Anar al contingut

Estereotip

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En este artículo de Wikificar, de no neutral se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Puedes avisar al redactor principal pegando lo siguiente en su página de discusión: {{sust:Aviso PA|Estereotip}} ~~~~

Plantilla:No confundir

El judeu errante, gravat de Gustave Vaig dorar, caricatura basada en estereotips.
Un gravat neerlandés del sigle XVIII dels pobles del món, que representa als habitants d'Àsia, Amèrica i Àfrica com a salvages. Avall estan mostrant un anglés, un neerlandés, un alemà i un francés.

Es coneix en el nom de estereotip[1] (del grec: στερεός [stereós], «sòlit», i τύπος [typos], «impressió, mòle»)[2] a la percepció o creències generalisades, que es té sobre un determinat grup o categoria de persones.[3][4] Regularment els estereotips són una preconcepción generalisada que obedix a un conjunt de creències sobre qualitats i atributs que s'adjudiquen a un grup de persones, en a on es veuen mesclats en elements culturals, socials i econòmics que resulten en la representació rígida i falsa o inexacta de la realitat.[5]

El terme s'usa a sovint en un sentit negatiu, en considerar-se que els estereotips són creències illògiques, pero algunes persones li donen l'importància que se'ls transmet per generació fent que llimiten la creativitat i que només es poden canviar per mig del raonament personal sobre eixe tema.[6] Els estereotips inclouen una àmplia varietat d'alegacions sobre diversos grups racials i prediccions de comportament basades en l'estatus social o la riquea. Són esquemes de pensament o esquemes llingüístics preconstruidos que compartixen els individus d'una mateixa comunitat social o cultural.[7]

Existix una tripartición que nos permet entendre cóm funcionen els estereotips en les societats. Per un costat existix un component cognitiu que nos permet reconéixer un estereotip perque enquadra en coneiximents previs que ya tenim sobre el mateix, és una categoria que nos permet identificar i reconéixer fàcilment a certs grups. Per un atre costat també existix un component afectiu, a on entren en joc els sentiments que experimentem en relació en eixe estereotip, que poden ser de prejuí o hostilitat, o be, ser positius. Finalment en tot estereotip hi ha un component comportamental que supon dur a la pràctica accions associades a eixos sentiments experimentats front a certs estereotips. Per eixemple, quan se li nega un treball a algú per pertànyer a un grup determinat. Estos tres components no necessàriament apareixen tots junts, un pot associar a uns grups característiques negatives sense sentir hostilitat o reticència cap al mateix i sense excloure'ls d'àmbits socials com el treball.[8]

Representar a algú en certes característiques remet a un estereotip, manifestar despreci o hostilitat pel seu grup de pertinença es relaciona en un [[ prejuí]], i finalment dur avant accions sobre la base d'eixos prejuïns supon una discriminació.[9]


Us comú

Estereotip de vilà.

Estan constituïts per opinions preconcebudes, prejuíns, actituts, vivències i creències impostes pel mig social i cultural; que s'apliquen de forma generalisada a totes les persones pertanyents a una categoria, nacionalitat, ètnia, edat, gènero, orientació sexual, religió, ideologia, procedència geogràfica, etcétera.[10]

En la lliteratura i l'art, els estereotips són clichéns, personages o situacions predibles. Per eixemple, un diable estereotip és malvat, en banyes, coa, i fitora.

Originalment un estereotip era una impressió presa d'un mòle de plom que s'utilisava en imprenta en lloc del tipo original. Este us va desembocar en una metàfora sobre un conjunt d'idees preestablides que es podien dur d'un lloc a un atre sense canvis (de la mateixa manera que era possible en el tipo portable).

En l'ètica i valors humans s'usen estereotips que ajuden i contribuïxen a la forma de representar els problemes que es presenten en la societat diària i contínuament en tot lo món.


En mijos de comunicació

Els mijos de comunicació complixen un rol fonamental en la construcció i la reproducció d'estereotips. A partir de les images i idees que circulen en els mijos, el públic accedix a certs estereotips que reproduïxen i construïxen en el seu entorn. Formats com la publicitat i els programes dirigits al públic infantil usen els estereotips, ya que els mateixos permeten un mensage eficaç, puix són ràpidament identificats i reconeguts. Tal i com senyalen Ruth Amossy i Anne Herschberg Pierrot, «La visió que nos fem d'un grup és el resultat d'un contacte repetit en representacions enterament construïdes o ben filtrades pel discurs dels mijos. L'estereotip seria principalment resultat d'un aprenentage social».[11] Inclús lo que percebem en la cotidianidad (i no solament a través dels mijos) també es val de coneiximent i idees prèvies, i per tant, no s'és totalment objectiu, sino que el pensament està molejat per la cultura a la que pertanyem i des de la que percebem la realitat.

És molt comú vore estereotips relacionats directament en les classes socials, en a on, en televisió, cine i publicitat és constant vore imaginaris móns perfectes, a on ocorren situacions de típiques comèdies americanes, en protagonistes que posseïxen perfils euro centristes, ademés de plasmar una extrema riquea i modernitat en el seu entorn.[12] Coses que es repetixen una i una atra volta.

