Anar al contingut

Masclisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Masclisme
En este artículo de referències adicionals, de no neutral, de wikificar se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 15 de març de 2024.
La coronació del héroe virtuós de Peter Paul Rubens

El masclisme és l'actitut o forma de discriminació sexista caracterisada per la prevalença del varó sobre la dòna.[1][2] Es considera masclisme el conjunt de conductes, creències i pràctiques socials destinades a promoure l'enaltiment i prevalença del home en perjuí de la dòna.[3]

Alguns conceptes com l'homofòbia i la transfobia poden aplegar a estar relacionades en el masclisme encara que no ho són pròpiament. [4][5]També se li definix com «el conjunt d'actituts i pràctiques depreses sexistes portades a terme en pro del manteniment d'órdens socials en que les dònes són someses o discriminades».[6]

També s'ampra en el sentit de ser «varonil» i autosuficient, un concepte associat en "un fort sentit d'orgull masculí: una masculinitat exagerada". Si ben el terme s'associa en "la responsabilitat d'un home de proveir, protegir i defendre a la seua família",[7] el masclisme s'associa fort i consistentement en el domini, l'agressió, la grandilocuencia i l'inhabilitat per a la criança.

Etimologia

L'etimologia de la paraula mascle en castellà prové del llatí «mascŭlus», que s'aplica per a fer referència a l'eixemplar de sexe masculí de diverses espècies.[8] En la llengua náhuatl, l'expressió «mascle» pot fer alusió a eixemplar, és dir, digne de ser imitat.[9]


La paraula mascle té una llarga història en l'idioma Espanyol. Originalment es va associar en el paper social ideal que s'esperava que els hòmens eixercitaren en les seues comunitats. [10] Ser mascle o ser un mascle, era una aspiració per a tots els varons. Com ho demostra el història, els hòmens a sovint ocupaven rols poderosos i dominants, lo que retratava l'estereotip del home mascle.[11] Per lo tant, l'orige del masclisme servix com a ilustració de l'història passada i l'evolució dels estereotips de gènero en el temps.

El masclisme és un terme que es va originar a principis de les décades de 1940 i 1950 i el seu us es va estendre més en la cultura popular en els anys 60. [11]

Representacions

Les representacions del masclisme varien segons els individus i societats, pero les seues característiques són prou similars. El masclisme es basa en traces o comportaments biològics, històrics, culturals, psicosocials i interpersonals. Alguns de les traces més conegudes són;

  • Postura: assumir una determinada postura o actitut corporal, a sovint inusual o exagerada. El mascle deu resoldre totes les diferències, l'abús verbal o físic, els desafius o els desacorts en la violència en lloc de la diplomàcia. [12]
  • Protecció distant: Tractar a la seua esposa/parella com una mostra d'un senyor protector distant: les dònes són amoroses, els hòmens vencen. .[13]
  • Bravuconería: jactancia escandalosa, excés de confiança.
  • Dominació social: una dominació definida socioculturalment; Arrogància machista.
  • Destrea sexual: ser sexualment asertivo.[14]
  • Protegir el honor o l'orgull: L'importància de protegir l'ego a pesar del risc potencial.
  • El carrer: és un lloc de hòmens. Ací és a on els hòmens treballen i mostren la seua masculinitat. Açò es deu a que separa a hòmens i dònes en dos móns i esferes socials completament diferents. La llar és femenina, el carrer, masculina.
  • Treballador: Ser capaç de proveir a través del treball dur i la llabor, a sovint acceptant treballs durs i exigents.
  • Temerari: Disposició a enfrontar el perill. En ocasions de forma innecessària.[15]


En la cultura popular, el masclisme ha segut retratat com a violent, femellut i centrat en els rols masculins tradicionals dels hòmens. [16]

Des d'una perspectiva cultural i sicològica, les traces psicosocials es poden resumir en: invulnerabilitat emocional, dominació patriarcal, respostes agressives o controladores als estímuls i ambivalencia cap a les dònes. [17][18] 

Concepte

El masclisme és el conjunt de pràctiques, comportaments i dits que resulten ofensius contra el sexe femení o que intenten marcar superioritat del home sobre la dòna dins de diversos àmbits.

