Mensage subliminal
Un mensage subliminal és un mensage o senyal dissenyada per a passar per davall el mensage (sub) dels llímits (liminal) normals de percepció. Entre els eixemples, pot mencionar-se un mensage en una cançó, inaudible per a la ment conscient pero audible per a la ment inconscient o profunda; o una image transmesa d'un modo tan breu (com la dècima part d'un segon) que passa desapercebuda per la ment conscient pero, aixina i tot, percebuda inconscientment. La persona pot no percebre el mensage en forma conscient, pero sí de manera subconscient.
Els mensages subliminals també poden ser des de simples comercials per a induir a consumir un producte, fins a mensages que poden canviar, d'alguna manera, l'actitut o aspecte físic d'una persona. cal destacar que un consens casi total entre sicòlecs i investigadors va aplegar a la conclusió de que els mensages subliminals no produïxen un efecte poderós ni durador en el comportament, a no ser que estos estiguen presents en la vida de les persones de forma excessiva.[1]
Història
Antecedents
La primera menció registrada sobre la percepció subliminal és la realisada en els escrits de Demócrito. Plató va parlar d'esta noció en el seu escrit Timeu.
Aristòtil va explicar de modo més detallat els llindars de la consciència subliminal en la seua "Parva Naturalia" fa més de dos mil anys, i sembla ser el primer en sugerir que els estímuls no percebuts de modo conscient ben podrien afectar els somis. Fa 2250 anys Aristòtil va explicar en la seua teoria del somi:
- "Si els impulsos que tenen lloc durant el dia no són massa forts i poderosos passen inadvertits per impulsos altament desperts. Pero mentres dormim té lloc lo contrari, llavors els chicotets impulsos semblen grans. Açò aclarix lo que passa en el somi. Quan només hi ha ecos dèbils en els seus oïts els hòmens creuen que es tracta d'alguna cosa relampagueante i extraordinari".
Aristòtil va anticipar lo que a principis del sigle es coneixeria com l'efecte Poetzle. El filòsof Montaigne es va referir a dit fenomen de la percepció subliminal en 1580.
Principis del XX
Durant l'última part del XIX i principis de el XX, Freud va investigar nous conceptes, teories i llibres sobre el subconscient i l'inconscient. La teoria del somi de Freud va crear una base sobre la que el doctor O. Poetzle va fer un dels primers descobriments científicament importants sobre la percepció subliminal. Freud va dir que els somis tenen tres característiques principals:
- Protegixen el dormir en convertir el material potencialment perturbador en images pròpies del somiar;
- Representen la realisació del desig.
- Els estímuls del somi són transformats de manera simbòlica abans de sorgir en el somi, sobretot aquells estímuls que amenacen a l'individu.
Poetzle va descobrir que un estímul o una informació captada conscientment per una persona no apareix en els somis subsegüents. Quan estudiava les reaccions a figures plasmades o amagades en pintures va descobrir que el contingut del somi en aparència era traçat pels estímuls percebuts a un nivell inconscient anterior al somi. El científic va formular la seua Llei d'exclusió al voltant de l'observació de que els sers humans exclouen dels seus somis les senyes percebudes de manera conscient. Va concloure dient que el contingut dels somis estava compost en essència d'informació percebuda subliminalment. Poetzle va reflexionar sobre que el concepte de transformació de Freud, la tercera característica del somi, era en essència una modificació de material percebut de modo subliminal. Este fenomen de transformació va ser descrit més tart com la defensa de la percepció, mecanisme per mig del qual l'individu es protegix a sí mateixa de l'informació que podria ser poc plaentera, potencialment amoladora o que produïra conseqüències d'ansietat. L'informació amenaçadora depositada en l'inconscient deu ser enterrada o transformada en alguna cosa relativament inofensiu abans de ser admés en la consciència. L'anàlisis del somi durant la psicoterapia es basa en l'interpretació de l'estat transformat de manera llenta i cuidadosa per a que el pacient puga deprendre a viure en comoditat quan sorgixen de l'inconscient els recorts penosos.