Un eixemple d'açò seria la série d'Amazon de brutes res, en a on es presenta a Cristina (Tessa Ia), una jove publicista exitosa i adinerada que s'enfronta a grans problemes com el perdre patrocinis, rivalitats i el engañ o del seu promés un dia abans de la seua boda. Gravada en les zones més exclusives de la Ciutat de Mèxic, “De brutes res”, és el clar eixemple de séries que es fan en Mèxic i  lo més mexicà de la série és la fictícia empresa de publicitat "Llima en chile”. Ademés suponen un imaginari sobre la vida social i la vida laboral d'un profesionista en Mèxic.[13]


Definició i evolució del seu significat

La paraula estereotipe, formada pels vocablos grecs stereós (sòlits) i typos (caràcter, tipo o model), és un neologisme creat en el sigle XVIII en l'àmbit de la tipografia per a designar un conjunt de tipos sòlits o fixos. En concret va aparéixer en França en 1796 —steréotype—, traduïda com a estereotip que s'usa com a adjectiu i sustantiu per a descriure el mòle sòlit o alguna cosa imprés en el procediment dels tipos fixos. L'expansió de la paraula va ser parella a la ràpida difusió de la tècnica i varen sorgir equivalents, casi idèntics, en la gran majoria de llengües modernes. En Espanya s'usa el terme «estereotipe» per a l'objectiu i «estereotipa» per al procés. L'últim terme evoluciona a «estereotipia», el qual va ser reconegut per la Real Acadèmia Espanyola en 1843.

El significat original i els seus derivats varen ser estenent-se a un concepte cada volta més figuratiu. Per tant, va aparéixer una nova accepció que supon un pont entre el seu orige tipogràfic i el seu significat actual dins de les ciències socials; tal accepció es referix a qualsevol cosa que es repetixca sistemàticament, sense variació. En resum, els térmens referits a la estereotipia es referixen en principi a les impressions eixides d'un mòle i poc a poc van sent aplicades a tot lo que sembla eixit d'un mòle, ya fet, invariable.[14]

Atres definicions es referixen a estereotip com una image o idea acceptada comunament per un grup o societat en caràcter immutable[2] i una image convencional o una idea preconcebuda que no té una base racional. Es tracta d'una concepció popular sobre un grup de persones i constituïx una forma de categorizar grups de gents d'acort en les seues apariències, comportaments i costums.[15]

En els estereotips no sol complir-se la llei de causa i efecte, més be sol succeir a l'inversa. Ademés, normalment semblen seguir una llògica, pero quan s'analisen es descobrix que són irracionals i inverosímils. L'image creada sol ser una manera d'emetre un juí de valor sobre un grup, normalment basats en raça, professió o sexe.[15]

Es frecuente atribuir la creación de estos estereotipos a la sociedad, pero realmente los medios de comunicación son grandes vehículos para difundirlos. En cierto modo, los medios de comunicación refuerzan las opiniones generales haciendo uso de la exposición y reiteración de ideas coexistentes. Los estereotipos tienen cierta conexión con las condiciones sociales, esto les suma fuerza. Al poder localizar en ellos un grano de verdad, su divulgación se hace efectiva. A pesar de que no todos aceptan los estereotipos como verdad, acostumbran a estar aprobados por grandes colectivos. El estereotipo es verdadero y falso al mismo tiempo y está basado en los prejuicios de un grupo hacia otro.

El discurso publicitario es una fuente inagotable de estereotipos. Los mensajes publicitarios usan estereotipos icónicos para instalarnos en un universo onírico al que accederemos, por supuesto, tras la adquisición del producto anunciado.[16]


Estereotips en la lliteratura infantil

El primer relat que es coneix conte l'història de dos germans, Anup i Bata, en un papir de fa uns 3250 anys. Segons un estudi de Kurt Ranke el relat ha sofrit més de 700 versions distintes. La mitologia grega és la gran portadora de personages i llegendes que, evolucionades a través dels sigles i baixe l'influència de les distintes cultures i tradicions, són l'orige de molts dels contes que hui coneixem. En Espanya l'orige del conte està influenciat per la cultura àrap, que va introduir gran cantitat de relats, els quals varen ser recopilats per Don Juan Manuel, regente de Castella, en la seua obra El comte Lucanor o llibre dels eixemples. En l'obra trobem una característica pròpia d'estos relats, la moraleja que servia per a donar una resposta moral als dubtes que s'anaven plantejant.

El conte infantil, independentment de l'época, du implícit en els seus personages estereotips que reflectixen els aspectes culturals de l'época de la que provenen. Els personages són representacions del ben o del mal com a eixemple per a imitar o repudiar, pel seu caràcter moralizador. Els valors dels personages canvien a lo llarc del temps i s'adapten a les estructures socioculturals del moment. L'héroe i el vilà dels contes de Charles Perrault o dels Germans Grimm posseïxen qualitats o defectes distints entre sí, i ademés, també disten de les qualitats que es consideren hui en dia. La possible interpretació d'alguns personages comuns és la següent:

  • La bruixa: representa la part regresiva de tot ser humà, el mal que ha de ser destruït i combatut.
  • La madrastra: representa la destrucció dins de la família i dona cabuda a l'heroïcitat en el chiquet o la chiqueta desamparats.
  • La princesa: la donzella indefensa que ha de ser protegida i/o rescatada.
  • El llop: la por a la nit i a l'obscuritat.

Durant sigles, en l'antiguetat clàssica va existir la creència de que hi havia dònes capaces de transformar-se a voluntat i de transformar a uns atres en animals, li les cridava bruixes i l'image estereotipada dels contes les definix com a velles amargades i malévolas.