Ideològicament

El terme sol presentar diferents significats o definicions per l'apropiació d'ideologies polítiques sobre el mateix tema. Segons el Diccionari ideològic feministe, el masclisme és «el conjunt de lleis, normes, actituts i traces socioculturals del home la finalitat del qual, explícita i/o implícita, ha segut i és produir, mantindre i perpetuar l'opressió i sumissió de la dòna a tots els nivells: sexual, procreativo, laboral i afectiu».[19] El mateix text senyala que el concepte s'usa com a sinònim de sexisme, encara que el de «masclisme» perdura sobretot en el llenguage coloquial i en les protestes, pintes, pancartes i adhesius dels carrers.[19]

Actituts machistes

Este conjunt de pràctiques i credencials s'associen a diversos àmbits, entre els quals destaquen el familiar (dominació masculina), el sexual (promoció de l'inferioritat de la sexualitat femenina com a subjecte passiu o negació del desig femení), l'econòmic (infravaloració de l'activitat laboral, treballadores de segona fila), el llegislatiu (no representació de la dòna en les lleis i per tant, no llegitimació de la seua condició de ciutadanes, lleis que no promoguen la protecció de la dòna ni les seues necessitats), l'intelectual (inferioritat en inteligència, en capacitat matemàtica, en capacitat objectiva, en llògica, en anàlisis i tractada com a astúcia, maldat, subjectiva, poc coeficient intelectual), l'anatòmic (poca importància al part, poc paper en la reproductivitat biològica), el llingüístic (no representació de la dòna en el llenguage), històriques (ocultació de dònes importants dins de l'història de l'humanitat), el cultural (representació de la dòna en els mijos de comunicació com un cos fent d'ella mateixa un objecte en lloc d'un ser humà, espectaculaació), i l'acadèmic (poca importància a estudis de gènero, no reconeiximent de l'importància del tocat feminisme).[20]

Ací presentem més detalls a prop d'estos àmbits:

Mural criticant la violència machista

Llegislació discriminatòria cap a la dòna

A diferència de la llegislació moderna, anteriorment els estats del món oferien lleis i normatives restrictives per a les dònes:

  • Diferència de tractament en el cas del adulteri: en algunes llegislacions i cultures, l'adulteri o l'embaràs previ a la concertació del matrimoni són —o han segut— castigats en la pena capital, en penes de presó,[21] pecuniarias o infamantes. En Anglaterra, durant finals de el XVII i de el XVIII, s'ha documentat que la dòna adúltera —mai el varó— era humiliada a lloms d'un moltó per a poder recuperar els seus drets de herència, obligada a recitar en públic fòrmules com «ací estic, a lloms d'un moltó negre, com la puta que soc».[22]
  • Necessitat del permís del varó per a realisar activitats econòmiques o administratives, o per al ple eixercici dels seus drets civils.[23]

Educació machista

Realisada des de les escoles i la pròpia família, per la qual el procés d'enculturaació tracta de justificar i continuar l'orde social existent. Això inclou considerar com a valors positius la sumissió al marit, el matrimoni i la procreació com una forma preferent de autorrealizaació. En les societats machistes, tradicionalment s'ha adoctrinado a les chiquetes i jóvens per a llimitar el seu àmbit d'actuació a la vida domèstica, orientant la seua educació cap a activitats com brodar,[24] netejar, cuinar o cuidar als fills.[21] Fins als moviments d'emancipació femenina de el XX les universitats i acadèmies de ciències no admetien dònes. No va ser fins a la segona mitat del sigle en que els va ser permés a les dònes l'us de pantalons en llocs públics.

La diferència de poder en la relació entre hòmens i dònes no solament crea la norma social del masclisme, sino que en conseqüència també crea la seua contrapart femenina, el concepte social del marianisme, un concepte recolzat i promogut per les dònes en el que l'idea és que les dònes estan destinades a ser pures i sanes.[25]

Divisió sexista del treballe

Divisió sexista del treball, pel qual es preferixen a atres hòmens en llocs decisoris. Originalment la divisió sexista es va fonamentar en la diferent capacitat física i muscular, en la que els hòmens tenien ventaja comparativa. En canvi, en la societat actual la força física va perdre importància, mentres que les capacitats intelectuals i les habilitats socials varen ser guanyant-la, lo que ha contribuït a l'incorporació de moltes dònes al treball assalariat.[26] La brecha salarial de gènero forma part de la divisió sexista del treball.[27]

