Siquiatria

Erro al crear miniatura:

Siquiatria

La siquiatria o siquiatría (del antic grec ψυχή [psyché] ‘ànima’, ‘esperit vital’, ‘ment’, i ἰατρεία [iatréia] ‘curació’) és la especialitat mèdica dedicada a l'estudi dels trastorns mentals en l'objectiu de previndre, evaluar, diagnosticar, tractar i rehabilitar a les persones en trastorns mentals, i assegurar l'autonomia i l'adaptació de l'individu a les condicions de la seua existència. L'evaluació psiquiàtrica inicial d'una persona comença en l'elaboració d'una historial del cas i la realisació d'un examen de l'estat mental. Poden realisar-se exploracions físiques, proves sicològiques i proves de laboratori. En ocasions, es realisen neuroimagen o atres estudis neurofisiològics. Els trastorns mentals es diagnostiquen d'acort en manuals de diagnòstic com la Classificació Internacional de Malties (CIE), editat per la Organisació Mundial de la Salut (OMS), i el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), publicat per la Associació Nortamericana de Siquiatria (APA). La quinta edició del DSM (DSM-5), publicada en maig de 2013, va reorganisar les categories de trastorns i va afegir informació més nova i coneiximents coherents en l'investigació actual.

Història

Artícul principal → Història de la siquiatria.

Erro al crear miniatura:

Pintura anatòmica del cràneu humà, Leonardo dona Vinci.

Erro al crear miniatura:

Phillippe Pinel, iniciador de la Siquiatria com a disciplina mèdica

L'estudi objectiu i rigorós dels problemes mentals és relativament nou, encara que existix un acort general que reconeix que cap a finals del XVIII es produïx la fundació del camp psiquiàtric.

En el XIX va sorgir per primera volta el concepte de «maltia mental» i la siquiatria va fer el seu ingrés definitiu a la medicina. Fins a el XX els malts mentals eren reclosos en asils a on rebien «tractaments morals» en la finalitat de disminuir la seua «confusió mental» i «restituir la raó». En els anys trenta es varen introduir vàries pràctiques mèdiques controvertides, incloent l'inducció artificial de convulsions (per mig d'electroshock, insulina i atres drogues) o per mig de cercenar porcions del cervell (lobotomía o leucotomía). Abdós procediments es varen usar àmpliament en siquiatria, pero va haver molta oposició basades en cuestionamientos morals, efectes nocius o mal us. En els anys cinquanta noves drogues, especialment el antipsicótico clorpromazina, varen ser dissenyades en laboratoris i gradualment varen suplantar als tractaments més controvertits.

Kraepelin creador de categories nosográficas que han organisat els criteris diagnòstics en Siquiatria durant décades

Especialitat mèdica

Com a ferramenta al servici del ser humà, la medicina es val del coneiximent adquirit en el seu àmbit científic aplicant-ho al consol del sofriment mental associat en els trastorns de la salut mental. La siquiatria sol adoptar un model mèdic per a afrontar els trastorns mentals, pero considera tant els factors biològics com a sicològics, soci/culturals i antropològics. El seu objectiu és l'estudi de la maltia mental, els efectes bioquímics i ambientals sobre la dinàmica del comportament i cóm interaccionen en l'organisme per a enfrontar-se al món. Segons diferents models, la seua acció pot desenrollar-se en un hospital (siquiatria hospitalària), en consultes externes (siquiatria ambulatoria) o en la comunitat (siquiatria comunitària). A diferència de la neurologia (que també és una especialitat mèdica), la siquiatria posa en primer pla els padecimientos mentals, i solament recorre als substrats biològics per a tractar d'entendre i solucionar els problemes mentals. Per un atre costat, la neurologia aborda els padecimientos del sistema nerviós en primer lloc, deixant en segon pla les seues repercussions psíquiques o mentals. També s'ha dit que la siquiatria és el punt mig entre la neurologia i la psicologia, encara que esta última no és una especialitat mèdica.