La majoria dels contes maravellosos provenen de relats antics sobre llauradors somesos al règim feudal. Els valors socials d'esta época ho constituïxen el valor i el respecte per l'orde establit, a on l'única millora p llaura la classe baixa s'encarna en el jove llaurador capaç de superar proves i conseguir la mà de la princesa.

En el sigle XVIII, en la Revolució Industrial, sorgixen nous héroes i vilans més concordes en l'home de ciutat que ha deixat de costat el camp. Apareixen pirates, pistolers o bandits com a nous héroes que s'enfronten a l'orde establit i el vilà pansa a ser un element propi del sistema com lo és la societat burguesa, les costums acomodades o l'eixèrcit.

El sigle XX, pel seu caràcter bèlic proporciona nous elements, per eixemple l'influència americana propon nous vilans, personalisats en japonesos i alemans contra els que l'héroe ha de lluitar per a defendre la llibertat del món.

El conte ha evolucionat des d'aquells vilans d'antany a vilans en caràcter més quotidià, com pot ser el professor de colege o el bullying dins o fòra de les aules. El conte ha passat a integrar-se dins de la vida real.[17][18]


Estereotips en els mijos de comunicació

En Mèxic, país que es caracterisa per la seua producció de telenovela des de 1950, a on a través d'històries repetitives que representaven la realitat d'un selecte grup de mexicans privilegiats en històries absurdes, buides i que varen ser marcant diferències socials des de l'inici de les seues transmissions. Els rics també ploren (1979), és un clar eixemple d'açò, puix tenia de protagoniste a una Verónica Castro d'lindo ulls verts, blanca, ingènua, vulnerable i dèbil que era rescatada de la pobrea per un Rogelio Guerra varonil, fornido, poderós i privilegiat, fòrmula que ha segut remasterizada una i una atra volta en la televisió mexicana, ademés de ser un referent estereotípico de la societat del país.[19]

Trancart (1996), en diversos estudis en mijos de comunicació francesos (prensa, ràdio i TV), va descobrir que una de cada dos dònes és citada sense que conste la seua professió, mentres que en el cas dels hòmens açò solament ocorre en una de cada dèu ocasions. Tal i com diu Martín Serrano (1995), «un dels esquemes que més es repetixen en la televisió és el de les dònes associades en el cos, i els hòmens en el cap». Aixina es demostra en programes televisius com per eixemple La Ruleta de la Sòrt, en els que la dòna es presenta com un simple objecte de bellea. «Per desgràcia i en un gran percentage dels casos, quan la dòna apareix en images, ho fa en moltes ocasions representat a certs estereotips que han resistit al pas del temps i que seguixen estant presents en la majoria de les societats. Aixina, nos podem trobar en la dòna en el paper de seductora, aludint a conceptes relacionats en la bellea, l'erotisme, i la provocació, o com a serp tentadora. En definitiva, en el subjecte convertit en objecte».

En Estats Units, The National Federation of Press (Gallagher, 2001) mostra cóm les dònes han vist incrementar el seu porcenta je d'ocupació de llocs de direcció o de presa de decisions en solament un 1 % cada any des de 1977. Per la seua banda, el professor David Weaver aplega a la conclusió de que les periodistes americanes havien conseguit guanys significatius en matèria de control editorial en els últims temps. S'observa també cóm, a pesar de que en les aules dels coleges i universitats de periodisme en Estats Units les dònes superaven en número a la presència masculina, —una senya que també s'observa en Espanya— seguien tenint una presència minoritària en les sales de prensa i especialment, en els llocs de direcció.

En França, en Gallagher (2001) s'afirma que en el periodisme francés la condició femenina és una restricció per a accedir a responsabilitats en el periodisme. Senyala que la distància sobre les grans responsabilitats en este àmbit professional i a les columnes importants es traduïx en menys provabilitats de trobar-se en gent famosa, facilitant en canvi un major accés a personages més anònims i reportages menys lluents, lo que en resum produïx un periodisme tipificat com a femení. És dir, que lo que les dònes escriuen no sempre guarda relació en la sensibilitat femenina, sino que en moltes ocasions no tenen accés a escriure alguna cosa distint, per les estructures de poder en les que es topen en esta professió jerarquizada.

En Regne Unit, en Gallagher (2001) s'apunta cóm els hòmens que estudien periodisme conseguixen més ràpidament un treball en els mijos que les dònes. Açò ha dut a que algunes companyies adopten polítiques i programes d'acció per a equilibrar esta situació, pero puntualisa que esta adopció és més comuna en radi i televisió que en prensa i que ocorre més a sovint en mijos de comunicació públics que en el sector mediàtic privat.

En Suràfrica, Green (2001) recorda cóm en un estudi d'igualtat laboral realisat una década despuix de la proclamació del final de l'apartheid, el número de persones negres que ocupaven càrrecs de poder en el món acadèmic i administratiu solament ascendia a un 10 % del total. Lo sorprenent de l'estudi era que entre el 90 % restant corresponent a persones blanques que ostentaven eixos llocs d'alt escalafó hi haguera una absència casi total de dònes blanques en les estructures de poder i en l'universitat. Sèt anys despuix del fi de l'apartheid i baixe la nova llei d'igualtat per a en els negres i les dònes, solament es troba en tres dònes que ocupen el lloc d'editores en periòdics del país, dos d'elles de raça blanca i l'atra negra. També destaca que baixe un govern en majoria negra dirigint el país, la majoria dels negocis i professions estan controlades per mans blanques.