Els mijos de comunicació

Els mijos de comunicació i la publicitat sexista, en realisar certes conductes o models com sent els més adequats o típics de les dònes.[21]

Masclisme en el història

Antiga Grècia

Ya el poeta arcaic Hesíodo narra que Zeus, en venjança per haver segut enganyat pel titán Prometeo, va castigar a la raça humana creant a la primera dòna, Pandora. Va ser precisament ella, segons este mit, la responsable d'introduir tots els mals en el món, en obrir una ánfora o caixa.[28]


Un eixemple del tracte convencional que se li dispensava a la dòna en l'Atenes clàssica ho dona Platón en el seu diàlec Menón, quan este diu: «Si vols, en canvi, la virtut de la dòna, no és difícil respondre que és necessari que esta administre ben la casa, conservant lo que està en el seu interior i sent cregut al marit».[29] Front a Sócrates, prototip del home sensat, que afronta els seus últims moments de vida en alegria i estoïcisme, contrapon Platón la figura de la seua dòna Jantipa, de la qual parla en el diàlec Fedón dient que: «Conque, en quant nos va vore Jantipa, es va posar a cridar, com acostumen a fer les dònes: "¡Ai, Sócrates, per última volta et parlaran els teus amics i tu a ells!" Al punt Sócrates, dirigint una mirada a Critón li va dir: "Critón, que algú li la duga a casa".».[30]

Religions judeua i cristiana

S'ha senyalat que la Bíblia conté expressions considerades machistes, alguns eixemples:

  • No codicies l'esposa del teu pròxim. Tampoc codicies la casa del teu pròxim ni la seua terra, .[31]
  • No codicies la casa del teu pròxim. No codicies l'esposa del teu pròxim, ni el seu siervo, ni la seua siervo, ni el seu bou, ni el seu ruc,.[32]

Un atre fet és nomenar a les dònes com «L'esposa de Noé», «les filles de Lot», «la sogra de Pedro», accentuat no mencionar el nom propi d'elles; no obstant, això està llunt de constituir una regla general ya que hi ha llibres de la Bíblia que tenen nom de dòna, com Rut[33] o Esther,[34] i importants personages de l'antic i del Nou Testament el nom del qual es consigna en la mateixa Bíblia; com són Noemí en l'antic testament o María la mare de Jesús i María Magdalena, en el nou testament.

Podem trobar múltiples cites sobre el masclisme en el Nou Testament. Cites com 1 Corintios 11:1-16,[35] a on es menciona que la dòna devia cobrir el seu cap en orar a diferència del home. També podem observar en 1 Timoteo 2:11-12[36] a on es subyuga a la dòna en dir que «La dòna deu deprendre en serenitat, en tota sumissió. No permet que la dòna ensenye a l'home i eixercixca autoritat sobre ell; deu mantindre's ecuánime».

Religió catòlica

El masclisme ha segut influenciat i recolzat per molts factors diferents. Es poden trobar eixemples en la Bíblia, quan es castiga a la serp, a la dòna i a l'home, que mostren cóm les dònes deuen ser sumisas als seus esposos: «Després li va dir a la dòna: Faré més agut el dolor del teu embaràs, i en dolor donaràs a llum. I desijaràs controlar al teu marit, pero ell governarà sobre tu». (Génesis 3:14-19).[37] Les ideologies de que el home és més fort, el hacedor de diners i el protector respalen la mentalitat de que les esposes deuen escoltar als seus esposos.


