Anar al contingut

Anorèxia nerviosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Anorèxia nerviosa
Per a atres usos d'este terme vore Anorèxia (desambiguaació).


La anorèxia nerviosa és, junt en la bulímia, un conjunt de trastorns de la conducta alimentària i un dels principals desórdens alimentaris, també cridats trastorns psicogénicos de l'alimentació (TPA). Lo que distinguix a l'anorèxia nerviosa és el rebuig del menjar per part del malalt i el por obsessiva a engordir, que pot conduir-ho a un estat d'inanició. És dir, una situació de gran debilitat ocasionada per una ingesta insuficient de nutrients essencials.[1] En casos greus pot desenrollar desnutrición, fam, amenorrea i desvalaïment.[2]

Els seus orígens nosológicos són molt antics, es coneixen casos descrits des del periodo helenístic, relacionats en el dejuni religiós. Participen en la seua evolució les funcions sicològiques, els trastorns neuroendocrins, hormonaels i metabòlics.[3] Els possibles tractaments estan encara en estudi, els tractaments farmacològics actuals poden donar solament un modest benefici al pacient.[4]


L'anorèxia nerviosa és un trastorn, i no deu confondre's en el síntoma també cridat anorèxia. El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) + órexis («gana», «fam»; «desig»), i s'ampra, en general, per a descriure l'inapetencia o falta de gana;[5][6][7] este síntoma pot ocórrer en circumstàncies molt diverses, tals com a estats enfebrats, malalties generals i digestives o simplement en situacions transitòries de la vida quotidiana. L'anorèxia per lo tant és un síntoma que pot aparéixer en moltes malalties i no una malaltia en sí mateixa.[8][9]

Pel contrari, la anorèxia nerviosa no és un síntoma, sino un trastorn específic caracterisat per una pèrdua autoinducida de pes, acompanyada per una distorsió de l'image corporal, la presència de la qual és indicativa d'un estat patològic diferent de l'individu, i pot tindre conseqüències molt greus per a la salut de qui la patix.[8][9]

Classificació

[editar | editar còdic]

És possible identificar dos subtipos d'anorèxia nerviosa,[10] en funció de si el pacient té o no porgat d'eliminació que vaja més allà del fem normal dels aliments (tals com a bossades autoinducidos, us excessiu de laxantes, diuréticos o enemes):

  • Restrictiva: si el pacient intenta disminuir de pes realisant dieta i practicant eixercici físic. No existixen bossades autoprovocados ni consum de medicaments per a accelerar l'acció de la dieta.[11]
  • En alimentació compulsiva / autoliberadora, si es manifesten tals comportaments.[12] Ademés de la dieta i de l'eixercici, les persones afectades per esta modalitat es autoprovocan la bossada, i generalment intenten ocultar-ho, per a que ningú ho sàpia.


Es va portar a terme un estudi durant 10 anys per a entendre quins són les diferències a nivell sociodemogràfic entre els dos tipos d'anorèxia. Este estudi va trobar que:[13]

  • les chiquetes afectades per la restrictiva tenen una millor relació en la seua família i especialment en la seua mare;
  • les persones que la varen sofrir de forma compulsiva varen ser víctimes, en més freqüència que els pacients en la forma restrictiva, d'abús físic o sexual freqüentment per part del pare;
  • en abdós formes es va trobar un alt percentage de cas d'abús d'alcohol per part del pare;
  • aquells que manifesten la forma compulsiva tenen una major tendència a abusar del alcohol i un major desig de suïcidi.

Atres resultats es referixen a els pares dels chiquets que sofrixen anorèxia, i els trastorns mentals estan relacionats en la mare, la freqüència és molt major en les famílies en chiquets que sofrixen d'anorèxia restrictiva.

S'ha descrit en la lliteratura també una atra forma de l'anorèxia nerviosa, que diferix de les dos anteriors, el nom dels quals, «l'anorèxia crònica Meyer», es deriva de l'acadèmic Adolf Ernst Meyer. La diferència substancial és que esta última solament apareix en l'infància i és de tipo crònic, en resultat d'un retardo en la madurea i hipoxia.[14]

Història

[editar | editar còdic]
El pacient en anorèxia nerviosa percep la seua image corporal de manera distorsionada. Es veu obés encara que en realitat està prim.

L'anorèxia nerviosa es considera un problema de salut del «món industrialisat», a pesar de que els primers casos descrits es remonten a abans de Crist, durant l'época helenística, relacionats en l'inanició voluntària per motius religiosos.

En l'Edat Mija

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anorèxia mirabilis.
Erro al crear miniatura:
Santa Catalina de Siena (25 de març de 1347 a 29 d'abril de 1380) sofria anorèxia nerviosa.

