Mensage
Aparència

El mensage[1] és, en el sentit més general, l'objecte de la comunicació. Està definit com l'informació o enunciat verbal que l'emissor envia al receptor a través d'un canal de comunicació o mig de comunicació determinat (per eixemple, el parla o l'escritura).[2] No obstant, el terme també s'aplica, depenent del context, a la presentació de dita informació; és dir, als símbols utilisats per a transmetre el mensage. Qualsevol que siga el cas, el mensage és una part fonamental en el procés de l'intercanvi d'informació.
Seguint les funcions del llenguage, el mensage complix en la funció poètica o estètica, a on és destacat el mensage per procediments llingüístics; per eixemple Caminante, no hi ha camí....[2]
Definició comuna
- És l'unitat comunicacional singular (una unitat de conducta).[3]
- En redacció, un text breu que, en llenguage simple, transmeta informació a una persona que es troba absent al moment de redactar-ho.
- Qualsevol pensament o idea expressat breument, i preparat per a la seua transmissió per qualsevol mig de comunicació.
- Una cantitat arbitrària d'informació l'inici de la qual i final estan definits o són identificables.
- Informació de registre, un fluix de senyes expressat en notació ordinària o críptica i preparat en un format específic per a la seua transmissió per qualsevol mig de telecomunicacions.
- Es denomina mensage electrònic (o carta electrònica) ad aquell que fa us del correu electrònic. És l'equivalent electrònic a la carta tradicional, manuscrita o impresa normalment en paper i que viaja físicament per correu.
- Hui en dia també s'utilisa el terme mensageria instantànea tots els sistemes de telecomunicacions que permeten enviar mensages escrits de manera immediata a usuaris conectats a una ret que proporciona este servici.
Formes del llenguage
- Intenció comunicativa informativa: Notícies periodístiques, texts científics, texts humanístics, etc.[2]
- Intenció comunicativa preceptiva: texts judicials, texts administratius, etc.[2]
- Intenció comunicativa persuasiva: texts propagandístics, Texts publicitaris, texts ensayísticos, etc.[2]
- Intenció comunicativa estètica: texts lliteraris: texts lírics, texts narratius, texts dramàtics, etc.[2]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Arroyo Cantón, Carlos; Berlato Rodríguez, Perla (2012). «La comunicación», Lengua castellana y Literatura (en español), Oxford University Press, pp. 407. ISBN 9788467367966. Consultat el 3 de abril de 2017.
- ↑ Watzlawick, P.; Beavin Bavelas, J.; Jackson, D. D. (1991). Teoría de la comunicación humana: Interacciones, patologías y paradojas, Herder.