Anar al contingut

A privativa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'a privativa o el alfa privativa[1] (del llatí alpha prīvātīvum, del grec antic α στερητικόν) és el prefix a- (o an- abans de vocal) que s'usa en grec i paraules d'orige grec per a expressar negació o absència, per eixemple, les paraules atípic, anestésico i analgésico.

Es deriva d'un sò nassal silàbic protoindoeuropeu n̥- que és l'ablaut de zero grau de la negació ne, és dir, /n/ utilisat com a vocal. Per esta raó, sol aparéixer com an- abans de vocals (per eixemple, an-alfabetisme, an-estesia, an-arquía).[2] Compartix la mateixa raïl en el prefix grec antic nē- o ne- (νη- o νε-), que també és privatiu (per eixemple, ne-penthe "no-dolor", la poció de Polidamna).[3]

No deu confondre's, entre atres coses, en l'alfa copulativa (per eixemple, a-delphi) o la preposicional component an- (és dir, la preposició aná (o el prefix ana-) en elisió de la seua vocal final abans de la vocal següent; per eixemple, en ànodo).

Cognados

Sánscrito

El mateix prefix apareix en sánscrito de forma igual que en grec, també com अ- a- abans de consonant i अन्- an- abans de vocals.

llatí

En Llatí, el prefix en el mateix orige etimològic és in-, com en inverosímil. El prefix preposicional in-, com en inflamable, no està relacionat.

Llengües germàniques

En anglés i unes atres llengües germàniques occidentals, el cognado és un- (o on-).

En les llengües nòrdiques, la N ha desaparegut i el nòrdic antic té en el seu lloc ú- (per eixemple, ú-dáins-akr, "acre sense mort"), en danés i noruec tenen o-, mentres que el suec utilisa o- (pronunciat [o]), i els islandesos i o- feroés usen l'o-.

Homònim

El prefix ἁ- ha- (també ἀ- a- per psilosis), alfa copulatiu, és casi homònim en l'alfa privatiu, pero s'origina en el protoindoeuropeu **sm̥.[2]

Enllaços externs

Referències