Anar al contingut

Marianisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore mariología.
Image de La nostra Senyora de Guadalupe

Marianisme és un aspecte del rol de gènero femení en les creències i tradicions culturals hispanoamericanes, estrictament relacionat en el masclisme i un supòsit ideal tradicional de la Verge María.[1][2][3] Gira entorn a la veneració de les virtuts femenines com l'harmonia en les relacions interpersonals, la força interior, l'autosacrificio, la família, la castitat i la moralitat entre les dònes llatines, ademés de la sumissió i l'acceptació del masclisme en els hòmens.[1][2][4][5] El marianisme aglutina idees tals com la passivitat femenina, la purea sexual i el autosilencio.[1][5][4][6]

Evelyn Stevens va falcar este terme tècnic específic de ciències socials en 1973, en lo que va definir com un «cult a la superioritat espiritual femenina que ensenya que les dònes són semidivinas, moralment superiors i espiritualmente més fortes que els hòmens».[7][8] És un concepte relacionat en el masclisme dels hòmens, a on estos conten en el domini de la força i les dònes en superioritat moral.[3] Els estudis realisats sobre el marianisme han aplegat a la conclusió de que les dònes llatines que s'adscriuen a este particular rol de gènero femení són més propenses a tindre comportaments sexuals d'alt risc, a la violència contra la dòna i a experimentar resultats negatius en matèria de salut mental.[1][9]

Jane F. Collier va demostrar que l'accés a les oportunitats econòmiques és un factor que determina fins a quin punt les dònes llatines poden optar per ajustar-se a les nocions tradicionals de marianisme, i fins a quin punt estan dispostes a adaptar-les a les noves circumstàncies. Ya en 1997, la Dra. Rosa Gil i la Dra. Carmen Inoa-Vázquez es varen referir al Nou Marianisme, que consistix en adoptar l'ideal del marianisme de ser carinyós i atent, pero trencant les barreres que eixes característiques presentaven anteriorment. Falcada en 1973, l'investigadora Gloria González-López afirma que el marianisme, com a categoria teòrica, no només és culturalment chauvinista sino també elitiste.[10]

Orige del terme

En el seu llibre The Maria Paradox: How Llatines Ca Merge Old World Traditions with New World Self-esteem (1996, G. P. Putnam), Rosa María Gil i Carmen Inoa Vázquez atribuïxen a Stevens l'introducció del concepte de marianisme, citant el "innovador ensaig escrit per Evelyn P. Stevens en 1973". També parlen de l'us del terme per part d'acadèmics com Sally I. Romero, Julia M. Ramos-McKay, Lillian Menges-Díaz i Luis Romero. En el seu llibre, Gil i Vázquez ho utilisen com a aplicable a una varietat de cultures llatines.[11]

Alguns autors han indicat que el seu enfocament seria similar al hembrisme, encara que la lliteratura acadèmica més recent ha senyalat que abdós conceptes no serien iguals.[12][13][14]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Marianisme}», (vol. IV), New York: John Wiley & Sons, pp. 247–251. doi:ch306 10.1002/9781119547181. ch306. ISBN 9781119057475.
  2. ↑ 2,0 2,1 «APA Dictionary of Psychology» (en en). dictionary. apa. org. Consultat el 2021-12-26.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Marianisme i masclisme» (en és). www. lai. fu-berlin. de. Consultat el 2021-12-27.
  4. ↑ 4,0 4,1 “Marianisme Beliefs, Intimate Partner Violence, and Psychological Distress Among Recently Immigrated, Young Adult Llatines” (1 de maig 2018). Journal of Interpersonal Violence 36 (7–8): 3755–3777. Thousand Oaks, Califòrnia: SAGE Publications. doi:10.1177/0886260518778263. ISSN 0886-2605. PMID 29806565. OCLC 12879051.
  5. ↑ 5,0 5,1 “Masclisme, Marianisme, and Negative Cognitive-Emotional Factors: Findings From the Hispanic Community Health Study/Study of Llatins Sociocultural Ancillary Study” (1 de novembre 2016). Journal of Latinx Psychology 4 (4): 202–217. Washington, D. C.: American Psychological Association. doi:10.1037/lat0000050. ISSN 2168-1678. PMID 27840779.
  6. ↑ “Marianisme Identity, Self-Silencing, Depression and Anxiety in Women from Santa María de Dota, Costa Rica/Marianisme, auto-silenciamiento, depressió i ansietat en dònes de Santa María de Dota, Costa Rica” . UNED Research Journal 9 (2): 202–208. Sant Josep, Costa Rica: Universitat Estatal a Distància. doi:10.22458/urj. v9@i2.1895.
  7. ↑ (1973) «Marianisme: the other face of masclisme», Female and Male in Latin America: Essays (en anglés), Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, pp. 89-101.
  8. ↑ (2002) «Against Marianisme», Gender's Plau, pp. 257–272. doi:10.1007/978-1-137-12227-8_13. ISBN 978-1-4039-6040-5.
  9. ↑ Menges-Diaz, Lillian (1987). «Cross-cultural mental health treatment», Clinical guidelines in cross-cultural mental health (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons, pp. 337-361.
  10. ↑ González-López, Gloria and Guttman, Matthew C., "Masclisme", Science, jrank. org
  11. ↑ The Maria paradox: how Llatines ca merge Old World traditions with New World self-esteem, Perigee Books. ISBN 9780399523090.
  12. ↑ (1987) Llatí families in therapy: A guide to multicultural practice, Nova York: The Guilford Press. ISBN 978-1-572-303-645.
  13. ↑ (1997) Hòmens i machos: Masculinity and Llatí culture, Boulder, Colorat: Westview Press. ISBN 978-0-813-331-973.
  14. ↑ A Narrative Inquiry of the Spiritual and Sexual Metamorphosis of Llatina Women Through Migration to the United States (en anglés), Sant Francisco: Califòrnia Institute of Integral Studies.