Anar al contingut

Hembrisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rose: "With half a dozen English feminists, I think I will be able to fire the parliament!" (En mija dotzena de feministes angleses, crec que podré despedir al parlament!)

Hembrismo és un neologisme en espanyol utilisat en distintes accepcions,[1][2][3][4][5][6] entre les quals, pot funcionar com a sinònim de misandria o despreci i aversió al sexe masculí,[7][8] atres voltes es definix com discriminació sexual[9] El seu orige es remontaria al començament de la segona mitat de el XX per a aludir a la contrapart femenina del masclisme, si ben únicament com a 'actitut' i no com a 'forma de discriminació' .[10][11][12][13][14]


Alguns autors afirmen que en ocasions, en varis colectius feministes existixen actituts de despreci i rebuig al gènero masculí[15][16][7][17][18][19] que podrien descriure's com hembrisme, sent un eixemple de sexisme i suponent una actitut contrària a la naturalea igualitaria del feminisme.[20] En contrapart, segons algunes postures feministes, l'us del terme hembrisme es tractaria d'un concepte machiste que hauria aparegut supostament per a desprestigiar i ridiculisar al moviment.[21][22][23]

Definició del concepte

Com contrapart del masclisme

L'us del constructo «hembrismo» data de la segona mitat de el XX en la lliteratura acadèmica, i hauria segut construïda en analogia a la paraula masclisme, per mig de la combinació del substantiu 'femella' i el sufix -'ismo' (el qual significa «tendència» o «moviment»).[24] El terme està definit pel Diccionari de la llengua espanyola com a «concepció o actitut que presupon la superioritat de les dònes respecte dels varons».[13]


Una de les pioneres que hauria utilisat este terme en sentit psicosocial i sociològic va ser l'advocada i ensagista María Elvira Bermúdez en La vida familiar del mexicà de 1955, a on la referix com la contrapart femenina del masclisme,[10][12][11][25] asseverant que seria «un amplificament artificial de les característiques que comunament han segut considerades femenines i que, a causa de que es llimiten a un punt de vista estrictament somàtic, invadixen terrenys zoològics: debilitat, actitut passiva davant el mascle, i inèrcia».[1] El seu desenroll hauria segut com a forma d'adaptar-se a entorns socials hostils.[26]

Per a l'autora, darrere del hembrisme estaria l'existència d'una «ineptitut i egoisme per part de la dòna» en antepondre les seues necessitats individuals o la mantenció de la seua posició social per sobre atres aspectes com la família i/o el rol en ella.[27] El hembrisme estaria conformat per un conjunt d'actituts femenines com l'exagerada sumissió a l'home, la busca de dependència econòmica, l'inclinament a sentir-se incapaç, «el seu apego a la queixa i al plany continus, inmotivados i aparatosos»,[1] la debilitat i la passivitat.[26]

Sexisme i discriminació

L'acadèmica Isabel Mata Coca definix, en l'any 2002 per a la revista Eúphoros en el glossari d'un artícul seu, al hembrisme com a «actitut d'algunes dònes que reclamen la seua superioritat respecte a l'home».[28] Per al lexicógrafo Manuel Alvar Ezquerra, catedràtic de Llengua Espanyola de l'Universitat Complutense de Madrit, la definició del terme seria: «discriminació sexual, de caràcter dominant, adoptada per les dònes».[29] L'eixemple que propon com a 'discriminació' seria est: «crec que l'us de térmens com a regidora, clienta o cap només es pot calificar com hembrismo en el llenguage».[29]

El terme sol ser utilisat freqüentment entre activistes de colectius, com puguen ser les Associacions de Pares de Família Separats i moviments masculinistas o activisme de drets dels hòmens, els quals han criticat aquelles accions portades a terme per sectors socials i polítics que han desenrollat, segons els seus oponents, un ventajisme polític, social, cultural i llegal en favor de la dòna, perjudicant directament a l'home, i avasallando el principi d'igualtat davant la llei.[30]

