Classe baixa
La classe baixa és la classe socioeconòmica en un nivell de diners molt restringits, puix solament tenen accés a coses molt importants com és la salut, alimentació, educació i accés a una llar, i per lo general solen estar estancats en el concepte passiu, per lo que freqüentment el seu estil de vida està caracterisat per carències i llimitacions respecte a l'accés secundari a molts bens econòmics i a una educació superior. Per lo general molts d'ells no han terminat l'institut o mai han estat en una universitat per tindre una economia escassa; els costa aforrar al moment de la seua jubilació, i depenen molt del sistema de pensió de la seguritat social.
Alguns dels integrants d'esta classe social poden aplegar a ser vulnerables a problemes socials com el consum de drogues, collas, violència intrafamiliar i embarassos adolescents, ademés la possibilitat de participar en actes criminals com furts, violacions i microtráfico de drogues. El terme és erròneament confòs al de la pobrea (aquells que no poden tindre diners ni per a mantindre's en recursos bàsics com és la salut o alimentació i per tindre un tipo de treball en lo que en "els carrers" es referix).
La classe baixa se li pot assimilar a la classe obrera (classe treballadora), puix per lo general, abdós tenen el mateix tipo de llabor "no professional" com en mans d'obra o treballs de la llar com albañil, plomeros, jardiners, carpinteros, pintors, mecànics i netejadors.
El terme en la comunitat de classe baixa actual, sol ser moltes voltes assimilat al proletariat (aquells que solament posseïxen el recurs de tindre fills i vendre la seua força de treball en el mercat laboral), ya que per lo general lo que ho iguala a la classe baixa són pels treballadors no qualificats, personal del sector servicis o treballadors de fàbrica mal pagats.
Terminologia assimilable a classe baixa
[editar | editar còdic]La classe baixa pot ser assimilable a diversos conceptes, depenent del context:
Lumpenproletariado
[editar | editar còdic]El lumpenproletariado o subproletariado, és el terme en el que es designa a la població situada socialment per davall o al marge del proletariat i constituïx l'últim estrat social i al que es considera que carix de consciència de classe.
Proletariat
[editar | editar còdic]El proletariat és el terme utilisat per a designar als treballadors de classe obrera que carixen de propietats i mijos de producció per lo que, per a subsistir, es veu obligada a arrendar la seua força de treball a la burguesia, propietària dels mijos de producció en general per salaris baixos o escassos.[1] Un proletario és el membre de la classe obrera o proletariat.[2]
En oposició a la burguesia, el proletariat és la classe social baixa de l'Edat Contemporànea que, en el modo de producció capitaliste, carix de mijos de producció i solament posseïx la seua força de treball. La burguesia és la propietària dels mijos de producció i constituiria la classe social alta.
Classe treballadora
[editar | editar còdic]La classe treballadora inclou aquells que tenen escassos recursos i poden considerar-se classe baixa i aquells que sent treballadors por cuenta ajena que perceben salaris més alts que els permeten certa calitat de vida i, en ocasions, una emulació dels estàndarts de les classes altes. Estos últims a voltes s'inclouen erròneament en la classe mija pel seu nivell salarial si be són classe treballadora per la seua dependència contractual. La classe treballadora inclou aixina mateix la classe obrera tradicional industrial -treballadors en general manuals i industrials- , als treballadors depenents del sector primari aixina com als de servicis o sector terciario.
Des d'una perspectiva marxista, la classe treballadora designa al conjunt de treballadors que, des de la revolució industrial, aporten bàsicament el factor treballe en la producció i a canvi reben un salari o contraprestació econòmica, sense ser propietaris individuals dels mijos de producció.[3][4] El terme es contrapon aixina a classe capitalista o sector social que acapara el capital, aixina com al artesanato, sector en a on per lo general els treballadors són propietaris dels útils de producció.[5]
Classes socials
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Classe social.
La classe social és una forma d'estratificació social en la qual un grup d'individus compartixen una característica comuna que els vincula social o econòmicament, siga per la seua funció productiva o "social", poder adquisitiu o "econòmic" o per la posició dins de la burocràcia en una organisació destinada a tals fins. Estos vínculs poden generar o ser generats per interessos o objectius que es consideren comuns i que reforcen la solidaritat interpersonal. La formació d'un sistema de classes depén del fet de que les seues funcions socials siguen, independentment de l'existència d'una vinculació orgànica, mútuament depenents a un marc social major.
La societat de classes constituïx una divisió jeràrquica basada principalment en les diferències d'ingressos, riquees i accés als recursos materials. Encara que les classes no són grups tancats i un individu pot aplegar a moure's d'una classe a una atra.[6] Este sistema està molt relacionat en el sistema productiu i és el típic sistema d'estratificació de les societats d'Europa en els sigles XVII i XIX, hui estés a casi tot el orbe, aixina com en gran mida de les societats mercantils de l'Antiguetat.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Veu Proletariat, en DRAE
- ↑ Veu Proletario, en DRAE
- ↑ La classe treballadora i els oprimits, Tony Cliff
- ↑ Definició de proletariat del Manifest Comuniste de Marx i Engels, en Marcuse i els subjectes
- ↑ Manuscrits d'Economia i Filosofia (1844)
- Archivat el 30 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine., Karl Marx, Caum, consultat el 7/12/2013
- ↑ Alejandra Padilla Juárez; Introducció a la sociologia, l'economia i les ciències polítiques, p. 16
- ↑ Mikhail Rostovtzeff, Història social i econòmica de l'Imperi Romà i Història social i econòmica del món helenístico, Espasa-Calp
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clase baja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.