En l'Edat Mija, una época en que els valors religiosos estaven molt arraïlats en les persones, l'anorèxia era vista com una meta espiritual a alcançar; de fet, es va parlar de la «santa anorèxia» i «el dejuni ascético» en un periodo històric en el qual es perseguia en freqüència la busca de les virtuts espirituals per mig de la mortificaació del cos.[15]


Les víctimes ilustres del trastorn eren en eixe moment dònes santes, convertides més vesprada. Buscant un «matrimoni en Crist», es negaven el menjar. Entre eixes dònes, estaven santa Blesila, santa Catalina de Siena i la beata Ángela de Foligno.[16][17]

En temps moderns

[editar | editar còdic]

Terminologia; primeres troballes

[editar | editar còdic]

Encara que va anar el mege genovés Simone Porta el primer que en 1500 va començar a estudiar i descriure el quadro clínic de l'anorèxia nerviosa, tradicionalment es considera que el seu descobriment es va produir en 1689, any en que el mege britànic Richard Morton va publicar el primer informe de dos pacients que, en absència de malaltia manifesta, es negaven a menjar. Morton va cridar a est trastorne consumició nerviosa:[18]

El fill del reverent Steele, entorn als setze anys d'edat, va caure gradualment en una total falta de gana, i posteriorment atròfia universal, anhelant poc, poc sempre per més, per dos anys, sense que hi haguera febra, tós o atres síntomes de qualsevol atra malaltia dels pulmons o unes atres vísceres, inclús sense diabetis o diarrea o atres senyals d'evacuació coliacional o no naturals. Aixina que juge este consum com a nerviós, com una cosa que té les seues raïls en el hàbit del seu cos i es deriven d'un destorbament del seu sistema nerviós.
Descripció de l'estudi de cas de Richard Morton.[nota 1]
Erro al crear miniatura:
Charles Lasègue (5 de setembre de 1816-20 de març de 1883), qui va falcar el terme anorèxia histérica.

En 1860, Louis-Victor Marcé va descriure per primera volta un desorde de l'estòmec, en un predomini en el sexe femení. Casi de manera simultànea, este concepte ho varen recuperar i varen identificar: en París, en 1870, com a anorèxia histérica, Charles Lasègue, qui va utilisar esta expressió per a resaltar l'orige psíquic de l'alteració alimentària,[19] i en Londres, com a anorèxia nerviosa, William Withey Gull, qui va utilisar este terme per primera volta en una conferència en Oxford i la va descriure com una malaltia d'orige sicològic.[20] Va ser el mateix Lasegue qui va proporcionar la primera descripció detallada del núcleu psicopatológico central del disturbi, per lo que es deu a ell el mèrit de haver prestat atenció a l'orige no orgànic d'este trastorn i el de haver considerat l'important rol que té la família (vore teràpia familiar) en el desenroll de l'anorèxia.


Entre 1889 i 1911, es pot trobar interés en este trastorn en l'obra de neurólogos com Jean-Martin Charcot i Gilles de la Tourette.[21] Durant 1903, el sicòlec francés Pierre Janet, en el seu ensaig Els Obsessions et la Psychasthénie (Les obsessions i la psicastenia), va descriure les característiques del trastorn, en donar una atra definició: psicastenia. Va pensar que es devia a la negativa, per part de la dòna, de la seua sexualitat.[15]

En 1914, el fisiólogo Morris Simmonds va sugerir el hipòtesis de l'insuficiència pituïtària greu (és dir, una insuficiència de l'hipòfisis) com la base de la patologia, i aixina va establir, per als anys successius, un enfocament endocrinológico a l'anorèxia nerviosa. La categoria de diagnòstic d'anorèxia nerviosa va aparéixer en el DSM (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) des de la seua segona edició (DSM-II), 1968, i des de llavors el trastorn seguix present en eixa publicació, en totes les seues edicions i revisions, fins al més recent, el DSM-V.