Diverses autoritats i teòlecs catòlics destaquen ademés per favorir esta discriminació, aixina sant Tomás d'Aquino escriu: «Va ser necessària la creació de la dòna, com diu l'Escritura, per a ajudar al varó no en alguna obra qualsevol, com varen sostindre alguns, ya que per a atres obres podien prestar-li millor ajuda els atres hòmens, sino per a ajudar-li en la generació. Considerada en relació en la naturalea particular, la dòna és alguna cosa imperfecte i ocasional».[38]

Pero en general, en l'Iglésia catòlica s'ha considerat el cos femení pecaminoso; solament si la dòna renuncia al seu cos és reconeguda com a criatura del Senyor i no com a instrument del mal. Com a verge, com a esposa, com a mare la dòna pert les seues característiques corporals i humanes, és exaltada no com a persona en les mateixes necessitats i dignitat del home, sino com un símbol. Com a verge és el símbol neutral de la purea; com a esposa el de la subordinació; com a mare el de l'abnegació i el sacrifici. En el cristianisme sol com a siervo de Deu o del home, pot la dòna aspirar a la santificació.[39]

Ho conta Isabel Gómez-Acebo, teòloga i feminista. Pese a que el feminisme i el paper de la dòna en l'Iglésia estaven en la taula en el moment de la celebració del Concili Vaticà II, «va ser molt difícil canviar les mentalitat». Per a escomençar, solament varen ser convocades dèu religioses i tretze llaiques, «sense veu ni, per supost, vot» i solament per a la tercera sessió conciliar. Moltes moradures havien posat el crit en el cel per la seua sola presència. Gómez-Acebo posa este eixemple: davant les protestes de molts bisbes, que es negaven a assentar-se junt a les dònes, l'organisació va tindre que habilitar una cafeteria solament per a elles.[40]

Religió islàmica

A la religió islàmica se sol associar com especialment machista,[41] especialment per lleis i hàbits de pobles de majoria islàmica, ademés de que en varis llibres sagrats es fa referència al comportament que un home deu tindre en una dòna en diversos aspectes de la vida, per eixemple en la Sura 4: Les dònes.[42] Si be en molts d'estos escrits s'especifica clarament que la dòna és lliure de decidir i el home no deu ofendre's per això, la majoria dels texts parlen dels deures i drets que té un home sobre la dòna, com a eixemple, la clara discriminació a l'hora de rebre herències en cas de ser dòna, sent este cas considerada una dòna la mitat d'un home. o com el fet de que es permet que un home es case en vàries dònes pero no a l'inversa.

Religió budista

El budisme ha segut criticat pel seu tracte a les dònes, sobretot a les dònes monges, inferiors als hòmens.[43] La majoria de les escoles del budisme tenen més regles per a bhikkhuni (monges) que els bhikkhu (monge). Els budistes expliquen que en el moment del Buda, les monges tenien problemes tals com la seguritat de si anaven a ser ordenades de la mateixa manera que els monges que viajaven pel bosc i entre les ciutats. Per lo tant, existixen més normes per a ser monja, per eixemple: les monges tenen prohibit viajar soles.[44]

Religió hinduista

En l'hinduisme el masclisme s'evidencia en els seus escrits sagrats la posició desventajosa de la dòna. En el hinduisme la dòna és ritualment inferior, a açò se li unixen tradicions de les famílies hinduistes en les que les filles en casar-se el pare deu pagar una dot, i moltes voltes este pagament empobrix a la família, lo que convertix a les dònes com indeseadas. Este tipo de tradicions fa que en algunes regions es puga «comprar» a una dòna per a casar-se en elles i el preu siga en alguns casos inferior al d'una vaca.[45]

Vore també

Masclisme en el Viccionari.