En Austràlia, en 1996 es va portar a terme un estudi que desvelava que el 23 % de les dònes periodistes dels mijos havien deixat els seus treballs per motius que tenien que vore en la discriminació que venia sofrint el gènero femení en la seua promoció laboral. Aixina mateix, en 1991 The International Federation of Journalism (IFJ) va admetre que el 27 % dels periodistes que treballaven en els mijos eren dònes, en 2001 ya superaven el 38 %, no obstant este estudi també reconeix diferències significatives en funció del país analisat. Per eixemple, mentres que en Finlàndia i Tailàndia estaven prop del 50 %, en Sri Lanka i Togo les dònes periodistes no aplegaven casi a un 6 % (Peters, 2001).

En relació en la presència de la dòna en els distints mijos de comunicació, com és per eixemple la ràdio, els locutores estan per damunt de les dònes, sobretot durant el matí. Segons afirma Cramer, les dònes estan preferint treballar en els telediaris que en els informatius de la ràdio. Pel que fa als mijos de comunicació en llínea, a pesar de la revolució ocorreguda en este mig, les grans multinacionals de la comunicació semblen haver perdut l'oportunitat de revolucionar l'organisació i la cultura de les sales de redacció, sobretot, per lo que es referix a l'igualtat de gènero en els llocs directius que s'encarreguen de manejar estos (Thiel Stern, 2006).

La majoria de les entrevistades no pensen que l'escassea de dònes en els llocs directius del mig en llínea es dega a sexisme o discriminació. Aixina i tot, l'insuficient representació de la dòna és problemàtic. Els alts càrrecs són tan pocs i costera tant accedir ad ells que no hi ha «suficient pastiç per a repartir».[20]


Estereotips en la publicitat

Els estereotips en la publicitat són idees simplificades de la realitat que han segut acceptades per la societat o per un grup de persones determinat. No tracten simplement de vendre-nos el producte al que fan referència, sino que nos venen l'èxit social o la competitivitat. Moltes voltes en un principi poden resultar forçats o inclús còmics, pero al final acaben sent acceptats. L'anunci publicitari deu ser representat en un vocabulari tòpic, que reflectixca els valors i arguments en que se sustenta l'estereotip de la marca. Aixina es crearan uns estereotips definits que no apareixen en tanta simplicitat en la realitat.

En definitiva, la publicitat és una de les principals responsables dels estereotips, ya que a través de moltes estratègies comercials conseguixen establir models de conducta que les persones tractaran d'imitar, nos fa creure que si consumim el producte anunciat conseguirem obtindre les mateixes característiques.

En el món publicitari trobem diferents tipos d'estereotips, encara que el principal és el sexe. Este s'utilisa per a tot tipo de productes i inclús per ad aquells que no tenen res a vore en ell. Es tracta d'un estímul que el receptor acull de forma positiva i ràpida. El rol de la dòna en la publicitat ha segut altament estereotipat, representant-la sempre com a esposa, mare, ama de casa o inclús com a dòna objecte. Es mostra l'image de dòna depenent i dèbil, pero, davant tot, bella. D'esta forma, la dòna és representada no solament com a objecte de desig del varó, sino, com afirma García Oyarzun (2014), com a part del consum de l'objecte publicitado. A pesar de que l'objectivació de la dòna seguix sent abundant en la publicitat, actualment també escomencen a aparéixer eixemples de la dòna superwoman que no necessita l'ajuda de l'home. En l'home l'estereotip establit eixercix major pressió social cap a una image que reflectixca força, agressivitat, domini, valentia, pero sense descuidar tampoc el seu aspecte físic. A la seua volta, són mostrats com a poc profunts i molt superficials, essencialment incompetents.[21][22]

No obstant, tant en el cas dels hòmens com en el de les dònes, un de valors més explotats és la bellea. Els creatius publicitaris recorren sempre a models atractius per a cridar l'atenció del públic i en això pretenen que el públic crea que, en consumir el seu producte o servicis, el seu físic serà tal i com es mostra en la publicitat i que d'eixa forma la seua vida serà millor. En molts casos, eixa necessitat generada d'alcançar l'ideal físic mostrat en la publicitat dona lloc a trastorns alimenticis (anorèxia, bulímia) i atres problemes sicològics, sobretot en adolescents, que són un blanc fàcil per a este tipo de pressions.

Dins de la publicitat infantil, l'estereotip que més es desenrolla és el dels rols de gènero, marcant supostes diferències entre chics i chiques. Les chiquetes solen ser representades com a cregudes, delicades i ordenades, que ajuden a la mare en la llar assumint responsabilitats des d'una edat molt primerenca. De la mateixa manera, tots els joguets enfocats per a les chiquetes tenen relació en el món de la cosmètica i la llar. Pel contrari, els chiquets solen mostrar-se com a inquiets i rebels, encara que a la seua volta són mamprenedors. I d'eixa forma, els joguets per a chiquets solen tindre que vore en el món de la construcció, l'automòvil o inclús camps més agressius com la guerra. També se sol usar als chiquets com a gancho per a vendre productes als adults, valent-se de la simpatia o tendrea que produïxen.[21]

