Cognició implícita

El terme cognició implícita es referix a l'influència de factors com el coneiximent, percepció o memòria sobre el comportament d'una persona, particularment quan esta no té consciència alguna de tals influències.

Resumixen

La cognició implícita inclou tot lo que un deprén i fa de manera subconscient o inconscient. Un eixemple d'este fenomen és l'habilitat d'anar en bicicleta: quan una persona deprén per primera volta, està plenament conscient de cada moviment que fa i de cada habilitat que adquirix. Pero despuix de fer-ho per molt temps, inclús despuix de deixar la bicicleta per molts anys, en prendre de nou la bicicleta no necessita deprendre eixes habilitats una atra volta, sino que el seu coneiximent implícit pren el control i pot conduir-la com si mai haguera deixat de fer-ho. En atres paraules, no necessita pensar sobre les accions específiques necessàries per a anar en bicicleta. Este eixemple ilustra el fet de que la cognició implícita està relacionada en moltes de les activitats mentals i situacions quotidianes en la vida. Hi ha molts processos en els que s'utilisa la memòria implícita, inclús l'aprenentage, la cognició social i la resolució de problemes.

En psicologia cognitiva i social, este tipo de processos s'estudia per mig de procediments experimentals indirectes coneguts com a mides implícites, que utilisen indicadors conductuales com a temps de reacció o taxes d'encert per a inferir l'activació de processos cognitius automàtics.

Història

La cognició implícita va ser mencionada per primera volta en l'any 1649 en el seu tractat Les Passions de l'Ànima. Ell diu haver descobert que les experiències desagradables experimentades en la chiquea permaneixen en el cervell del chiquet, encara fins a la seua mort, sense un registre conscient de la seua permanència. A pesar de que esta idea mai va ser acceptada per cap dels seus parells, en 1704 Gottfried Wilhelm Leibniz, en el seu llibre Nous ensajos sobre l'enteniment humà, va resaltar l'importància de les percepcions inconscients, les quals va descriure com a idees de les que no estem conscients i no obstant influïxen en el comportament. Ell va propondre que les persones tenen efectes residuals de les seues impressions prèvies, encara sense conservar el recort d'eixes impressions. En 1802 el filòsof francés Maine de Biran, en el seu llibre Influencia de l'hàbit sobre la facultat de pensar, va anar el primer despuix de Leibniz en discutir sistemàticament la memòria implícita, afirmant que despuix de suficients repeticions, un hàbit pot tornar-se automàtic, és dir: realisat automàticament sense coneiximent conscient. En 1870, Ewald Hering va dir que era essencial considerar la memòria inconscient, involucrada en la rememoración involuntària i el desenroll d'accions habituals automàtiques i inconscients.

Vore també

• Alief (estat mental)
• Consciència
• Actitut implícita
• Memòria implícita
• Estereotip implícit
• Teoria de marcs relacionals
• Primat de resposta
• Mensage subliminal