Marianismo

Alguns investigadors han sugerit que el seu enfocament seria similar al marianisme,[4][31][32][33] entés com la definició original donada per Evelyn Stevens de «el cult a la superioritat espiritual femenina que ensenya que les dònes són semidivinas, moralment superiors i espiritualmente més fortes que els hòmens».[31] Des del món de l'antropologia i la sociologia, hi ha investigadors que han trobat una correlació entre el fenomen del hembrisme i el cult o la devoció a la verge María, vista com el paradigma de la dòna ideal els patrons de la qual de comportament es degueren seguir.[4] El concepte de hembrisme, en este context, es referix a un rol de dominada que reproduirien les dònes dins de la societat.[34][35][36] És un concepte relacionat en el masclisme dels hòmens, a on estos conten en el domini de la força i les dònes en superioritat moral.[37] L'existència de reciprocitat entre el hembrisme i el masclisme ha segut discutida per varis autors a fins de la década de 1960 i principis de la década de 1970 aludint a certes característiques del rol de gènero descrites pel marianisme —autosacrificio, passivitat, dependència, devoció als esposos i fills, repressió sexual i un fort sentit de moralitat, a on la família és lo essencial i per la qual es deuen fer tots els sacrificis necessaris—,[38][39][40][41][42] indicant que el hembrisme la situaria en una situació de poder.[27][4][32]


Aixina és com ho definix la filòsofa Victoria Sendón de León,[43] per a qui este hembrisme «es caracterisa per una exagerada actitut de sumissió, passivitat, dependència, abnegació i resignació».[44] Segons la sicòloga Joanna English Morse, açò és lo que les dònes llatines marianistas considerarien que els dona «superioritat moral per sobre els varons».[45] De lo que se sostrau que el terme va tindre històricament accepcions divergents a la contemporànea. No obstant, la lliteratura acadèmica més recent, ha indicat que abdós conceptes no serien iguals.[2][3][46]

Cuestionamientos a la definició del terme

Per a la periodista Montserrat Barba, des del punt de vista del feminisme de gènero, la paraula «hembrismo» per a criticar a les feministes és un producte derivat del masclisme, i el terme s'usa en l'objecte expresse de ridiculisar les posicions feministes i aixina perpetuar un desequilibri social favorable als hòmens front a les dònes. Esta periodista critica la seua equiparació al masclisme, perque para ella no existixen grups organisats el propòsit dels quals siga menyscabar els drets dels hòmens pel simple fet de ser-ho i de forma sistématica.[47] L'escritora María Elena Simón Rodríguez també considera equivocat l'us del terme com a sinònim de feminisme radical.[48] La periodista Vanessa Rivera de la Font sugerix que el terme hembrisme s'usa per a dividir a les dònes i evitar que formen un front comú front a les discriminacions de gènero que encara existixen.[49]

L'escritora feminista Barbijaputa opina que el hembrisme és una entelèquia, puix no existix un sistema social que ho respale i promocione:

