Gustave Doré

Gustave Doré

Paul Gustave Doré (/ɡystav dɔʁi/; Estrasburc, 6 de giner de 1832-París, 23 de giner de 1883) va ser un artiste francés, pintor, escultor i ilustrador, faceta esta última que li va donar fama internacional. És considerat en el seu país l'últim dels grans ilustradors i internacionalment un dels més famosos ilustradors d'el XIX. Entre els seus treballs més notables poden citar-se les ilustracions per a L'ingeniós fidalc don Quixot de la Mancha, la Bíblia (1865) i la Divina comèdia, que varen ser l'image clàssica que generacions de llectors, artistes i directors de teatre i cine varen tindre d'elles fins a finals d'el XX.

Biografia

Naixcut en Estrasburc, a l'edat de quinze anys va conseguir un contracte en Charles Philipon per a que este li publicara una litografia per semana. Després se li varen encarregar treballs sobre François Rabelais, Honoré de Balzac i Dante Alighieri, fent que, encara molt jove, cobrara més que el seu contemporàneu Honoré Daumier. En 1853 ilustra algunes obres de Lord Byron, que li òbrin les portes per a ilustrar a atres escritors de parla anglesa, entre elles El corp d'Edgar Allan Poe. En 1862 va viajar per Espanya en el baró Davillier. Frut d'eixe dilatat viage, a l'any següent es publicaria una série de cròniques sobre Valéncia, Galícia, Andalusia, Múrcia, en estàncies específiques en Múrcia, Granada, Madrit, i atres capitals espanyoles. L'obra es va incloure en la colecció Li Tour du Monde. En eixa mateixa década de 1860, Vaig dorar va ilustrar una edició francesa de L'ingeniós fidalc don Quixot de la Mancha, de Miguel de Cervantes, partint de la seua experiència vital en la geografia espanyola.

L'èxit d'una nova versió de la Bíblia, ilustrada en 1865, li va servir de targeta de presentació per a fer una gran exposició de les seues obres en Londres, de la que eixiria la Vaig dorar Gallery en New Bond Street.

En 1869, Blanchard Jerrold, va sugerir que treballaren junts per a produir un retrat de Londres. A Jerrold se li va ocórrer l'idea de plasmar The Microcosm of London (1808) obra de Rudolph Ackermann, William Pyne i Thomas Rowlandson. Vaig dorar va firmar un contracte de cinc anys en l'editorial Grant & Co. Això implicava que tenia que passar a lo manco tres mesos a l'any en Londres. Va cobrar la suma de 10 000 lliures esterlines (160 000 dólars aproximadament) per any. Ellibre London: A Pilgrimage, en 180 gravats, va ser publicat en 1872. Encara que va anar un èxit comercial, a bona part dels crítics no els va agradar la publicació, escandalisats pel fet de que Vaig dorar mostrara en la seua obra la pobrea existent en Londres. Va ser acusat pel Art Journal de «fantasioso més que d'ilustrador», i denunciat en atres revistes importants, com la Westminster Review. No obstant, l'èxit de London: A Pilgrimage va provocar que els editors anglesos li feren més encàrrecs: Paradise Lost (El paraís perdut) de John Milton, Idylls of the King d'Alfred Tennyson, The Works de Thomas Hood, i The Divine Comedy (la versió anglesa de La Divina Comèdia) de Dante Alighieri. De forma parala varen ser apareixent els seus treballs en l'Illustrated London News. La seua producció pictòrica és ara molt manco coneguda que les seues ilustracions, pero va gojar igualment d'èxit comercial. Es caracterisa per un naturalisme calculat, atent a les textures i inclinat al tenebrisme; delata influències del barroc espanyol. Es cataloguen unes 150 pintures de Vaig dorar, de les quals no poques són de gran format i encabotament; destaca pel seu tamany (6 x 9 metros) Jesucristo eixint del Pretori (Estrasburc, Musée d'Art moderne et contemporain). Atres obres reseñables són la Andrómeda del Chimei Museum de Tainan (Taiwan) i Venedores de flors de Londres de la Walker Art Gallery de Liverpool. La faceta de Vaig dorar com a pintor caria de presència en museus espanyols fins a l'incorporació en el Museu de Belles arts de Bilbao, en 2020, d'un gran llenç de tema espanyol, Els vagabunts [1]. Va fallir despuix d'una breu maltia el 23 de giner de 1883 i va ser sepultat en el Cementeri del Père-Lachaise de la capital francesa.

