Caixa de Pandora
La caixa de Pandora és un recipient mític descrit en la mitologia grega, pres de l'història de Pandora, la primera dòna, creada per Hefesto per orde de Zeus, que contenia totes les desgràcies del món: «els mals (κακά), les amargures (πικρίαι), la dura fatiga (μόχθος) i les malalties (νόσοι)».[1]
La mala traducció de πίθος (píthos) com a «caixa», està atribuïda a Erasmo de Róterdam, en traduir el història hesiódica de Pandora al llatí. Erasmo va substituir πίθος per πυξίς (pyxís), que significa pròpiament «caixa». El context d'esta història apareix en els Adagis (1508) de Erasmo, en una ilustració en llatí que resa mal accepto stultus sapit («l'experiència fa sabio al neci»); precisament en la seua versió de la caixa és el propi Epimeteo qui la destapa.
El història conta que Zeus, desijós de venjar-se de Prometeo per haver furtat el fòc i donar-li-ho als humans, va presentar al germà d'est, Epimeteo, una dòna anomenada Pandora, en qui este es va casar. Com a regal de boda, Pandora va rebre un misteriós pithos —una tinaja ovalada, encara que actualment siga citada i acceptada com una caixa— en instruccions de no obrir-ho baix cap concepte. Els deus havien otorgat a Pandora una gran curiositat, per lo que va decidir obrir la tinaja per a vore qué hi havia dins. En obrir-ho, varen escapar del seu interior tots els mals del món. Quan atinó a tancar-la, solament quedava en el fondo Elpis, l'esperit de l'esperança, l'únic be que els deus havien ficat en ella.[2][3][4] D'esta història va sorgir l'expressió «L'esperança és lo últim que es pert».[5] En atres llectures del mit, l'esperança no és una excepció benigna i li la considera un atre mal. Para Nietzsche «l'Esperança és en veritat el pijor dels mals, perque prolonga els suplicis dels hòmens».[6] D'ahí la raó de colocar-l'en el fondo de la caixa.
Interpretació
És en la Ilíada a on s'utilisa este terme: «dos toneles estan fixos en el llindar de Zeus: un conté els mals i l'atre els bens que nos obsequien».[7] La Teogonía d'Hesíodo no ho evoca, i únicament anuncia que, sense dòna, la vida del home és impracticable. Hesíodo classifica a Pandora com a «bell mal» ( kalòn kakòn).[2] Per al nom «Pandora» hi ha varis significats: panta dora, (que té tots els dons) o pantôn dora (que té dons de tots els deus).
En la música
La cançó «Pandora» de Nach fa referència al mit. En la lletra de la cançó «Chivo expiatorio» d'El Quartet de Nos es fa referència a Pandora. La cançó «La caixa de Pandora» de Terra Santa fa referència al mit.
Vore també
Referències
- ↑ Hesíodo: Treballs i dies, 40-105
- ↑ 2,0 2,1 Hesíodo, Teogonía 535-570
- ↑ Treballs i dies, 60-83
- ↑ Picard, Charres. Diccionari de mitiologia grega i romana - Pandora, Paidos, pp. 405. ISBN 84-7509-166-0. Consultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ «La Caixa de Pandora, història i significat» (en és-és). Archivat des de l'original, el 29 de juny de 2018. Consultat el 29 de juny de 2018.
- ↑ Nietzsche (1986). Humà massa humà, Editors Mexicans Units, pp. 79-80. ISBN 9681502043. Consultat el 2024-05-19.
- ↑ Homero: Ilíada XXIV 527-534
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caja de Pandora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.