En ocasions la publicitat també fomenta certs estereotips racials. D'esta forma, la majoria de les voltes poden aplegar a subestimar una raça sobre una atra, com va succeir en l'anunci d'una cadena de menjar ràpit en Alemània, que va indignar als mexicans.[23] Ademés, el físic ideal que mostra la publicitat té també certs components racials. Açò succeïx perque, per norma general, els models utilisats no solament compartixen entre sí la seua primea i bellea, sino que solen ser persones en traces caucàsics, pell blanca i, moltes voltes, pèl ros i ulls clars. Açò ajuda a fomentar l'idea de que hi ha una raça més perfecta o superior que el restant.[21]

En resum, l'ús d'estereotips és negatiu quan escomencen a convertir-se en prejuïns i condicionants. Actualment, este problema està escomençant a canviar, ya que els consumidors tenen més consciència sobre este fenomen, pero, aixina i tot, la gran majoria seguix sent manipulada pels anunciants.


Estereotips en el cine

Un eixemple d'estereotip en el cine és l'actriu Salma Hayek, a qui sempre li donen papers que representen a un personage d'orige llatinoamericà.[24]

Segons un estudi realisat per l'Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundació Alternatives, el cine produït pels grans estudis d'Estats Units representa aproximadament entre el 70 % i el 80 % del mercat mundial. Este mateix estudi afirma que Hollywood domina l'imaginari colectiu. Este imperialisme cultural deriva en un mercat cinematogràfic —especialment l'occidental— en referències i estereotips bastos.[25]

Sobre Espanya, la millor quota de mercat de l'història del cine nacional va ser l'obtinguda en 2014, en un 25,5 %, més de 6 punts percentuals per damunt de l'obtinguda en 2013 (19,2 %).[26][27] Dins d'este percentage el cine d'autor no té a penes cabuda. Esta llimitació contribuïx al foment del consum de cine elaborat a l'estil hollywoodiense, més rendable econòmics. D'esta manera, a l'hora de parlar d'estereotips en el cine es parla principalment d'aquells que apareixen reflectits en el cine nortamericà i que, per extensió, apleguen a major número de població.

Com apunta Parini, «l'estereotip —en les seues diferents formes i significats— representa un instrument i una solució a l'exigència objectiva, present en els mig de comunicació, de reduir una complexitat que no és fàcil de difondre».[28] Pero recórrer a l'estereotip reforça els tòpics, generalment alluntats de la realitat a la que aparenta representar, ya que, per a Pérez Serrano «el cine contribuïx a la formació, manteniment o eliminació d'estereotips, segons recolzen o no les creències acceptades socialment. Ademés, general models que influïxen en la creació de l'identitat social».[29]

Estereotips culturals

«Durant gran part del sigle, la teoria del cine en Europa i Norteamérica sembla haver vixcut de l'ilusió de ser totalment aliena a tota raça». Esta frase del teòric Robert Stam (1999) definix no solament la teoria, sino també una realitat.[30]

En lo que al cine nortamericà respecta, els principals papers representats pels asiàtics són el de mafiós i el d'expert en arts marcials —o abdós al mateix temps, generalment—. Per la seua banda, els llatins solen ser pobres en un especial talent per a ballar, seduir o embaucar, o traficants i persones aplegades a estos. Els afroamericanos apareixen representats per personages graciosos, en caràcter i/o bona veu. Els russos solen aparéixer com a agents, exagentes secrets o mafiosos disposts a posar en perill la seguritat mundial. Al poble judeu ho representen com un colectiu avaro i codicioso, mentres que als àraps, com a terroristes.

Els occidentals de pell clara solen ser els protagonistes de les películes i eixerciten vaig donar ferentes rols, també estereotipats, fonamentalment entorn al gènero. cal mencionar ací a l'héroe americà, ferm defensor de lo correcte, la llibertat i la justícia i alguns dels tòpics més freqüents entorn als europeus: els alemans es relacionen en la cervesa i un gran tamany, els espanyols en la festa i el flamenc —i a voltes en els trages de mexicà— i els italians en la seducció, la màfia, la pasta i la Vespa. En definitiva, el reflex que fa el cine comercial no és el de l'individu, sino el dels tòpics.

Si dirigim la mirada cap al cine espanyol, Gordillo concloïa en un treball sobre el diàlec intercultural en el cine espanyol contemporàneu que «el cine espanyol mostra actualment unes relacions interculturals deficients entre l'oriunt i l'immigrent que aplega fugint de la pobrea, degut —sobretot— a la mirada etnocéntrica i als prejuïns socials i culturals de caràcter negatiu».[31]

Per a Rodrigo Alsina, catedràtic de Teories de la Comunicació de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, «dins del cine espanyol trobem una profunda falta d'informació sobre les ètnia, cultures i pobles que escomencen a viure en les nostres ciutats. En realitat, una de les causes del rebuig social i del racisme és el desconeiximent de l'atra cultura, que dona lloc a l'estereotip, una de les marques que es presenten en reflectir les traces del diàlec intercultural en el cine espanyol. Encara que els estereotips ajuden a ordenar i donar sentit als fets que desborden el nostre coneiximent, són un problema quan s'utilisen per a fonamentar idees i opinions supostament séries. Els prejuïns i els estereotips sempre s'utilisen per a analisar la realitat i devem ser conscients d'això».[32]

Estereotips de gènero
Artícul principal → Estereotips de gènero.