Ilustracions

Per les característiques de la seua obra d'ilustració s'ha considerat a Vaig dorar un visionari recreador del periodo migeval. En els seus gravats sobre fusta, mostra una Edat Mija sobrecogedora i delirant, poblada d'ombrosos boscs, de ruïnes, de masses caòtiques; visions d'un tardorromanticisme a l'us en el camp de l'ilustració, pero més acusat en Vaig dorar que en atres dibuixants. La seua visió d'una Naturalea proveïda de vasts espais, i en reminiscència de John Martin, revela una atracció per lo sublim que entronca clarament en les teories burkenianas.

Redissenye del Gat en Botes per a Els Contes de Perrault.

Un dels seus treballs en major impacte en la cultura popular a dia d'hui, encara que poc reconegut, és el redisseny del Gat en Botes al com va convertir en un cavaller de capa i espasa, est redisseny és una ilustració en gravat per a una nova edició del clàssic conte europeu popular, escrit per Charles Perrault. Dit disseny és l'inspiració directa per al personage de mateix nom en algunes de les películes de Shrek i les seues spin-off El Gat en Botes.

Dotat d'una enorme capacitat de treball ("¡Ho ilustraré tot!", va afirmar en una ocasió), va posar en imàgens l'obra essencial de clàssics com Dante, Cervantes, La Fontaine, Rabelais, Balzac, Edgar Allan Poe... Ademés de la seua fantasia, destaca pel seu alvertent de croniste social, en els seus gravats per a Londres o en les escenes dels seus viages. Aixina per eixemple, en Un pelegrinage (1872), en text de Blanchard Jerrold, Vaig dorar presenta a través d'imàgens casi realistes els suburbis delondres de l'época industrial. Una d'estes lúgubres visions, La presó de Newgate: el pati d'eixercicis, fascinaria anys més vesprada a Van Gogh, que la pinta en 1890. L'investigadora Blanche Roosevelt va mamprendre en 1885 una detallada recopilació i catàlec de l'obra de Vaig dorar, que de forma esquemàtica podria reflectir-se en este llistat elemental:

• Ilustracions per al Nouveau Paris, 1857;
• Histoire de ses 20 Arrondissements, un volum en 150 dibuixos, publicat per Barba;
• Ilustracions per al Aline. Journal d'un Jeune Homme, escrit per Valéry Vernier;

• 60 dibuixos per a la traducció de L'Habitation du Désert, de Mayne Reid;

I la següent relació des de 1860 fins a 1877:

La Fille du Grand Chieftain Flêche d'Or L'Ange dones Frontières Els Vierges de la Forêt The Tempest sobre l'obra de Shakespeare Els Figures du Temps Els Chansons d'Autrefois Li Roi dones Montagnes Els Mythologies du Rhin L'Espagne, Mœurs et Paysages Els États Unis et la Mexique Histoire aussi intéressante qu'invraisemblable de l'intrepide Capitaine Castagnette, neveu de l'Homme à la Tête de Bois. Aventures de Baron Münchausen Légende de Croquemitaine La Chasse au Lion et à la Panthère Don Quixote de la Mancha Els Contes de Perrault De Paris en Afrique L'Histoire d'un Minute Travailleurs de la Mer Cressy and Poictiers

L'Épicurien Falmy Realm Li Chevalier Beautemps Atala Gautier's Capitaine Fracasse Histoire de la Guerre en Mexique Il Purgatori ed il Paradiso Li Chemin dones Écoliers La Sainte Bible Paradise Lost La France et la Russie Els Fables de Lafontaine Els Pays-bas et la Belgique Thomas Hood's Poems The Rime of the Ancient Mariner, una edició nova de Rabelais London Two Hundred Sketches - Humorous and Grotesque, editat en Londres L'Espagne Histoire dones Croisades Idylls of the King Orlando Furiós d'Ariosto Els Saltimbanques

Selecció d'obres

• 
  Portada de la versió ilustrada per Vaig dorar del Quixot (1863).
• 
  Combat entre un bou i un elefant, per a L'Espagne (1862-3) de Charles Davillier.
• 
  Andrómeda, quadro de 1869; Chimei Museum (Tainan, Taiwan).
• 
  Venedores de flors de Londres, Walker Art Gallery (Liverpool, Regne Unit).

• La Parc et l’Amour, terracota, 1877, museu de les Belles-Arts de Brou en Bourg-en-Bresse.
• L'Effroi, bronze, presentat en el Saló de 1879.
• Monument a Alejandro Dumas pare, 1883, Plau Malesherbes, París.
• À saute-mouton, bronze.
• Acróbates, bronze, Museu Ringling, Sarasota, Florida.
• La Défense Nationale, bronze, Rosenberg Library, Galveston, Texas.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gustave Doré.
• Passions Vaig dorar galeria en llínea