Els discípuls de Poetzle teorizaron que els ulls fan prop de 100 000 fixació diàriament. Solament una chicoteta part d'estes fixació s'experimenta de modo conscient. D'alguna manera el contingut percebut subliminalment és aïllat i transformat per a la seua reproducció posterior en els somis. El descobriment sugerix que els estímuls induïts de modo subliminal actuen en un efecte de reacció retardada de "alarma de rellonge" o "bomba de temps" sobre el comportament.
En 1919 Poetzle va establir una relació entre els estímuls subliminals, la sugestió poshipnótica i la neurosis compulsiva. Un individu realisa els actes que se li han indicat o programat que faça sense cap coneiximent de per qué està fent dites coses.
Investigacions recents
L'estudi de la percepció subliminal va tornar a cridar l'atenció del públic a finals de la década de 1950. En 1957, James Vicary, publicitari nortamericà, va demostrar el taquistoscopi, màquina que servia per a proyectar en una pantalla mensages invisibles que poden ser captats pel subconscient. Durant la proyecció d'una película apareixien fotogrames en el següent mensage: "¿Tens fam? Menja cloches. ¿Tens set? Beu Coca-cola". Segons Vicary el resultat va ser sorprenent: les vendes es varen disparar.
La seua teoria va ser arreplegada per l'escritor Vance Packard en el llibre "Les formes amagades de la propaganda" que va causar preocupació de les autoritats nortamericanes en plena Guerra Freda en la llavors Unió Soviètica. Una llei va prohibir l'ús de publicitat subliminal i la CIA va començar a estudiar la seua utilisació contra l'enemic.
No obstant, quan els jugadors independents varen tractar de replicar l'experiment junt a Vicary, el fracàs va ser complet. Quan Vicary va publicar el seu sorprenent descobriment, la seua empresa travessava greus problemes econòmics. En 1962, l'autor va reconéixer públicament que s'havien manipulat els resultats:
“Yo tenia una bona idea per a vendre: usar els espais de les películes per a introduir mensages comercials sense tindre que interrompre-les. Era només un truc que no sabíem si funcionaria, pero la prensa va filtrar el borrador d'un estudi que tenia unes poques senyes que no eren significatius...”.[2]
L'últim i més gran de tots els anàlisis científics d'esta teoria va ser el metaanálisis de C. Trappery en 1996 i va incloure els resultats de vintitrés experiments diferents. Cap va provar que els mensages subliminals causen efecte de comportament compulsivo.[3] Tampoc s'han provat les seues presuntes bondats en métodos per a deprendre idiomes, baixar de pes o deixar de fumar mentres es dorm.[4]
No obstant el metaanálisis de C. Trappery de 1996 ha segut refutado dèu anys més tart, en 2006, pels investigadors Johan C. Karremansa, Wolfgang Stroebeb i Jasper Claus, del Departament de Psicologia Social de la Radboud University Nijmegen i del Departament de Psicologia Social i Organizacional de l'Universitat de Utrecht, els qui citen l'experiment de Vicary com un experiment àmpliament desacreditat, i que, no obstant no invalida el hipòtesis de l'efectivitat dels mensages subliminals.
Estos investigadors finalment han demostrat que si les condicions són les correctes els mensages subliminals funcionen.[5][6]
Vore també
Referències
- ↑ http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/mar.4220050405/abstract
- ↑ Revista Advertising Age, setembre de 1962
- ↑ Trappey, Charles (1996), A meta-analysis of consumer choice and subliminal advertising, Psychology & Màrqueting
- ↑ http://www.csicop.org/si/show/subliminal_tapes_how_to_get_the_message_across/
- ↑ News Scientist: Subliminal advertising may work after all.
- ↑ Journal of Experimental Social PsychologyVolume 42, Issue 6, November 2006, Pages 792-798. Beyond Vicary’s fantasies: The impact of subliminal priming and brand choice.
Bibliografia
- Subliminal Perception: The nature of a controversy, N.F.Dixon, McGraw-Hill, New York, 1971.
- Psychological Investigations of Unconscious Perception, Journal of Consciousness Studies, P.M Merikle and M. Daneman, 1998.
- New Look 3: Unconscious Cognition Reclaimed, American Psychologist, 47, Anthony W. Greenwald, 1992.
- Holender, D. (1986). Semantic activation without conscious identification in dichotic listening, parafoveal visió, and visual masking: A survey and appraisal. Behavioral and Brain Sciences, 9, 1-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mensaje subliminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.