Per a que el hembrisme poguera existir realment, tindrien que donar-se en la nostra societat unes causes materials (que no hi ha) i un sistema que les respalara (que tampoc), ademés de mecanismes que favoriren les relacions de poder de les dònes sobre els hòmens (que una atra volta tampoc).[50]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bermúdez, María Elvira (1955). La Vida familiar del Mexicà, Mèxic: Antiga Llibreria Robredo.
  2. ↑ 2,0 2,1 Falicov, Celia (1987). Llatí families in therapy: A guide to multicultural practice, Nova York: The Guilford Press. ISBN 978-1-572-303-645.
  3. ↑ 3,0 3,1 Mirande, Alfredo (1997). Hòmens i mascles: Masculinity and Llatí culture, Boulder, Colorat: Westview Press. ISBN 978-0-813-331-973.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Evelyn, Jensen (1987). The Hispanic perspective of the ideal woman: A correlational study, Califòrnia: Faculty of the School of World Mission And institute of Church Growth, Fuller Theological Seminary.
  5. ↑ Juliete, Ruiz (1975). Clarification of the Concepts of Masclisme and Hembrismo: Significance for Social Work Practise with Chicanos, Denver, Colorat: Faculty of Graduate School of Social Work, University of Colorat.
  6. ↑ El terme hembrismo està registrat en el Diccionari de la Real Acadèmia i apareix en obres lexicogràfiques, com en SECO, M.; ANDRÉS, O.; RAMOS, G.: Diccionari de l'espanyol actual. Madrit: Aguilar, 1999; pág. 2449. En esta mateixa obra s'arreplega també l'adjectiu «hembrista».
  7. ↑ 7,0 7,1 Young, Katherine K. (2006). Legalizing Misandry: From Public Shame to Systemic Discrimination Against Men (en anglés), McGill-Queen's Press - MQUP, p. 473, 311, 80, 214. ISBN 0773577890, 9780773577893.
  8. ↑ Serna, Enrique (2002). Artícul.
  9. ↑ En les Actes de l'I Congrés del Lèxic Espanyol Actual, de març de 2005,Actes de Lèxic Espanyol Actual, Venècia-Treviso 14-15 de març de 2005, edició de Luis Luque Bou, ISBN 978-88-7543-180-8, capítul “El Neologisme Espanyol Actual”, pàgina 23.
  10. ↑ 10,0 10,1 Navarrés, Marysa (2016). «Against Marianismo», Gender's Plau: Feminist Anthropologies of Latin America, Sringer, pp. 257-263. ISBN 978-1-137-122-278.
  11. ↑ 11,0 11,1 Vásquez, M.; González, A. (1981). «Sex Rols among Chicanos: Stereotypes, Challenges and Changes», Explorations in Chicano Psychology (en anglés), Praeger Publishers. ISBN 978-0-275-905-804.
  12. ↑ 12,0 12,1 Murguia, María G.. «Masclisme, marianisme, and hembrisme, and their relationship to acculturation as predictors of psychological well-being in a Mexican and Chicano population». The University of Wisconsin - Madison.
  13. ↑ 13,0 13,1 ASALE, RAE-. «hembrisme | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-01-26.
  14. ↑ «Diccionari» (en es). Fundació BBVA. Consultat el 2026-02-27.
  15. ↑ Wendy McElroy. «Good Will Toward Men» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2001.
  16. ↑ McElroy, Wendy (1996). Sexual Correctness: The Gender Feminist Attack on Women (en anglés), McFarland, p. 6, 33. ISBN 9780786402267.
  17. ↑ Gibbons, Fiachra. «Lay off men, Lessing tells feminists», The Guardian, 21 de juliol de 2013.
  18. ↑ Wollenberg, Anne. «Sexism feminism», The Guardian, 4 de febrer de 2009.
  19. ↑ Solans, Valerie (1967). Manifeste SCUM (en espanyol).
  20. ↑ Fordy, Tom. «Why llauren’t men ‘allowed’ to speak up about sexism and objectification?», The Telegraph, 6 de juny de 2016.
  21. ↑ Vanessa Rivera de la Font. «El hembrisme: Un mit producte de les pors machistes».
  22. ↑ Barba Pa, Montserrat. «'Hembrismo' i 'feminazisme', dos conceptes del masclisme». Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2014. Consultat el 4 de juliol de 2014.
  23. ↑ Mª Elena Simón Rodríguez (1999). Democràcia vital: dònes i hòmens cap a la plena ciutadania, Narcea Edicions. ISBN 9788427712706.
  24. ↑ (2021-11-28).«Significat de Hembrismo».Wikipedia, l'enciclopèdia lliure.Consultat el 2022-05-05.(en es)
  25. ↑ Andrade, Sally J.(1982).«Social Science Stereotypes of the Mexican American Woman: Policy Implications for Research».Hispanic Journal of Behavioral Sciences.4(2): 223–244.doi:10.1177/07399863820042006.(en anglés)
  26. ↑ 26,0 26,1 Santillán, Martha(2008).«Discursos de redomesticaació femenina durant els processos modernizadores en Mèxic, 1946-1958».Història i Grafia.(31): 103-132.ISSN 1405-0927.
  27. ↑ 27,0 27,1 Peñalosa, Fernando(1968).«Mexican Family Rols».Journal of Marriage and Family.30(4): 680-689.doi:10.2307/349517.