Subespecialidades de siquiatria

• Adictólogos: Mèdic especialiste en Siquiatria que realisa un postgrau de subespecialidad o Alta especialitat en maneig d'adiccions posterior a 4 anys de residència en siquiatria general, dit postgrau consistix en un any de residència en maneig d'adiccions en un Institut o hospital psiquiàtric que conte en una clínica d'especialitat en adiccions, atenent els casos més complexos relacionats en trastorns per us de substàncies i patologia dual, en el respal d'una universitat reconeguda per la facultat de medicina de dita casa d'estudis, en la finalitat de complir en els requisits de coneiximent, destrea, experiència, investigació aixina com l'aprovació dels exàmens de coneiximent i investigació per a l'obtenció del títul. En els Estats Units existixen dos vies per a obtindre la subespeciadlidad com adictólogos. Psiquiatra adictólogo (informació prèvia) i mèdic especialiste en adiccions, els requisits són tindre el títul de medicina, un títul d'especialitat mèdica, posterior a açò dos anys de fellowship en medicina de les adiccions (actualment dita subespecialidad únicament està en els Estats Units). No és vàlida la formació a distància (indispensable cursar un any de residència en un hospital escola en el cas d'especialistes en siquiatria i dos anys de fellowship per a atres especialitats mèdiques), no són vàlits per a obtindre el títul d'adictólogos cursos presencials de curta estància, indispensable contar en grau acadèmic de Mege i Cirugià.
• siquiatria d'adults (en els Estats Units com a especialitat combinada, cridada family-psychiatry)
• siquiatria d'enllaç o medicina psicosomática
• siquiatria infantojuvenil (en els Estats Units com a especialitat combinada pediatrics-psychiatry)
• siquiatria geriátrica
• siquiatria d'urgències (en Espanya, "Expert en emergències en Salut Mental", no reconeguda com a especialitat en atres països de l'Unió Europea)
• psicofarmacología
• psicopatología: Jaspers propon una delimitació entre la professió pràctica de la Siquiatria i l'estudi científic de la mateixa, a la qual denomina "Psicopatología". Considera que la primera tracta en ser humà de diversos modos (atenció, custòdia, curació, etc.), mentres que la segona es dedica a l'estudi conceptual dels fenomens sobre els quals opera la Siquiatria pràctica.
• siquiatria biològica
• siquiatria transcultural
• siquiatria psicodinámica
• sexología (atres disciplines també poden tindre com a objecte d'estudi la sexología)
• trastorns de l'estat d'ànim i clínica d'ansietat
• trastorns del somi (medicina del somi)
• neuropsiquiatría

En els Estats Units, la siquiatria és una de les especialitats que califiquen per a la formació superior i certificació en neurofisiología, medicina del dolor, medicina paliativa i medicina del somi.

• Salut Mental Femenina

Camp clínic d'actuació

Les categorisació que s'usen en siquiatria tenen directa relació en la noció de maltia mental. Esta denominació ha caigut en desús en l'ambient acadèmic i professional, per la càrrega d'estigmatisació que implica la etiquetación de "malt mental" i a que els problemes mentals compartixen elements etiològics, nosològics i fenomenològics del restant de les malties, preferint-se aixina la denominació trastorn mental, i inclús esta paraula carix de validea científica "ment" i existix una tendència a ser canviada per "conducta" ya que esta última si es pot quantificar i estudiar objectivament. La Organisació Mundial de la Salut publica el Manual de Classificació de les Malties (CIE-10), un dels apartats de les quals (apartat F) està dedicat especialment als trastorns mentals, més utilisat en Europa. No obstant, dins de l'escenari clínic mundial, també s'utilisa el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), publicat per la Associació Nortamericana de Siquiatria, especialment en el continent americà.

Tractaments

Els tractaments psiquiàtrics solen dividir-se en dos tipos: biològics i psicoterapéuticos.

• Els biològics són aquells que actuen a nivell bioquímic en el cervell del pacient, com és el cas dels medicaments. Els fàrmacs psicotrópicos són el tractament biològic més comú utilisat en l'actualitat.

• Els psicoterapéuticos són aquells que es valen de tècniques com la psicoterapia per a millorar la condició del pacient. No obstant, la psicoterapia és una aplicació de la psicologia (en particular de l'àrea de la psicologia clínica), útil en el tractament de trastorns de salut mental o millor cridats salut comportamental. Alguns psiquiatres, després del seu postgrado, decidixen especialisar-se en una o més corrents terapèutiques: les teràpies cognitiu-conductuals, la teràpia sistémica, la teràpia psicodinámica o psicoanalítica, la psicologia humanista, la teràpia Gestalt. No obstant, les universitats i centres de preparació de postgrado han anat reconeixent paulatinament la necessitat d'un estudi disciplinado de la psicoterapia durant els anys de formació regular com a part de l'entrenament regular del psiquiatra.