Referències

  1. ↑ «MACHISMO». Oxford University Press. Archivat des de l'original, el 30 de giner de 2022. Consultat el 30 de giner de 2022.
  2. ↑ «Masclisme».
  3. ↑ ASALE, RAE-. «masclisme | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-01-07.
  4. ↑ Granados-Cosme, José Arturo (2011). «El homofòbia i la seua relació en la masculinitat hegemònica en Mèxic» (en es). Pepsic.
  5. ↑ Sánchez, Areli (14 de maig de 2020). «atra-cara-del-masclisme-352747.html El homofòbia, una atra cara del masclisme» (en espanyol). La Cadira Trencada.
  6. ↑ SILVA MAGAÑA, Guillermo i uns atres a/n11-12/pdf/152o.pdf Patrons culturals de dònes que desenrollen càncer cérvico-uterí en un estat mexicà En PARANINFO DIGITAL AÑO V – N. 11 – 2011, Pág 6
  7. ↑ (1996) Lesbians and gais in couples and families: a handbook for therapists, 1st ed edició, Jossey-Bass Publishers. ISBN 978-0-7879-0222-3. Consultat el 2025-05-13.
  8. ↑ ASALE, RAE-. «mascle | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-01-06.
  9. ↑ Siméon, Rémi (2004). Diccionari de la llengua náhuatl o mexicana, Amèrica Nostra edició, Sigle XXI Editors, S.A. de C.V., pp. 246 i 258. ISBN 968-23-0573-x. Consultat el 18 d'agost de 2010 .. «mascle: sabut, conegut, entés, jujat, eixemplar, distinguit, acreditat, ilustre, etc. com a veu passiva de Mati, o siga, Saber, conéixer, entendre, jujar, etc.; uel mascle o nouian mascle, ser evident, molt conegut, notori; qualli ipam mascle, ell passa per bo, és conegut com a tal, etc.»
  10. ↑ Pescatello, Ann M. (1973). Female and male in Latin America: essays, University of Pittsburgh Press. ISBN 978-0-8229-7421-5. Consultat el 2025-05-13.
  11. ↑ 11,0 11,1 Benjamin Arthur, Cowan(October 2017).«How Masclisme Got Its Spurs—in English: Social Science, Cold War Imperialism, and the Ethnicization of Hypermasculinity».Latin American Research Review.52(4): 606–622.ISSN 0023-8791.doi:10.25222/larr.100.(en en)
  12. ↑ «EBSCO Publishing Service Selection Page». web.p.ebscohost.com. Consultat el 2024-09-17.
  13. ↑ «Masclisme #1 | Irisol Gonzalez» (en en). irisolgonzalez. Consultat el 2022-11-26.
  14. ↑ Hondagneu-Sotelo, Pierrette (1994). Gendered Transitions: Mexican Experiences of Immigration, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-07513-9.[pàgina requerida]
  15. ↑ Barker, Gary; Loewenstein, Irene(December 1997).«Where the Boys llaure: Attitudes Related to Masculinity, Fatherhood, and Violence Toward Women among Low-Income Adolescent and Young Adult Mals in Rio de Janeiro, Brazil».Youth & Society.29(2): 166–196.doi:10.1177/0044118X97029002002.
  16. ↑ Arciniega, G. Miguel; Anderson, Thomas C.; Tovar-Blank, Zoila G.; Tracey, Terence J. G.(January 2008).«Toward a fuller conception of Masclisme: Development of a traditional Masclisme and Caballerismo Scale.».Journal of Counseling Psychology.55(1): 19–33.ISSN 1939-2168.doi:10.1037/0022-0167.55.1.19.(en en)
  17. ↑ Kulis, Stephen; Marsiglia, Flavio Francisco; Hecht, Michael L.(March 2002).«Gender Labels and Gender Identity as Predictors of Drug Use among Ethnically Diverse Middle School Students».Youth & Society.33(3): 442–475.doi:10.1177/0044118X02033003005.
  18. ↑ Marsiglia, Flavio Franciso; Holleran, Lori(1999).«I'veu Learned Baix Much from My Mother: Narrative from a Group of Chicana High School Students».Social Work in Education.21(4): 220–237.doi:10.1093/cs/21.4.220.
  19. ↑ 19,0 19,1 Sau, Victoria (1981). Diccionari ideològic feministe (en es), Icària Editorial. ISBN 9788474260724. Consultat el 5 de març de 2018.
  20. ↑ Em lanky, Bernadette (2012). Intervention Research: Designing, Conducting, Analyzing, and Funding, Springer Publishing Co., pp. 68. ISBN 978-0-8261-0957-6. Consultat el 2020-11-16.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Elena Burés (2019-03-07). «Quan la dòna era un "ciutadà de segona" en Espanya». Crònica Global.