Per a Williams i Best, «un dels estereotips que a lo llarc de l'història s'ha mantingut en més força i fiabilitat és el del sexe. En múltiples treballs, alguns ya clàssics i uns atres més propencs es troben descripcions dels grups d'hòmens i de dònes que engloben característiques similars en contexts tan diversos com Amèrica del Nort i del Sur, Àsia, Àfrica, Europa i Austràlia. Estes descripcions retraten a les dònes com a sensibles, càlides, depenents i orientades a la gent, mentres que als hòmens se'ls veu dominants, independents, orientats cap al treball i agressius».[33]

L'indústria cinematogràfica moderna representa a la dòna a través d'un estereotip en el que s'ajusta al cànon de bellea, que vares vore per lo general en roba seductora i el rol de la qual es troba entre ser l'objecte de desig o una acompanyant fidel, tendra i comprensiva de la figura masculina protagonista. Les dònes majors o poc atractives solament opten a papers secundaris o es veuen relegades papers com el de bruixa o senyora de la neteja quan, pel contrari, els hòmens de la seua mateixa condició sí opten a papers protagonistes i apareixen sempre rodejats d'atractives jóvens que, en paraules de Gila i Guil Sevilla, o s'enamoren d'ells o es venen al seu poder. Les mateixes autores reconeixen, no obstant, que «existix cine espanyol i europeu que escapa a estos tòpics», pero que «la seua influència és moltíssim menor en ser significativament menys vist pels espectadors».[34]

No obstant, la societat està vivint un empoderamiento de la dòna en les últimes décades, lo que augura alguns canvis en l'indústria cinematogràfica, si seguim el criteri de González Gabaldón, que manifesta que «una forma concreta de canvi de l'estereotip es produïx en modificar-se els rols d'un grup i quan açò succeïx els estereotips s'adapten ràpidament i passen a reflectir els nous de sempeños».[35] En l'actualitat es busca derribar els models femenins superficials plantejats en els mijos de comunicació per a combatre els estereotips que tracten a la dòna com a objecte en lloc de subjecte.

Varis autors consideren que un enfocament holístico de concienciació a tots els nivells sobre el binomi societat-indústria cinematogràfica no solament permetria seguir alvançant en direcció a la restitució de l'integritat de la figura de la dòna en ple dret, sino que direccionar l'ús d'una ferramenta de difusió com és l'indústria del cine cap a motius superiors, universals i ejemplarizantes per a la societat que els estrictament mercantils.[36]


Recomanacions per a l'eliminació d'estereotips

A pesar de que la prevalença dels estereotips és contínua en el temps i està fortament arraïlada en la nostra cultura i en el nostre dia a dia, l'utilisació d'estes figures vexatòries ha d'aplegar al seu fi, ya que només contribuïxen, en molts casos, a desfigurar una realitat variada i rica en complexos i pors o reserves infundats. La desaparició dels mateixos és una meta per la que han de pugnar tots els agents socials, aünant esforços per una eventual erradicació dels mateixos. Un dels principals problemes en el desenroll d'intervencions per a reduir estereotips és transformar les proves disponibles en un pla implementable.[37] L'investigació que se centra en els canvis en l'expressió d'evaluacions implícites, ajuda a comprendre com les cognició socials implícites estan estructurades; l'expressió de, per eixemple, preferències racials implícites podria ser modificada a través de lo següent: canvis en estats emocionals, exposició a eixemplars no-estereotípicos, i l'establiment d'objectius igualitaris.[38] Les associacions implícites semblen ser prou estables a lo llarc de la vida de l'individu, i inclús quan es porta a terme una intervenció, canvis en creències conscients no sempre duen a un corresponent canvi en les associacions implícites, encara que en algunes ocasions, una intervenció portada a terme en el laboratori podria resultar efectiva en reduir estes associacions. Intervencions poden variar d'expondre als subjectes a images de persones que desafien els estereotips a entregar als subjectes objectius per a d'alguna manera anular estos biaix implícits.[39]

A continuació es procedix a l'enumeració d'algunes de les recomanacions dels estudiosos del tema per a fer desaparéixer els estereotips dels mijos de comunicació:

  • Els mijos han de representar el pluralisme d'images i discursos que genera la societat, igualment plural i diversa, al servici de l'igualtat i la justícia, per a aixina permetre que totes les parts de la mateixa estiguen correctament representades.
  • S'han de crear relacions positives i contínues en les organisacions i en ajuda de professionals per a millorar l'image i el posicionament de les minories desfavorides. En el cas concret dels periòdics, podria ser interessant crear una secció específica destinada a sensibilisar als públics sobre estos àmbits, o inclús llançar una revista que aborde esta temàtica. Pel que fa a lo audiovisual, a la televisió, donada la seua naturalea com a mig massiu, que conseguix major cobertura i impacte, podria ser interessant realisar programes o debats televisius, destinats a proporcionar informació sobre els estereotips, contrastant, aportant senyes, per a aixina permetre a les audiències desmontar-los per sí mateixos.
  • Conseguir repercussió, que les notícies, reportages i investigacions realisats per aquells integrants de les minories desfavorides apleguen als principals mijos relatant els fets des del seu punt de vista, donant proyecció i, per lo tant, influir aixina en les polítiques relacionades dels països, tant a nivell nacional com a internacional.
  • Creació de cursos, seminaris i similars sobre orientació d'estos assunts per a professionals dels mijos en la finalitat de desalentar l'informació insensible respecte a les minories.
  • Desenrollar organismes, associacions, centres d'informació, oficines, tant nacionals com a internacionals, que propicien al canvi social, en un canal directe i obert de comunicació en els principals mijos per a aixina planificar polítiques i plans d'acció eficaces.
  • Contar en l'implicació de directors dels canals, els productors, els publicistes; és dir, tots els públics implicats, tant decisores com els que contribuïxen a generar l'opinió pública.
  • Creació d'un còdic ètic i de conducta que es referixca específicament estos temes, enfocat als mijos de comunicació massius.