Segons Sigmund Freud, l'anorèxia nerviosa es relaciona en una forma de melancolia en la qual no correspon a una evolució sexual, o be que la persona no ha desenrollat la seua pròpia identitat sexual realisada.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Eduardo García-Camba: Alvanços en trastorns de la conducta alimentària. Anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, obesitat. Elsevier Masson, 2001, ISBN 978-84-458-1068-2.
  2. ↑ Legenbauer, T., Herpertz, S.(2008).133
    961-965.
  3. ↑ Podfigurna-Stopa, A., Meczekalski, B., Warenik-Szymankiewicz, A.(2007).78
    990-994.
  4. ↑ Crow, S. J., Mitchell, J. E., Roerig, J. D., Steffen, K.(2008).
  5. ↑ Fisterra (ed.): «Anorèxia nerviosa». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2008. Consultat el 1 d'agost de 2011.
  6. ↑ Melissa Lenoir; Tomas J. Silber: Anorèxia nerviosa en chiquets i adolescents. Arch.argent.pediatr 2006; 104(3):253-260. Consultat l'1 d'agost del 2011
  7. ↑ José A. Yaryura: Trastorns Obsessiu Compulsivos. Editorial Harcourt Brace, ISBN 84-8174-264-3. Consultat el 8 d'agost del 2011
  8. ↑ 8,0 8,1 Diccionari enciclopèdic de medicina Dorlan. Editorial Interamericana. Consultat el 8 d'agost de 2011
  9. ↑ 9,0 9,1 Moore, David P. & James W. Jefferson: Manual de siquiatria mèdica.
  10. ↑ «DSM-IV: Anorèxia Nerviosa». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
  11. ↑ «Defensor del menor de la Comunitat de Madrit: L'anorèxia nerviosa i la bulímia, un problema de tots.» (pdf). Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2011.
  12. ↑ Diagnostic and statistical manual of mental disorders 4.ª edició American Psychiatric Association 1994
  13. ↑ Psychiatria Polska.41(3)
    350–364.ISSN 0033-2674.Consultat el 2021-07-21.
  14. ↑ Speidel H.(1996).46
  15. ↑ 15,0 15,1 Giberti, Franco (2007). Manuale vaig donar Psichiatria pág 231, Milano: Piccin. ISBN 978-88-299-1851-5.
  16. ↑ «La santa anorèxia de la Santa Catalina de Siena» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2014. Consultat el 20 d'abril de 2008.
  17. ↑ Bell, Rudolph M. (2002). El dejuni i el misticisme des de l'Edat Mija fins a hui (en anglés), Roma-Bari: GLF editori Laterza. ISBN 88-420-5629-4.
  18. ↑ Guidetti, Vincenzo (2005). Fonaments de la neuropsiquiatría infantil i de l'adolescent pág 164, Boloña: el Molino. ISBN 88-15-10284-1.
  19. ↑ José L. Fresquet. Institut de Història de la Ciència i Documentació (Universitat de Valéncia - CSIC): Charles Ernest Lasègue (1816-1883). Consultat el 8 de decembre de 2011
  20. ↑ Medical Papers, Sir William Withey Gull, editat per T D Acland (1894) pag 311-314.
  21. ↑ van't Hof. Lisse, Sonja (1994). Anorèxia Nervosa: The Historical and Cultural Specificity: Fallacious Theories and Tenacious Facts, New York: The Netherlands, Swets & Zeitlinger.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

General

[editar | editar còdic]
  • Segen, Joseph C. (2006). Concise Dictionary of Modern Medicine (en anglés), New York: McGraw-Hill. ISBN 978-88-386-3917-3.
  • M. Anderson (2004). Mosby's medical, nursing, & Allied Health Dictionary sexta edició (en anglés), New York: Piccin. ISBN 88-299-1716-8.
  • Harrison (2006). Harrison's Manual of Medicine: 16th Edition (en anglés), New York - Milano: McGraw-Hill. ISBN 88-386-2459-3.
  • Brumberg, Joan Jacob (1997). The Appetite as Voice (en anglés), New York: Routledge: Carole Counihan, pp. 159-179. ISBN 88-386-2459-3.

Específica

[editar | editar còdic]
  • Giberti, Franco (2007). Manuale vaig donar Psichiatria (en italià), Milano: Piccin. ISBN 978-88-299-1851-5.
  • Invernizzi, Giordano (2006). Manuale vaig donar Psichiatria i Psicologia clinica, terza edizione (en italià), Milano: McGraw-Hill. ISBN 88-386-2393-7.
  • Serrato, Gloria (2000). Anorèxia i bulímia, trastorns de la conducta alimentària, primera Edició, Madrit, Espanya: Lliure Hobby Club, S.A.. ISBN 97-884-955-9810-3.
  • Manual de Psicopatología i Siquiatria, 2.ª edició, Dra. Elisa Norma Cortese, Universitat Oberta Interamericana, Argentina, Buenos Aires.
  • Per a la part històrica:
    • (en anglés) van't Hof. Lisse, Sonja (1994). Anorèxia Nervosa: The Historical and Cultural Specificity: Fallacious Theories and Tenacious Facts, New York: The Netherlands, Swets & Zeitlinger.
    • (en anglés) Rudolph M. Bell; epílec de William N. Davis, Holy anorèxia, Chicago, London, 1985. ISBN 0226042049.: La santa anoressia. Digiuno i misticisme dal Medioevo a oggi, Roma-Bari, GLF editori Laterza, 1.ª ed. 1987. No ISBN. Ed. economica 1998. ISBN 88-420-5629-4. 2.ª ed. 2002. ISBN 978-88-420-5629-4.
  • Per als factors de risc neonatals: (en anglés) Sven Cnattingius, MD, PhD; Christina M. Hultman, PhD; Margareta Dahl, MD, PhD; Pär Sparén, PhD(1999).56
634-638.
  • Sobre el tema del tractament forçat: (en anglés) Jacinta O. A. Tan, Tony Hope, Anne Stewart, Raymond Fitzpatrick(2006).13
267-282.
  • Per a l'epidemiologia: (en anglés) Maria Makino, Koji Tsuboi, Lorraine Dennerstein,(2004).
  • Per als factors relacionats en el suïcidi: (en anglés) Pompili M, Mancinelli I, Girardi P, Ruberto A, Tatarelli R.(2004).36
99-103.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anorèxia_nerviosa&oldid=1213931»