Pro-Mia
Pro-Mia, és un terme conformat pels prefixos Pro, que significa "a favor de" i Mia que fa referència a la bulímia. És un grup o subcultura, que promou i recolza la bulímia com estil de vida, en lloc de considerar-l'un trastorn alimentari.[1] Comença a popularisar-se per un programa de TV dedicat a les pàgines Pro-Ana i Pro-Meua, del popular reality show El show de Oprah Winfrey nortamericà en octubre de 2004.[2]
Descripció
Els activistes Pro-Mia (bulímia), de la mateixa manera que els Pro-Ana (anorèxia), han segut fortament criticats per fomentar el no tractament i la promoció de la malaltia com estil de vida alternatiu.[3]
Els defensors d'esta ideologia no reconeixen la bulímia com un desorde o malaltia que mereixca tractament. Pel contrari, sugerixen que tot lo expost en els seus comunitats és saludable, sempre que no siga dut a l'extrem.[4]
Els diaris personals, els videos, les cançons i manifests elaborats per les persones que participen dels fòrums florixen exponencialment en la Ret. Programes de mensageria instantànea com Microsoft Live Messenger permeten la creació de jagantesques rets d'usuaris (immunes de qualsevol tipo de control institucional). Tot sembla apuntar a que, llunt de constituir una moda passagera, una pintoresca anècdota de la posmodernitat, el fenomen Pro-Ana i Mia està ahí i no té intenció alguna de marchar-se.[2]
Problema alimentici
Els trastorns en l'alimentació són un sério problema en EE. UU. pel seu aument durant el XX i a les altes taxes de morbilitat i mortalitat. És relativament nou i controversial el fenomen, en llocs web, Pro-Ana (pro-anorèxia) i Pro-Mia (pro-bulímia). L'investigació es troba encara en les primeres etapes.[5]
Actualment moltes persones coneixen la gravetat de l'anorèxia, pero ignoren la possible gravetat de la bulímia. En els últims treballs de seguiment realisats en bulímicos en tractament es confirma que sis mesos en acabant de que la bulímia es considera solucionada, un terç d'ells reincidia en la malaltia. La major o menor provabilitat d'una recaiguda es relaciona en algunes variables, i la més significativa és la freqüència de les bossades i quant més temps fa que es varen iniciar. L'existència de la bossada predispon a reincidir en els atracones.[6]
Generalment les persones bulímicas i anoréxicas estan estancades en la chiquea, tenen temor a créixer i a manejar la dependència que això implica. Les seues relacions familiars empijoren perque estan més irritables i més agressives. I açò ocorre també en les relacions socials. Els bulímicos solen ser més compulsivos, lo que implica que a sovint actuen sense prevore les conseqüències dels seus actes.
Vore també
Referències
- ↑ (2003).«Media images, body dissatisfaction, and disordered eating in adolescent women».Am J Matern Child Nurs.
- 119-23.
- ↑ 2,0 2,1 (2007).«Anorèxia, bulímia i internet. Aproximació al fenomen pro-ana i meua des de la teoria subcultural».Frenia. Revista de Història de la Siquiatria.
- 128.
- ↑ Possas, C (1989). Epidemiologia i sociedade: heterogeneidade estrutural i saúde no Brasil, Hucitec.
- ↑ Minayo, M.C.S (2008). O desafio do conhecimento: perquisició qualitativa em saúde, São Paulo: Hucitec.
- ↑ (2010).«The Experience of Bulimic College Students Who Use "Pro-Ana/Pro-Mia" Web Sites: A Two-Phase Mixed-Method Study».ProQuest LLC, Psy.D. Dissertation, Califòrnia Institute of Integral Studies.
- 225.
- ↑ Cervera (1996). Risc i prevenció de l'anorèxia i la bulímia, Barcelona: martinez roca. ISBN 8427021372.
- ↑ Cervera (1996). Risc i prevenció de l'anorèxia i la bulímia, Barcelona: martinez roca. ISBN 8427021372..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pro-Mia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.