Feminisació

Marató de 1967. En la marató va aparéixer una dòna, Kathrine Switzer. Per a poder participar es va inscriure en nom masculí. En la foto, darrere en blanc i negre, el moment en que un àrbit intenta detindre-la i atres deportistes impedixen que quedara fora de la carrera.

Feminisació és una expressió que indica acció o procés en el que es dona o apareix la feminitat. El DRAE definix quatre accepcions, dos en Biologia i atres dos en gramàtica. No obstant, el terme s'usa, també, en medicina, botànica, veterinària i en els estudis sobre dònes o estudis de gènero. Des dels anys 1970, feminisació s'usa per a referir-se a processos com el de feminisació de la pobrea, per mig del qual un fenomen o pràctica social, per eixemple la pobrea, adquirix forma femenina. El terme s'ampra en la lluita pel reconeiximent dels drets reivindicats pel moviment LGBT i en els estudis i investigacions sobre caràcters sexuals femenins i masculins.

Introducció

Feminisació té quatre accepcions en el DRAE, dos en Biologia i atres dos en gramàtica. Aixina, en Biologia es definix com l'aparició i desenroll dels caràcters sexuals femenins en la dòna normal en el temps de la pubertat. També és l'aparició de determinats caràcters sexuals femenins en alguns hòmens. Per un atre costat, en gramàtica, feminisació és l'acció de donar forma femenina a un nom que no la té i l'acció de donar gènero femení a un nom originàriament masculí o neutre. Hi ha una feminisació del sexe biològic i una feminisació del gènero gramatical.

Les teòriques feministes han obert camps d'estudi en els que es constituïxen noves disciplines que utilisen, com a categoria analítica, el sistema de relacions sexe/gènero. Estos estudis definixen problemes socials de desigualtat social i promouen accions i polítiques de defensa dels drets de "la mitat de l'espècie humana".

Feminisació gramatical

Vore també: Gènero gramatical , Flexión (llingüística) , i Gènero gramatical en espanyol

La feminisació és un procediment que consistix en marcar les formes femenines dels noms o adjectius allí a on les regles gramaticals preconisen l'us de formes no marcades.

Gènero gramatical

En idiomes com l'espanyol les paraules es formen afegint morfemes de gènero i número en el cas de sustantius, o de temps, modo, aspecte, persona, en el cas de verps. El gènero gramatical és una categoria que classifica els sustantius i pronoms en una de les tres classes, femení, masculí i neutre. Gènero es definix també com a forma per la que es distinguixen algunes voltes els noms substantius segons pertanyguen a una o una atra de les tres classes. Els sustantius pertanyen a una classe de gènero perque en eixa classe té que concordar una forma de la flexió de l'adjectiu. Les formes de flexió són tres en les llengües indoeuropeas: masculina, femenina i neutra. Gènero també és cada una d'estes formes. La forma femenina és la forma marcada, açò és, excloent. El masculí és la forma no marcada, o lo que és lo mateix, incluyente. Açò significa que la forma masculina inclou la femenina.

Esta regla es justifica perque la gramàtica no coneix el concepte de sexe, sino únicament el de gènero. De suerte que si es vol expressar que un grup està compost de persones indiferentement del sexe tant masculí com a femení, s'utilisa tradicionalment este gènero no marcat, que sempre s'haurà de comprendre com una expressió de la naturalea asexuada del grup. Per això, quan en un grup hi ha persones de sexe femení i persones de sexe masculí, elles diran nosatres per a referir-se al grup, i diran nosatres per a referir-se, del grup, solament a elles. Ells diran nosatres per a referir-se al grup i diran també nosatres per a referir-se, del grup, solament a ells.

Va ser en el XVII quan Vaugelas va declarar respecte de l'idioma francés

La forma masculina té prioritat sobre la femenina perque és més noble

El masculí és elevat de lo genèric a la categoria de lo universal i d'ahí a la de subjecte universal dels drets del ciutadà.

Feminisació gramatical

Les normes socials, i entre elles les jurídiques, s'expressen segons les regles gramaticals. El problema és que la concordancia gramatical no és concordancia social, que allí a on la norma social s'ha expressat segons la forma gramatical masculina que inclou la femenina, realment no s'ha vingut incloent a les dònes. Açò es coneix com llenguage sexiste i androcentrisme. Per esta raó es va fer necessari usar expressament la forma femenina per a nomenar a les dònes. És lo que es coneix com us no sexiste del llenguage i perspectiva de gènero. En este sentit es promou la feminisació de noms de professions, títuls, oficis i càrrecs i la feminisació de texts, que no deu confondre's en la feminisació de les professions.

Feminisació de noms de professions

Artícul principal → Feminisació de noms de professions, oficis i càrrecs.

La feminisació de la terminologia o feminisació dels noms de professions es porta a terme per mig de la creació de térmens que designen el femení de professions, títuls, diplomatures, graduats. Per una atra part la feminisació de texts o tècniques d'introducció explícita de marques del femení en la redacció de texts. Per a això s'han editat guies d'us no sexiste del llenguage i lleis per a garantisar este us no sexiste en les Administracions públiques. La RAE de manera esquemàtica, publica les regles de feminisació de noms de professions, partint de la base:

encara que en el modo de marcar el gènero femení en els sustantius que designen professions, càrrecs, títuls o activitats influïxen tant qüestions purament formals l'etimologia, la terminació del masculí, etc. com condicionamientos de tipo històric i sociocultural, en especial el fet de que es tracte o no de professions o càrrecs eixercitats tradicionalment per dònes, es poden establir les següents normes, atenent únicament a criteris morfològics

No obstant, el Diccionari de la Real Acadèmia no arreplega la forma femenina peinetera i cachuchera. La feminisació de noms masculins que designen professions, oficis, treballs no depén solament de les regles gramaticals puix a la seua acceptació és freqüent que s'oponguen arguments que, en paraules de Eulalia LLedó,

de tot això es pot colegir que quan es dirimix una qüestió que relaciona sexe, gènero i gènero llingüístic mai s'està parlant només de llengua

Vore també

• Afeminamiento
• Gènero gramatical
• Gènero gramatical en espanyol
• Història transgénero
• Transexualismo
• Travestismo
• Joc de rol (BDSM)
• Bloqueadores de pubertat