Psiquiatres famosos

Alguns psiquiatres famosos són: Julián d'Ajuriaguerra, Juan José Barcia Goyanes, Eugen Bleuler, Honorio Prim, Henri Ey, Viktor Frankl, Karl Jaspers, Carl Gustav Jung, Eric Kandel, Alois Alzheimer, Emil Kraepelin, Fritz Perls, Juan José López Ibor, Leo Kanner, Emilio Mira i López, Hans Asperger, Egas Moniz, Braulio Moyano, Philippe Pinel, Kurt Schneider, Elisabeth Kübler-Ross, Fernando Jiménez de l'Orso, Irvin D. Yalom, Diego Peretti, Jimena Ramos.

Siquiatria i psicologia: ciències germanes

En la seua dimensió pràctica, la siquiatria és eixercida per meges i la psicologia és una formació universitària independent eixercida per sicòlecs. La siquiatria té com a elements fonamentals: la prevenció, el diagnòstic i el tractament de trastorns mentals. La psicologia s'ocupa de l'estudi del comportament dels sers humans. És correcte escriure també siquiatría i sicología, si be, en la llengua culta es preferix la seua escritura en “ps”.

Àrees de la psicologia

La psicologia pel seu ampli objecte d'estudi té sub àrees dividides en Psicologia Clínica, Psicologia Jurídica, Psicologia Organizacional, Psicologia Educacional, Psicologia Policial-Militar, Psicologia del Deport, Psicologia Social-Comunitària, Psicologia de l'Adult Mayoor, Psicologia de les Emergències i Desastres, Psicologia de la Família, Psicologia de les Adiccions, Psicologia Econòmica, Psicologia Ambiental, Psicologia Penitenciària, Sexología, Psicologia del Consumidor, Psicologia Publicitària, Neuropsicología i Psicologia Política. En lo pròpiament científic, la medicina i la psicologia són dos ciències diferents en objectes d'estudi distints, pero que se superponen entre sí. Lo únic comparable entre la psicologia i siquiatria és una sub àrea de la psicologia anomenada psicologia clínica sent esta solament una chicoteta part del gran camp d'estudi de la psicologia. És freqüent la colaboració entre sicòlecs i psiquiatres, ya que en el tractament de vàries patologies es deuen aplicar teràpies conductuals i medicació per a obtindre la millor eficàcia. La diferència entre siquiatria i psicologia radica bàsicament que els professionals d'esta última branca no recepten tractaments en medicaments, cosa que sí fan els primers per ser meges.

Psiquiatra com a testic i com a pèrit

Com a testic

• Informa de lo que sap per conéixer a la persona i del seu coneiximent sobre un determinat tema sicològic o psiquiàtric.
• No té la necessitat de conéixer tot el cas.
• No expon la seua opinió ni dona possibles conclusions.
• Té l'obligació de mantindre el secret mèdic.

Com a pèrit

• Deu fer un dictamen.
• Deurà donar, generalment, recomanacions basades en les seues conclusions.
• El juge, en última instància prendrà la decisió i valorarà l'influència de la maltia psiquiàtrica en la decisió del tribunal.

Vore també

• Antipsiquiatría
• Neuropsiquiatría
• Història de la medicina
• Història de la siquiatria
• Antropologia
• Psicologia
• Siquiatria evolutiva
• Treball social
• Urgència psiquiàtrica
• Anex:Trastorns mentals

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Siquiatria.

Erro al crear miniatura: Siquiatria en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• sepsiq. org/inicio Societat Espanyola de Siquiatria sepsiq. org/inicio archivat en Wayback Machine.
• revistadefilosofia. com/41-01.pdf Antipsiquiatría: Deconstrucció del concepte de maltia mental i crítica de la 'raó psiquiàtrica' - EIKASIA revistadefilosofia. com/41-01.pdf archivat en Wayback Machine.