masculinity. Race, gender, and science, Indiana University Press, pp. 171 pages. Consultat el 3 de junio de 2011.
  10. ↑ Hale Martin, Stephen Edward Finn (2010). Masculinity and Femininity in the MMPI-2 and MMPI-A, O of Minnesota Press, pp. 310 pages. Consultat el 3 de juny de 2011.
  11. ↑ Richard Dunphy (2000). Sexual politics: an introduction, Edinburgh University Press, pp. 240 pages. Consultat el 3 de junio de 2011.
  12. ↑ Ferrante, Joan. Sociology: A Global Perspective, 7th edició, Belmont, CA: Thomson Wadsworth, pp. 269-272. ISBN 0-8400-3204-8.
  13. ↑ Gender, Women and Health: What do we mean by "sex" and "gender"?', The World Health Organization
  14. ↑ Amorós, Celia (1 de enero de 2005). La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias-- para las luchas de las mujeres, Universitat de València. ISBN 9788437622491. Consultat el 7 de marzo de 2017.
  15. ↑ David, Deborah Sarah; Brannon, Robert (1 de enero de 1976). The Forty-nine percent majority: the male sex role (en en), Addison-Wesley Pub. Co.. ISBN 9780201014488. Consultat el 7 de marzo de 2017.
  16. ↑ Vidiella, Judit; Herraiz,, Fernando; Hernández, Fernando; Sancho, Juana M.(octubre-decembre 2010).[http s://www.redalyc.org/pdf/1153/115316963006.pdf «Masculinitat hegemònica, deport i activitat física»].Movimento.Rio Gran do Sul, Brasil:16(4): 93-115.
  17. ↑ Vetterling-Braggin, Mary "Femininity," "masculinity," and "androgyny": a modern philosophical discussion
  18. ↑ Worell, Judith, Encyclopedia of women and gender: sex similarities and differences and the impact of society on gender, Volume 1 Elsevier, 2001, ISBN 0-12-227246-3, ISBN 978-0-12-227246-2
  19. ↑ Thomas, R. Murray (2000). Recent Theories of Human Development, Sage Publications, p. 248. ISBN 0761922474. «Gender feminists also consider traditional feminine traits (gentleness, modesty, humility, sacrifice, supportiveness, empathy, compassion, tenderness, nurturance, intuitiveness, sensitivity, unselfishness) morally superior to the traditional masculine traits (courage, strong will, ambition, independence, assertiveness, initiative, rationality and emotional control).»
  20. ↑ Witt, edited by Charlotte (2010). Feminist Metaphysics: Explorations in the Ontology of Sex, Gender and Identity, Dordrecht: Springer, p. 77. ISBN 90-481-3782-9.
  21. ↑ Seidler, Victor J. (1 de enero de 2000). La sinrazón masculina: masculinidad y teoría social, Paidós. ISBN 9789688534540. Consultat el 7 de marzo de 2017.
  22. ↑ Gina Rippon (0000 uuuu). El género y nuestros cerebros, Galaxia Gutenberg. OCLC 1252855507. Consultat el 2021-08-20.
  23. ↑ Clare, Anthony (1 de giner de 2002). [h ttps://books.google.es/books?id=I7uxPAAACAAJ&dq=la+masculinitat+en+crisis+anthony+clare&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwiXv5vx6sTSAhWE2xoKHadwAwsQ6AEIGjAA Hòmens: la masculinitat en crisis], Taurus. ISBN 9788430604364. Consultat el 7 de març de 2017.
  24. ↑ Meler, Irene (24 de septiembre de 2015). «Masculinidad como máquina de guerra». Página 12.
  25. ↑ Acosta, Miguel Lorente (7 de marzo de 2017). Los nuevos hombres nuevos: los miedos de siempre en tiempos de igualdad, Ediciones Destino. ISBN 9788423341214. Consultat el 7 de marzo de 2017.
  26. ↑ Goffman, Erving (2006). Estigma. La identidad deteriorada, Buenos Aires: Amorrortu, p. 150.
  27. ↑ Ernesto Meccia ({). «Ernesto Meccia 'Masculinitat'» (vídeo){{#if:Silvia Gabriela Saldaña|, Silvia Gabriela Saldaña, 00:03:47. Consultat el 19 de giner de 2023.
  28. ↑ «Machismo (exaggerated masculinity) - Encyclopædia Britannica». Encyclopædia Britannica, Inc.. Consultat el 6 de marzo de 2015.
  29. ↑ Clare, Anthony (1 de enero de 2002). Hombres: la masculinidad en crisis, Taurus. ISBN 9788430604364. Consultat el 7 de marzo de 2017.
  30. ↑ Marqués, J.V y Osborne, Raquel (UNED: Fundación Universidad-Empresa). Sexualidad y sexismo, UNED: Fundación Universidad-Empresa.
  31. ↑ «Are computers masculine or feminine?». orion.math.iastate.edu. Consultat el 7 de marzo de 2015.
  32. ↑ https://designmodo.com/masculine-feminine-designs/

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Masculinitat&oldid=1648920»