  28. ↑ Mata Coca, Isabel María(2002).«Anàlisis descriptivo del llenguage sexiste en un text universitari des de la perspectiva de la coeducació».Eúphoros.(4): 65-80.ISSN 1575-0205.
  29. ↑ 29,0 29,1 En les Actes de l'I Congrés del Lèxic Espanyol Actual, de març de 2005,Actes de Lèxic Espanyol Actual, Venècia-Treviso 14-15 de març de 2005, edició de Luis Luque Bou, ISBN 978-88-7543-180-8, capítul “El Neologisme Espanyol Actual”, pàgina 23.
  30. ↑ Ponferrada, Diari de León | Notícies de León, Bierzo i. «El hembrisme, eixe abús institucionalisat» (en es). Diari de León | Notícies de León, Bierzo i Ponferrada. Consultat el 2022-05-05.
  31. ↑ 31,0 31,1 Stevens, Evelyn (1973). «Marianismo: the other face of masclisme», Female and Male in Latin America: Essays (en anglés), Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, pp. 89-101.
  32. ↑ 32,0 32,1 Nida, Eugene (2000). Understandin Latin Americans: Special references to religious values and movements, William Carey Library. ISBN 978-0878081172.
  33. ↑ Swazo, Roberto (2013). The Bilingual Counselor's Guide to Spanish: Basic Vocabulary (en anglés), Nova York: Routledge. ISBN 978-0-415-81022-7. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  34. ↑ «APA Dictionary of Psychology» (en en). dictionary.apa.org. Consultat el 2021-12-26.
  35. ↑ Anna Macías (2002). Contra Vent I Marea/ Against Winds and Tides, Universitat Autònoma de Mèxic. ISBN 968-36-8506-4. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  36. ↑ Juan Plaça. Gènero i comunicació, pp. pág. 44. Consultat el 16 d'agost de 2014.
  37. ↑ «Marianismo i masclisme» (en es). www.lai.fu-berlin.de (2018-07-26). Consultat el 2021-12-27.
  38. ↑ Gil, R. M.; Vazquez, C. I. (1996). The Maria paradox: How Llatines ca merge old world traditions with new world self-esteem. (en anglés), New York: G. P. Putnam's Sons.
  39. ↑ (2020-09-18) «Marianismo}», (vol. IV), New York: John Wiley & Sons, pp. 247–251. doi:10.1002/9781119547181.ch306. ISBN 9781119057475.
  40. ↑ Nuñez, Alicia; González, Patricia; Talavera, Gregory A.; Sanchez-Johnsen, Lisa(November 2016).«Masclisme, Marianismo, and Negative Cognitive-Emotional Factors: Findings From the Hispanic Community Health Study/Study of Llatins Sociocultural Ancillary Study».Journal of Latinx Psychology.American Psychological Association.Washington, D.C.:4(4): 202–217.ISSN 2168-1678.doi:10.1037/lat0000050.
  41. ↑ Da Silva, Nicole; De la Rosa, Mario; Dillon, Frank R.; Ertl, Melissa M.(May 2018).«Marianismo Beliefs, Intimate Partner Violence, and Psychological Distress Among Recently Immigrated, Young Adult Llatines».Journal of Interpersonal Violence.SAGE Publications.Thousand Oaks, Califòrnia:36(7–8): 3755–3777.ISSN 0886-2605.doi:10.1177/0886260518778263.
  42. ↑ Kosmicki, Mia(September 2017).«Marianismo Identity, Self-Silencing, Depression and Anxiety in Women from Santa María de Dota, Costa Rica/Marianismo, auto-silenciamiento, depressió i ansietat en dònes de Santa María de Dota, Costa Rica».UNED Research Journal.Universitat Estatal a Distància.Sant Josep, Costa Rica:9(2): 202–208.doi:10.22458/urj.v9i2.1895.
  43. ↑ Victoria Sendón de León (2007). «Coeficient simbòlic femení», Gènero i comunicació, Madrit: Fonaments, pp. 44. ISBN 978-84-245-1136-4. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  44. ↑ Víctor Albors García (2001). «L'identitat de gènero en Mèxic», Camins del desenroll sicològic, Volum 3, Mèxic: Plaça i Valdéz, pp. 63. ISBN 968-856-911-9. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  45. ↑ English Morse, Joanna (2007). A Review of the Literature Concerning Intimate Partner Violence Among Llatí families living in the United States, Spalding University, OCLC 226394533. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  46. ↑ Saucedo, Sandra. A Narrative Inquiry of the Spiritual and Sexual Metamorphosis of Llatina Women Through Migration to the United States (en anglés), Sant Francisco: Califòrnia Institute of Integral Studies.
  47. ↑ Barba Pa, Montserrat. «'Hembrismo' i 'feminazisme', dos conceptes del masclisme». Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2014. Consultat el 4 de juliol de 2014.
  48. ↑ Mª Elena Simón Rodríguez (1999). Democràcia vital: dònes i hòmens cap a la plena ciutadania, Narcea Edicions. ISBN 9788427712706.
  49. ↑ Vanessa Rivera de la Font. «El hembrisme: Un mit producte de les pors machistes».
  50. ↑ Barbijaputa(18 d'abril de 2016).«¿Qué és el 'hembrisme'?».eldiario.és.Consultat el 20 de setembre de 2017.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hembrisme&oldid=1487266»