  22. ↑ Thompson, E. P. (2000). «L'entramat hereditari», Agenda per a una història radical, Barcelona: Editorial Crítica, pp. 73-80. ISBN 84-8432-102-9.
  23. ↑ Javier Galán/David Alameda (2017-03-08). «Cinc coses que la teua yaya no podia fer i tu sí, dòna». El País.
  24. ↑ Thompson, E. P. (2000). «L'entramat hereditari», Agenda per a una història radical, Barcelona: Editorial Crítica, p. 81. ISBN 84-8432-102-9. «El reverent Will Waterson (c. 1740), rector de Winkfield, va anar també mestre de l'escola [...] pero observava: "És molt desijable que les Chicones no apleguen a deprendre res que no siga requisit per a un criat corrent, i que foren empleades en Hilar i fer la seua pròpia roba i la dels Chicons".»
  25. ↑ Evelyn P. Stevens, "Marianismo: l'atra cara del masclisme en Llatí-Amèrica"; in: Ann Pescatelo, Femella i mascle en Llatí-Amèrica: Ensajos., Edició Diana, Mexico 1977, p. 123.
  26. ↑ «The unequal pay myth». Archivat des de l'original, el 30 d'octubre de 2016. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  27. ↑ «SAIJ». www.saij.gob.ar. Consultat el 2020-12-02.
  28. ↑ Nilsson, Martin Persson (1961). Història de la religió grega, Editorial Universitària de Buenos Aires, pp. 229-230.
  29. ↑ (2007) «Menón», Diàlecs II (en espanyol), 71i: Editorial Gredos, p. 281. ISBN 978-84-473-5020-9.
  30. ↑ (2007) «Fedón», Diàlecs III (en espanyol), 60a: Editorial Gredos, p. 29. ISBN 978-84-473-5021-6. «Jantipa ha passat, posteriorment, a Platón, com a prototip de dòna del filòsof, pendenciera i gruñona. Ya JENOFONTE, en Mem. II 2, 7, diu que "ningú podia soportar el seu mal caràcter", i la lliteratura satírica ha accentuat el tipo. Ací Sócrates mana alluntar-la per a que en els seus planys no desentone i pertorbe una charrada filosòfica entre amics, que es vol serena i sense patetisme (Nota a peu de pàgina [9] de l'edició de Gredos)»
  31. ↑ Deteronomio 5:21
  32. ↑ Èxodo 20:17
  33. ↑ Lliure de Rut {{{2}}}
  34. ↑ Lliure d'Esther {{{2}}}
  35. ↑ 1 Corintios 11:1-16
  36. ↑ 1 Timoteo 2:11-12
  37. ↑ Génesis 3:14-19
  38. ↑ Suma Teològica.
  39. ↑ (1992).el%20Masclisme%20en%20la%20Ideologia%20Judeo%20Cristiana%20de%20la%20Dòna.pdf «Les Raices del Masclisme en l'ideologia Judeo Cristiana de la dòna».Revista de filosofia universitat de Costa Rica.Consultat el 4 de març de 2018.
  40. ↑ Bedoya, Juan G.. «Teresa d'Àvila i les dònes beques», El País, 2015-04-01. Consultat el 2020-12-02 (en es).
  41. ↑ «La dòna baix l'Islam: sumissió i maltracte físic» (en es). Consultat el 6 de març de 2018.
  42. ↑ «Sura 4 : Les dònes». Consultat el 6 de març de 2018.
  43. ↑ Keyes, Charles F. "Mother or Mistress but Never a Monk: Buddhist Notions of Female Gender in Rural Thailand", American Ethnologist, Vol. 11, No. 2 (May, 1984), pp. 223-241.
    • Lucinda Joy Peach (2001), "Buddhism and Human Rights in the Thai Sex Trade", in Religious Fundamentalisms and the Human Rights of Women, Courtney W. Howland (Ed)., Palgrave Macmillan, p. 219.
    • Janell Mills (2000), "Militarisim, civil war and women's status: a Burma case study", in Women in Àsia: tradition, modernity, and globalisation, Louise P. Edwards (Ed.), University of Michigan Press, p. 269.
  44. ↑ Women in Buddhism
  45. ↑ «'Sold like cows and goats': Índia's slave brides», aljazeera, 14 de novembre de 2016. Consultat el 6 de març de 2018.

Bibliografia adicional

  • Castañeda, M. (2007). 'El masclisme invisible retorna'. Mèxic: Taurus.
  • Rodríguez Saavedra, D. (2010). 'Masculinitat(és): modos de manifestar el poder'. Diàlec. Universitat de Puerto Rico.

Enllaços externs

Masclisme en Viquidites. Masclisme en el Viccionari. Diccionario de la lengua española


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Masclisme&oldid=1575975»