Creació d'equips multiculturals en els mijos.

Recomanacions per a la prensa escrita

El llenguage no és una creació arbitrària de la ment humana, sino un producte social i històric que influïx en la nostra percepció de la realitat, d'ahí la seua gran importància.

  • És important tindre en conte que l'audiència no és necessàriament homogénea i està conformada per dònes i hòmens de diferents alvertents culturals, creències, costums i orígens. S'han d'intentar satisfer les necessitats informatives de l'ampli palmito dels públics i la pluralitat d'interessos que representen. El supost ser humà neutre carix d'existència real i, per tant, de cabuda en els mijos.
  • Considerar els grans canvis experimentats pels colectius, els alvanços i reculada, abusos i ajudes, i traslladar açò a les informacions per a que una correlació en els mijos de comunicació.
  • Diversificar les fonts, donar veu als afectats i evitar llimitar-se als interlocutors i caps jeràrquics de les institucions, que aporten senyes, sifres fredes i sense rostre, en lloc de buscar a les persones que hi ha despuix d'elles.
  • Introduir perspectiva, entés açò com assumir cada colectiu, cada individu des de les seues diferències; posar de relleu que hem segut socialisats d'una manera distinta i a sovint educats en valors diferents o inclús oposts. Esta socialisació ha introduït a la força varietats de comportament, d'actituts, de creències, d'estil o de formes de vida.
  • Ser cuidadós en l'adjectivació. Ha de prevaldre la busca per aportar noves traces informatives a la notícia i desterra el sentit sensacionaliste, evitant alusions despectives i grosseres o massa elogiosas que no aporten nous continguts informatius.
Recomanacions particulars per als professionals de l'informació
  • Conéixer les cultures.
  • Fer que impere la racionalitat; no guiar-se sempre solament per les emocions. Fer primar l'honradea i la professionalitat.
  • L'empatia és important: posar-se en el lloc de l'atre. Intentar comprendre als demés.
  • Assumir que tots els sers humans, pel simple fet de ser-ho, mereixen respecte i dignitat.
  • Utilisar el pensament crític i no sucumbir a la pressió d'un grup.
  • Guiar-se pels drets humans i la democràcia, aixina com els valors que promouen.
  • Apreciar a la gent que lluita per un món més just i

combat la discriminació.

