Anar al contingut

Frut prohibit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Frut prohibit
Per a atres usos d'este terme vore Frut prohibit (desambiguació).
Adán i Eva, per Lucas Cranach el Vell, 1526.

En el Tanaj (Antic Testament) el frut prohibit, és el nom donat a un frut que creix en el Jardí del Edén i que Deu ordena a Adán i Eva no menjar. En la narració bíblica, a pesar de l'advertència divina, mengen el frut del arbre del coneiximent del ben i del mal i per això són exiliats del Edén.

I va manar Deu Yahveh a el home, dient: De tot arbre del hort menjaràs; Mes de l'arbre del coneiximent del ben i del mal no menjaràs; perque el dia que d'ell menjares, moriràs.[1]

Com a metàfora fòra de les religions abrahàmiques, la frase es referix típicament a qualsevol indulgència o plaure que es considere illegal o immoral.

Narrativa bíblica

[editar | editar còdic]

La narració del Génesis situa al primer home i a la dòna, Adán i Eva, en el jardí del Edén, a on poden menjar el frut de molts arbres, pero Deu els prohibix menjar del arbre del coneiximent del ben i del mal.

En el Génesis 3, la serp del Jardí del Edén tenta a la dòna i esta és la que a la seua volta tenta a el home.

I la serp va dir a la dòna: «No morireu en seguritat, perque Deu sap que en el dia en que mengeu d'ella, llavors els vostres ulls seran oberts, i sereu com a deus, coneixent el ben i el mal.»
Génesis 3:4-5

Desijant esta saber, la dòna menja el frut prohibit i dona alguna cosa a el home, que també li'l menja. Es donen conte del seu desnudez i fan roba de full de figa, i s'amaguen quan Deu s'acosta. Deu maldix a la serp, a la dòna i a el home, i expulsa a estos dos últims del Jardí i, per lo tant, de la vida eterna.

Narrativa corànica

[editar | editar còdic]

Segons el Corán, Surah Al-Araf 7:19 descriu a Adán i a la seua esposa en el Paraís, a on poden menjar lo que es proporciona, llevat per un arbre del que no deuen menjar, no siga que siguen considerats Zalimun (en àrap: ظالمون;malfatans).[2]

Surah Al-A'raf 7:20–22 descriu a Shaitan (en àrap: شيطان) qui murmura a Adán i a la seua esposa i els enganya. Quan saben de l'arbre, la seua vergonya es manifesta per a ells i comencen a cobrir-se de fulls.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Génesis 2:16-17
  2. Corán 7:19. "I oh Adán! Moreu vostés i la seua esposa en el Paraís, i mengen d'ell com abdós desigen, pero no s'acosten a este arbre de lo contrari abdós seran dels Z-limán (injusts i malfatans)."
  3. Corán 7:20–22