  • No caure en la trampa dels estereotips; no són més que images falses i simplificades.
  • Acceptar l'individualitat de cada ser humà.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Malgesini, Graciela; Giménez, Carlos (2000). Guía de los conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad, Los Libros de la Catarata, p. 406. ISBN 978-848-319-095-1.
  4. ↑ «Estereotipos y prejuicios- concepto». Consultat el 18 de septiembre de 2021.
  5. ↑ González-Gabaldón, Blanca(1998-03-01).«Los estereotipos como factor de socialización de género».Comunicar.6(12): 79–88.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/c12-1999-12.Consultat el 2021-12-16.
  6. ↑ (1987) «estereotips negatius», Històries i estereotips, Madrit: Edicions de la Torre. ISBN 84-7960-086-1.
  7. ↑ Herrero Cecilia, Juan. «La teoría del estereotipo aplicada a un campo de la fraseología: las locuciones expresivas francesas y españolas». Consultat el 13 de octubre de 2012.
  8. ↑ González, Celia Guadalupe Morales(2024-10-14).«La arbitrariedad del signo en el diseño visual y su ineludible relación con los estereotipos».Cuadernos del Centro de Estudios de Diseño y Comunicación.(241)ISSN 1853-3523.Consultat el 2026-03-11.(en es)
  9. ↑ Amossy, Ruth; Herschberg Pierrot, Anne(2001).«Estereotipos y clichés».Eudeba.: 39.
  10. ↑ «ESTEREOTIPOS SOCIALES Y MEDIOS DE COMUNICACIÓN: UN CÍRCULO VICIOSOAutores/asCora Edith Gamarnik».
  11. ↑ Amossy, Ruth; Herschberg Pierrot, Anne(2001).«Estereotipos y clichés».Eudeba.Buenos Aires:
  12. ↑ Jara, Paula Klein(2021).«"La literatura como indagación del lenguaje". Entrevista con el escritor mexicano Carlos Velázquez».Confluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura.36(2): 167–178.ISSN 2328-6962.doi:10.1353/cnf.2021.0001.Consultat el 2021-12-17.
  13. ↑ Enpoli (2021-08-09). «La comedia romántica mexicana.» (en es). Enpoli. Consultat el 2021-12-17.
  14. ↑ Cano Gestoso, José Ignacio(1993).«Los estereotipos sociales: el proceso de perpetuación a través de la memoria selectiva».Madrid:
  15. ↑ 15,0 15,1 Quin, Robyn; McMahon, Barrie(1997).«Històries i estereotips».Edicions de la Torre.Consultat el 20 de abril de 2015.
  16. ↑ Correa García, Ramón Ignacio«Bases para la lectura de imágenes».Consultat el 23 de abril de 2015.
  17. ↑ Rasero Linde, Mª Victoria. «Historia del cuento». Archivat des de l'original, el 22 de mayo de 2015. Consultat el 31 de mayo de 2015.
  18. ↑ Prat Ferrer, Juan José(2013).«Historia del cuento tradicional».Consultat el 31 de mayo de 2015.
  19. ↑ Pérez García, Martha Estela; Leal Larrarte, Sandra Adriana(2017-12).«Las telenovelas como generadoras de estereotipos de género: el caso de México».Anagramas - rumbos y sentidos de la comunicación.16(31): 167–185.ISSN 1692-2522.doi:10.22395/angr.v16n31a7.Consultat el 2021-12-17.
  20. ↑ Mateos de Veta, Ruth(2007).[http://www.madrid.org/cs/satellite?blobcol=urldata&blobheader=application/pdf&blobheadername1=Content-Disposition&blobheadervalue1=filename=dòna+en+mijos+vaig donar%20gitales.pdf&blobkey=aneu&blobtabl i=MungoBlobs&blobwhere=1158619524568&ssbina%20ry=true «La presència d'estereotips en els mijos de comunicació: anàlisis de la prensa digital espanyola»].Consultat el 1 de juny de 2015.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Joseph, Chris. «Tipos de estereotipos en la publicidad», La Voz de Houston. Consultat el 1 de junio de 2015.
  22. ↑ {{Cita we b |url=http://ares.cnice.mec.es/informes/12/contenido/indice.htm |títul=Publicitat, educació i noves tecnologies |fechaacceso=1 de juny de 2015 |autor=Grup d'Investigació "Noves Formes Publicitàries i Nova Economia" i Associació UNESCO per a la Promoció de l'Ètica en els Mijos de Comunicació (AUPEMEC) |editor=Ministeri d'Educació i Ciència}}
  23. ↑ «Campanya publicitària de McDonald’s en Alemània indigna a Mexicans», Sòcul Saltillo, 2 de maig de 2013. Consultat el 1 de juny de 2015.
  24. ↑ «Salma Hayek está en contra de los estereotipos latinos». rpp.pe (9 de julio de 2013). Consultat el 18 de mayo de 2016.
  25. ↑ Saura, Antonio(2010).«La presencia del cine español en el mercado internacional».Consultat el 1 de junio de 2015.
  26. ↑ Belinchón, G.; García, R.. «La cruel paradoja del cine español», El País, 23 de septiembre de 2014. Consultat el 1 de junio de 2015.
  27. ↑ García, Rocío. «El cine español firma su mejor año», El País, 10 de diciembre de 2014. Consultat el 1 de junio de 2015.
  28. ↑ Parini, Pino(2002).«Los recorridos de la mirada. Del estereotipo a la creatividad».Paidós.Barcelona:: 289-290.
  29. ↑ Pérez Serrano, Gloria(1991).«El análisis de contenido de la prensa».Madrid:
  30. ↑ Stam, Robert(1999).«Teorías del cine: Una introducción».Paidós.Barcelona:: 311-312.
  31. ↑ Gordillo, Inmaculada(2006).«El diálogo intercultural en el cine español contemporáneo: entre el estereotipo y el etnocentrismo».Comunicación.(4): 207-222.Consultat el 1 de junio de 2015.
  32. ↑ Rodrigo Alsina, Miquel(1999).«La Comunicación Intercultural».Anthropos.Barcelona:: 82-83.
  33. ↑ Williams, John.E.; Best, Deborah.L.(1990).«Measuring Sex Stereotypes: a Multination Study».Sage.
  34. ↑ Gila, Juana; Guil Sevilla, Ana(1999).«La mujer actual en los medios: estereotipos cinematográficos».Comunicar.(12): 89-93.
  35. ↑ González Gabaldón, Blanca(1999).«Los estereotipos como factor de socialización en el género».Comunicar.(12): 79-88.
  36. ↑ Ramírez Macías, Gonzalo; Piedra de la Cuadra, Joaquín; Ries, Francis; Rodríguez Sánchez, Augusto R.(2011).«Estereotipos y roles sociales de la mujer en el cine de género deportivo».Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información.12(2): 82-103.ISSN 1138-9737.Consultat el 1 de junio de 2015.
  37. ↑ David Trafimow & Magda Osman (2022) Barriers to Converting Applied Social Psychology to Bettering the Human Condition, Basic and Applied Social Psychology, 44:1, 1-11, DOI: 10.1080/01973533.2022.2051327.
  38. ↑ Lai, C. K., Marini, M., Lehr, S. A., Cerruti, C., Shin, J. E. L., Joy-Gaba, J. A., ... & Nosek, B. A. (2014). Reducing implicit racial preferences: I. A comparative investigation of 17 interventions. Journal of Experimental Psychology: General, 143(4), 1765.
  39. ↑ Lai, C. K., Skinner, A. L., Cooley, I., Murrar, S., Brauer, M., Devos, T., ... & Nosek, B. A. (2016). Reducing implicit racial preferences: II. Intervention effectiveness across t ime. Journal of Experimental Psychology: General, 145(8), 1001.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estereotip&oldid=1650621»